Preu de la llum avui, 15 d'octubre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

La fixació diària del preu de l'electricitat a Espanya no depèn d'una única norma, sinó d'un bloc de regulació europeu i estatal que articula: el mercat majorista diari i intradiari (pool), el paper d'OMIE i REE, i com aquest preu es trasllada als consumidors en PVPC i en mercat lliure.

1. Marc europeu del mercat interior de l'electricitat

• Reglament (UE) 2019/943, relatiu al mercat interior de l'electricitat: estableix els principis de formació de preus als mercats majoristes europeus, l'acoblament de mercats i les obligacions dels operadors del sistema i del mercat. La normativa espanyola recent (per exemple la Resolució de 7 de juliol de 2025 sobre valor de càrrega perduda i estàndard de fiabilitat) es dicta “de conformitat” amb aquest reglament.
• Reglament (UE) 2015/1222 (guideline de capacity allocation and congestion management): fixa les regles per a l'acoblament únic diari i intradiari i el tractament de congestions. A Espanya s'aplica, entre altres, a través de la Resolució de 10 d'octubre de 2019 de la CNMC, que adapta les regles dels mercats diari i intradiari “a l'avançament de l'obertura del mercat intradiari continu […] d'acord amb el Reglament (UE) 2015/1222” (BOE-A-2019-15049).
• Reglament (UE) 2017/2195 (directriu sobre l'equilibri elèctric): regula com es manté l'equilibri oferta‑demanda i com es liquiden els desviaments; a Espanya s'aplica via resolucions de la CNMC sobre procediments d'operació i condicions d'equilibri (per exemple, la Resolució de 20 de maig de 2021, BOE-A-2021-9171).

2. Marc bàsic espanyol del sector i del mercat majorista

• Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (BOE-A-2013-13645): és la llei bàsica. Defineix el model de mercat, la separació d'activitats, les competències del regulador (CNMC) i del Ministeri, i l'existència del mercat de producció on, mitjançant subhastes diàries i intradiàries, es forma el preu majorista marginalista.
• Reial Decret 2019/1997, de 26 de desembre, pel qual s'organitza i regula el mercat de producció d'energia elèctrica (BOE-A-1997-27817): desenvolupa el disseny del mercat majorista (agents, ofertes, casació, liquidació). Ha estat modificat en nombroses ocasions, però continua sent l'esquelet de l'organització del mercat diari i intradiari a Espanya.
• Circular 3/2019, de 20 de novembre, de la CNMC, sobre metodologies del mercat majorista i l'operació del sistema (BOE-A-2019-17287): actualitza i sistematitza les metodologies de funcionament del mercat diari, intradiari i serveis d'ajust, alineant-les amb el dret europeu. És una peça clau actual perquè concreta com es formen els preus horaris al pool i com es coordina l'operació del sistema.
• Regles de funcionament del mercat diari i intradiari (OMIE): s'aproven i actualitzen mitjançant resolucions de la Secretaria d'Estat d'Energia i, més recentment, de la CNMC. Entre les vigents més rellevants:
  • Resolució de 23 de febrer de 2023, de la CNMC, que aprova les regles per adaptar el mercat al règim econòmic de renovables (BOE-A-2023-5582).
  • Resolució de 23 de maig de 2024, de la CNMC, que adapta les regles a les subhastes europees intradiàries i deixa sense efecte la de 2023 (BOE-A-2024-11958).
  • Resolució de 28 de febrer de 2025, de la CNMC, que adapta les regles a la negociació quart‑horària i a noves tipologies d'ofertes (BOE-A-2025-4908).
  Aquestes regles són el “manual operatiu” d'OMIE: fixen com es presenten ofertes, com es casen per intervals (hora o quart d'hora) i com s'obté el preu marginal diari/intradiari.
• Procediments d'operació del sistema (REE): regulen com l'operador del sistema programa, ajusta i equilibra el sistema elèctric. Entre altres, la Resolució de 17 de març de 2022 de la CNMC aprova procediments adaptats a la programació quart‑horària (BOE-A-2022-4969). Tot i que no fixen directament el preu del pool, condicionen el seu càlcul (restriccions tècniques, reserves, serveis d'equilibri).
• Reial Decret 88/2026, d'11 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d'energia elèctrica (BOE-A-2026-3212): ordena l'activitat de comercialització (incloent agregadors) i el subministrament a clients finals. Defineix com es configuren les ofertes a consumidors i com es trasllada el resultat del mercat majorista a les condicions contractuals, especialment en el mercat lliure.

3. Normativa específica del PVPC (consumidor regulat)

• Reial Decret 216/2014, de 28 de març, pel qual s'estableix la metodologia de càlcul dels preus voluntaris per al petit consumidor (PVPC) i el seu règim de contractació (BOE-A-2014-3376): fixa com es construeix el PVPC a partir de:
  • El preu horari del mercat diari i intradiari.
  • Els serveis d'ajust i desviaments.
  • Peatges, càrrecs i altres costos regulats.
  Ha estat modificat, entre altres, pel Reial Decret 469/2016 (BOE-A-2016-11094) i pel Reial Decret 446/2023, que indexa el PVPC a senyals de mercat a termini per reduir la seva volatilitat (BOE 14‑6‑2023).
• Procediment d'operació 14.12 “Estimació del cost dels components del PVPC”: desenvolupat per resolucions de 8 de juny de 2015 (BOE-A-2015-6647) i de 30 de juny de 2023 (BOE-A-2023-15276), concreta com es calculen diàriament els diferents components que, partint del preu del pool, conformen el PVPC final que paga el consumidor acollit a aquesta tarifa.
• Reials decrets-lleis de mesures urgents sobre preus (RDL 17/2021, 23/2021, 10/2022, 8/2023, entre altres): introdueixen mecanismes temporals (ajust del gas, retallades de beneficis caiguts del cel, ajustos fiscals, etc.) per reduir o modular el preu final suportat per consumidors, afectant indirectament la formació i repercussió del preu diari.

4. Consumidors en mercat lliure

Per als consumidors en mercat lliure, el preu final es pacta contractualment amb la comercialitzadora. No existeix una fórmula regulada única, però:

• Les condicions de contractació i subministrament es regeixen per la Llei 24/2013 i pel Reial Decret 88/2026, que fixen drets i obligacions de comercialitzadors i clients, transparència d'ofertes i modalitats d'indexació al mercat.
• La majoria de contractes indexats prenen com a referència el preu horari resultant del mercat diari i intradiari regulat pel bloc normatiu descrit (RD 2019/1997, Circular 3/2019 i regles/PO d'OMIE i REE).

En resum, el preu diari de la llum a Espanya emergeix de la combinació de la normativa europea del mercat interior, la Llei 24/2013, la regulació del mercat majorista (RD 2019/1997, Circular 3/2019 i regles d'OMIE/REE), i, per al consumidor regulat, de la metodologia específica del PVPC fixada pel RD 216/2014 i els seus desenvolupaments posteriors.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) és el regulador independent que supervisa el funcionament del sistema elèctric espanyol. Actua d'acord amb la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, la Llei 24/2013, del Sector Elèctric i la normativa europea d'energia, especialment REMIT i els reglaments sobre mercat interior de l'electricitat. Les seves competències combinen funcions regulatòries, de supervisió econòmica i de defensa de la competència, amb un fort component de protecció al consumidor.

1. Regulació econòmica i supervisió del mercat elèctric

En l'àmbit elèctric, la CNMC té atribuïdes funcions específiques per garantir un marc econòmic eficient, transparent i sostenible:

• Metodologies i peatges de xarxa: estableix, mitjançant circulars, l' estructura i metodologia per calcular els peatges d'accés a les xarxes de transport i distribució, així com la metodologia per a la retribució de les xarxes (valors unitaris d'inversió, operació i manteniment, vida útil regulatòria i taxa de retribució financera de transport i distribució), d'acord amb la Llei 24/2013 i les orientacions de política energètica.
• Funcionament del mercat majorista: fixa metodologies que regulen el mercat diari i intradiari i la gestió de l'operació del sistema, inclosos serveis d'equilibri i altres serveis d'ajust. Un exemple és la Circular 3/2019 sobre el mercat majorista i l'operació del sistema, o les resolucions que modifiquen els procediments d'operació (PO 3.1, 3.2, 7.2, 7.5, 9.1, 14.4, etc.) per adaptar el disseny del mercat i els serveis tècnics a les necessitats del sistema i de les renovables.
• Accés i connexió a les xarxes: desenvolupa les condicions i criteris per a l'accés i la connexió de generació, emmagatzematge i consum a les xarxes de transport i distribució, incloent l'avaluació de capacitat, en aplicació de la Llei 24/2013 i del marc europeu. Això afecta de ple a Red Eléctrica (REE) com a transportista i als distribuïdors.
• Integritat i transparència del mercat majorista: en aplicació del Reglament (UE) 1227/2011 (REMIT), supervisa la integritat i transparència de els mercats majoristes d'electricitat per detectar ús d'informació privilegiada i manipulació de mercat.

2. Defensa de la competència i control econòmic

A més de la seva vessant regulatòria sectorial, la CNMC és l'autoritat nacional de defensa de la competència i aplica aquesta funció al sector elèctric:

• Investiga i sanciona cartells, abusos de posició dominant i pràctiques restrictives en generació, distribució, comercialització o serveis vinculats (per exemple, restriccions a la competència en comptadors o en l' accés a determinats serveis).
• Controla operacions de concentració empresarial (fusions, compres) que puguin reduir la competència al mercat elèctric.
• Supervisa la figura dels operadors principals i dominants en electricitat: límits a participacions creuades, obligacions addicionals i control del seu comportament al mercat.
• Pot imposar multes significatives i ordenar mesures correctores quan detecta conductes contràries a la competència o al bon funcionament del sistema (per exemple, en la manipulació de preus en mercats intradiaris o incompliments greus d'obligacions regulades).

3. Consumidors, transparència i qualitat de servei

La CNMC té un paper directe sobre com arriba l'electricitat a llars i empreses:

• Supervisa els serveis d'atenció al client i les pràctiques comercials de les comercialitzadores (trucades comercials, contractació a distància, ofertes indexades al mercat, etc.), vetllant perquè la informació sigui clara, veraç i suficient, i que el consentiment del consumidor estigui degudament acreditat.
• Vetlla pels preus i condicions de subministrament al mercat minorista (tant lliure com regulat) i la dinàmica de canvis de comercialitzador, per assegurar que existeixi competència efectiva i que els consumidors puguin canviar de companyia sense traves injustificades.
• Gestiona i supervisa sistemes d'informació essencials (com bases de dades de punts de subministrament) i fomenta eines que permetin comparar ofertes i millorar la transparència de la factura.
• Participa en la liquidació de costos regulats del sistema elèctric, incloses determinades retribucions a renovables, cogeneració i residus, i en el sistema de garanties d'origen i etiquetatge de l'electricitat.

4. Cooperació institucional i àmbit europeu

Les competències de la CNMC en electricitat s'exerceixen en estreta coordinació amb altres autoritats:

• Coopera amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i altres ministeris en el seguiment de la situació dels mercats energètics, remitent informació periòdica sobre preus i marges, i informant projectes normatius que afecten el sector elèctric.
• Manté una coordinació operativa amb REE com a operador del sistema i amb OMIE com a operador del mercat, revisant procediments d' operació, serveis de control de tensió o resposta activa de la demanda, i adaptant la regulació a les necessitats del sistema.
• En el pla europeu, actua com a autoritat reguladora nacional en els fòrums de cooperació regulatòria i davant l'Agència de Cooperació dels Reguladors de l'Energia (ACER), participant en metodologies comunes per al mercat interior de l'electricitat.

En conjunt, aquestes competències fan de la CNMC la peça clau perquè el mercat elèctric espanyol funcioni de forma competitiva, transparent i alineada amb els objectius de seguretat de subministrament, transició energètica i protecció dels consumidors.

Per accedir a una tarifa regulada de llum com el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) cal complir una sèrie de requisits objectius sobre el tipus de client, el punt de subministrament i la comercialitzadora escollida. A partir d'aquí, el bo social afegeix condicions addicionals de renda i situació familiar o social.

1. Qui pot acollir-se al PVPC

• Titular del contracte: ha de ser el titular del punt de subministrament.
• Persones físiques o microempreses:
  • Persones físiques (consumidors domèstics) poden contractar PVPC per a la seva vivenda.
  • També poden acollir-se les microempreses (segons la definició del Reglament (UE) 651/2014), sempre que ho declarin responsablement davant la comercialitzadora de referència i continuïn complint els límits de potència i tensió.
• Subministrament en baixa tensió: el punt de subministrament ha de ser en baixa tensió, és a dir, a tensions no superiors a 1 kV.
• Límit de potència contractada: la potència contractada ha de ser menor o igual a 10 kW en cadascun dels períodes horaris de potència. Si es supera aquest llindar, no es pot estar en PVPC.

Aquests requisits són comuns tant per a llars com per a petits negocis o autònoms que vulguin acollir-se a PVPC al seu local o despatx, sempre que encaixin en la categoria de microempresa.

2. Comercialitzadora i tipus de contracte

• El PVPC només l'ofereixen les Comercialitzadores de Referència (COR), designades pel Govern. Si vols PVPC, has de contractar amb una d'elles; cap comercialitzadora del mercat lliure pot oferir-lo.
• S'entén que estàs acollit a PVPC quan:
  • Cumples els requisits anteriors, i
  • Has formalitzat un contracte de subministrament amb una Comercialitzadora de Referència i no has triat expressament una altra modalitat (per exemple, una oferta de preu fix anual).
• El contracte PVPC és, amb caràcter general, anual amb pròrrogues automàtiques, encara que pots canviar de comercialitzadora o de modalitat sense penalització en qualsevol moment.
• Normalment, el consumidor contracta conjuntament subministrament i peatges d'accés amb la Comercialitzadora de Referència, que s'encarrega de tractar amb la distribuïdora.

3. Comptador i mesura del consum

• Per aplicar el PVPC, la normativa preveu:
  • Facturació amb lectures reals i perfils de consum si no hi ha telegestió efectiva.
  • Facturació per hores reals consumides quan el punt de subministrament disposa de comptador amb capacitat de telemesura i telegestió plenament integrat en els sistemes de la distribuïdora.
• Avui en la pràctica la majoria de subministraments domèstics ja compten amb comptadors digitals telegestionats, cosa que permet que el PVPC reflecteixi directament el preu horari del mercat.

4. Comunitats de propietaris, autònoms i empreses

• Comunitats de propietaris:
  • Poden acollir-se a PVPC per a subministraments comuns (escala, garatge, etc.) només si encaixen en els requisits generals: baixa tensió i ≤ 10 kW per període.
  • Aquests contractes no donen dret al bo social, que només s'associa a la vivenda habitual de persones físiques.
• Autònoms i petits negocis:
  • Si el punt de subministrament compleix els límits de tensió i potència, i el titular és una microempresa, pot contractar PVPC amb una Comercialitzadora de Referència.
  • De nou, el bo social només s'aplica quan el subministrament és la vivenda habitual d'una persona física, no un local de negoci.

5. Consumidor vulnerable i bo social

El bo social és un descompte sobre la factura regulada i exigeix, a més d'estar en PVPC, complir certs criteris socioeconòmics:

• Ser persona física titular d'un punt de subministrament a la seva vivenda habitual, amb potència ≤ 10 kW i tarifa PVPC.
• Cumplir determinats llindars de renda en funció de la mida i composició de la unitat de convivència (referenciats a l'IPREM) o encaixar en col·lectius protegits:
  • Famílies nombroses.
  • Pensionistes que cobren la pensió mínima sense altres ingressos rellevants.
  • Persones o unitats de convivència beneficiàries de l'Ingressos Mínim Vital.
• La normativa preveu categories de vulnerable, vulnerable sever i en risc d'exclusió social, amb requisits de renda més estrictes i major protecció davant de talls de subministrament.

En resum, per accedir al PVPC n'hi ha prou amb ser persona física o microempresa amb un subministrament en baixa tensió i potència fins a 10 kW contractada amb una Comercialitzadora de Referència. Si, a més, vols beneficiar-te del bo social, el contracte ha de correspondre a la teva vivenda habitual i hauràs d'acreditar que compleixes els requisits de renda o pertinença a certs col·lectius protegits.