Abascal guanya a Sánchez: la seva entrevista a <em>La Revuelta</em> reuneix 2,6 milions més d’espectadors que la de <em>La Séptima</em>

A 10 de novembre de 2026, les noves mesures socials no formen un únic paquet amb una tramitació comuna: hi ha decisions aprovades pel Consell de Ministres, decrets pendents de suport parlamentari i propostes encara en preparació. L'anunci de reunions extraordinàries abans de les eleccions del 29 de novembre no inclou encara un calendari complet ni una relació tancada d'iniciatives.

Famílies: aprovació anunciada i actualització d'avui

La novetat més immediata és la protecció de les famílies monoparentals. A l'entrevista del 9 de novembre, Sánchez va anticipar la seva aprovació per al Consell de Ministres del dia 10, sense concretar requisits ni dotació, segons Demócrata. La informació posterior de EFE d'aquest dimarts comunica que l'Executiu ja ha aprovat ampliar la protecció a aquests llars, famílies nombroses amb pocs recursos i llars amb persones amb discapacitat.

Segons aquesta informació, l'abast estimat supera els 760.000 llars, gairebé tres milions de persones, amb un cost anual de 820 milions d'euros. Aquesta aprovació governamental no s'ha de confondre amb la publicació i aplicació efectiva de cada prestació: les fonts consultades no concreten encara tots els requisits ni les dates de sol·licitud.

A més, l'anterior Projecte de Llei de Famílies va caducar el 6 d'octubre amb la dissolució de les Corts. Per tant, la nova decisió no equival a que aquell projecte hagi completat el seu recorregut parlamentari.

Protecció social: mesures aprovades a l'octubre

El Consell de Ministres del 20 d'octubre va aprovar un altre bloc de millores, segons Demócrata. Inclou noves situacions de baixa laboral vinculades a patologies de la menopausa i lesions patides per víctimes de violència de gènere; millores de viduïtat i pensions extraordinàries per terrorisme; protecció per a orfes de víctimes de violència masclista i persones afectades per catàstrofes.

També contempla ampliar la cobertura de tots dos progenitors quan cuiden menors amb càncer o altres malalties greus, i estendre a 19 setmanes el subsidi especial per naixement i cura del menor per a treballadors del mar. L'augment de l'anticipació del Fons de Garantia del Pagament d'Aliments, de 100 a 300 euros per beneficiari, figura també entre les mesures anunciades del paquet. No consta a les fonts consultades el desenllaç parlamentari complet d'aquest bloc.

Habitatge: el principal tràmit parlamentari pendent

Els dos decrets d'habitatge aprovats el 6 d'octubre estan pendents de convalidació: la votació que decideix si es mantenen o es deroguen. Demócrata situa la sessió el 12 de novembre, davant la Diputació Permanent, i assenyala que els textos ja estan en vigor des de la seva publicació.

Un és el Reial Decret-llei 29/2026, de 6 d'octubre, sobre protecció de la funció social de l'habitatge i ampliació de l'oferta assequible. És diferent del Reial Decret-llei 26/2026, de setembre, que va ser derogat. El nou bloc incorpora protecció del lloguer i front a desnonaments, juntament amb finançament i actuacions per augmentar l'oferta, explicades per La Moncloa.

SMI i pensions: propostes i horitzons diferents

Treball proposa elevar el SMI de 2027 un 5,3 %, fins a 1.286 euros mensuals, amb intenció d'aprovar-ho abans del 29-N; continua sent una proposta, no una pujada aprovada (Demócrata). La revalorització de pensions per a 2027 es preveu abans de finalitzar l'any, no necessàriament abans de votar. El blindatge constitucional de la seva actualització és, en canvi, un compromís per a la següent legislatura.

El president del Govern té competència pròpia per convocar reunions extraordinàries del Consell de Ministres, presidir-les i fixar el seu ordre del dia. Per convocar-les no necessita un acord previ del propi Consell ni una autorització parlamentària. Aquesta facultat organitza la feina de l'Executiu, però no permet substituir les decisions que legalment corresponen al Govern com a òrgan col·legiat.

Fonament legal de la convocatòria

L'atribució expressa es troba a l'article 2.2.g) de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern. El Tribunal Constitucional va confirmar el seu abast a l'Auto 24/2017: correspon al president «convocar, presidir […] i fixar l'ordre del dia de les reunions del Consell de Ministres». Es tracta d'una competència presidencial, no d'una facultat que hagi de concedir-li prèviament el conjunt dels ministres. Vegeu l'Auto 24/2017.

Per tant, el caràcter extraordinari d'una reunió no desplaça la competència cap a un altre òrgan. La decisió de reunir el Consell fora de la seva programació habitual correspon al president, en el marc de la seva funció de direcció de l'acció governamental.

Què pot decidir el president

• La convocatòria: pot disposar que se celebri una reunió addicional quan consideri necessari sotmetre assumptes al Consell, sense esperar la seva següent reunió habitual.
• El moment de celebració: la facultat de convocar comprèn organitzar quan es reuneix l'òrgan. Cal distingir aquesta potestat de les exigències de preparació i tramitació aplicables als assumptes que s'examinin.
• L'ordre del dia: determina els assumptes que es sotmeten a la reunió. Aquesta atribució no converteix en presidencials les competències que la llei reserva al Consell de Ministres.
• La presidència de la sessió: li correspon dirigir-la, sense perjudici de la previsió de l'article 62.g) de la Constitució sobre la presidència del Rei, expressament salvada per la regulació legal.

Límits: convocar no equival a decidir unilateralment

Una reunió extraordinària continua sent una reunió d'un òrgan col·legiat. La seva denominació no elimina la deliberació ni permet ometre els requisits substantius o procedimentals de cada decisió. Tampoc s'ha de confondre l'urgència de reunir l'Executiu amb la justificació jurídica exigida per adoptar determinades mesures.

La Sentència 45/2019 subratlla que la deliberació és consubstancial a les decisions governamentals. Recorda, a més, que actes presidencials com plantejar una qüestió de confiança o proposar la dissolució de les Corts requereixen deliberació prèvia del Consell. Aquesta deliberació afecta l'acte posterior; no constitueix una autorització prèvia per convocar la reunió.

Convocatòria electrònica i Comissions Delegades

També cal distingir entre enviar electrònicament la convocatòria i celebrar una sessió a distància. La Sentència 45/2019 admet l'ús de mitjans telemàtics per a actuacions documentals, com convocatòries i remissió d'actes. Tanmateix, aquesta possibilitat no basta per si sola per justificar una reunió telemàtica: la celebració, deliberació i adopció d'acords requereixen la seva corresponent cobertura jurídica.

Finalment, el règim de les Comissions Delegades no s'ha de confondre amb el del Consell. L'article 6.1 de la Llei del Govern exigeix acord del Consell de Ministres mitjançant reial decret, a proposta presidencial, per crear-les, modificar-les o suprimir-les. Aquest requisit organitzatiu no és una autorització prèvia per convocar un Consell extraordinari, com permet distingir la Sentència 110/2021.

Abans de presidir Vox, Santiago Abascal va desenvolupar la seva carrera principalment al Partit Popular, primer a les institucions basques i després en entitats de la Comunitat de Madrid. Va ser regidor de Llodio, procurador a les Juntes Generals d'Àlaba i diputat del Parlament Basc. La seva sortida del PP el 2013 va precedir la seva participació en la creació de Vox i la seva elecció com a president el 20 de setembre de 2014.

Els primers passos al PP basc

Abascal va iniciar la seva militància al PP durant la dècada de 1990. Les fonts consultades discrepen sobre l'any exacte d'afiliació —1994 o 1996—, però coincideixen a situar els seus inicis polítics al País Basc. La seva activitat es va desenvolupar en un context marcat per la violència d'ETA; el perfil biogràfic de Demócrata recull que va patir amenaces de l'organització terrorista.

Dins del partit també va assumir responsabilitats organitzatives. Va ser president de Noves Generacions del PP basc entre 2000 i 2005 i va formar part del Comitè Provincial del PP d'Àlaba i de la Junta Directiva Nacional del partit. Aquesta vessant orgànica va transcórrer en paral·lel als seus primers càrrecs de representació pública, segons les reconstruccions de la seva trajectòria publicades per El Diario Vasco i RusSpain.

De la política municipal al Parlament Basc

El seu primer càrrec electe va ser el de regidor de l'Ajuntament de Llodio, a Àlaba. Hi va accedir el 1999, amb 23 anys, i el va mantenir fins al 2007. El 1999 va començar a treballar també com a assessor de la Subdelegació del Govern a Àlaba. Posteriorment va ser procurador a les Juntes Generals d'Àlaba entre 2003 i 2004, la institució representativa del territori, segons la citada reconstrucció de la seva carrera institucional.

Després va passar al Parlament Basc com a representant del PP per Àlaba. La seva presència no va ser completament contínua: va ocupar l'escó entre gener de 2004 i febrer de 2005, i va tornar a la Cambra entre octubre de 2005 i gener de 2009. Per tant, encara que algunes biografies resumeixen aquesta etapa com 2004-2009, hi va haver una interrupció durant 2005 (cronologia biogràfica).

DENAES i els càrrecs a Madrid

El 2006 va impulsar la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola, DENAES, que va presidir durant diversos anys. Aquesta activitat es va afegir a la seva trajectòria partidista i institucional, amb la defensa de la unitat d'Espanya com a objecte de l'entitat (Telecinco).

Després de finalitzar la seva etapa parlamentària basca, va passar a exercir càrrecs en entitats de la Comunitat de Madrid. Entre 2010 i 2012 va dirigir l'Agència de Protecció de Dades autonòmica, durant la presidència d'Esperanza Aguirre. El 2013 va estar al capdavant de la Fundació per al Mecenatge i el Patrocini Social, vinculada a l'Administració madrilenya. A diferència dels seus anteriors escó, eren responsabilitats directives, no càrrecs obtinguts mitjançant elecció ciutadana (trajectòria prèvia a Vox).

La ruptura amb el PP i la presidència de Vox

Abascal va abandonar el PP a finals de 2013, al·legant discrepàncies amb la direcció de Mariano Rajoy sobre política territorial, nacionalisme i assumptes relacionats amb ETA. Va participar després en la creació de Vox, inscrit a finals de 2013 i presentat públicament al gener de 2014. El 20 de setembre d'aquell any va ser elegit president de la formació (Telecinco).