El Ibex 35 ha començat aquest dijous, 23 de juliol, amb el fre posat. Durant la primera hora de negociació, l'índex principal de la Borsa espanyola retrocedia un 0,42%, fins als 19.488,8 punts, després d'haver tancat el dimecres en 19.571,3 enteros, amb una pujada propera al 1%.
El moviment suposa una toma de beneficis continguda després de dues sessions consecutives a l'alça. L'índex conserva una revalorització superior al 13% des de gener i roman relativament a prop del seu màxim de les últimes 52 setmanes, situat en els 19.879,1 punts.
El petroli torna a dictar l'agenda
La principal preocupació del mercat no prové aquesta vegada dels resultats empresarials, sinó d'Orient Pròxim. El petroli Brent, referència a Europa, avança més d'un 4% i toca els 98 dòlars per barril, màxims de sis setmanes.
Els atacs contra petrolers al mar Roig i l'escalada entre Estats Units i Irà han reactivat la por que s'interrompin algunes de les principals rutes mundials de subministrament energètic. La reacció immediata és una pujada del cru; la conseqüència potencial, un nou increment dels preus dels combustibles, el transport i la producció industrial.
Per als llars espanyols, el risc és doble. Un petroli més car pot traslladar-se a les gasolineres i dificultar la moderació de la inflació. Al mateix temps, aquesta pressió sobre els preus redueix el marge del Banc Central Europeu per alleugerir el cost de les hipoteques i de la financiació.
El BCE, de nou pendent de l'energia
El Consell de Govern del BCE celebra aquest dijous la seva reunió de política monetària. La decisió es coneixerà a les 14.15 hores i Christine Lagarde compareixerà mitja hora després.
El consens del mercat espera que la institució mantingui sense canvis el tipus de la facilitat de dipòsit en el 2,25%, després d'elevar-lo en 25 punts bàsics al juny com a resposta a les pressions inflacionistes provocades pel conflicte a Orient Pròxim. La clau estarà, per tant, menys en la decisió immediata que en les senyals sobre una possible nova pujada al setembre.
El repunt del cru torna al BCE a una posició incòmoda: combatre la inflació amb tipus alts, encara a risc de refredar l'economia, o esperar a comprovar si l'encariment energètic és temporal. Aquesta disjuntiva condicionarà durant les pròximes setmanes l'euríbor, el crèdit empresarial i la renda variable europea.
Repsol converteix la crisi energètica en guanys borsàtils
La principal excepció al to negatiu és Repsol. La petroliera pujava un 3,84%, fins als 26,46 euros per acció, i es convertia en un dels grans suports de l'Ibex.
La companyia va obtenir un benefici net de 2.201 milions d'euros durant el primer semestre, davant dels 603 milions del mateix període de l'any anterior. Una part rellevant de la millora prové de la revalorització de les seves existències de petroli, que va aportar un efecte positiu de 823 milions. El seu resultat net ajustat, que reflecteix de forma més directa l'evolució dels negocis, va assolir els 2.711 milions.
Per als seus nombrosos petits accionistes, la lectura és favorable a curt termini: com més pugen el petroli i els marges energètics, millors són les expectatives d'ingressos de la companyia. Però aquesta mateixa pujada que beneficia a Repsol actua com un impost indirecte per a famílies i empreses consumidores d'energia.
Indra accelera al calor de la despesa pública en defensa
Indra liderava els avenços amb una pujada lleugerament superior al 4%. La tecnològica ha presentat un benefici net de 219 milions d'euros en el primer semestre, un 2,1% més, mentre els seus ingressos van créixer prop d'un 30%, fins als 3.179 milions.
El dada més significativa és la seva cartera de comandes, que s'ha duplicat fins als 20.533 milions d'euros. Bona part d'aquest salt està vinculada als Programes Especials de Modernització impulsats pel Govern espanyol i a l'augment generalitzat de la despesa europea en defensa.
El comportament d'Indra mostra com les decisions pressupostàries i geopolítiques s'estan traslladant directament a la Borsa. L'augment de la inversió pública en defensa impulsa les expectatives de negoci de la companyia, encara que també obre el debat sobre les prioritats de despesa de l'Estat i sobre la capacitat industrial espanyola per executar aquests contractes.
Santander i Iberdrola pesen entre els valors més populars
Entre les companyies amb una major base d'accionistes minoristes, l'obertura deixa un comportament desigual.
Banco Santander retrocedia un 1,20%, BBVA cedía un 0,47% i Iberdrola es deixava un 1,22%. Bankinter cotitzava pràcticament pla malgrat anunciar un augment del benefici del 12%, fins als 605 milions d'euros, mentre CaixaBank avançava un lleuger 0,07%.
Telefónica, pel contrari, pujava un 0,66%, i Inditex es mantenia pràcticament sense canvis.
El descens conjunt de Santander i Iberdrola resulta especialment rellevant pel seu elevat pes dins de l'índex. Les seves pèrdues compensen bona part de l'empenta de Repsol i Indra i expliquen que l'Ibex romangui en negatiu malgrat comptar amb dos valors que avancen més d'un 4%.
Turisme i consum sofreixen l'encariment del cru
Les majors pèrdues corresponien a Puig, amb una caiguda del 2,44%; IAG, que cedía un 1,74%; i Grifols, amb un descens del 1,70%.
El càstig a IAG té una explicació directa: una pujada prolongada del petroli incrementa el cost del combustible de les aerolínies i pot reduir els seus marges. També pot refredar el consum i encarir els desplaçaments, una amenaça per a un dels principals motors de l'economia espanyola durant la temporada turística.
Puig i Grifols reflecteixen, per la seva banda, una major prudència dels inversors davant dels valors de consum i salut en una jornada en què el diner es desplaça cap a companyies energètiques, de defensa i altres negocis considerats millor protegits davant de la inflació.
Europa cau més que Madrid
El comportament de l'Ibex és negatiu, però més resistent que el de bona part d'Europa. El Dax alemany i el Cac francès perden al voltant d'un 0,8%, el Mib italià cau més d'un 1% i el Ftse britànic retrocedeix prop d'un 0,3%.
La composició del mercat espanyol torna a actuar com a amortidor. El elevat pes de l'energia i el bon comportament de Repsol permeten que l'Ibex limiti les pèrdues, tot i que la debilitat de la banca i d'Iberdrola impedeix que l'índex torni a terreny positiu.
La sessió dependrà ara de dues variables. Primer, de l'evolució del petroli i de les notícies procedents d'Orient Pròxim. Després, del missatge del BCE sobre els tipus d'interès. La decisió de Fràncfort determinarà si la correcció de l'obertura és una simple pausa després de les últimes pujades o l'inici d'una jornada més complicada per a les Borses europees.