El proper dimarts 29 de setembre venç l'últim termini que el Govern es va donar per treure endavant en el Consell de Ministres el nou decret llei de vivenda, després de posposar la seva aprovació a finals de juliol per la falta de suports suficients al Congrés.
El borrador de l'Executiu incorpora, entre altres qüestions, la pròrroga automàtica dels contractes d'arrendament fins al 2028, la regulació dels lloguers de temporada i de habitacions, l'augment de l'IVA dels pisos turístics fins al 21% i diferents actuacions destinades a ampliar el parc de vivenda assequible.
El decret, fruit de l'acord entre PSOE i Sumar, s'estructura en dos grans blocs: d'una banda, mesures per estabilitzar els lloguers i aturar el frau, com la regulació de contractes de temporada i habitacions i bonificacions fiscals a propietaris que rebaixin les rendes; de l'altra, iniciatives per mobilitzar vivenda assequible, entre elles la reforma de la Llei del Sòl. El text també preveu negociar noves eines per blindar els llars vulnerables davant dels desnonaments.
Tanmateix, les discrepàncies amb els grups el vot dels quals resulta imprescindible han frenat l'Executiu a l'hora de portar el decret al Parlament.
El president del Govern, Pedro Sánchez, va admetre a finals d'agost que algunes de les mesures resulten "excessives" per a Junts i, al mateix temps, "insuficients" per a Sumar. La ministra de Vivenda, Isabel Rodríguez, ha reclamat a les formacions un "esforç de generositat" i sosté que el document incorpora propostes que diferents grups han posat sobre la taula.
Junts insisteix a centrar el decret en l'increment de l'oferta i qüestiona els límits als preus perquè, al seu entendre, no contribueixen a generar noves vivendes. Entre les seves propostes figuren incentius fiscals per a propietaris, com desgravar les despeses associades al lloguer o part de la quota hipotecària dels petits arrendadors. Govern i Sumar s'han mostrat disposats a explorar bonificacions fiscals a propietaris, però Junts continua sense garantir el seu vot.
Sumar, per la seva banda, defensa l'extensió dels contractes i un reforç de la protecció als inquilins, així com la regulació dels lloguers de temporada i habitacions i les mesures sobre pisos turístics. En els últims dies ha incrementat la pressió sobre el PSOE a raó del desnonament de Maricarmen, una dona de 87 anys que portava més de set dècades residint en un pis de Madrid, i exigeix mesures eficaces per impedir llançaments de persones vulnerables.
El soci minoritari del Govern també ha posat sobre la taula l'expropiació de l'habitatge de Maricarmen per incorporar-la al parc públic i ha defensat limitar la compra d'habitatges per part de fons d'inversió.
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, va reclamar el 16 de setembre portar el decret "ja" al Congrés encara que no hi hagués una majoria garantida i va carregar contra els grups que, segons va afirmar, s'oposen a intervenir el mercat de l'habitatge.
Podem manté una postura més distant respecte al text. Rebutja els beneficis fiscals a propietaris i reclama mesures més contundents per abaratar els lloguers, reforçar els drets dels inquilins i frenar els desnonaments sense alternativa habitacional. La seva principal línia vermella és la reforma de la Llei del Sòl, que exigeix treure del decret i que el partit vincula a una rebaixa dels controls urbanístics. La Confederació Nacional de la Construcció, en canvi, avala aquesta reforma i la considera clau per incrementar l'oferta.
El PNV, per la seva banda, proposa que la pròrroga de contractes es limiti als inquilins que estiguin al corrent de pagament, a més de reclamar una reforma del sòl, regulació dels lloguers de temporada i respecte estricte a les competències autonòmiques. ERC ha centrat la seva posició en l'habitatge buit i demana dades detallades sobre la titularitat d'aquests immobles, mentre que el PP aposta per augmentar l'oferta i facilitar sòl, i ha qüestionat l'enfocament intervencionista de l'Executiu.
El cas de Maricarmen ha introduït un nou element en la negociació. Govern i Sumar aboguen per reforçar la protecció davant dels desnonaments, mentre que el PP sosté que l'anterior decret antidesnonaments no hauria impedit aquest llançament per les característiques del contracte de l'afectada. La discussió sobre els desnonaments s'afegeix així a les diferències ja existents en torn a preus, lloguers, fiscalitat, habitatge turístic i reforma del sòl.
Fora de l'arc parlamentari, CCOO i UGT han instat les forces polítiques a assolir un acord, mentre que la Confederació de Sindicats d'Inquilines exigeix que el nou decret incorpori mesures estructurals contra els desnonaments, congelació de rendes, pròrrogues efectives i renovació automàtica dels contractes. El col·lectiu va convocar aquest dissabte mobilitzacions sota el lema "Ni una Maricarmen més".
El desnonament de Maricarmen "acosta posicions"
En aquest context, el Govern no ha aclarit si el decret s'abordarà finalment aquest dimarts en l'últim Consell de Ministres de setembre, tal com s'anuncià al juliol. No obstant això, Isabel Rodríguez va afirmar dijous que el desnonament de Maricarmen ha "remogut la consciència" dels grups parlamentaris i "ha aproximat algunes posicions que fins ara venien més distanciades".
La ministra va afegir que el compromís de les formacions és "poder-ho aprovar com més aviat millor". "Jo sé que no s'entén", va assenyalar en recordar que l'Executiu podria "aprovar-ho demà", però que sense el suport suficient al Congrés el decret no es transformarà en llei i no s'haurà "aconseguit res".
Segons va explicar Rodríguez, el reial decret afronta el problema de l'habitatge de "manera estructural", incloent desnonaments, mobilització d'habitatge buit, construcció de parc públic i intervenció sobre els pisos turístics, entre altres aspectes, tot i que els desnonaments són "curiosament" un dels punts on es troben més "obstacles" i "diferències" a la Cambra Baixa.