La recent entrada massiva de migrants a Ceuta a finals de juliol ha tornat a posar sobre la taula l'encatge singular d'aquesta ciutat autònoma i de Melilla dins de la Unió Europea. Aquesta situació ha portat el president del Govern, Pedro Sánchez, a anunciar una bateria d'iniciatives per reafirmar que ambdós territoris, malgrat estar situats al nord d'Àfrica, formen part plena de l'espai europeu.
Davant el Ple del Congrés dels Diputats, Sánchez va detallar aquest dijous que l'Executiu impulsarà la seva incorporació a la Unió Aduanera i treballarà perquè siguin reconegudes com a regions ultraperifèriques (RUP). A més, se'ls oferirà una "cadira permanent" al Comitè de les Regions (CdR), òrgan consultiu comunitari sense capacitat decisòria.
De les tres mesures, la més senzilla de dur a terme és precisament la relativa al CdR, ja que és el propi Govern qui determina la composició de la delegació espanyola, integrada per 21 membres. Actualment, la formen representants de les 17 comunitats autònomes i altres quatre designats per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).
El següent pas de l'Executiu seria traslladar formalment la seva proposta al Consell de la UE, que agrupa els governs nacionals i que, segons la pràctica habitual, sol limitar-se a refrendar-la. El Comitè de les Regions no participa en aquest procediment. Des d'aquesta institució expliquen a Europa Press que, quan es produeixen canvis en la delegació, per exemple després d'eleccions autonòmiques, el procés sol allargar-se al voltant de dos mesos.
Molt més complicades es presenten les altres dues iniciatives anunciades per Sánchez, en especial perquè encara no s'ha concretat ni el calendari ni la fórmula jurídica que s'utilitzarà. Des del Govern no han precisat aquests extrems, per la qual cosa els tràmits podrien allargar-se durant mesos i fins i tot solapar-se amb les properes eleccions generals, encara sense data fixada.
En el seu discurs, el president va reconèixer que quan Espanya es va incorporar a l'aleshores Comunitat Econòmica Europea el 1986 hi va haver "falta d'ambició" i que per aquest motiu Ceuta i Melilla van quedar fora de la Unió Aduanera. Segons va explicar, aquesta decisió es va adoptar "en part per preservar el règim fiscal especial d'aquests territoris" i facilitar l'adhesió, però també "per evitar roces diplomàtics", admetent així que es volia no tensionar la relació amb Marroc, que considera que ambdues ciutats són territoris ocupats.
La via per entrar a la Unió Aduanera
L'inclusió de Ceuta i Melilla a la Unió Aduanera exigeix una petició formal del Govern espanyol davant les institucions comunitàries, un pas que encara no s'ha donat, segons confirma a Europa Press un portaveu de la Comissió Europea, que evita pronunciar-se mentre no disposi dels detalls de la iniciativa.
Un cop registrada la sol·licitud, la Comissió Europea serà l'encarregada d'examinar-la en primera instància. A partir d'aquí, "correspondrà al Consell, per unanimitat en base a la proposta de la Comissió i després de consultar la Eurocambra, decidir si s'inclouen Ceuta i Melilla", ha precisat el portaveu.
En conseqüència, l'Executiu espanyol necessita el suport sense fissures de tots els Estats membres perquè prosperi aquesta proposta. Per ara, el Govern no ha aconseguit aquesta unanimitat en un altre front: la modificació del reglament lingüístic de la UE per incorporar el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials, una negociació que continua encallada dos anys després de la seva plantejament.
El repte de ser regions ultraperifèriques
Aún més enrevessat és l'objectiu que Ceuta i Melilla passin a ser considerades regions ultraperifèriques. El principal obstacle resideix en la pròpia definició d'aquestes regions, caracteritzades per la seva insularitat, la seva llunyania geogràfica i la seva petita dimensió. Les dues ciutats autònomes compleixen el criteri de superfície reduïda, però no els altres dos, ja que es troben a escasses desenes de quilòmetres de la península i no són illes.
Actualment, ostenten l'estatus de regions ultraperifèriques, a més de les illes Canàries, cinc departaments francesos d'ultramar (Guaiana Francesa, Guadalupe, Martinica, Mayotte i la Reunió); una col·lectivitat francesa d'ultramar (Sant Martí) i dues regions autònomes portugueses (Açores i Madeira).
El Tractat de Funcionament de la UE (TFUE) preveu un mecanisme simplificat per concedir la condició de RUP, però limitat als territoris d'ultramar. En aquests casos, n'hi ha prou que l'Estat membre sol·liciti al Consell la modificació de l'estatut de la regió afectada.
Així va succeir amb Mayotte, que va ser reconeguda com a regió ultraperifèrica després d'una decisió del Consell Europeu de 11 de juliol de 2012, a raíz de la petició presentada per França a l'octubre de 2011. El canvi es va fer efectiu l'1 de gener de 2014.
Tanmateix, Ceuta i Melilla no tenen la consideració de territoris d'ultramar. De fet, l'article 355 del TFUE estableix que únicament es podrà revisar l'estatut d'"alguns dels països o territoris d'ultramar danesos, francesos o neerlandesos", decisió que el Consell ha de adoptar per unanimitat, prèvia consulta a la Comissió.
Una reforma dels Tractats com a única sortida
En aquest context, tal com assenyalava en un detallat informe de 2022 l'aleshores eurodiputat Jordi Cañas, "la possible incorporació de Ceuta i Melilla com a regions ultraperifèriques en l'article 349 s'haurà d'efectuar a través de la reforma del Tractat de Funcionament".
Segons l'anàlisi de Cañas en "Ceuta i Melilla. + Espanya + Europa", consultat per Europa Press, l'única via perquè ambdues ciutats figurin en l'article que recull el llistat de regions ultraperifèriques és recórrer al procediment ordinari de revisió dels Tractats.
En la pràctica, això obligaria el Govern espanyol a presentar un projecte de revisió del TFUE davant el Consell de la UE, que el remetria al Consell Europeu i ho comunicaria als parlaments nacionals dels Vint-i-set. A més, el Consell hauria de consultar el Parlament Europeu i la Comissió, i aprovar per majoria simple una decisió favorable a estudiar les modificacions proposades.
Posteriorment, el president del Consell Europeu, Antonio Costa, estaria cridat a convocar una Convenció integrada per representants dels parlaments nacionals, dels caps d'Estat o de Govern, del Parlament Europeu i de la Comissió. La seva missió seria examinar el projecte i adoptar per consens una recomanació.
Aquesta recomanació passaria després a una Conferència de representants dels governs dels Estats membres que, convocada pel president del Consell, hauria d'acordar per unanimitat la modificació concreta a introduir en el TFUE.
El recorregut no acabaria aquí. La reforma, en aquest cas la eventual inclusió de Ceuta i Melilla com a regions ultraperifèriques, hauria de ser ratificada per tots els Estats membres d'acord amb els seus procediments constitucionals.
Com a referència, el procés de negociació i ratificació del Tractat de Lisboa, l'última gran reforma de la UE, es va prolongar gairebé dos anys i mig. Encara que les negociacions van durar sis mesos i el text es va signar al desembre de 2007, la seva ratificació no va concloure fins al novembre de 2009.
A més, l'eurodiputat de Ciutadans advertia que no n'hi hauria prou amb sumar Ceuta i Melilla a la llista de regions ultraperifèriques, sinó que seria necessari revisar alguns dels trets que defineixen avui aquestes regions.
"Per tant, el procés d'adquisició de l'estatut RUP per part de Ceuta i Melilla no requerirà només una modificació formal de la norma, sinó un nou plantejament o definició de tal categoria", subratllava Cañas, avisant que aquest replantejament podria obrir un nou debat polític i jurídic entre els Vint-i-set.