El PSOE posa en marxa la seva campanya per al 29N amb Rebeca Torró, Montero i Narbona al capdavant

El Comitè Federal del PSOE és el màxim òrgan de direcció del partit entre Congresos, i en matèria de candidatures té un paper clarament definit pels Estatuts Federals i pel Reglament Federal de Desenvolupament: és, amb caràcter general, l’òrgan que ostenta la competència ordinària per a la ratificació i aprovació definitiva de les llistes electorals.

Segons l’article 27.1.h dels Estatuts Federals vigents (41è Congrés), el Comitè Federal té, entre altres, la funció de aprovar i ratificar les propostes de candidats i llistes electorals que li elevin els òrgans competents del partit. Aquesta competència s’exerceix de forma coordinada amb la Comissió Federal de Llistes i amb les direccions territorials, però la “darrera paraula” estatutària, excepte els supòsits expressament atribuïts a altres òrgans, correspon al Comitè Federal.

1. Competència de ratificació i aprovació definitiva

La normativa interna del PSOE configura una cadena d’elaboració de candidatures en diversos nivells (agrupacions locals, òrgans provincials o insulars, òrgans regionals/autonòmics, Comissió Federal de Llistes). Tot aquest procés culmina en el Comitè Federal quan es tracta de:

• Candidatures d’àmbit estatal (eleccions a les Corts Generals, al Parlament Europeu o altres processos d’àmbit general del partit).
• Determinades candidatures autonòmiques, quan així ho preveu el Reglament Federal de Desenvolupament. Per exemple, per a parlaments autonòmics, l’article 191 d’aquest Reglament estableix que l’elecció dels integrants de les llistes es basa en les propostes de la militància, però precisa que la aprovació definitiva és “competència exclusiva del Comitè Federal”, un cop culminat el circuit territorial previ.
• En general, aquelles candidatures per a les quals els Estatuts o el Reglament no hagin desplaçat la competència de ratificació final a òrgans territorials (comitès autonòmics, comitès provincials, etc.).

A la pràctica, això significa que les llistes ja treballades per agrupacions, federacions i la Comissió Federal de Llistes no queden formalment tancades fins que el Comitè Federal les vota i ratifica. Així ho reflecteix, per exemple, la nota del PSOE sobre la candidatura europea encapçalada per Teresa Ribera, en la qual s’explica que la proposta de la Comissió Executiva Federal passa al Comitè de Llistes i d’allà s’eleva al Comitè Federal, “del qual sortirà la llista definitiva” (enllaç).

2. Relació amb la Comissió Federal de Llistes

Els Estatuts i el Reglament Federal de Desenvolupament distingeixen clarament papers:

• La Comissió Federal de Llistes rep els projectes de candidatures que han passat per assemblees locals i òrgans provincials i regionals. Pot ratificar-los o modificar-los, prèvia consulta amb les direccions autonòmiques i altres responsables, i emet un dictamen previ i preceptiu sobre cada llista.
• Aquest dictamen s’eleva al Comitè Federal, que és qui decideix en última instància: aprova, ratifica o, si escau, pot propiciar modificacions abans de l’aprovació definitiva, dins dels marges que fixen Estatuts i Reglament.

Només quan el propi Comitè Federal delegui expressament la seva competència en la Comissió Federal de Llistes —cosa prevista per a supòsits d’urgència— aquesta última pot assumir la decisió final. Sense delegació vàlida, la Comissió de Llistes actua com a òrgan de preparació, filtratge i proposta, però no substitueix l’acte final de ratificació que correspon al Comitè Federal.

3. Abast territorial i excepcions

El Reglament Federal de Desenvolupament matisa l’abast de la competència del Comitè Federal en funció del tipus d’elecció:

• En eleccions autonòmiques de caràcter singular (com unes autonòmiques anticipades), el Reglament fixa que la militància formula propostes en assemblees locals, les executives provincials i regionals ordenen les candidatures i, després del seu pas per les comissions regionals de llistes i ètica, els projectes es remeten a la Comissió Federal de Llistes, que els examina i remet un dictamen (exemple a Andalusia). L’aprovació definitiva, però, es reserva al Comitè Federal.
• Per a àmbits inferiors (per exemple, determinats municipis), el propi Reglament desplaça la ratificació a òrgans com comitès provincials, insulars o autonòmics. En aquests casos, el paper del Comitè Federal es centra més a fixar el marc general i el calendari que a ratificar llista a llista.

4. Funcions polítiques complementàries

A més de la competència formal sobre les llistes, els Estatuts atribueixen al Comitè Federal altres funcions lligades a l’estratègia electoral:

• Definir les línies fonamentals de la política electoral del partit i aprovar el programa electoral d’àmbit estatal.
• Coordinar i ratificar els programes i línies electorals dels diferents nivells territorials per garantir la seva coherència amb l’estratègia federal.
• Aprovar calendaris de primàries i de confecció de candidatures, com passa amb els cicles autonòmics i municipals cap al 2027 descrits pel propi PSOE i recollits per Demócrata (enllaç).

En conjunt, es pot dir que el Comitè Federal del PSOE exerceix un doble rol en la ratificació de llistes: jurídic-orgànic (és l’òrgan que, excepte delegació o previsió específica, aprova definitivament les candidatures) i polític-estratègic (marca el marc general, el calendari i la coherència del projecte electoral del partit en el seu conjunt).

Rebeca Mariola Torró Soler (Ontinyent, 1981) és una dirigent del PSPV‑PSOE la trajectòria de la qual ha anat escalant des de la política municipal valenciana fins a la primera línia orgànica del partit a nivell estatal. Dins del PSOE ha combinat responsabilitats de gestió institucional —local, autonòmica i estatal— amb un pes creixent en l’estructura interna, que culmina en la seva actual posició com a secretària d’Organització del PSOE, considerada el “número tres” de la formació.

Orígens al PSPV‑PSOE i política local

La seva carrera política arrenca al seu municipi, Ontinyent, a la comarca de la Vall d’Albaida, com a regidora del grup municipal socialista a partir de 2007. Des d’aquesta posició s’integra plenament en la vida orgànica del PSPV a nivell local i comarcal.

Després de les eleccions de 2011 entra al govern municipal i esdevé una figura clau del socialisme local:

• Portaveu del grup socialista a l’Ajuntament d’Ontinyent.
• Regidora de Territori i Serveis Municipals (aprox. 2011‑2016).
• Tinent d’alcalde (2016‑2019), amb un paper central en urbanisme i gestió de serveis.

Paral·lelament, arriba a ser vicepresidenta de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida, cosa que amplia el seu radi d’acció en l’organització territorial del PSPV‑PSOE i la vincula a la gestió supramunicipal.

Salt a la Generalitat i consolidació en el socialisme valencià

Amb l’arribada de Ximo Puig al Palau de la Generalitat, Torró passa a formar part de l’equip de govern autonòmic, reforçant el seu perfil com a gestora dins del PSPV‑PSOE:

• Directora general d’Habitatge, Rehabilitació i Regeneració Urbana (2016‑2018).
• Secretària autonòmica d’Economia Sostenible, Sector Productius, Comerç i Consum (2019‑2022), en un període marcat per la pandèmia i les polítiques de suport al teixit productiu.
• Consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat (2022‑2023), amb un paper destacat en la negociació per a la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt.

Després de les autonòmiques de 2023, amb el PSPV a l’oposició, és escollida diputada a Les Corts Valencianes i arriba a exercir com a síndica o portaveu del Grup Socialista entre juny i desembre de 2023, cosa que la situa com una de les veus principals del socialisme valencià a la cambra autonòmica.

Projecció estatal: del Govern central a la cúpula del PSOE

A finals de 2023 fa el salt a l’àmbit estatal. El Govern la nomena secretària d’Estat d’Indústria al Ministeri d’Indústria i Turisme, amb Jordi Hereu, responsabilitat que exerceix fins a juliol de 2025. Des d’aquest lloc intervé en polítiques industrials, reindustrialització, PERTE i gestió de fons europeus, reforçant la presència del PSPV‑PSOE a l’àrea econòmica de l’Executiu.

El 8 de juliol de 2025 es publica al BOE el seu cessament com a secretària d’Estat d’Indústria mitjançant el Reial Decret 626/2025, de 8 de juliol, a petició pròpia, “agraint-li els serveis prestats” (BOE). Aquest moviment està directament vinculat a la seva promoció orgànica dins del PSOE.

Secretària d’Organització del PSOE

Al juliol de 2025 Pedro Sánchez l’escull com a nova secretària d’Organització del PSOE, en substitució de Santos Cerdán, després de la crisi interna associada al conegut “cas Koldo”. Diverses cròniques —incloses de Demócrata i altres mitjans— subratllen que arriba a Ferraz com a dirigent de perfil gestor, procedent del socialisme valencià, amb experiència en habitatge, economia productiva i territori.

Com a secretària d’Organització:

• Coordina l’estructura territorial del partit i la seva maquinària electoral.
• Dirigeix un equip d’adjunts (entre ells Anabel Mateos, Borja Cabezón i posteriorment Elisa Garrido), configurant un esquema més col·legiat a l’àrea d’Organització.
• Assumeix la gestió de crisis internes sensibles, especialment les vinculades a protocols front a l’assetjament i a expedients disciplinaris, i protagonitza compareixences públiques en nom del partit.

Des d’aquesta posició s’ha convertit en una de les principals portaveus polítiques del PSOE, defensant la línia de la direcció federal en temes com la resposta a l’extrema dreta, la protecció de drets (per exemple, en matèria d’avortament) i la transparència interna del partit.

Balanç dins del PSOE

La trajectòria de Rebeca Torró dins del PSOE dibuixa una progressió escalonada: militància i govern local a Ontinyent, gestió autonòmica i econòmica a la Generalitat Valenciana, projecció estatal com a secretària d’Estat d’Indústria i, finalment, direcció orgànica com a secretària d’Organització federal. El seu perfil s’interpreta com el d’una dirigent de confiança de la direcció de Sánchez, amb fort ancoratge al PSPV i una combinació d’experiència tècnica i pes polític intern.

A les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023, el PSOE va obtenir 121 escons al Congrés dels Diputats i al voltant del 31,7 % dels vots vàlids, cosa que va suposar al voltant de 7,8 milions de paperetes. Amb aquest resultat es va situar com a segona força, per darrere del Partit Popular, que va aconseguir 137 diputats i una mica més del 33 % dels sufragis.

Dades bàsiques del resultat del PSOE el 23J

• Data de les eleccions: 23 de juliol de 2023.
• Tipus d’elecció: eleccions generals al Congrés dels Diputats.
• Partit: Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
• Escrutini nacional: al voltant del 31,7 % dels vots.
• Representació al Congrés: 121 escons.
• Posició relativa: segona força parlamentària, per darrere del PP (137 escons i un 33,1 % aproximadament).

Diverses peces d’anàlisi electoral posteriors, incloent agregadors d’enquestes i estudis demoscòpics publicats el 2024 i 2025, utilitzen de forma reiterada aquestes xifres —121 diputats i al voltant del 31,7 %— com a referència per comparar l’evolució posterior del suport al PSOE. Això reforça que són les dades consolidades que es prenen com a base del «23J».

Significat del resultat per al PSOE

Tot i que el PSOE no va ser el partit més votat, el resultat del 23J va tenir diverses implicacions polítiques importants:

• Capacitat de negociació: amb 121 escons, el PSOE va mantenir un grup parlamentari ampli, suficient per intentar articular una majoria d’investidura a través d’acords amb altres forces (especialment partits a la seva esquerra i formacions nacionalistes i independentistes).
• Competència amb el PP: la distància en vot i escons respecte al PP va ser relativament ajustada —una mica més de 1,3 punts percentuals de diferència en vot i 16 escons—, cosa que va deixar un Congrés sense una majoria clara d’un dels dos blocs.
• Comparació amb expectatives demoscòpiques: bona part de les enquestes preelectorals pronosticaven un escenari més favorable per al bloc de dretes. El fet que el PSOE assolís el 31,7 % i 121 diputats es va interpretar com un resultat millor del previst per als socialistes.

Ús del 23J com a referència a les enquestes posteriors

Els anàlisis demoscòpics publicats després de les eleccions utilitzen de manera sistemàtica el resultat del 23J com a línia de base per mesurar l’evolució del PSOE:

• Distints instituts i mitjans recorden que el PSOE «va obtenir el 31,7 % i 121 escons» el 2023 i comparen amb estimacions actuals que situen els socialistes diversos punts per sota d’aquesta marca, cosa que permet valorar si el partit guanya o perd suport respecte als seus últims resultats reals a les urnes.
• En diverses enquestes es quantifica explícitament quants diputats hipotèticament perdria o guanyaria el PSOE enfront del 23J, confirmant de nou que la xifra de partida són aquests 121 escons.
• També s’utilitzen els aproximadament 7,8 milions de vots aconseguits pel PSOE aleshores per estimar quants electors s’haurien mogut cap a altres opcions (PP, Vox, Sumar) o cap a l’abstenció.

En resum

Resumint, a les últimes eleccions generals a Espanya (23 de juliol de 2023) el PSOE va aconseguir un resultat de 121 diputats i al voltant del 31,7 % del vot, situant-se com a segona força al Congrés i configurant un escenari de fragmentació parlamentària en què els pactes i acords entre partits resulten imprescindibles per governar.