La Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (Fedepe) ha exigit "avenços ferms i urgents" per fer real la igualtat salarial amb motiu del Dia Internacional de la Igualtat Salarial, que se commemora aquest 18 de setembre. L'organització subratlla que l'equiparació retributiva és un dret bàsic i una condició clau per a l'autonomia econòmica i el desenvolupament professional de les dones.
"La igualtat salarial és una qüestió de justícia, però també de competitivitat, aprofitament del talent i qualitat democràtica. No podem parlar d'igualtat real mentre les dones segueixin rebent una remuneració inferior i trobin més obstacles per desenvolupar plenament les seves carreres professionals", argumenta la presidenta de Fedepe, Ana Bujaldón.
La responsable de la federació recorda que les conseqüències d'aquesta desigualtat no es limiten al curt termini. Com apunta, "aquesta diferència no acaba quan acaba el mes". "Si cobrem menys, cotitzem menys. Estalviem menys. Tenim menys capacitat per afrontar un imprevist. I, quan ens jubilem, rebem una pensió més baixa. Per això diem que la desigualtat salarial es nota en el que es cobra cada mes, però es paga durant tota la vida", assegura.
En aquest sentit, Fedepe demanda una resposta conjunta de les administracions públiques, les empreses i els agents socials per detectar, corregir i evitar les bretxes retributives. Considera essencial conèixer com es fixa cada salari, assegurar criteris objectius i transparents i reforçar els controls, de manera que la igualtat reconeguda per llei es converteixi en una realitat tangible.
Les dades més recents de l'Institut Nacional d'Estadística indiquen que, el 2024, les dones van percebre un salari mitjà anual de 26.904,90 euros, davant dels 32.057,55 euros dels homes. La bretxa supera els 5.150 euros a l'any i situa la remuneració mitjana femenina en el 83,9% de la masculina.
Fedepe apunta que, encara que en aquesta diferència incideixen factors com el tipus de jornada i contracte, l'ocupació o l'antiguitat, aquests elements estan lligats a desigualtats estructurals que segueixen marcant les carreres professionals de les dones: major presència en el treball a temps parcial i en sectors pitjor pagats, repartiment desigual de les cures, interrupcions en la vida laboral i traves per accedir als llocs de major responsabilitat.
La federació recalca que la igualtat salarial no es limita al sou base i veu imprescindible revisar també complements, incentius, variables, criteris de promoció i sistemes automatitzats de decisió, àmbits on poden produir-se diferències difícils de detectar sense suficient transparència.
En aquest marc, Fedepe considera prioritari culminar quant abans la transposició a l'ordenament espanyol de la Directiva europea 2023/970, orientada a reforçar la igualtat retributiva mitjançant mesures de transparència salarial i millors mecanismes d'informació, reclamació i control. El termini per a la seva incorporació va finalitzar el passat 7 de juny.
Asimismo, reclama garantir una reincorporació plena i sense càstigs professionals després dels permisos per naixement i cura, al entendre que la maternitat i la paternitat no poden suposar un freno a la promoció ni traduir-se en salaris, complements o oportunitats més baixes.
Fedepe recorda que cada naixement aporta al futur col·lectiu, a la continuïtat demogràfica i a la sostenibilitat del sistema de benestar i de pensions. Per això, insisteix que donar suport a la criança i protegir les trajectòries laborals de mares i pares ha de ser assumit com una responsabilitat compartida i no com una càrrega individual.
Impacte més enllà de l'ocupació assalariada i en les autònomes
La Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (Uatae) adverteix, per la seva banda, que la bretxa d'ingressos entre dones i homes autònoms ronda el 30%, una desigualtat que es prolonga després de la retirada i es tradueix en una diferència del 41% en les pensions de les treballadores per compte propi.
"La igualtat salarial no pot acabar on acaba la nòmina, les autònomes també sofreixen una desigualtat econòmica que condiciona els seus projectes i el seu futur, no podem parlar d'igualtat salarial deixant fora a 1,3 milions de treballadores autònomes", lamenta la secretària general de Uatae, María José Landaburu.
Segons els últims registres, dels 3.483.209 treballadors autònoms donats d'alta, 1.289.587 són dones davant de 2.193.621 homes. Elles suposen només el 37% del col·lectiu, tot i que la seva presència creix a un ritme més gran: un 2,1% en l'últim any, davant del 1,8% dels varons.
Per a Uatae, analitzar la bretxa en el treball per compte propi obliga també a abordar les cures que assumeixen les dones, juntament amb la concentració de les autònomes en activitats de menor rendibilitat i les dificultats d'accés a finançament, factors que expliquen en gran mesura aquesta desigualtat.
"La bretxa salarial també s'ha de buscar on no es veu. Està en les hores que una autònoma deixa de treballar per cuidar, en les oportunitats professionals a les quals renuncia i en els ingressos que deixa de generar. Seguim fent descansar bona part de les cures sobre les dones i després ens sorprenem que arribin al final de la seva carrera professional en pitjors condicions econòmiques", sosté Landaburu.