El Tribunal de Comptes Europeu ha assenyalat aquest dijous que els 17.000 milions d'euros mobilitzats per la Unió Europea entre 2014 i 2020 per fomentar la innovació industrial no es van orientar de forma sistemàtica cap als projectes amb major potencial d'explotació comercial, i que la Comissió Europea tampoc va dur a terme un control suficient per verificar si aquestes subvencions van ajudar les empreses a transformar les seves investigacions en productes i serveis amb presència efectiva al mercat.
"En pro d'un veritable lideratge industrial, la UE ha de garantir sistemàticament que la inversió pública es tradueixi en innovacions comercialitzables, una major participació del sector privat i un creixement econòmic sostenible. Això no sempre ha estat així", ha advertit el membre del Tribunal responsable de l'auditoria, Petri Sarvamaa.
L'examen se centra en la iniciativa de "lideratge industrial" d'Horitzó 2020, dotada amb uns 17.000 milions d'euros destinats a reforçar la competitivitat del teixit productiu europeu, amb especial atenció a les petites i mitjanes empreses, mitjançant el desenvolupament de tecnologies punteres i la seva posterior aplicació en activitats de negoci.
No obstant això, el Tribunal ha comprovat que al voltant de la meitat d'aquests recursos va acabar en entitats sense ànim de lucre, com universitats i centres públics de recerca, malgrat que aquesta línia de finançament estava concebuda per afavorir l'arribada al mercat dels avenços científics. Els auditors consideren, a més, que no va quedar suficientment acreditat de quina manera es van tenir en compte les necessitats específiques de les pimes a l'hora d'assignar les subvencions.
Els auditors també han detectat deficiències en "InnovFin", un instrument europeu creat per facilitar préstecs i inversions a companyies innovadores, atès que només una fracció limitada dels seus fons va arribar a les empreses de menor mida i no hi ha informació suficient per determinar si van contribuir realment a impulsar productes amb una sortida comercial clara.
En sentit contrari, l'organisme fiscalitzador reconeix que les línies d'ajuda específiques per a pimes sí que van resultar útils per afavorir la transferència de tecnologia, tot i que la seva explotació al mercat va ser "modesta" per les dificultats d'accés a finançament, els obstacles regulatoris i l'absència d'una estratègia sòlida per comercialitzar els resultats dels projectes.
A aquestes debilitats s'hi suma que ni Horitzó 2020 ni el seu successor, Horitzó Europa, inclouen criteris d'accés lligats a la capacitat innovadora dels sol·licitants, cosa que, a judici del Tribunal, incrementa el risc que les ajudes no es concentrin en les iniciatives amb més opcions de generar nous productes i oportunitats de negoci.
Igualment, els auditors retreuen a la Comissió que no analitzés de manera adequada l'evolució empresarial dels beneficiaris, una falta de seguiment que complica saber fins a quin punt el suport comunitari va contribuir a reforçar la seva competitivitat i el seu creixement a llarg termini.
"Segueix existint un desfasament entre investigació i comercialització, fins i tot en el cas de la investigació propera al mercat", ha lamentat Sarvamaa, que ha demanat reduir aquesta bretxa en els pròxims programes europeus i dedicar més atenció a la fase d'expansió empresarial i al rendiment de les inversions públiques.
Brussel·les reivindica avenços i ajustos en Horitzó Europa
Per la seva banda, la Comissió Europea ha admès les limitacions assenyalades pel Tribunal pel que fa a la disponibilitat, integritat i fiabilitat de les dades sobre les empreses participants, tot i que ha defensat que Horitzó 2020 va tenir un paper rellevant en el reforç de la capacitat científica i tecnològica d'Europa, a més de contribuir a l'ocupació i al creixement econòmic.
En la seva resposta a l'auditoria, l'Executiu comunitari sosté que ja ha introduït canvis en Horitzó Europa, corresponent al període 2021-2027, amb l'objectiu de millorar l'avaluació de les ajudes mitjançant indicadors més precisos i la incorporació d'informació externa sobre la situació financera dels beneficiaris, amb l'objectiu de mesurar els seus efectes fins i tot diversos anys després que concloguin els projectes.
Brussel·les ha reivindicat també el paper "valuós" dels centres de recerca en l'acostament de les noves tecnologies al teixit empresarial i ha subratllat que les activitats finançades van assolir els nivells de desenvolupament tecnològic previstos, en especial en la indústria manufacturera i en els sectors d'elevat consum energètic.
No obstant això, ha reconegut que el programa anterior no va permetre avaluar de forma suficient la capacitat d'innovació dels participants, per la qual cosa analitzarà com reforçar aquest aspecte en futures avaluacions, si bé ha acceptat només parcialment les recomanacions del Tribunal sobre l'anàlisi dels resultats empresarials.
En canvi, la Comissió ha rebutjat les propostes relatives al futur Fons Europeu de Competitivitat, al·legant que tant aquest instrument com el proper Horitzó Europa per a 2028-2034 segueixen subjectes a negociació entre les institucions comunitàries i que no procedeix anticipar el seu resultat.