Colau i Urtasun renoven les llistes de Front Ampli a Catalunya: Aina Vidal i Pisarello es queden fora

Els Comuns aproven les seves candidatures per al 29N amb Júlia Miralles com a número tres per Barcelona i noves caps de llista a Lleida i Tarragona

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 21 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,6 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox18,7 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Els Comuns han aprovat aquest dijous les seves candidatures per a les eleccions generals del 29 de novembre, amb Ada Colau i Ernest Urtasun al capdavant de la llista de Comuns-Frente Amplio per Barcelona i una renovació que deixa fora dos dels seus principals referents parlamentaris: Aina Vidal i Gerardo Pisarello. La formació ha ratificat les llistes per a les quatre províncies catalanes en un Consell Nacional Extraordinari.

La candidatura per Barcelona estarà encapçalada per Colau, seguida del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i de Júlia Miralles, que ocuparà el tercer lloc. A continuació figuren el diputat autonòmic Andrés García Berrio (4), la regidora barcelonesa Lucía Martín (5) i el regidor de Sabadell Joan Mena (6).

Les llistes definitives han rebut un 66% de vots favorables i un 34% en contra, a més de 20 vots en blanc, segons ha informat el partit. Els Comuns defensen que la candidatura combina experiència institucional, renovació i nous perfils, amb un protagonisme especial dels lideratges femenins.

Aina Vidal deixa la candidatura i Pisarello mira a Barcelona

Un dels principals canvis respecte a les anteriors eleccions generals és l'absència d'Aina Vidal, que va encapçalar la candidatura per Barcelona el 2023. La dirigent continuarà com a portaveu dels Comuns i, segons la formació, "participarà activament en la campanya" del 29N.

Tampoc repetirà Gerardo Pisarello, actual portaveu de Sumar al Congrés i candidat dels Comuns a l'Alcaldia de Barcelona. La seva sortida de les llistes es produeix en un moment de reorganització dels referents de la formació, amb Colau com a principal candidata electoral i Urtasun en el segon lloc.

Entre les incorporacions destaca Júlia Miralles, que ja va ocupar el segon lloc dels Comuns a les anteriors eleccions europees. Andrés García Berrio és diputat al Parlament, mentre que Lucía Martín va ser diputada al Congrés entre 2016 i 2019 i ha exercit responsabilitats municipals en matèria d'habitatge.

Joan Mena, sisè per Barcelona, també compta amb experiència al Congrés i al Parlament i actualment és regidor a Sabadell. La diputada Viviane Ogou ocuparà el setè lloc de la candidatura.

Girona repeteix candidata i Lleida i Tarragona estrenen caps de llista

En Girona, Júlia Boada tornarà a encapçalar la candidatura dels Comuns, després d'aconseguir un escó a les eleccions generals de 2023.

La llista per Tarragona estarà liderada per Ester Roca, funcionària de carrera a l'Ajuntament de Tarragona. Per Lleida, la formació ha escollit a Montse Cortassa, regidora dels Comuns a l'Ajuntament d'Almacelles.

Amb aquestes candidatures, els Comuns completen la seva representació electoral a les quatre circumscripcions catalanes abans del tancament del termini de presentació de llistes.

Bustinduy serà el portaveu de campanya de Frente Amplio

En paral·lel a l'aprovació de les candidatures catalanes, Frente Amplio ha anunciat que el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, serà el portaveu de la seva campanya per a les eleccions generals del 29 de novembre. La coalició reforça així la presència del ministre en el projecte electoral encapçalat per Ada Colau, després que el seu nom figurés entre els possibles aspirants a liderar-lo.

Bustinduy, que va descartar en diverses ocasions convertir-se en candidat, assumirà aquesta responsabilitat per reforçar el caràcter "coral" de la coalició i donar protagonisme a les polítiques d'habitatge. Segons Frente Amplio, el ministre ha mostrat des del principi el seu "suport total" a la candidatura i la seva disposició a treballar "intensament" durant la campanya.

El titular de Drets Socials ja va participar el passat dissabte a Madrid en l'acte de presentació de Frente Amplio, juntament amb Ada Colau, el cap de llista per Madrid, Emilio Delgado, i el ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

La coalició reivindica la seva gestió al capdavant del ministeri, especialment les negociacions dels reals decrets llei d'habitatge i l'impuls a la reforma i finançament de la Llei de Dependència. Bustinduy és, a més, el ministre procedent de Sumar millor valorat en l'últim sondeig del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons destaca la formació.

El 29N, un "referèndum sobre el dret a l'habitatge"

El nou portaveu de campanya ha avançat que l'habitatge serà un dels eixos centrals del discurs electoral de Frente Amplio. "Les mobilitzacions a cada racó del nostre país assenyalen un camí molt clar: aquest serà la tardor de l'habitatge i la nostra feina és portar aquest impuls a les urnes", ha afirmat en declaracions difoses per la coalició.

Bustinduy ha defensat que les eleccions generals del 29 de novembre seran "un referèndum sobre el dret a l'habitatge" i que Espanya haurà d'escollir entre "qui abraça els especuladors i qui vol retallar drets" i una nova política d'habitatge que doni prioritat a les necessitats de la classe treballadora.

Els Comuns també han assenyalat entre les seves prioritats electorals la millora dels salaris, el reforç dels serveis públics i la defensa de la democràcia davant de l'extrema dreta. La formació reivindica "la necessitat d'una esquerra que no es resigna, que planta cara als privilegis i que vol impulsar respostes concretes als problemes quotidians de la ciutadania".

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba actualment la reforma de la Llei d'Habitatge a Espanya?

A 22 d'octubre de 2026, no hi ha una reforma parlamentària ordinària de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, que segueixi avançant a les Corts. La proposició específica per modificar-la va ser rebutjada; altres iniciatives que estaven pendents van caducar amb la dissolució parlamentària del 6 d'octubre. El tràmit rellevant ara és el control de dos nous decrets-llei d'habitatge per la Diputació Permanent del Congrés.

La proposició específica de modificació va ser rebutjada

La Proposició de Llei per a la modificació de la Llei 12/2023, presentada pel Grup Parlamentari Plurinacional SUMAR el 15 de gener de 2026, va ser admesa a tràmit per la Mesa el 27 de gener. Posteriorment va arribar al debat de presa en consideració: la votació en què el Congrés decideix si comença a tramitar una proposta legislativa.

El Ple la va rebutjar el 15 de setembre de 2026 i el procediment va quedar conclòs el 21 de setembre. Per tant, no va passar a comissió, no va obrir una fase posterior d'esmenes i no va arribar al Senat. No està simplement paralitzada: el seu recorregut parlamentari va acabar. Es pot consultar la iniciativa al Congrés.

La proposta sobre sòl i habitatge tampoc segueix oberta

Existia a més una altra via: la Proposició de Llei de mesures administratives i processals per a la seguretat jurídica de l'ordenació territorial i urbanística, l'impuls del desenvolupament urbà i l'habitatge, promoguda pel Grup Popular. Incloïa modificacions i derogacions parcials de la Llei d'Habitatge, a més de canvis urbanístics i processals.

El Congrés va acordar començar la seva tramitació el 21 d'abril de 2026, com recull la comunicació oficial del Congrés. Aquell fet no equivalia a aprovar la llei. En no haver culminat la seva tramitació abans de la dissolució de les Corts, va caducar el 6 d'octubre. Per reprendre aquests canvis serà necessari impulsar una nova iniciativa a la següent legislatura.

El procediment actual: dos decrets-llei nous

Cal distingir l'anterior de la legislació urgent. Els decrets-llei d'habitatge aprovats el 29 de setembre van ser rebutjats pel Congrés el 2 d'octubre. El Govern va aprovar després dos textos més, el 6 d'octubre, publicats al BOE el dia 7:

  • Reial Decret-llei 28/2026, sobre mesures urgents per reforçar l'estabilitat dels contractes de lloguer d'habitatge habitual. Actua sobre la Llei d'Arrendaments Urbans, per la qual cosa no s'ha de confondre amb una reforma ordinària de la Llei 12/2023. Text al BOE.
  • Reial Decret-llei 29/2026, sobre protecció de la funció social de l'habitatge i ampliació de l'oferta d'habitatge assequible. Inclou mesures relacionades amb la protecció dels arrendataris, l'oferta assequible i situacions de vulnerabilitat. Text al BOE.

Amb les Corts dissoltes, correspon a la Diputació Permanent decidir la seva convalidació o derogació: mantenir-los o deixar-los sense efecte. A les fonts consultades no consta que aquesta decisió s'hagi produït; la informació del 20 d'octubre a Demócrata encara situava aquesta votació com pendent.

Què significa en la pràctica

La resposta és, per tant, reforma ordinària conclosa o caducada; decrets-llei pendents de control parlamentari. La moció aprovada el 10 de setembre que demanava derogar la Llei d'Habitatge tampoc la va derogar: era una petició política al Govern, no una modificació legal, com permet distingir la comunicació del Congrés.

Quines competències té el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 segons l'ordenament jurídic espanyol?

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 té la direcció política i administrativa del departament encarregat dels drets socials, el consum, la regulació del joc, la protecció animal i l'impuls de l'Agenda 2030. Convé distingir les competències del ministeri de les atribucions dels seus òrgans: no totes les decisions corresponen personalment al ministre.

Marc jurídic i abast

La distribució de matèries es concreta en el Reial Decret 209/2024, de 27 de febrer, que desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del departament. El seu article 1 atribueix al ministeri la «proposta i execució de la política del Govern» en els àmbits enumerats a continuació. Aquesta norma desenvolupa l'organització establerta després de la reestructuració ministerial de 2023 i modifica el Reial Decret 1009/2023. Es pot consultar al BOE de la seva publicació.

Competències materials
  • Drets socials i benestar social. Impulsar les polítiques estatals de cohesió social, serveis socials i lluita contra la pobresa i l'exclusió. Inclou actuacions relatives al poble gitano, la cooperació amb el Tercer Sector d'Acció Social i el foment del voluntariat.
  • Dependència i persones grans. Dirigir la participació estatal en el Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, conforme a la Llei 39/2006. L'IMSERSO està adscrit al departament a través de la Secretaria d'Estat de Drets Socials.
  • Discapacitat. Promoure la igualtat d'oportunitats, la no discriminació i l'accessibilitat universal; impulsar plans estatals i mantenir el diàleg amb les organitzacions representatives de les persones amb discapacitat i les seves famílies.
  • Famílies i diversitat familiar. Promoure la seva protecció i desenvolupar polítiques per prevenir situacions de necessitat, dins de les competències estatals i sense desplaçar les atribucions d'altres òrgans.
  • Protecció animal. Impulsar polítiques de protecció dels drets i del benestar dels animals, especialment els de companyia, i fomentar la convivència responsable. Comprèn la cooperació administrativa, propostes normatives i actuacions estatals d'informació i planificació.
  • Consum i alimentació. Proposar i executar polítiques de protecció de les persones consumidores, especialment les vulnerables, i impulsar la seva informació i formació. Inclou polítiques d'alimentació saludable i sostenible i seguretat alimentària, coordinades amb altres departaments.
  • Joc. Dirigir les polítiques d'ordenació del joc i promoure una participació segura i responsable, amb atenció a la salut pública i a les persones vulnerables, en coordinació amb Sanitat.
  • Agenda 2030. Impulsar, seguir i afavorir la cooperació per aplicar l'Agenda 2030 i complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, coordinant actuacions amb altres ministeris i administracions.
Com s'exerceixen aquestes competències

El ministre exerceix l'autoritat superior, però l'execució es distribueix entre la Secretaria d'Estat de Drets Socials, la Secretaria General de Consum i Joc, la Subsecretaria i la Direcció General d'Agenda 2030, adscrita directament al titular. L'estructura bàsica es recull també en el Reial Decret 1009/2023, amb les modificacions posteriors.

Aquesta distinció té conseqüències pràctiques: el Reial Decret 209/2024 atribueix expressament a la Secretaria General de Consum i Joc determinades resolucions sancionadores en consum. Per tant, no s'ha d'identificar automàticament una competència del departament amb una decisió personal del ministre.

Límits competencials

Aquestes funcions s'exerceixen dins de les competències reservades a l'Estat, respectant les de les comunitats autònomes, les entitats locals i altres ministeris. En serveis socials, dependència, discapacitat i protecció animal, la cooperació territorial és essencial. Així mateix, impulsar l'Agenda 2030 no suposa assumir les competències sectorials dels altres departaments: correspon promoure la seva implementació i coordinació.

Quina ha estat la trajectòria política d'Ada Colau abans d'encapçalar la candidatura de Front Ampli?

Abans d'encapçalar Front Ampli, Ada Colau va construir la seva trajectòria des de l'activisme per l'habitatge fins a l'alcaldia de Barcelona, que va ocupar entre 2015 i 2023. Paral·lelament, va participar en la creació i direcció de l'espai dels comuns i va mantenir vincles polítics amb En Comú Podem i Sumar. La seva experiència institucional es va concentrar en l'àmbit municipal: no havia estat diputada al Congrés ni ministra.

De l'activisme social a la PAH

La seva projecció pública va començar abans d'entrar a les institucions. Va treballar a l'Observatori DESC, dedicat a la defensa de drets econòmics, socials i culturals, i el 2009 va participar en la fundació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. L'Ajuntament de Barcelona recull ambdós antecedents en la seva semblança institucional.

Com a portaveu de la PAH fins a maig de 2014, va adquirir notorietat per la denúncia dels desnonaments i la defensa del dret a l'habitatge. Aquesta etapa la va vincular als moviments socials i a la mobilització de persones afectades per la crisi hipotecària, abans d'assumir responsabilitats electorals (perfil biogràfic).

El salt municipal: Guanyem i Barcelona en Comú

El 2014 va impulsar Guanyem Barcelona, una plataforma que buscava reunir activistes, representants veïnals, independents i organitzacions polítiques per concórrer a les municipals. El projecte va adoptar després la denominació Barcelona en Comú, la candidatura de la qual va encapçalar al maig de 2015 (trajectòria electoral).

La llista va ser la més votada, encara que no va obtenir majoria absoluta. Colau va aconseguir la investidura i el 13 de juny de 2015 es va convertir en la primera alcaldessa de Barcelona. Aquest resultat va marcar el seu pas de l'activisme a la gestió d'una gran administració municipal (perfil electoral).

Vuit anys al capdavant de l'Ajuntament

Durant el seu primer mandat, entre 2015 i 2019, el seu govern va situar entre les seves prioritats l'habitatge, els serveis socials, la regulació d'allotjaments turístics i la mobilitat sostenible. La seva agenda municipal va incorporar també la recuperació d'espai per a vianants i mesures contra la desigualtat (biografia i gestió).

El 2019 va revalidar l'alcaldia després de les eleccions municipals i un acord d'investidura amb el PSC. El segon mandat, fins a 2023, va incloure la resposta municipal a la pandèmia i la continuïtat de les seves polítiques d'habitatge i transformació urbana. També va estar acompanyat de controvèrsies sobre seguretat, turisme, mobilitat i gestió de la ciutat (balanç de trajectòria).

Els comuns i les aliances estatals

Des de 2015 va ser referent d'En Comú Podem, sense ocupar un escó al Congrés. El 2017 va participar en la creació de Catalunya en Comú i posteriorment va exercir responsabilitats de coordinació. El seu espai organitzatiu propi va seguir sent Barcelona en Comú i els comuns; la seva relació amb Podem i, després, Sumar es va articular mitjançant aliances i confluències (trajectòria organitzativa).

Sortida municipal i candidatura estatal

En les municipals de 2023, Barcelona en Comú va quedar tercera i Jaume Collboni va accedir a l'alcaldia. Colau va romandre inicialment com a regidora a l'oposició i va deixar l'acta el 25 d'octubre de 2024 (sortida de l'Ajuntament).

El seu retorn electoral es va concretar el 12 d'octubre de 2026, quan Moviment Sumar, IU, Més Madrid i Comuns van acordar proposar-la com a candidata a la Presidència del Govern. Va arribar així al lideratge estatal amb experiència d'activisme, construcció de coalicions i vuit anys de govern municipal (Demócrata, 12 d'octubre).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Qui encapçalarà la llista de Comuns-Frente Amplio per Barcelona a les eleccions generals del 29 de novembre?

Pregunta" 1 de 3

Quin càrrec assumirà Pablo Bustinduy a la campanya de Frente Amplio per a les eleccions generals?

Pregunta" 2 de 3

Quin percentatge de vots favorables van obtenir les llistes dels Comuns al Consell Nacional Extraordinari?

Pregunta" 3 de 3