La legislatura actual conclou després de la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals per al proper 29 de novembre, sense que s'hagin aprovat nous Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), una cosa inèdita des de l'inici de l'etapa democràtica.
Durant tot aquest període, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha gestionat amb els comptes de 2023, que s'han anat prorrogant successivament mentre s'esperava l'aprovació d'uns nous Pressupostos que finalment no van arribar a materialitzar-se.
Els PGE de 2023 van quedar prorrogats de forma automàtica per tercera vegada el passat 1 de gener. En l'últim Consell de Ministres de 2025, l'Executiu va donar llum verda a un acord que fixava els criteris per aplicar la pròrroga d'aquestes mateixes comptes el 2026, després que ni el 2024 ni el 2025 s'aconseguís treure endavant un nou projecte pressupostari.
La pròrroga d'aquest exercici suposa l'onzena en la història de la democràcia, seguint la estela de les extensions ja registrades amb els Pressupostos de 1978, 1982, 1995, 2011, 2016, 2017, en dues ocasions els de 2018 i, ara, per tercera vegada, els de 2023.
Amb un Parlament molt fragmentat i, en particular, després de la ruptura definitiva amb Junts, el Govern va assegurar que intentaria reunir els suports necessaris per alumbrar uns nous comptes públics i, fins i tot quan els terminis ordinaris ja havien expirat, mantenia la seva intenció de presentar uns Pressupostos per al 2027.
Al juliol, el Ple del Congrés va rebutjar per segona vegada la senda de dèficit i els objectius d'estabilitat pressupostària que l'Executiu havia dissenyat per als comptes del 2027, per la qual cosa el Govern va continuar treballant en un projecte amb una planificació fiscal més exigent per a les comunitats autònomes.
La proposta de l'Executiu situava el dèficit del conjunt de les administracions públiques en el 1,8% del PIB per al proper exercici, en el 1,6% el 2028 i en el 1,5% el 2029. Dins d'aquestes xifres, el gruix del desequilibri l'assumiria l'Administració Central, amb taxes del 1,5%, 1,4% i 1,3% per al període 2027-2029.
En paral·lel, el Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar, malgrat el vot en contra dels consellers del PP, que les comunitats autònomes comptessin amb un objectiu de dèficit del 0,1%.
Després de l'anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, de convocar eleccions per al 29 de novembre, la legislatura es tanca sense nous Pressupostos i sense que arribés a registrar-se a les Corts el projecte de comptes per al 2027 en què treballava l'Executiu.