Abascal manté el seu acte electoral a Valladolid malgrat la tragèdia d'Urda i acusa el Govern d'utilitzar el dol per "emmordassar" Vox

El 28 d'octubre de 2026, la investigació oficial de l'accident ferroviari d'Urda està en la seva fase inicial: s'estan recollint proves i reconstruint les decisions anteriors a la col·lisió. No s'ha establert una causa tècnica definitiva ni s'ha publicat un informe preliminar. Els pròxims treballs es centren a analitzar els sistemes de seguretat, les comunicacions del centre de control i les dades d'ambdós trens; no hi ha un calendari oficial anunciat per a les conclusions.

En quin punt estan les investigacions

Hi ha tres actuacions que cal distingir. La Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF) investiga les causes tècniques amb finalitat preventiva; Adif analitza els seus sistemes i la seqüència operativa; i la Guàrdia Civil desenvolupa les diligències policials, en paral·lel a la investigació judicial del jutjat d'Orgaz. La investigació tècnica busca explicar què va passar i evitar-ne la repetició, mentre que l'atribució de possibles responsabilitats penals correspon a la Justícia.

Una actuació ja realitzada és la presa de declaració al treballador del centre de control d'Adif que va autoritzar l'AVE de Renfe a reprendre la marxa. Segons Demócrata, la Guàrdia Civil col·labora amb els tècnics de la CIAF per aclarir les circumstàncies d'aquesta autorització. La identificació i declaració de l'empleat no equivalen a una responsabilitat demostrada.

Què s'està intentant aclarir

La reconstrucció provisional situa una avaria del LZB, el sistema que supervisa la circulació i la velocitat, al voltant de les 8.30 hores. La incidència va aturar sis trens. A les 8.36, el centre de control va autoritzar l'AVE a continuar; aproximadament 17 minuts després, després de recórrer uns 25 quilòmetres, va assolir l'Iryo aturat. Aquestes dades, recollides a la cronologia de Demócrata, s'han de contrastar amb les proves tècniques.

L'avaria inicial no explica per si sola el xoc: la primera resposta va ser la detenció dels combois. Per això, les investigacions es concentren també en quins procediments es van aplicar després, quina informació tenia el centre de control sobre l'Iryo i quines instruccions va rebre el maquinista de l'AVE. Encara no està acreditat que la causa fos exclusivament un error humà.

Pròxims passos previstos

• Preservar i examinar les proves físiques. Completar la inspecció dels trens, la via i la senyalització, i custodiar les caixes negres durant el llevament dels combois. Els especialistes han desplegat mitjans de criminalística, inclosos drons per a una reconstrucció tridimensional, segons la informació sobre el dispositiu.
• Reconstruir les comunicacions. Contrastar les gravacions i instruccions entre el lloc de comandament d'Atocha i els maquinistes, identificant-ne el contingut i moment, com recull Diario Sur.
• Analitzar el funcionament dels sistemes. Determinar l'origen de la incidència del LZB i contrastar posicions, velocitats, frenades i senyals amb les dades d'Adif i els equips d'ambdós trens.
• Continuar les diligències judicials. El jutjat d'Orgaz compta amb reforç de diversos jutges per agilitzar la investigació, segons eldiario.es.

En resum, el següent esdeveniment rellevant serà una reconstrucció contrastada que permeti explicar com es va passar de la detenció preventiva a l'abastament. No s'ha anunciat data per a un informe preliminar o final de la CIAF, segons la informació publicada per Demócrata sobre el LZB. Tampoc no s'han concretat mesures correctores definitives: les actuacions futures del Govern s'han vinculat als resultats de les investigacions.

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible dirigeix la política estatal de transports, infraestructures i mobilitat, exerceix les potestats normatives i administratives atribuïdes al seu càrrec i respon de la gestió del departament. Per delimitar les seves funcions cal distingir les facultats generals de qualsevol ministre de les matèries específiques assignades a aquest ministeri i de les competències pròpies dels seus òrgans dependents.

1. Direcció política i potestat normativa

L'article 4 de la Llei 50/1997 del Govern estableix que els ministres tenen «competència i responsabilitat en l'esfera específica de la seva actuació». En Transports, això comprèn:

• Desenvolupar l'acció del Govern conforme als acords del Consell de Ministres i les directrius del president.
• Exercir la potestat reglamentària en les matèries del departament, normalment mitjançant ordres ministerials.
• Exercir les restants competències atribuïdes per les lleis i les normes organitzatives.
• Refrendar, quan correspongui, els actes del rei relatius al seu àmbit competencial.

El ministre també impulsa avantprojectes de llei, projectes reglamentaris i plans sectorials. Tanmateix, no pot aprovar individualment lleis, decrets-lleis ni disposicions reservades al Consell de Ministres. Conforme als articles 5 i 24 d'aquesta llei, les ordres ministerials estan subordinades a les normes de rang superior.

2. Matèries específiques de Transports

L'article 1 del Reial Decret 253/2024 atribueix al ministeri la «proposta i execució de la política del Govern» en els següents àmbits:

• Infraestructures de transport terrestre, aeri i marítim de competència estatal, inclosa la planificació i programació de les seves inversions.
• Serveis de transport: control, ordenació i regulació administrativa dels serveis corresponents.
• Mobilitat sostenible: impuls de les seves dimensions social, econòmica i mediambiental, inclosa la mobilitat activa, amb l'objectiu de garantir una mobilitat segura i sostenible basada en criteris de justícia social.
• Serveis postals: ordenació normativa d'aquests serveis.
• Informació geogràfica i ciències de la Terra: impuls i direcció dels serveis estatals relatius a astronomia, geodèsia, geofísica i cartografia.

Aquestes atribucions no signifiquen que el ministre gestioni tots els transports d'Espanya: actua dins l'àmbit estatal i respectant les competències autonòmiques i locals.

3. Planificació, gestió i organització

Com a autoritat superior del departament, fixa la seva orientació, supervisa els objectius i dirigeix la preparació de propostes pressupostàries i d'inversió. També exerceix les facultats que la legislació li atribueix sobre contractació, subvencions, convenis, personal, nomenaments i recursos administratius, encara que determinades actuacions poden estar delegades.

La gestió es distribueix entre òrgans amb competències pròpies. Del ministre depenen directament la Secretaria d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible i la Subsecretaria. Sota la primera se situen les secretaries generals de Transport Terrestre, Transports Aeri i Marítim i Mobilitat Sostenible. Aquesta organització desenvolupa l'estructura del Reial Decret 1009/2023; el Reial Decret 690/2025 va modificar posteriorment aspectes de la Secretaria d'Estat i Aviació Civil.

Per tant, cal distingir la direcció política del ministre de les decisions tècniques atribuïdes a direccions generals, agències i entitats amb autonomia funcional.

4. Coordinació, representació i control

El ministeri actua coordinadament amb altres departaments. La seva unitat de relacions internacionals depèn directament del ministre i coordina la representació departamental, especialment davant la Unió Europea, en col·laboració amb Exteriors. El titular manté també relacions institucionals amb altres administracions i està subjecte al control parlamentari mitjançant preguntes, interpel·lacions i compareixences.

En síntesi, la seva funció és dirigir, regular, planificar i supervisar la política estatal del sector, sense substituir les competències del Consell de Ministres, d'altres administracions o dels òrgans especialitzats.

Abans d'assumir la presidència de Vox, el 20 de setembre de 2014, Santiago Abascal havia desenvolupat una trajectòria centrada en el Partit Popular, les institucions basques i, posteriorment, l'Administració madrilenya. La seva experiència combinava càrrecs electes, responsabilitats partidàries, direcció d'entitats públiques i activitat associativa. La seva formació universitària és en Sociologia i també va tenir una breu participació empresarial en hostaleria.

Formació i incorporació al PP

Nascut a Bilbao el 1976 i criat a Amurrio, Abascal es va afiliar al Partit Popular el 1994, amb 18 anys. Va créixer en una família vinculada al partit i afectada per les amenaces d'ETA. Aquest context va acompanyar la seva activitat política inicial, marcada per l'oposició al nacionalisme basc i la defensa de les víctimes del terrorisme.

Es va llicenciar en Sociologia per la Universitat de Deusto el 2003, quan ja exercia responsabilitats polítiques. Tot i que algunes semblances li atribueixen estudis de Psicologia, les fonts biogràfiques consultades coincideixen a assenyalar Sociologia. La seva formació i els seus primers càrrecs es recullen als perfils de Nueva Economía Fórum i La Vanguardia.

Càrrecs municipals, forals i autonòmics

La seva carrera institucional va començar en l'àmbit municipal i es va ampliar després a la representació provincial i autonòmica:

• Regidor a Llodio, entre 1999 i 2007. Va accedir a l'Ajuntament alavès amb 23 anys i hi va romandre durant dos mandats.
• President de Noves Generacions del PP basc, entre 2000 i 2005. Va compaginar aquesta responsabilitat amb els seus càrrecs institucionals i va participar en òrgans directius del partit, inclosa la seva Junta Directiva Nacional.
• Procurador a les Juntes Generals d'Àlaba, entre 2003 i 2004. Va ser membre de la institució representativa del territori.
• Parlamentari basc, entre 2004 i 2009. Va ocupar un escó pel PP. També va exercir com a secretari d'Educació del partit al País Basc.

Aquestes etapes apareixen a les biografies de La Razón i 20minutos.

DENAES i gestió a Madrid

El 2006 va impulsar la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola, DENAES, que va presidir fins al 2014. Des d'aquesta organització va desenvolupar activitat pública en defensa de la unitat territorial espanyola i contra els projectes secessionistes. També va participar en publicacions sobre el dret d'autodeterminació i el Pla Ibarretxe, segons la semblança d'Antena 3.

Després de deixar el Parlament Basc, va passar a ocupar llocs en entitats de la Comunitat de Madrid. Durant la presidència d'Esperanza Aguirre va ser director de l'Agència de Protecció de Dades, entre 2010 i desembre de 2012. El 2013 va assumir la direcció gerent de la Fundació per al Mecenatge i el Patrocini Social, vinculada a l'Administració regional. Aquesta etapa està descrita a Vanitatis.

Experiència privada i salt a Vox

Fora dels càrrecs polítics i públics, va participar amb la seva aleshores esposa a Hammer Hostelería S. L., constituïda el 2006, i en la gestió d'un establiment franquiciat a Vitòria. Va ser una experiència més breu i menys documentada que la seva trajectòria institucional, segons una semblança d'Información.

Va abandonar el PP el 2013 per discrepàncies sobre la política territorial i el terrorisme, i va participar en la creació de Vox juntament amb altres promotors, entre ells José Antonio Ortega Lara i Ignacio Camuñas. Com recorda Demócrata, va formar part del nucli fundador, però no va ser el seu primer president. Va assumir aquest càrrec al setembre de 2014, després de gairebé dues dècades de militància i activitat política.