Preu de la llum avui, 11 d'octubre: les cinc hores més barates del diumenge

En aquest moment, segons la informació parlamentària i de premsa consultada, no hi ha a les Corts Generals una reforma integral i específica del disseny del mercat elèctric majorista (mecanisme marginalista, formació del preu del “pool”) en tramitació com a projecte o proposició de llei autònoma. El que sí que existeixen són iniciatives parcials que incideixen en el sector elèctric (Llei 24/2013 del Sector Elèctric, fiscalitat, drets d’emissió, hidroelèctriques, nuclear), i una part important dels canvis en el mercat s’està canalitzant per normativa reglamentària i decisions de la CNMC fora del cau legislatiu ordinari.

1. Absència d’una “llei de reforma del mercat majorista” en curs

Les cerques en iniciatives del Congrés i Senat i en la premsa especialitzada mostren que:

• No figura registrat cap projecte de llei del Govern ni proposició de llei de grups que tingui per objecte, de forma expressa i principal, “reformar el mercat elèctric majorista” o “canviar el disseny marginalista” a Espanya.
• La reforma del disseny del mercat de l’electricitat que ha avançat en aquests anys és, sobretot, d’àmbit europeu (Paquet de reforma del mercat elèctric de la UE) i s’està aplicant a Espanya mitjançant reglaments, ordres ministerials i circulars de la CNMC, no a través d’una única gran llei específica del “pool”.

Per tant, no hi ha avui un expedient concret al Congrés o al Senat del qual es pugui enumerar una llista tancada de “tràmits pendents” per a una reforma global del mercat majorista, perquè aquesta reforma no està formalment registrada com a tal.

2. Iniciatives parlamentàries que incideixen indirectament en el mercat

Sí que hi ha diverses iniciatives en tramitació que afecten el marc elèctric i poden influir en el funcionament del mercat, encara que el seu objecte principal no sigui redissenyar el “pool”:

• Reforma de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (proposició de llei governamental o de grups, segons la informació sintetitzada a les notícies consultades). Segons la premsa parlamentària, aquesta iniciativa:
  • Ja ha estat admesa a tràmit i va superar el debat de presa en consideració o totalitat.
  • Té el termini d’esmenes tancat i les esmenes registrades.

  En aquest cas, els tràmits parlamentaris que resten al Congrés serien, de forma estàndard:

  • Informe de la ponència (si la Mesa avoca a ponència): negociació tècnica entre grups sobre les esmenes.
  • Dictamen de la Comissió competent (Transició Ecològica/Energia): aprovació del text articulat, incorporant o rebutjant esmenes.
  • Debat i votació en Ple del Congrés del text i de les esmenes reservades.
  • Si s’aprova, remissió al Senat, on pot haver-hi:
    • Debat en Comissió i Ple.
    • Esmenes o veto del Senat.
  • Segona lectura al Congrés, que decideix en última instància sobre el veto o les esmenes del Senat.
  • Sanció, promulgació i publicació al BOE.
• Proposició de Llei sobre comerç de drets d’emissió (122/000170, Congrés). Està en fase avançada: el període d’esmenes a l’articulat es va tancar i les esmenes ja estan publicades. Els seus pendents són els mateixos passos típics: informe de ponència (si es constitueix), dictamen de comissió, Ple del Congrés, pas al Senat i eventual tornada al Congrés.
• Proposició de Llei sobre hidroelèctriques públiques (122/000185, Congrés), que planteja l’assumpció de centrals per una entitat pública. La iniciativa ja va ser presa en consideració, per la qual cosa queda per davant tot el cicle d’esmenes, ponència, dictamen de comissió, Ple i, si escau, tramitació al Senat.
• Proposició de Llei sobre energia nuclear (122/000179, Congrés), centrada en el paper de la nuclear en la descarbonització i en la planificació del parc nuclear. El termini d’esmenes està obert i ampliat; després vindran ponència, dictamen de comissió, Ple i remissió al Senat si s’aprova.

Totes elles poden modular costos, inversió o estructura de l’oferta, i per tant incidir de forma indirecta en el mercat majorista, però no reescriuen per si mateixes el disseny marginalista.

3. Reformes del mercat via reglaments i CNMC (fora del Parlament)

Bona part de les modificacions recents del funcionament del mercat majorista s’estan tramitant per vies no legislatives:

• La CNMC ha aprovat canvis rellevants en les regles de mercat diari i intradiari, com la introducció de 96 rondes de negociació quart-horàries per acostar el tancament de l’intradiari al temps real, amb l’objectiu d’integrar més renovables i reduir desviaments.
• El MITECO ha llançat i culminat la normativa del nou mercat de capacitat, articulat mitjançant ordres ministerials i subhastes, després del vistiplau de la Comissió Europea.

Aquestes reformes ja s’estan publicant al BOE i desplegant, i no exigeixen tràmits parlamentaris addicionals, més enllà del eventual control polític (preguntes, interpel·lacions, proposicions no de llei) i de les lleis sectorials esmentades.

4. Conclusió

En resum, a dia d’avui no hi ha una “llei de reforma del mercat elèctric majorista” en curs dels tràmits pendents de la qual es puguin llistar de forma directa. El que sí que existeix és un conjunt de lleis parcials en tramitació (sobre sector elèctric, drets d’emissió, hidroelèctriques, nuclear) que encara han de recórrer les fases clàssiques de ponència, dictamen de comissió, Ple del Congrés, tramitació al Senat i aprovació definitiva, i un bloc molt rellevant de canvis en el mercat que s’està materialitzant a través de regulació reglamentària i decisions de la CNMC, ja fora del procediment legislatiu parlamentari estricte.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) no “fixa” directament el preu final que paga el consumidor per l’electricitat, però sí que té un paper central en la supervisió, regulació i control de molts elements que influeixen en aquest preu i en el correcte funcionament del mercat elèctric. Les seves funcions vénen marcades, sobretot, per la normativa europea i la legislació espanyola del sector elèctric i de defensa de la competència.

1. Supervisió del mercat majorista d’electricitat

La CNMC vigila el mercat majorista (el denominat “pool” elèctric) per garantir que la formació del preu es produeix en condicions de competència efectiva:

• Control de la casació diària i intradiària: analitza les ofertes de venda i compra d’energia als mercats organitzats per detectar estratègies abusives, manipulació del preu o ús indegut d’informació privilegiada.
• Supervisió del comportament dels agents: examina si les empreses generadores (i altres participants) ofereixen la seva producció de forma coherent amb els seus costos i capacitats tècniques, i si hi ha retenció artificial de capacitat o pràctiques coordinades.
• Aplicació de la normativa REMIT (reglament europeu contra l’abús de mercat en energia): investiga possibles casos de manipulació de mercat i ús d’informació privilegiada als mercats majorista i de derivats, i imposa sancions quan es vulnera aquesta normativa.

2. Regulació de peatges de transport i distribució

Una part rellevant de la factura elèctrica són els peatges d’accés, que retribueixen les xarxes de transport i distribució. Aquí la CNMC sí que té una competència regulatòria directa:

• Fixació de la metodologia per calcular els peatges de transport i distribució, d’acord amb els marcs legals i la normativa europea.
• Aprovació de les circulars que concreten com es reparteixen els costos de xarxa entre diferents tipus de consumidors (tensions, potències, usos horaris, etc.).
• Supervisió de les empreses de xarxa (transportista i distribuïdores) perquè els seus ingressos regulats s’ajustin als criteris d’eficiència i no repercuteixin costos injustificats al sistema.

Encara que el Govern manté capacitat de decisió sobre els càrrecs (altres conceptes regulats de la factura diferents dels peatges), la CNMC actua com a contrapès tècnic a definir i vigilar la part estrictament lligada a l’ús de les xarxes.

3. Protecció de la competència i control de conductes

Com a autoritat de competència, la CNMC pot influir de forma decisiva en l’evolució dels preus elèctrics a través de:

• Investigació i sanció de càrtels o acords anticompetitius entre empreses elèctriques (per exemple, repartiment de mercat, fixació coordinada de preus o limitació artificial d’oferta).
• Control d’abusos de posició dominant: examina si una empresa amb gran quota de generació, distribució o comercialització utilitza aquest poder per imposar preus excessius o condicions injustes.
• Control de concentracions (fusions i adquisicions): valora si una operació empresarial pot disminuir la competència al sector elèctric i, per tant, afectar negativament els preus, podent imposar condicions o fins i tot vetar l’operació.

4. Supervisió de la comercialització i de la relació amb el consumidor

La CNMC també intervé en la fase de comercialització de l’electricitat, on es concreta el preu que paga el client:

• Supervisió del mercat minorista: analitza les ofertes de les comercialitzadores (en mercat lliure i en el regulat) per verificar que no hi hagi pràctiques enganyoses o discriminatòries.
• Transparència de preus i facturació: emet criteris i circulars perquè les factures siguin més comprensibles i perquè els consumidors puguin comparar ofertes de forma clara.
• Vigilància dels comercialitzadors de referència que ofereixen el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), comprovant que apliquen correctament les metodologies aprovades i no afegeixen marges indeguts.

5. Informes, recomanacions i seguiment regulatori

Més enllà de les decisions estrictament vinculants, la CNMC elabora informes, estudis i recomanacions sobre el funcionament del mercat elèctric, analitzant:

• L’evolució dels preus majoristes i minoristes.
• El grau de competència efectiva en generació, distribució i comercialització.
• L’impacte de canvis regulatoris sobre la factura dels consumidors.

Aquests informes no fixen preus, però sí que influeixen en les decisions del Govern i del legislador, i serveixen com a referència tècnica i pública sobre si els preus s’estan formant de manera raonable i competitiva.

En suma, la CNMC no determina el preu final euro a euro, però exerceix un paper clau en la regulació dels costos regulats, la vigilància del mercat i la defensa de la competència, tres palanques decisives perquè els preus de l’electricitat es formin de manera transparent, eficient i en benefici dels consumidors.

Les últimes eleccions generals celebrades a Espanya van ser les del 23 de juliol de 2023 (23J). D’elles va sortir el Congrés actual i el Govern de coalició que avui dirigeix la política energètica. A partir d’aquests resultats, l’Executiu està en mans de PSOE i Sumar, mentre que PP i Vox lideren l’oposició i disputen el rumb de la transició energètica.

Resultats de les eleccions generals del 23J (Congrés)

Segons les dades oficials recopilades a les fonts consultades, el repartiment d’escons al Congrés després de les eleccions del 23 de juliol de 2023 va ser el següent per als principals partits d’àmbit estatal:

A més, van obtenir representació al Congrés diverses forces territorials:

• ERC: 7 escons.
• Junts: 7 escons.
• EH Bildu: 6 escons.
• PNV: 5 escons.
• BNG: 1 escó.
• Coalició Canària: 1 escó.
• UPN: 1 escó.

En total, el Congrés té 350 diputats i la majoria absoluta està en 176 escons. La suma de PP (137) i Vox (33) va ser de 170, insuficient per investir Alberto Núñez Feijóo.

Al novembre de 2023, Pedro Sánchez va ser investit president amb una majoria de 179 diputats, recolzat per PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNV, BNG i Coalició Canària. Des de llavors governa una coalició PSOE–Sumar avalada per aquests socis parlamentaris en votacions clau.

Qui lidera avui les polítiques energètiques

Actualment, la conducció de la política energètica correspon al Govern de coalició PSOE–Sumar. El departament clau és el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), dirigit per la vicepresidenta tercera i ministra Sara Aagesen, que va succeir Teresa Ribera quan aquesta va passar a la Comissió Europea.

Les línies centrals de la política energètica del Govern, segons la documentació oficial del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2023‑2030 (PNIEC) i les notes del propi Executiu, són:

• Aceleració de les energies renovables (solar, eòlica, autoconsum i emmagatzematge), amb l’objectiu d’aconseguir cap al 2030 un sistema elèctric amb al voltant del 81 % de generació renovable i un 48 % de renovables sobre el consum final d’energia.
• Reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle al voltant d’un 32 % respecte a 1990 i disminució de la dependència energètica exterior fins a aproximadament el 50 %.
• Desplegament de l’hidrogen renovable i reforç de les xarxes elèctriques per integrar nova capacitat renovable i emmagatzematge.
• Electrificació del transport, la indústria i els edificis, recolzada en l’expansió de les renovables.
• Manteniment del calendari de tancament progressiu de les centrals nuclears, que preveu encara uns 3,2 GW de potència nuclear el 2030, però sense noves centrals i amb retirada escalonada.

Dins del propi bloc de Govern hi ha matisos: el PSOE posa l’accent en la seguretat jurídica, la inversió i la competitivitat industrial, mentre que Sumar defensa una transició més ràpida, amb més intervenció pública i una posició generalment més crítica envers l’energia nuclear i els combustibles fòssils.

El paper de l’oposició en energia

Encara que les competències de disseny de política energètica estan en el Govern, l’oposició condiciona el debat parlamentari i social:

• Partit Popular (PP): és la primera força del Congrés i el principal partit de l’oposició. Defensa abaratir l’energia per a llars i indústria, mantenir una combinació de tecnologies baixes en emissions incloent nuclear i renovables, revisar el calendari de tancament nuclear i simplificar la tramitació de projectes i xarxes. Critica que el Govern avanci en tancaments nuclears sense assegurar prou suport ferm, emmagatzematge i preus competitius.
• Vox: lidera el flanc més crític amb les polítiques climàtiques europees. Els seus documents i declaracions insisteixen en mantenir o ampliar l’energia nuclear, frenar els tancaments, “revisar” objectius climàtics que considera nocius per a indústria i camp, i prioritzar la soberania energètica fent servir “totes” les fonts (gas, nuclear, combustibles convencionals). Qualifica l’estratègia governamental d’“ideologitzada” i reclama revisar el Pacte Verd Europeu.
• Partits nacionalistes i regionals (PNV, ERC, Junts, BNG, Coalició Canària, entre altres) no controlen el ministeri, però tenen poder de veto o de suport sobre lleis i pressupostos. Solen combinar suport a les renovables amb exigències territorials: protecció ambiental, impacte local dels projectes i infraestructures, preus de l’energia i garanties per a la indústria de les seves comunitats.

En suma, les polítiques energètiques les lidera avui el Govern PSOE–Sumar a través del MITECO de Sara Aagesen, amb una estratègia de descarbonització accelerada basada en renovables, electrificació, emmagatzematge i hidrogen. Enfront, PP i Vox encapçalen una oposició que demana més pes per a la nuclear, més atenció al preu de l’energia i a la competitivitat industrial, mentre els partits territorials intenten orientar les decisions cap a les necessitats específiques de les seves regions.