L'accés a un habitatge en propietat s'ha convertit en una possibilitat cada vegada més difícil per als llars europeus amb menors recursos. Els forts increments dels preus immobiliaris estan ampliant la distància entre qui ja són propietaris i qui continua vivint de lloguer.
Un recent informe del departament europeu del Fons Monetari Internacional (FMI), publicat per La Vanguardia, analitza precisament les possibilitats que tenen els inquilins d'acabar comprant un habitatge. Entre els llars econòmicament més vulnerables, només el 2% tindria opcions de convertir-se en propietari, una proporció que s'ha reduït més de la meitat respecte als nivells previs a la crisi financera de 2008.
En el cas dels llars amb major capacitat per afrontar un nou cop econòmic, el percentatge ascendeix fins al 5% en el període comprès entre 2022 i 2024.
El estalvi es converteix en una barrera
El elevat preu dels immobles no és l'únic obstacle. La necessitat de disposar d'uns estalvis suficients per afrontar l'entrada d'un habitatge dificulta encara més l'accés a la propietat per a les famílies amb menors ingressos.
Incluso aquells llars que compten amb cert suport econòmic o poden recórrer a l'ajuda dels seus familiars troben dificultats per reunir el capital necessari. Per als sectors més vulnerables, la compra d'un habitatge s'allunya així cada vegada més de les seves possibilitats.
Esta situació també té conseqüències a llarg termini, ja que ser propietari constitueix una de les principals vies d'acumulació de patrimoni dels llars.
Els inquilins amb menys recursos destinen més de la meitat dels seus ingressos a l'habitatge
Mentre la compra es torna més inaccessible, el lloguer també exerceix una pressió creixent sobre les economies familiars. Entre 2022 i 2024, els inquilins amb menors ingressos de les grans ciutats europees destinaren el 53% de la seva renda disponible al pagament de l'habitatge, el percentatge més elevat dels períodes analitzats.
La diferència és considerable entre els diferents nivells de renda. En els llars amb majors ingressos, l'esforç destinat a l'habitatge es va situar entre el 10% i el 18%.
El problema s'intensifica a les ciutats
La pèrdua de possibilitats d'accedir a un habitatge en propietat ha estat especialment acusada a les zones urbanes, encara que el fenomen s'estén també a les àrees rurals.
L'informe apunta a diversos factors que podrien explicar aquesta diferència, entre ells els canvis provocats per la pandèmia. L'augment de la demanda d'habitatges més amplis i l'expansió del teletreball van afavorir que alguns compradors abandonessin les grans ciutats i cercar alternatives en altres zones.
La falta d'oferta dispara els preus
El diagnòstic del FMI també assenyala una diferència respecte a la bombolla immobiliària anterior a la Gran Recessió. L'increment actual dels preus estaria relacionat principalment amb l'insuficient oferta d'habitatge.
La manca de treballadors en el sector de la construcció i les dificultats financeres de les empreses promotores es troben entre els factors que estan limitant la capacitat per augmentar el nombre d'habitatges disponibles.
La situació és especialment visible a Espanya, Grècia, Irlanda i Portugal, països on el sector de la construcció va patir una forta contracció després de la crisi financera de 2008. Des de llavors, l'edat mitjana dels treballadors d'aquesta indústria ha augmentat uns 4,5 anys, fins a superar la mitjana del conjunt de la població ocupada.
El FMI demana augmentar la construcció d'habitatge
Per fer front a la crisi d'accés a l'habitatge, l'organisme planteja als governs europeus diverses mesures destinades a incrementar l'oferta. Entre elles figuren la simplificació dels processos per obtenir llicències, facilitar sòl residencial i millorar l'accés de les empreses constructores a la financera.
També proposa ampliar els parcs de habitatge social i assequible i avançar en una major integració del mercat europeu de la construcció.