El pressupost del Servei Aragonès de Salut s’elevarà el 2027 a 3.030 milions d’euros, dins dels 3.182 milions previstos per al Departament de Sanitat, “reflex de la prioritat assistencial i la inversió”, ha assenyalat aquest dimarts el conseller de Sanitat, Ángel Sanz, durant la seva compareixença a la Comissió de les Corts d’Aragó per exposar els comptes del proper exercici.
Tal com ha detallat Sanz, són 418 milions d’euros més que el 2024, cosa que suposa un increment del 15%, i 633 milions addicionals respecte al 2023. Ha remarcat que el Salut absorbeix el 95% del pressupost total del Departament.
Dins dels comptes del Salut, ha posat el focus en els 1.619 milions d’euros del Capítol 1, orientats a reforçar l’estabilitat de les plantilles i l’activitat assistencial, i en els 857 milions del Capítol 2, on s’hi inclouen subministraments i material sanitari. L’àrea de Salut Mental disposarà de 15,74 milions d’euros i es reservaran 21 milions per a concerts i subvencions, entre altres mesures dirigides a reduir les llistes d’espera de cirurgia menor.
Entre altres línies de despesa destaquen els 455 milions d’euros per a farmàcia extrahospitalària i una partida de 92,5 milions destinada a obres com els nous centres de salut de Cuarte de Huerva, Zuera, Utebo i Arcosur, així com l’ampliació del de Caspe. A més, s’acometrà la reforma de les Urgències de Calatayud amb 6,3 milions i s’avançarà en el projecte del nou Royo Villanova amb 5 milions d’euros.
El pressupost de l’estructura administrativa del Departament de Sanitat se situa en 121 milions d’euros, un 20% menys que el 2024, descens que s’explica per la finalització de projectes finançats amb fons europeus MRR.
L’Institut Aragonès de Ciències de la Salut comptarà amb 18 milions d’euros, cosa que suposa un augment del 10% respecte al pressupost anterior, mentre que el Banc de Sang i Teixits disposarà de 12,3 milions, deu punts més que el 2023.
Pel que fa a la secretaria general tècnica, el crèdit pressupostari creix un 3,9% enfront de 2024 i un 0,3% sobre el 2023, “senyal de l’estabilitat de l’estructura de suport”.
La Direcció General d’Inspecció i Política Sanitària gestionarà 33 milions d’euros, destinats a actuacions de control i garantia de drets. S’elaborarà un nou pla anual d’inspecció i s’hi inclourà una partida específica per a transport sanitari.
En l’àmbit de Direcció i Docència, el pressupost propi ascendeix a 10,19 milions d’euros. "La planificació i l’ordenació dels recursos de formació i docència connecten amb un finançament estable dels organismes executors", ha indicat Sanz, que ha avançat que s’acreditaran com a universitaris els hospitals d’Alcañiz, Barbastro, Calatayud i Nuestra Señora de Gracia, aquest darrer a Saragossa, i es procedirà a la actualització del mapa sanitari.
La Direcció General de Salut Pública disposarà de 53,6 milions d’euros, un 5,4% més que el 2024 i un 14% per sobre de l’últim pressupost de l’anterior Govern, corresponent a 2023. Amb aquestes partides es preveu desenvolupar actuacions de vigilància epidemiològica, prevenció, promoció de la salut, salut ambiental i vacunació col·lectiva, així com consolidar una capacitat permanent de prevenció i anticipació, ha avançat el conseller.
Cribratges i cures
El programa de cribratge de càncer de mama ampliarà la franja d’edat fins als 45-74 anys i s’impulsaran mesures per augmentar la participació de la població diana en el cribratge colorectal, estenent-se igualment el cribratge de cèrvix.
Els comptes autonòmics del 2027 reserven 1,44 milions d’euros per a la Direcció General de Cures i Humanització, un 18% més que el 2024. El Departament de Sanitat promourà la millora de la qualitat percebuda, la humanització i el suport a col·lectius i associacions, integrant l’experiència del pacient en les polítiques públiques.
La Direcció General de Salut Digital disposarà de 600.000 euros per a aplicacions, dins d’un total de 2,94 milions d’euros de fons propis. Es donarà un tractament específic als projectes d’Intel·ligència Artificial.
Posicionament dels grups parlamentaris
El diputat del PP Fernando Ledesma ha ressaltat que es tracta del pressupost sanitari més gran de la història d’Aragó i ha emfatitzat que "és un pressupost, cosa que no tots poden dir". Ha recordat que més d’un de cada tres euros dels comptes autonòmics es dirigeix a aquesta matèria i ha valorat l’increment del capítol de personal.
Per part del PSOE, la diputada María Rodrigo ha qualificat el projecte de comptes com "és el major exercici d’il·lusionisme i propaganda sanitària dels últims anys" i ha sostingut que "no millora la qualitat assistencial dels aragonesos, ni les condicions del personal sanitari, i manté la bona salut de les empreses privades".
El portaveu de Vox, Santiago Morón, ha preguntat «si serà suficient per garantir la qualitat del servei» i sobre quina població es fa el càlcul, defensant el principi de prioritat nacional. Al seu judici, «no tot se soluciona amb diners, si falten especialistes i augmentem la població hi ha un augment de les llistes d’espera i un deteriorament progressiu dels serveis públics».
Des de CHA, la diputada Isabel Lasobras ha considerat que els comptes de Sanitat són «continuistes i de caràcter ideològic» i ha denunciat que «les llistes d’espera s’eternitzen i el Govern guarda silenci».
En representació d’Aragón-Teruel Existe, la diputada Pilar Buj ha manifestat que «el pressupost no aprova», recordant que el Salud ha hagut de gastar molt per sobre del que s’havia previst inicialment, amb un creixement real del 3,3%.