La Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), a través d’un estudi del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Benito Arruñada, sosté que «els errors de la política agreugen, en lloc de corregir, els del mercat d’habitatge» a Espanya, en considerar que «les restriccions per construir, transmetre i contractar generen escassetat i perjudiquen especialment qui busca habitatge».
L’informe, titulat «El problema de l’habitatge: escassetat i carestia per voluntat pròpia», subratlla que al mercat d’habitatge nou la manca de sòl edificable obeeix a «decisions polítiques», ja que diferents col·lectius i veïns poden frenar una promoció sense suportar íntegrament el cost d’aquesta decisió.
Amb dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el treball indica que urbanitzar sòl pot portar entre deu i quinze anys, «en ocasions superiors a vint», a la qual cosa s’afegeix una pressió fiscal que, segons un supòsit del Consell General d’Economistes (CGE), representa el 25,78% del pagament final que fa el comprador.
En relació amb l’habitatge usat, l’estudi assenyala que gravar amb intensitat les transmissions i de forma relativament lleugera la tinença «penalitza la mobilitat» residencial i contribueix al fet que nombrosos immobles romanguin buits o s’utilitzin per sota del seu potencial.
En aquest context, recorda que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) aconsella a Espanya «reduir gradualment els impostos sobre transmissions», els tipus dels quals figuren entre els més elevats dels països membres.
Al mercat del lloguer, el document conclou que fixar topalls als lloguers, imposar pròrrogues obligatòries i complicar la recuperació de l’habitatge protegeix el llogater ja instal·lat, però ho fa a costa de qui busca pis, en empènyer els propietaris a «retirar oferta i seleccionar llogaters més solvents».
Sobre la regulació catalana de 2020, l’estudi recull estimacions que apunten a una «reducció mitjana de rendes propera al 5% i una caiguda de noves contractacions propera al 10%».
També adverteix que els assegurances d’impagament redueixen el risc individual del propietari, però els seus criteris de selecció «exclouen candidats vulnerables».
Valoració del nou decret d’habitatge
El treball analitza igualment l’últim decret d’habitatge convalidat el 12 de novembre per la Diputació Permanent del Congrés.
A més d’introduir noves pròrrogues anuals de fins a dos anys i topalls a l’actualització dels lloguers fins a finals de 2027, la norma obliga l’Administració, en certs casos, a “oferir una alternativa habitacional o atendre el deute i les costes” de l’arrendatari si passen dos mesos sense solució.
Per a l’autor, aquest mecanisme “recull parcialment el principi de finançar l’assistència amb recursos públics”, tot i que la seva efectivitat “depèn que el pagament sigui suficient, puntual i exigible”.
Arruñada argumenta que aquestes mesures poden ser “electoralment rendibles” malgrat el seu impacte social perquè “els beneficiaris actuals identifiquen l’avantatge immediat”, mentre que “els futurs contractants perceben pitjor el cost de les oportunitats que perden”.
Al seu parer, aquesta asimetria es reforça mitjançant moratòries presentades com a excepcionals i temporals, excepcions per a petits propietaris i impostos que es carreguen formalment a bancs o promotors, cosa que permet “fer visibles els beneficis i ocultar els perjudicis”.
Amb microdades d’enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), 40dB i el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), l’estudi mostra que el suport a la regulació depèn de la posició contractual de la persona enquestada.
A Catalunya, viure de lloguer es relaciona amb 12 punts percentuals més de suport a regular els preus que residir en un habitatge en propietat ja pagat, mentre que disposar d’un altre habitatge llogat s’associa amb 19,8 punts menys.
Així mateix, en l’experiment del CEO, esmentar un banc o un fons com a titular de l’habitatge incrementa en 1,5 punts sobre deu la justificació d’ocupar un immoble.
L’autor adverteix, a més, que algunes enquestes “presenten la intervenció com a garantia d’accés i n’ometen els costos”, de manera que difondre’n els resultats com un “mandat majoritari” pot consolidar el suport a eines els efectes negatius de les quals no s’han explicitat.
Cinc línies de reforma per augmentar l’oferta
Per revertir l’escassetat i augmentar l’oferta tant d’obra nova com de segona mà, l’estudi de Fedea planteja cinc eixos principals de reforma.
En primer terme, proposa facilitar la construcció ampliant els usos i les densitats permesos, valorant el cost de les exigències de qualitat i revisant quins interessos justifiquen un veto i quins es poden protegir mitjançant indemnitzacions.
També defensa reordenar la fiscalitat, reduint els impostos sobre la construcció i les transmissions i evitant gravar les plusvàlues inflacionistes", així com "compensar les rebaixes amb altres ingressos, inclosos els de la tinença, o amb menys despesa".
Reclama, a més, restaurar la seguretat jurídica i la llibertat de pactes, respectant els contractes, facilitant-ne l’execució i recuperant la capacitat d’acordar rendes i terminis, sense discriminar els arrendadors per la seva mida.
Igualment, demana separar l’assistència social de la contractació privada, finançant les ajudes amb recursos públics explícits i permetent que l’oferta privada s’adapti, "evitant carregar la protecció del vulnerable sobre el seu arrendador o creditor".
Per últim, insta a reforçar la subsidiarietat normativa i la transparència, de manera que es permetin solucions diferenciades per territori, se’n comparin els resultats i es facin visibles els costos reguladors, a més de "vincular els percentatges demoscòpics a les preguntes i alternatives que els van produir".
Segons conclou l’autor, el principal obstacle per a aquests canvis és de caràcter polític, ja que els ciutadans reclamen "habitatges assequibles sense assumir les conseqüències de permetre construir, transmetre i contractar". "Mentre premiem les restriccions i n’amaguem els costos, continuarem triant un habitatge escàs i car", remarca l’informe.