El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, a proposta del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, un Reial decret llei que materialitza l’increment salarial del 4,5% l’any 2027 per a més de tres milions d’empleats públics de les tres administracions. En el cas de l’Administració General de l’Estat (AGE), la millora retributiva es reflectirà ja a la nòmina de gener.
"És la major pujada salarial per als servidors públics des de 1992", ha destacat el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
El titular de Funció Pública ha remarcat que l’alça del 4,5% respon al compromís assumit per l’Executiu el novembre de 2025 amb UGT, CCOO i CSIF en l’acord marc per a la millora de l’ocupació pública i del servei a la ciutadania, que fixava una senda d’increment de les retribucions de fins a un 11% fins al 2028.
López ha precisat que aquest augment del 4,5% podrà veure’s ampliat, ja que en el primer trimestre de 2027 es farà efectiu un 0,5% addicional, amb caràcter retroactiu des del gener de 2026, si l’Institut Nacional d’Estadística (INE) confirma formalment que l’IPC interanual d’enguany supera l’1,5%, percentatge pactat per al 2026. Si es compleix aquesta condició, es pagaran els endarreriments de tot el 2026 i s’actualitzaran les nòmines posteriors.
Segons els càlculs exposats per Óscar López, les millores retributives suposaran increments anuals, en 14 pagues, d’uns 1.440 euros bruts per a un administratiu, més de 1.900 euros per a un policia nacional, més de 2.700 euros per a un mestre, més de 3.700 euros en el cas d’un metge i més de 4.000 euros per als jutges.
En el sector públic estatal, la pujada del 4,5% prevista per al 2027 s’aplicarà a la nòmina de gener i arribarà a 546.000 treballadors. La resta d’administracions hauran d’aprovar els seus propis acords per traslladar l’increment al seu personal, que inclou 1,93 milions d’empleats públics autonòmics i gairebé 595.000 treballadors de l’administració local.
El ministre ha justificat que l’aprovació es produeixi ara, en plena precampanya i abans de les eleccions generals del 29 de novembre, per garantir que entri en vigor l’1 de gener.
"Cal aprovar-ho ara, entre altres coses perquè hem de passar pel Congrés dels Diputats. En ser un Reial decret llei, cal aprovar una partida extraordinària que permeti fer el pagament de l’increment salarial. Si no es portés ara a terme, òbviament, no hi hauria temps d’aplicar-lo a l’1 de gener, per tant, la raó és molt senzilla: és que no hi ha cap altra alternativa. Això podria passar amb un Govern en funcions i no donaria temps d’aprovar-ho a la Diputació Permanent", ha argumentat.
López s’ha mostrat "absolutament convençut" que cap grup parlamentari s’oposarà a aquest Reial decret llei. "Seria impensable, més quan tots coincidim que el cost de la vida és un problema fonamental i estic segur que cap grup no votarà en contra d’aquesta mesura que portarem a la Diputació Permanent", ha insistit, tot recordant que la decisió deriva d’un pacte assolit amb les organitzacions sindicals fa un any.
Increment del 4,5% en indemnitzacions per residència i fons socials
El Reial decret llei aprovat per l’Executiu incorpora també altres compromisos inclosos en l’acord marc amb els sindicats, relatius a les indemnitzacions per raó de servei i a les partides d’acció social.
En particular, s’autoritza un increment del 4,5%, el màxim previst, en les quanties de les indemnitzacions per residència, una compensació econòmica de naturalesa no retributiva destinada als empleats de l’AGE per pal·liar els sobrecostos de residir en territoris amb condicions geogràfiques especials o insularitat, com Canarias, Baleares, Ceuta, Melilla o el Valle de Arán.
El juliol passat, en aplicació d’aquest acord sindical, ja es van revisar a l’alça aquestes compensacions per als 11.176 efectius de l’Administració de l’Estat destinats a Baleares, amb la finalitat d’equiparar-les a les vigents a Canarias.
A més, la norma preveu un augment del 4,5% en els fons destinats als plans d’acció social del personal del sector públic, després de romandre sense canvis durant els últims 14 anys.
En la compareixença posterior al Consell de Ministres, Óscar López ha recalcat que aquest reforç implica dedicar un 4,5% més a ajuts de guarderia, ulleres, transport, tractaments odontològics o altres prestacions —com estudis, pròtesis auditives o suport per al lloguer i la compra d’habitatge— "que milloren el benestar de les persones que sostenen l’Estat del Benestar".