El calendari electoral de Demòcrata arriba a Antena 3 Notícies per seguir les dates clau del 29N

Convocar eleccions generals a Espanya no exigeix, com a regla general, una votació ni una autorització del Congrés o del Senat. En un avançament electoral, la iniciativa correspon al president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, i el Rei formalitza la dissolució i la convocatòria mitjançant reial decret. La intervenció parlamentària canvia quan les eleccions deriven d'una investidura fallida o de determinats procediments de reforma constitucional.

1. Avançament electoral: sense aprovació parlamentària

L'article 115 de la Constitució permet al president del Govern proposar, sota la seva exclusiva responsabilitat, la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Càmeres. Per tant, no necessita reunir una majoria parlamentària, aprovar una llei ni sotmetre prèviament la decisió a un debat.

La seqüència jurídica és la següent:

• Deliberació del Consell de Ministres: és obligatòria, encara que la facultat de proposta correspon al president.
• Proposta de dissolució: el president l'eleva al Rei.
• Reial decret: el Rei formalitza la dissolució i convocatòria, amb el refrend del president del Govern, que assumeix la responsabilitat de l'acte.
• Publicació al BOE: fa oficial la convocatòria i activa el calendari electoral.

L'anunci públic del president no substitueix aquests passos ni dissol per si mateix les Corts. El decret fixa la data electoral i la constitució de les noves Càmeres.

2. Límits a la dissolució anticipada

La facultat presidencial està subjecta a restriccions constitucionals:

• No es pot proposar la dissolució mentre es tramiti una moció de censura.
• No pot produir-se una nova dissolució abans de transcórrer un any des de l'anterior, excepte el supòsit d'investidura fallida.
• No es pot dissoldre el Congrés mentre estigui declarat un estat d'alarma, excepció o setge, conforme a l'article 116.5.

Aquestes limitacions no converteixen la convocatòria en una decisió parlamentària: delimiten quan pot exercir-se la facultat presidencial.

3. Investidura fallida: aquí sí que hi ha un procediment parlamentari previ

L'article 99.5 estableix una via diferent. Si transcórre dos mesos des de la primera votació d'investidura sense que cap candidat obtingui la confiança del Congrés, el Rei ha de dissoldre ambdues Càmeres i convocar eleccions. El termini no comença el dia de les eleccions ni el de constitució del Congrés.

En la investidura s'exigeix majoria absoluta en primera votació; si no s'aconsegueix, hi ha una altra quaranta-vuit hores després, en la qual n'hi ha prou amb majoria simple: més vots favorables que contraris. Poden tramitar-se successives candidatures dins del termini.

Esgotats els dos mesos, no es vota la dissolució. La presidència del Congrés sotmet el decret a la signatura del Rei i el refrenda. Així ho concreta l'article 172 del Reglament del Congrés.

4. Fi del mandat i reforma constitucional

Si no hi ha avançament, el mandat parlamentari dura quatre anys i s'han de convocar eleccions en finalitzar-lo, sense una autorització específica de les Càmeres. La Constitució situa les eleccions entre trenta i seixanta dies des de la terminació del mandat i exigeix convocar el Congrés electe dins dels vint-i-cinc dies posteriors a la votació.

Existeix a més un supòsit excepcional: el procediment agreujat de reforma constitucional. L'aprovació del seu principi per dos terços de cada Cambra condueix a la dissolució de les Corts i a eleccions.

5. Què roman després de la dissolució

Les Diputacions Permanents preserven les funcions constitucionals corresponents; la del Congrés pot actuar sobre decrets-llei i estats excepcionals. No autoritzen la convocatòria electoral. En definitiva, la convocatòria ordinària no requereix permís parlamentari: les votacions prèvies només són determinants en els supòsits constitucionals especials descrits.

La Junta Electoral Central (JEC) és l'òrgan superior de l'administració electoral a Espanya durant tot el procés electoral. Les seves competències provenen principalment de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) i se centren a garantir la transparència, objectivitat i el principi d'igualtat entre candidatures al llarg de les eleccions.

En primer lloc, la JEC exerceix una funció de direcció i interpretació del dret electoral. Això significa que emet instruccions i circulars que aclareixen com s'ha d'aplicar la LOREG, dirigides a les juntes electorals inferiors (comissions de comunitat autònoma, provincials, de zona i de zona a l'exterior). Aquestes instruccions homogenitzen criteris i eviten interpretacions dispars sobre qüestions com la propaganda, els terminis o la documentació electoral.

En segon lloc, la JEC és el màxim òrgan de supervisió i control de tot el procés electoral. Supervisa l'actuació de les altres juntes electorals, pot revisar els seus acords quan se li plantegen recursos i garanteix que es respectin els principis de neutralitat, igualtat i transparència. Davant de molts acords de juntes provincials o de zona hi ha recurs davant la JEC, que resol en última instància en via administrativa electoral.

Un bloc molt rellevant de competències és el relatiu a la proclamació de resultats. La JEC realitza l'escrutini general en determinats processos (per exemple, el vot dels espanyols residents a l'exterior) i participa en la verificació global dels resultats oficials. Li correspon proclamar definitivament els diputats i senadors electes en eleccions generals, així com els representants al Parlament Europeu, un cop conclòs l'escrutini i resoltes les incidències que puguin afectar la validesa de les votacions.

La JEC també té un paper central en el control de la campanya electoral i dels mitjans de comunicació. Fixa criteris sobre la distribució d'espais gratuïts de propaganda en mitjans públics, supervisa els plans de cobertura informativa de RTVE i d'altres mitjans públics i pot ordenar correccions si detecta desequilibris o vulneracions del principi de pluralisme polític. Així mateix, controla la realització i difusió d'enquestes electorals durant el període legalment regulat.

Una altra competència clau és la garantia de la neutralitat dels poders públics durant el procés electoral. La JEC resol sobre denúncies relatives a l'ús partidista de recursos institucionals, campanyes de propaganda institucional en període prohibit, inauguracions i actes oficials susceptibles d'influir en el vot, utilització de pàgines web i xarxes socials institucionals, o de símbols i edificis públics amb fins electorals. Quan aprecia infraccions, pot ordenar la cessació de la conducta i, si escau, imposar sancions.

En l'àmbit sancionador, la JEC pot incoar expedients i sancionar infraccions electorals previstes en la LOREG. Això inclou, entre altres, la vulneració de les normes sobre enquestes, la realització d'actes de campanya en períodes prohibits (com la jornada de reflexió), la col·locació irregular de propaganda en determinats espais o la desobediència als seus acords. Les seves decisions sancionadores són recurribles davant la jurisdicció contenciosa-administrativa, però mentrestant vinculen les parts afectades.

A més, la JEC coneix d'impugnacions relacionades amb candidatures i paperetes: recursos contra acords de proclamació o exclusió de candidatures, correcció d'errors en paperetes, denominacions, sigles i símbols, així com qüestions d'incompatibilitats o inelegibilitats sobrevingudes. També intervé quan es plantegen conflictes per la presència de determinades expressions o emblemes en els actes de campanya, valorant si vulneren les regles de neutralitat o els drets fonamentals implicats.

Finalment, la JEC resol nombroses consultes formulades per administracions electorals inferiors, partits polítics, poders públics o mitjans de comunicació sobre la interpretació de la normativa durant el procés electoral. Tot i que moltes d'aquestes consultes es resolen per via d'acords o instruccions generals, en la pràctica suposen una funció de “jurisprudència administrativa electoral” que marca criteris per a processos presents i futurs.

En síntesi, la JEC combina funcions normatives (interpretació i instruccions), de control i supervisió, de proclamació de resultats, de tutela de la neutralitat institucional i de potestat sancionadora. Amb tot això actua com a garant últim que les eleccions es desenvolupin amb netedat, igualtat d'oportunitats i respecte a la legalitat democràtica.

Els espanyols que resideixen habitualment a l'estranger poden votar a les eleccions generals si tenen dret de sufragi i estan inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) vigent per a aquesta convocatòria. Poden fer-ho per correu a la seva oficina consular o dipositant personalment el vot en un centre habilitat. Ja no han de sol·licitar prèviament el vot: la reforma de 2022 va eliminar el denominat vot rogat.

1. Tenir dret a votar i figurar en el cens

Els requisits generals són tenir nacionalitat espanyola, haver complert divuit anys el dia de les eleccions i no estar privat del dret de sufragi. Per votar com a resident a l'estranger, a més, ha de constar la inscripció en el CERA corresponent a la circumscripció espanyola per la qual es participa.

Els consolats tramiten les altes, baixes i canvis de domicili dels espanyols residents en la seva demarcació. Per això, és important comprovar la inscripció censal i mantenir actualitzada l'adreça: allà s'envia la documentació electoral.

Segons l'article 39 de la Llei electoral, el cens aplicable és el tancat el primer dia del segon mes anterior a la convocatòria. Els consolats han d'oferir un servei de consulta durant vuit dies, des del sisè dia posterior a la convocatòria; en aquest període també poden presentar-se reclamacions sobre les dades censals. Inscriure's després del tancament no garanteix quedar incorporat a aquestes eleccions.

2. Obtenir la documentació electoral

L'Oficina del Cens Electoral envia automàticament sobres, certificats d'inscripció, instruccions i la relació de centres habilitats. En un segon enviament remet les paperetes oficials. La reforma de 2022 permet també descarregar les paperetes des de la pàgina oficial indicada a les instruccions.

Si la documentació no arriba, els centres consulars habilitats han de disposar de paperetes i sobres, a més de mitjans per facilitar duplicats dels certificats censals necessaris. No rebre l'enviament no obliga, per si sol, a renunciar al vot.

3. Triar una modalitat i acreditar la identitat

• Dipòsit personal en urna: es realitza entre el vuitè i el tercer dia anteriors a les eleccions, ambdós inclosos, dins de l'horari anunciat. Cal identificar-se amb passaport o DNI espanyols, certificat de nacionalitat o, si no, certificació d'inscripció consular. També s'ha de lliurar un dels certificats d'inscripció en el CERA.
• Enviament postal al consolat: ha d'efectuar-se després de la proclamació definitiva de candidatures i, com a màxim, el cinquè dia anterior a les eleccions. S'utilitzarà correu certificat quan sigui possible. El vot ha d'arribar a l'oficina consular, com a límit, el segon dia anterior a l'elecció.

Per a l'enviament postal, l'esborrany dirigit a la junta electoral ha de contenir els sobres de votació, un certificat censal signat per darrere amb el número de DNI o passaport, i la documentació identificativa exigida. Aquest conjunt s'introdueix a l'esborrany dirigit al consolat, juntament amb el segon certificat censal. La Instrucció electoral de 2023 detalla aquesta preparació.

4. No confondre residència amb estada temporal

Aquestes regles corresponen a qui figuren en el CERA. Estar temporalment fora d'Espanya no equival a ser resident censat a l'estranger. Si una persona inscrita en el CERA està a Espanya durant les eleccions, pot sol·licitar aquí el vot per correu ordinari, indicant aquesta condició i el seu domicili temporal; ha d'enviar-lo a la junta electoral competent, no a una mesa electoral.