Colau i Belarra mantenen el pols sobre la fórmula electoral de l'esquerra a hores del tancament de les coalicions

La inscripció d'una coalició electoral per a unes eleccions generals a Espanya és, estrictament, un tràmit electoral-administratiu davant les Juntes Electorals, no davant les Corts. Tanmateix, aquesta decisió té efectes directes en la fase parlamentària posterior, sobretot en la possibilitat de constituir grups al Congrés i al Senat. A continuació s'explica el recorregut complet, des de la inscripció de la coalició fins a les seves conseqüències parlamentàries.

1. Decisió de formar coalició i contingut mínim de l'acord

Els partits, federacions o agrupacions que vulguin concórrer en coalició han d'adoptar primer internament l'acord (segons els seus estatuts) de presentar-se junts a les eleccions generals. Aquest acord sol recollir, com a mínim:

• Les formacions que integren la coalició i el seu àmbit (si és estatal o només en determinades circumscripcions).
• La denominació i sigles amb què concorreran, així com, si escau, l'emblema comú.
• Les regles internes de repartiment de llocs a les llistes, finançament i temps de campanya (això és de dret intern de la coalició, no de la llei electoral).
• La designació de la persona representant i del seu suplent davant l'Administració electoral.

2. Comunicació a la Junta Electoral Central (inscripció de la coalició)

D'acord amb la legislació electoral general, les coalicions han de comunicar-se formalment a l'Administració electoral en un termini fixat:

• Termini: dins dels deu dies següents a la publicació al BOE del Reial Decret de convocatòria d'eleccions generals. Fora d'aquest termini la coalició no es reconeix com a tal i cada partit només podria presentar llistes per separat.
• Òrgan competent: la Junta Electoral Central (JEC), quan es tracti de coalicions que pretenguin presentar candidatures al Congrés i/o al Senat (àmbit estatal).
• Forma: escrit signat per les persones representants legals de totes les formacions que integren la coalició, en què consti:
  • Identitat dels partits, federacions o agrupacions que la formen.
  • Nom, sigles i, si escau, símbol que farà servir la coalició a les paperetes.
  • Àmbit territorial on concorrerà com a coalició.
  • Designació de representant general i suplent davant la JEC.

La Junta Electoral Central examina la documentació, pot requerir esmenes formals i, un cop admesa, comunica i publica la relació de coalicions constituïdes (habitualment al BOE i en els seus acords públics). Amb aquesta publicació la coalició adquireix plena capacitat per presentar candidatures.

3. Presentació i proclamació de candidatures

La coalició, ja reconeguda, presenta les seves llistes de candidats al Congrés i al Senat davant les Juntes Electorals Provincials o de Zona, dins del termini general de presentació de candidatures. La documentació inclou:

• Llistes de candidatures amb l'encapçalament de la coalició (nom i sigles inscrits).
• Acceptació dels candidats, avals si fossin necessaris i altres requisits comuns a qualsevol candidatura.

Les Juntes Provincials comproven requisits, obren un breu termini d'esmena i procedeixen a la proclamació de candidatures. Contra la proclamació cap recurs contenciós-electoral davant la jurisdicció competent, però això no altera la condició de coalició mentre no hi hagi una resolució que afecti les seves llistes.

4. De la coalició electoral al grup parlamentari

Un cop celebrades les eleccions i proclamats els resultats, s'entra ja en el terreny parlamentari. Aquí opera el Reglament del Congrés, que regula els grups parlamentaris (articles 23 a 29):

• Per formar grup propi al Congrés s'exigeixen, amb caràcter general, almenys 15 diputats, o bé 5 diputats i determinats percentatges mínims de vot.
• El grup es constitueix en els cinc dies següents a la sessió constitutiva, per escrit a la Mesa del Congrés, indicant:
  • Denominació del grup (que sol correspondre a la coalició o a una de les forces integrades).
  • Relació nominal dels seus membres.
  • Portaveu i possibles adjunts.
• El Reglament estableix que no poden formar grups separats qui pertanyin a un mateix partit, ni formar grup separat formacions que «al temps de les eleccions no s'hagin enfrontat davant l'electorat». Això afecta directament a com es dissenyen les coalicions i les seves candidatures en campanya: si concorren sempre juntes i sense llistes diferenciades, el seu marge per constituir grups separats després es redueix molt.

5. Efectes pràctics de la inscripció de la coalició

En resum, la inscripció de la coalició davant la JEC:

• Condiciona la forma en què els seus integrants apareixen a les paperetes i com es computen els seus vots i escons.
• Marca, de cara al Congrés i al Senat, si les forces integrades s'han «enfrontat» o no davant l'electorat, cosa que influeix en la possibilitat que formin un o diversos grups parlamentaris.
• Determina qui serà el seu representant davant l'Administració electoral i, més tard, sol influir en la portaveu i organització interna a les Càmeres.

No hi ha, doncs, un «tràmit parlamentari» previ d'inscripció de la coalició: tot el procediment previ és electoral i administratiu davant les Juntes Electorals; el component parlamentari apareix després, en traduir-se aquesta coalició en la distribució d'escons i en la capacitat de formar grups conforme al Reglament de les Càmeres.

Ada Colau és una activista i política barcelonina la trajectòria de la qual s'ha articulat al voltant del dret a l'habitatge i del municipalisme d'esquerres. Ha estat la figura central de Barcelona en Comú i va ser alcaldessa de Barcelona entre 2015 i 2023. Actualment no ocupa càrrecs institucionals, però segueix vinculada a l'espai dels Comuns i ha estat proposada com a candidata del Front Ampli a la Presidència del Govern per a les eleccions generals del 29 de novembre de 2026.

Trajectòria política i activista

L'origen del seu perfil públic està en l'activisme social:

• Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) (2009‑2014): cofundadora i una de les seves principals portaveus. Des d'allà va impulsar campanyes contra els desnonaments, en defensa de la dació en pagament i del dret a l'habitatge, convertint-se en una referència estatal en aquesta matèria.
• Guanyem Barcelona / Barcelona en Comú (2014‑2015): el 2014 va promoure la plataforma ciutadana Guanyem Barcelona, que va cristal·litzar en la candidatura municipalista Barcelona en Comú. Aquest projecte va aglutinar activistes i formacions d'esquerra com ICV, EUiA, Podemos o Equo.

A partir d'aquí va fer el salt a la política institucional a l'Ajuntament de Barcelona:

• Regidora i alcaldessa de Barcelona (2015‑2023): va encapçalar la llista de Barcelona en Comú i va ser investida alcaldessa el 13 de juny de 2015, convertint-se en la primera dona a ocupar l'Alcaldia. Va ser reelegida després de les municipals de 2019 i es va mantenir al capdavant del govern municipal fins al juny de 2023, quan l'Alcaldia va passar a Jaume Collboni (PSC). Durant aquest temps va ser també regidora i màxima responsable política del consistori.
• Líder de l'oposició municipal (2023‑2024): després de deixar l'Alcaldia va continuar com a regidora i principal referent de Barcelona en Comú a l'oposició fins que va renunciar al seu acta el 2024.

Després d'abandonar l'Ajuntament ha seguit vinculada al seu espai polític:

• Presidenta de la Fundació Sentit Comú: va assumir la presidència d'aquesta fundació lligada als Comuns, orientada a la reflexió i elaboració de propostes polítiques. El càrrec es presenta com de caràcter més intel·lectual i estratègic que institucional.
• Activitat pública i xarxes: ha mantingut una presència molt activa en el debat sobre habitatge, desigualtat, Palestina, migracions i la necessitat d'un front ampli d'esquerres, combinant intervencions en mitjans amb una forta activitat a les xarxes socials.

Competències en els seus principals càrrecs

Les seves competències polítiques s'han exercit sobretot des de l'Alcaldia de Barcelona. Com a alcaldessa les seves funcions incloïen, entre altres:

• Direcció del govern municipal i representació institucional de la ciutat.
• Impuls i coordinació de les polítiques municipals en matèria d'habitatge, urbanisme, mobilitat, serveis socials, igualtat i sostenibilitat.
• Proposta i execució del pressupost municipal i supervisió dels organismes i empreses públiques de l'Ajuntament.
• Gestió de l'espai públic, l'ordenació urbana i la regulació d'activitats econòmiques com el turisme, dins del marc competencial local.

El seu mandat es va associar especialment a:

• La prioritat del dret a l'habitatge (habitatge públic, mesures davant l'emergència habitacional i la pobresa energètica).
• La regulació dels usos turístics i del lloguer vacacional.
• Un enfocament d'urbanisme i mobilitat sostenible, amb més protagonisme del transport públic i de l'espai per a vianants i bicicletes.
• Polítiques d'igualtat, serveis socials i participació ciutadana.

A quin partit pertany actualment?

Colau no és avui alcaldessa ni regidora i no figura com a diputada en cap cambra. La seva pertinença política s'articula al voltant de:

• Espai dels Comuns: està identificada amb l'espai català dels Comuns, en particular amb Catalunya en Comú i la plataforma municipalista Barcelona en Comú, de la qual ha estat principal referent. Les informacions recents la descriuen com a “antiga dirigent dels Comuns”, però continua sent la seva figura més coneguda.
• Front Ampli: a l'octubre de 2026, Moviment Sumar, Comuns, Més Madrid i Esquerra Unida han proposat Ada Colau com a candidata del Front Ampli a la Presidència del Govern per a les eleccions generals del 29N. El Front Ampli és una coalició electoral que agrupa aquests partits, més que un partit únic.

En síntesi, Ada Colau està políticament vinculada a l'espai dels Comuns (Catalunya en Comú / Barcelona en Comú) i, de cara a les eleccions generals de 2026, és la candidata proposada del Front Ampli, coalició integrada per Sumar, IU, Més Madrid i Comuns. El seu rol combina la direcció d'una fundació lligada al seu espai polític amb una nova projecció nacional com a aspirant a la capçalera del Govern.

En les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023 (23J), Podemos, Izquierda Unida, els Comuns i Més Madrid no van concórrer com a llistes estatals separades, sinó integrats a la coalició Sumar. Això fa que, a efectes oficials, el Ministeri de l'Interior només publiqui el resultat de Sumar en conjunt (31 escons i el 12,31% del vot estatal), sense desglossament per partit. Només es pot aïllar amb claredat el comportament d'algunes marques territorials de la coalició, com En Comú Podem a Catalunya o la candidatura de Sumar impulsada per Més Madrid a la Comunitat de Madrid.

1. Marc general: resultat de Sumar al 23J

• Coalició Sumar (resultat estatal): 31 diputats al Congrés i 3.014.006 vots, cosa que va suposar el 12,31% del vot a candidatures en el conjunt d'Espanya. Aquests 31 escons inclouen els obtinguts per les llistes en què s'integraven Podemos, Izquierda Unida, els Comuns i Més Madrid, juntament amb altres forces territorials i estatals (Compromís, CHA, Verds Equo, etc.). (resultats 23J)

El recompte oficial no separa quants d'aquests vots o escons corresponen a cada partit dins de la coalició. Aquesta informació pot estimar-se políticament, però no figura com a dada jurídic-electoral desagregada.

2. Podemos

• Tipus de concurrència: es va presentar integrat a la coalició Sumar a les diferents circumscripcions; no hi va haver papereta estatal separada “Podemos” per al Congrés.
• Resultat oficial propi: no existeix un percentatge ni un nombre d'escons separat per a Podemos en les dades oficials del 23J. Els seus diputats van ser elegits en llistes de Sumar i computen com a escons de Sumar.
• Situació posterior al Congrés: després de la ruptura política posterior al 23J, cinc dels diputats elegits en llistes de Sumar van passar a integrar-se al Grup Mixt com a representants de Podemos, però això reflecteix la configuració parlamentària posterior, no un resultat electoral separat. (Demócrata)

3. Izquierda Unida (IU)

• Tipus de concurrència: també va concórrer dins de la coalició Sumar, integrada en diverses llistes territorials (per exemple, Andalusia, Comunitat de Madrid o País Valencià, juntament amb altres forces).
• Resultat oficial propi: igual que en el cas de Podemos, no hi ha una dada oficial d’“IU” en termes de vot estatal ni d’escons propis, perquè la Junta Electoral i el Ministeri de l'Interior computen el resultat sota la denominació i sigles de la coalició Sumar.

4. En Comú Podem / Comuns (marca catalana de Sumar)

• Tipus de concurrència: a Catalunya la coalició es va presentar com a “Sumar – En Comú Podem”, actuant de facto com la marca catalana de Sumar.
• Escons: aquesta candidatura va obtenir 7 diputats a Catalunya, repartits en 5 per Barcelona, 1 per Tarragona i 1 per Girona; no va aconseguir representació a Lleida.
• Percentatge de vot: al voltant d'un 12,9% del vot vàlid en el conjunt de Catalunya, segons el recompte autonòmic del 23J. Aquests 7 escons s'integren dins del total de 31 de Sumar al Congrés.

5. Més Madrid

• Tipus de concurrència: a la Comunitat de Madrid, Més Madrid va donar suport i es va integrar a la candidatura de Sumar; a la papereta la marca visible principal va ser “Sumar”, no “Més Madrid” en solitari.
• Escons: a la circumscripció de Madrid ciutat, la llista de Sumar (en què s'integrava Més Madrid) va obtenir 6 diputats al Congrés. (resultats Madrid – RTVE)
• Vots i percentatge: la candidatura de Sumar a la província de Madrid va aconseguir 550.389 vots, equivalents a aproximadament el 15,4% dels vots vàlids emesos. (detall Madrid ciutat – RTVE)
• De nou, aquests 6 escons computen oficialment com a escons de Sumar, no de Més Madrid com a partit registrat a part.

6. Què es pot i què no es pot dir amb rigor

• Amb dades oficials, només és possible afirmar amb precisió que Sumar va obtenir 31 diputats i el 12,31% del vot estatal, i que dins d'aquesta coalició:
  • La marca Sumar–En Comú Podem a Catalunya va aconseguir 7 escons i al voltant del 12,9% de vot català.
  • La candidatura de Sumar a Madrid, impulsada també per Més Madrid, va obtenir 6 escons i el 15,4% dels vots a la Comunitat de Madrid.
• No existeix, en canvi, un desglossament oficial d'escons i percentatge de vot separat per a Podemos o Izquierda Unida, ni tampoc per a Més Madrid a nivell estatal. Qualsevol repartiment intern per partit es basa en criteris polítics o orgànics, però no en categories del recompte oficial.

Si t'interessa, en una resposta següent puc entrar al detall per circumscripció (per exemple, els resultats complets de Sumar a cada província) o comparar aquestes dades amb els obtinguts per Unidas Podemos i confluències el 2019 per veure l'evolució.