BOE d'avui, dilluns 10 d'agost: convocatòria de places sanitàries i noves oposicions

L'Ordre SND/854/2026 no està sent tramitada com a iniciativa legislativa a les Corts Generals: en tractar-se d'una ordre ministerial, no passa per un procediment parlamentari d'aprovació, esmena o convalidació. A data d'avui figura, en termes estrictes, com una norma reglamentària de l'Executiu ja aprovada i publicada al BOE (amb l'entrada en vigor que ella mateixa prevegi). El que sí que existeix al Congrés és un conjunt d'iniciatives de control i impuls polític relatives a la Formació Sanitària Especialitzada (FSE) —MIR, EIR, etc.—, però cap d'elles converteix l'ordre en “llei en tramitació”.

Naturalessa de l'Ordre SND/854/2026 i per què no té “tramitació parlamentària”

Per la seva pròpia denominació, l'Ordre SND/854/2026 és una ordre ministerial del Ministeri de Sanitat. Aquest tipus de disposicions són reglaments de rang infralegal que desenvolupen lleis i reials decrets (per exemple, la normativa bàsica sobre FSE) i, en el cas de les convocatòries anuals, fixen el nombre i distribució de places per titulacions i especialitats.

En el sistema constitucional espanyol, la tramitació parlamentària ordinària (esmenes, ponència, comissió, Senat, tornada al Congrés, etc.) es reserva per a:

• Lleis (projectes de llei del Govern i proposicions de llei).
• Reials decrets-lleis, que han de ser convalidades o derogades pel Congrés.

Les ordres ministerials, en canvi, s'aproven pel ministeri competent i es publiquen directament al BOE. Això es veu també en altres àmbits: per exemple, l'oferta de places FSE per a 2027 s'anuncia com a acord de la Comissió de Recursos Humans i es concreta després en l'ordre de convocatòria, segons la nota oficial de Sanitat i Moncloa sobre l'oferta de 12.850 places per a 2027 (nota de Moncloa sobre places FSE 2027) i la peça de Demócrata (convocatòria FSE 2027 a Demócrata).

Per tant, no existeix un “estat de tramitació parlamentària” de l'Ordre SND/854/2026 anàleg al d'una llei: no passa per registre al Congrés o al Senat, ni s'esmena ni es vota.

Comprovació a les bases parlamentàries

A les bases de dades del Congrés i Senat no apareix cap iniciativa l'objecte normatiu de la qual sigui específicament l'Ordre SND/854/2026. L'element més proper al Senat és un informe de fiscalització sobre assistència sanitària especialitzada gestionada per INGESA a Melilla, publicat amb l'identificador (15)771/000166 i accessible a la web del Senat (informe de fiscalització al Senat), però es tracta d'un informe del Tribunal de Comptes, no d'una ordre sobre places FSE.

Al Congrés sí que hi ha un bloc d'iniciatives d'impuls polític sobre FSE, però sense rang normatiu de la pròpia ordre:

• PNL sobre auditoria de la convocatòria FSE 2025/26 (161/003032), la tramitació de la qual ha conclòs amb publicació del text aprovat; text accessible al BOCG (text aprovat de la PNL d'auditoria FSE). Aquesta línia coincideix amb el que relata Demócrata sobre l'auditoria aprovada a la Comissió de Sanitat (auditoria MIR a Demócrata).
• PNL sobre beques per a aspirants a places FSE (161/003393), amb text publicat i estat “Pendent (publicació de la iniciativa)”, disponible al BOCG (PNL sobre beques a aspirants FSE).
• PNL sobre seus de l'examen FSE 2025 (161/002373), el text del qual es pot consultar al butlletí del Congrés (PNL sobre seus de l'examen FSE).
• Altres PNL més generals sobre problemes en la formació mèdica especialitzada (per exemple, 161/000369, accessible a PNL sobre problemes en la formació mèdica especialitzada).

Cap d'aquestes iniciatives “tramita” l'Ordre SND/854/2026; simplement insten o critiquen la política del Govern en matèria de FSE, dins de les competències de control de les Corts, com també reflecteixen diverses notícies de Demócrata sobre la polèmica de la convocatòria MIR/FSE i la resposta parlamentària (reivindicació del rècord de places FSE, reforma del decret de residents, dades d'aprovats FSE 2026).

Vies de control polític sobre l'Ordre

Encara que l'ordre no s'aprovi en seu parlamentària, el Congrés i el Senat poden controlar i debatre el seu contingut a través de:

• Preguntes orals i escrites sobre l'oferta de places, criteris de repartiment, places vacants o procediments extraordinaris d'adjudicació, com es veu a la cobertura de repesques FSE de Moncloa (nota sobre 441 places vacants FSE) i a la premsa sectorial citada per Demócrata.
• Compareixences de la ministra de Sanitat, de les quals donen compte diverses cròniques parlamentàries, per exemple la compareixença específica sobre la FSE i l'Estatut Marc (compareixença de Mónica García sobre FSE i el directe parlamentari d'aquella sessió: seguiment en directe a Demócrata).

Aquestes eines permeten als grups influir políticament sobre futures ordres d'oferta de places, però no alteren retroactivament el contingut de l'Ordre SND/854/2026, que només podria modificar-se per una altra norma reglamentària o per una llei posterior que obligués a canviar-la.

Situació actual resumida

Resumint:

• L'Ordre SND/854/2026 és una ordre ministerial ja aprovada per l'Executiu i publicada al BOE.
• No té tramitació parlamentària pròpia: no és un projecte de llei ni un reial decret-llei sotmès a convalidació.
• Existeixen diverses PNL i debats a la Comissió de Sanitat sobre la FSE i la gestió de l'última convocatòria, però es tracta de control i impuls polític, no d'una tramitació legislativa de l'Ordre.

Per seguir qualsevol canvi futur, el més útil és vigilar la fitxa de l'ordre al BOE, les notes del Ministeri de Sanitat sobre FSE i les iniciatives sanitàries que vagin registrant-se al Congrés i Senat, sovint recollides i contextualitzades pel diari Demócrata en la seva cobertura sanitària i parlamentària.

El Ministeri de Sanitat té, segons la normativa estatal sobre estructura ministerial, la funció general de proposar i executar la política del Govern en matèria de salut, planificació i assistència sanitària, així com exercir les competències de l'Administració General de l'Estat per garantir el dret a la protecció de la salut. Aquestes funcions s'articulen a través d'òrgans superiors i directius especialitzats (Secretaria d'Estat/Secretaria General, direccions generals i organismes adscrits) i s'exerceixen “en l'àmbit de les competències constitucionalment reservades a l'Estat” i en coordinació amb les comunitats autònomes. A més, assumeix àmbits específics com la salut pública, la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut (SNS), la política farmacèutica i determinats aspectes de les addiccions i la seguretat alimentària.

Marc normatiu bàsic

L'estructura i competències del Ministeri de Sanitat s'han regulat en successius reials decrets de desenvolupament de l'estructura orgànica bàsica. Entre ells, destaca el Reial Decret 1047/2018, de 24 d'agost, que va desenvolupar l'estructura de l'aleshores Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Aquest reial decret ha estat modificat i derogat parcialment per normes posteriors, en particular pel Reial Decret 454/2020, de 10 de març (no reproduït en el detall disponible) i pel Reial Decret 495/2020, de 28 d'abril, així com per la normativa més recent d'estructura ministerial.

Per a l'etapa actual, l'estructura s'ha actualitzat mitjançant el Reial Decret 718/2024, de 23 de juliol, el contingut del qual ha estat objecte de correccions formals en la correcció d'errors. Aquesta correcció precisa qüestions de redacció en diversos articles, però confirma que aquest reial decret és avui la referència bàsica de l'estructura orgànica del Ministeri de Sanitat.

Funcions generals del Departament

L'article 1 del Reial Decret 1047/2018, encara rellevant com a referència sistemàtica, definia de forma sintètica el nucli de competències del Departament:

• Proposta i execució de la política del Govern en matèria de salut, planificació i assistència sanitària.
• Garantia, des de l'Administració General de l'Estat, del dret a la protecció de la salut dels ciutadans.
• Exercici de competències en matèria de consum, pel que fa a protecció dels drets de consumidors i usuaris (encara que part d'aquestes funcions van passar després al Ministeri de Consum).
• En el moment de la seva aprovació, també incloïa competències en cohesió i inclusió social, família, infància, discapacitat i dependència, que posteriorment van ser reasignades a altres departaments.

Aquestes competències s'entenen “en coordinació i sense perjudici” de les que corresponen a altres ministeris i, sobretot, en coordinació amb les comunitats autònomes, titulars de la gestió ordinària dels serveis sanitaris.

Estructura sanitària i àmbits materials

El propi Reial Decret 1047/2018 detallava que, en l'àmbit estrictament sanitari, el Ministeri exerceix les seves competències a través d'una Secretaria General de Sanitat i Consum (amb rang de Subsecretaria), de la qual depenen, entre altres, els següents òrgans directius:

• Direcció General de Salut Pública, Qualitat i Innovació, que concentra les funcions estatals en matèria de salut pública i qualitat del SNS.
• Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del SNS i Farmàcia, encarregada de les competències estatals sobre la cartera comuna de serveis i la política farmacèutica.
• Direcció General d'Ordenació Professional, responsable de l'ordenació dels recursos humans sanitaris en l'àmbit estatal (professions sanitàries, formació especialitzada, etc.).
• Direcció General de Consum, que el propi reial decret reconfigura per reforçar la protecció dels consumidors i usuaris (part d'aquestes funcions han estat posteriorment reasignades a Consum).

A més, la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues s'integra orgànicament al Ministeri i exerceix funcions de direcció, impuls i coordinació de les polítiques sobre addiccions, en coordinació amb comunitats autònomes i altres departaments. Un desenvolupament posterior d'aquest àmbit el constitueix el Reial Decret 665/2025, que regula una subvenció a la FEMP per a polítiques locals de reducció de la demanda de drogues, la qual cosa mostra la projecció territorial d'aquesta competència sanitària.

Altres organismes i funcions transversals

En matèria de seguretat alimentària i nutrició, el Ministeri de Sanitat comparteix la tutela de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) amb altres departaments, en el marc de la Comissió de Coordinació creada pel Reial Decret 44/2021. Posteriorment, l'estatut d'aquest organisme autònom s'actualitza mitjançant el Reial Decret 697/2022, reforçant el seu paper tècnic i de coordinació en seguretat alimentària.

En l'àmbit de l'organització interna i l'administració digital, el Ministeri ha adaptat les seves estructures a les exigències generals de modernització. L'Ordre SND/76/2025 crea i regula la Comissió Ministerial d'Administració Digital del Ministeri de Sanitat, que assumeix funcions de planificació, impuls i seguiment de la transformació digital del Departament.

Finalment, la jurisprudència constitucional ha incidit en la distribució Estat‑comunitats en matèries estretament lligades a la sanitat, com l'atenció farmacèutica. Un exemple és la Sentència del Tribunal Constitucional 109/2003, que aborda la distribució de competències entre Estat i comunitats autònomes en regulació d'oficines de farmàcia i confirma el paper estatal en la fixació de bases i igualtat bàsica en aquest camp, amb implicacions directes per al Ministeri de Sanitat.

Els requisits legals bàsics per accedir a places de formació sanitària especialitzada (MIR, EIR, FIR, PIR, BIR, QIR, RFIR, etc.) vénen fixats, avui, pel Reial Decret 589/2022, modificat el 2024, i per la Llei 44/2003 de professions sanitàries. En síntesi, s'exigeix una titulació universitària adequada (o la seva homologació), pertànyer a determinats grups de nacionalitat o convenis, acreditar en el seu cas el domini del castellà i complir condicions generals de capacitat professional. A més, es preveuen quotes específiques per a extracomunitaris i per a persones amb discapacitat, amb requisits formals propis.

1. Marc normatiu bàsic

El règim actual d'accés a les places de formació sanitària especialitzada està regulat principalment pel Reial Decret 589/2022, de 19 de juliol, que estableix “les normes aplicables a les proves anuals d'accés a places de formació en especialitats en Ciències de la Salut”. Aquest reial decret es recolza, entre altres, en la Llei 44/2003, d'ordenació de les professions sanitàries, i remet també a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i a la normativa d'estrangeria.

2. Nacionalitat i situació de les persones aspirants

Segons el reial decret, poden concórrer a les proves anuals d'accés:

• Persones de nacionalitat espanyola.
• Nacionals d'altres Estats de la Unió Europea, conforme a l'article 57 del text refundit de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.
• Nacionals de països no pertanyents a la UE, però només quan així es prevegi expressament a la convocatòria i, a més:
  • Es tracti de països que tinguin subscrit i en vigor un conveni de cooperació amb Espanya.
  • Les persones aspirants estiguin en possessió del títol degudament homologat o reconegut.

Per a aquest últim grup (extracomunitaris), el reial decret fixa límits màxims d'adjudicació: fins al 10 % de les places de Medicina, el 3 % de Farmàcia i l'1 % d'Infermeria, en els termes que concreti cada convocatòria. A més, es precisa que l'adjudicació d'una plaça a nacionals de tercers països no constitueix per si sola “raó d'interès públic” a efectes d'autorització de residència, remetent-se al Reglament de la Llei Orgànica 4/2000 d'estrangeria.

3. Titulació i homologació

Els requisits de titulació han d'adequar-se al previst a la Llei 44/2003 respecte de les professions sanitàries titulades i regulades i a l'adaptació dels estudis universitaris a l'Espai Europeu d'Educació Superior. El reial decret indica que es valoren exclusivament els estudis de grau o ensenyaments equivalents que donen accés a la convocatòria, remetent-se a l'article 18 per concretar, per titulació, quins títols permeten presentar-se a cada prova.

En el cas d'estudis cursats a l'estranger, s'exigeix:

• La homologació o reconeixement del títol quan així procedeixi.
• Per a la valoració de mèrits acadèmics, la declaració d'equivalència de la nota mitjana de l'expedient universitari, conforme a les directrius del Ministeri d'Universitats que es fixen a cada convocatòria.

4. Requisit d'idioma (castellà)

El reial decret estableix expressament que les persones aspirants nacionals d'un Estat la llengua oficial del qual no sigui el castellà només seran admeses si acrediten un coneixement suficient del castellà. Aquest coneixement ha de provar-se mitjançant un títol oficial que acrediti, com a mínim, un nivell C1, d'acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.

5. Discapacitat i condicions físiques

En cada oferta anual, almenys el 7 % del total de places de cada titulació ha de poder ser cobert per persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %. Qui s'acull a aquest torn ha de:

• Fer-ho constar a la sol·licitud.
• Portar un certificat acreditatiu de la seva situació emès pels Centres de Valoració de la Discapacitat.

La compatibilitat de les seves condicions físiques, psíquiques, sensorials o funcionals amb el desenvolupament de la plaça en formació s'acredita mitjançant un examen mèdic al servei de prevenció de riscos laborals, que té en compte un informe d'aptituds del propi Centre de Valoració de la Discapacitat.

6. Altres requisits jurídics bàsics

El reial decret remet a què les persones aspirants compleixin els requisits de l'article 4.8 de la Llei 44/2003, sense detallar-ne el contingut en el propi text de 2022. No s'inclou, en la part analitzada de la norma, la col·legiació professional prèvia com a requisit específic per participar a les proves; la regulació posa el focus en la titulació, la homologació, la nacionalitat o el conveni aplicable, l'idioma i, si escau, la discapacitat.

A més, les convocatòries anuals poden especificar altres condicions o documentació complementària (per exemple, forma d'acreditar l'equivalència de notes d'estudis estrangers), sempre dins del marc fixat pel Reial Decret 589/2022 i la legislació sanitària i de funció pública aplicable.