El Ministeri de Treball i Economia Social ha posat en marxa aquest dijous, 8 d'octubre, els tràmits per aprovar una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) abans de les eleccions generals del 29 de novembre. La vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, ha convocat la comissió assessora encarregada d'estudiar la seva actualització, amb l'objectiu d'establir les quanties que s'aplicaran el 2027.
La iniciativa arriba després que l'Executiu aprovés al febrer un increment del 3,1%, que va situar el SMI en 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues, equivalents a 17.094 euros anuals. La nova revisió pretén respondre a l'augment dels preus i evitar una pèrdua de poder adquisitiu entre els treballadors amb menors remuneracions, tot i que encara no existeix una proposta oficial sobre el percentatge de pujada.
L'adelanto electoral ha portat a Treball a accelerar un procediment que habitualment es desenvolupa durant els últims mesos de l'any. No obstant això, la convocatòria d'eleccions no garanteix que la pujada arribi a aprovar-se abans del 29N, ja que encara han de completar-se l'informe dels experts, les consultes amb els agents socials i l'aprovació definitiva del Govern.
Qui se'n beneficiaria de la pujada
L'actualització del SMI afectaria directament els treballadors per compte aliè la remuneració dels quals es trobi per sota del nou mínim legal, amb independència del sector en què desenvolupin la seva activitat o de la modalitat de contractació.
Entre els col·lectius inclosos figuren els treballadors de l'agricultura, la indústria i els serveis, les persones contractades temporalment i les empleades de la llar, per a les quals la normativa estableix també una remuneració mínima per hora quan presten serveis en règim extern.
En el cas dels contractes a temps parcial, la quantia s'aplica proporcionalment a la jornada realitzada, mentre que els treballadors a jornada completa han de percebre, com a mínim, la remuneració anual establerta legalment.
No obstant això, la pujada del SMI no implica necessàriament un increment automàtic de totes les nòmines pròximes a aquesta quantitat. La normativa vigent permet aplicar mecanismes de compensació i absorció de determinats complements salarials quan la retribució total del treballador, calculada en còmput anual, ja supera el mínim exigit, sense perjudici del que s'estableix en els convenis col·lectius.
Quant podria pujar el salari mínim el 2027
La quantia de la propera actualització continua pendent de l'informe que ha d'elaborar la Comissió Assessora per a l'Anàlisi del Salari Mínim Interprofessional, la qual primera reunió està prevista per aquest dijous sota la presidència de Yolanda Díaz.
Els experts hauran d'estudiar l'evolució dels salaris i dels preus abans de recomanar un rang d'increment que serveixi de referència per a les posteriors consultes amb sindicats i organitzacions empresarials.
Per el moment, una de les principals referències procedeix de CCOO, el secretari general del qual, Unai Sordo, ha defensat que el SMI hauria d'augmentar per sobre del 5% el 2027, davant l'encariment del cost de la vida. Aquesta posició sindical no constitueix una proposta aprovada pel Ministeri ni anticipa necessàriament la decisió final de l'Executiu.
Quins passos falten per aprovar la pujada
La reunió d'aquest dijous constitueix el primer pas del procediment. Un cop que la comissió assessora hagi elaborat les seves recomanacions, Treball haurà d'abordar l'actualització amb les organitzacions sindicals i empresarials, tot i que la legislació no exigeix assolir un acord per establir la nova quantia.
L'article 27 de l'Estatut dels Treballadors atribueix al Govern la competència per fixar anualment el salari mínim, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, tenint en compte factors com l'índex de preus de consum, la productivitat i l'evolució de la participació del treball en la renda nacional.
En les últimes sis revisions, segons Europa Press, CEOE no ha participat en l'acord per elevar el SMI, cosa que no ha impedit que el Govern aprovés els increments corresponents.
Un cop completades les consultes, l'Executiu podrà aprovar la nova quantia mitjançant un reial decret, que haurà de publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat. A diferència dels reials decrets-llei, aquesta norma no necessita convalidació parlamentària, per la qual cosa la seva aprovació no depèn d'una votació al Congrés ni a la Diputació Permanent.
Com influeix l'adelantament electoral
La convocatòria d'eleccions per al 29 de novembre dóna un caràcter polític a la tramitació, ja que Treball pretén deixar aprovada l'actualització corresponent al 2027 abans que se celebrin els comicis.
La dissolució de les Corts no impedeix per si mateixa que el Consell de Ministres aprovi un reial decret d'aquestes característiques, atès que la fixació del SMI correspon al Govern i no requereix una votació parlamentària.
El Govern mantindrà les seves competències fins a la celebració de les eleccions del 29 de novembre, quan passarà a estar en funcions fins a la investidura d'un nou president. A partir d'aleshores, la seva capacitat d'actuació serà més limitada, encara que podrà seguir aprovant determinades mesures, incloent una revisió del salari mínim, sempre que s'ajusti a les restriccions legals d'aquest període.
La intenció del Ministeri és completar el procediment abans del 29N, però encara no s'ha comunicat una data concreta per a la seva aprovació en el Consell de Ministres. Tampoc s'ha determinat si l'eventual increment tindrà efectes des de l'1 de gener de 2027, com va ocórrer amb la revisió corresponent a 2026, la qual aplicació retroactiva va quedar expressament recollida en el reial decret publicat al febrer.