Pedro Sánchez va obrir la campanya electoral en la mateixa compareixença amb la qual ha anunciat la dissolució de les Corts. Ho va fer presentant un balanç favorable de la seva gestió i atribuint les dificultats a una oposició que bloqueja els avenços socials, abans de demanar una majoria progressista més àmplia i tancar amb el propòsit de tornar a guanyar.
En aquest relat, l'elecció adquireix la forma d'una dicotomia entre el bé i el mal, atès que el seu Govern representa la protecció de la majoria social i els seus adversaris encarnen el retrocés de drets en benefici dels privilegiats. L'apel·lació al «llat correcte de la història» converteix així el vot en un dilema moral, perquè convida el ciutadà a decidir també quins valors vol defensar.
Aquest emmarcament busca mobilitzar una esquerra decebuda, el malestar de la qual per l'habitatge podria trobar una sortida electoral. Sánchez intenta transformar el bloqueig parlamentari en una injustícia contra la majoria i situar-se al costat de qui protesta, encara que hagin qüestionat la seva gestió. La promesa de completar les reformes pendents permet presentar una nova legislatura com a reparació d'aquest agravi.
L'habitatge -si és capaç de mantenir-lo al centre de la campanya, evitant altres temes, com Ceuta o com els casos judicials pendents- li ofereix una possibilitat de recompondre la seva relació amb votants decebuts. Però a més hi ha la interpretació de la mobilització perquè sortir al carrer no implica donar suport al Govern, sobretot quan part de la protesta denuncia precisament la insuficiència de la seva actuació. La convocatòria aposta per superar aquesta distància, aprofitant una mobilització que pot retornar interès polític a qui s'havien apartat d'ell. Per aconseguir-ho, Sánchez haurà de convèncer-los que una altra legislatura permetrà fer el que aquesta no ha aconseguit, sense pretendre que la indignació esborri les responsabilitats de la seva gestió.
Notícia destacada
Calendari de les eleccions generals del 29 de novembre: totes les dates clau
3 minuts
El rebuig de PP, Vox i Junts li permet disputar la responsabilitat pel bloqueig, mentre la Diputació Permanent apareix com l'as a la màniga de Sánchez. El Govern preveu tornar a aprovar els decrets de vivenda i sotmetre'ls, després de la dissolució de les Corts, a aquest òrgan, on disposa d'una aritmètica més favorable per salvar la protecció davant dels desnonaments si manté els suports. L'operació permet presentar aquestes mesures gairebé com el primer capítol del seu programa electoral i sostenir la vivenda com a centre de la campanya, encara que seguirà obligat a demostrar que responen a la demanda social.
El moment escollit importa perquè, mentre la vivenda ocupa la conversa pública, Sánchez té més possibilitats de mantenir-la al centre del debat. Esperar comportava el risc que aquesta demanda perdés visibilitat i que Ceuta recuperés protagonisme, afavorint el discurs de la dreta. La convocatòria intenta aprofitar el canvi d'agenda, encara que els adversaris també decidiran de què es parla durant la campanya.
La data obliga així mateix a organitzar-se a les forces situades a la seva esquerra, quan Sumar es disposa a presentar el seu front i la seva candidatura el 17 d'octubre. L'urgència pot accelerar acords que seguien ajornant-se, però també agreujar diferències que encara no s'han resolt, de manera que la millora socialista només servirà per governar si el conjunt aconsegueix suficient representació.
Sánchez ha recuperat capacitat per decidir el curs dels esdeveniments i ha obligat els seus adversaris a sotmetre les seves propostes al judici dels electors, assumint que prolongar la resistència podia empitjorar les seves opcions. Ha escollit arriscar-se mentre disposa d'una demanda social amb la qual intentar reconstruir suports, encara que segueixi sense tenir assegurada una majoria. La incertesa continua sent quants dels qui protesten estan disposats a donar-li una altra oportunitat. Són massa càlculs. Veurem si li surten tots.
El contingut dins d'aquests tags no es traduirà.sobre la firma:
Imma Aguilar Nàcher és consultora i assessora en comunicació política, estratègia electoral, reputació i relacions institucionals. Va ser directora del Gabinet del ministre de Ciència, Innovació i Universitats. Ha assessorat governs, partits, empreses i figures públiques a Espanya i Amèrica Llatina, on ha participat en campanyes presidencials.
També ha estat directora de comunicació i coordinadora de grups parlamentaris al Congrés i al Senat. Actualment és professora de campanyes polítiques i comunicació de govern a universitats espanyoles i llatinoamericanes. La seva trajectòria reuneix experiència institucional al més alt nivell, estratègia electoral, docència universitària i una àmplia carrera periodística en televisió.