Les companyies d’Amèrica Llatina mantenen a Espanya inversions valorades en 2.830 milions d’euros el 2025, una xifra que equival al 7,8% del total, segons l’informe Global Latam 2026, elaborat per ICEX amb el suport de la Secretaría General Iberoamericana (SEGIB) i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID).
Amb aquest volum, la regió es consolida com el cinquè major inversor en l’economia espanyola, només per darrere de grans socis de la Unió Europea com el Regne Unit, França i Alemanya, així com dels Estats Units, segons detalla Economia XXI a partir de dades recollides per Europa Press.
Dins la inversió llatinoamericana assentada a Espanya, Mèxic concentra la porció més rellevant del capital acumulat, amb 1.242 milions d’euros, el 43,9% del total regional. A continuació se situen Colòmbia, amb 543 milions; l’Argentina, amb 419 milions; Panamà, amb 340 milions; Veneçuela, amb 81 milions; l’Uruguai, amb 75 milions; el Perú, amb 44 milions; Costa Rica, amb 24 milions; Hondures, amb 15 milions, i Xile, amb 14 milions.
La evolució dels fluxos durant el 2025 mostra un patró diferent al del estoc acumulat. La inversió llatinoamericana que va arribar a Espanya va sumar 2.830 milions d’euros, cosa que suposa un retrocés del 7,8% en comparació amb l’exercici previ, tot i que Mèxic va incrementar les seves operacions un 15,6%, fins als 1.242 milions.
Per branques d’activitat, la indústria alimentària va encapçalar l’entrada de capital llatinoamericà a Espanya en l’últim any, amb 845 milions d’euros, el 30% del total. En aquest àmbit destaca l’estratègia del grup mexicà Gruma, que ha fet inversions a Madrid per ampliar la seva capacitat productiva i atendre diferents mercats del sud d’Europa.
També van destacar les activitats immobiliàries, amb 392 milions d’euros; l’extracció de cru, amb 345 milions, i la programació i consultoria tecnològica, que va arribar als 321 milions en un context d’una major implantació d’empreses i grups tecnològics llatinoamericans al mercat espanyol.
Sector serveis: superàvit que compensa el dèficit comercial
El comerç de serveis s’ha convertit en un dels pilars de la relació econòmica entre Espanya i Amèrica Llatina, fins al punt de compensar el dèficit que registra l’economia espanyola en l’intercanvi bilateral de mercaderies. Espanya va tancar el 2025 amb un saldo negatiu de 4.192 milions d’euros en el comerç de béns amb la regió, però va obtenir un superàvit de 8.797 milions en serveis no turístics, segons l’informe Global Latam 2026.
Segons el document, Espanya va exportar a Amèrica Llatina béns per un valor de 19.092 milions d’euros durant el 2025, davant d’unes importacions de 23.284 milions. Brasil explica una part substancial d’aquest desequilibri, en concentrar un dèficit bilateral de 5.226 milions, equivalent al 63,5% del saldo negatiu espanyol amb el conjunt de la regió.
De fet, si es deixés fora el mercat brasiler, Espanya presentaria una posició comercial superavitària amb Amèrica Llatina. Mèxic, Colòmbia, Xile, Panamà i República Dominicana figuren entre els països amb els quals Espanya va registrar saldos positius en el comerç de mercaderies.
En contrast amb el dèficit en béns, les vendes espanyoles de serveis no turístics a Amèrica Llatina van ascendir a 13.143 milions d’euros el 2025, mentre que les compres a la regió es van situar en 4.346 milions. Aquesta diferència va generar un superàvit de 8.797 milions, suficient per compensar el desequilibri en el comerç de productes.
Per categories, els transports van constituir la principal partida de serveis espanyols exportats a la regió, amb 3.295 milions d’euros. L’informe destaca el paper de les companyies aèries i de l’aeroport Madrid-Barajas com a node de connexió de passatgers entre Amèrica Llatina i la Unió Europea.
Els serveis empresarials van ocupar la segona posició, amb 2.954 milions d’euros, i inclouen activitats de consultoria, serveis financers, assessorament legal, comptabilitat i publicitat, entre altres. També van destacar els assegurances, amb 2.558 milions, i els serveis d’informàtica i d’informació, amb 2.167 milions.
A partir d’aquest anàlisi, l’informe identifica un ampli marge d’expansió per als vincles econòmics bilaterals més enllà de l’intercanvi clàssic de matèries primeres i manufactures, amb un protagonisme especial dels serveis empresarials, tecnològics, financers i de transport.