Feijóo promet un milió de vivendes, una rebaixa de l'IRPF el 2027 i una auditoria de la despesa del Govern

El líder del PP reivindica a València el seu pla de reconstrucció de 12.000 milions d'euros, anuncia menys ministeris i alts càrrecs i s'emociona en recordar la dana: "Estimo profundament aquesta comunitat"

WhatsApp Image 2026 10 23 at 18.25.42

WhatsApp Image 2026 10 23 at 18.25.42

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 23 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox18,8 %
  • Sumar6,4 %
  • Podemos3,1 %
  • ERC2,2 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha promès construir un milió de vivendes, rebaixar l'IRPF el 2027 i ordenar una auditoria de la despesa del Govern si arriba a La Moncloa després de les eleccions generals del 29 de novembre. Durant un míting celebrat aquest divendres a València, el líder popular ha presentat aquestes mesures com a part del seu compromís per recuperar la confiança dels ciutadans i ha acusat a Pedro Sánchez d'anteposar la seva continuïtat en el poder a les necessitats dels espanyols.

"Es tracta de deixar enrere la hipocresia i governar amb honestedat", ha defensat Feijóo, que ha resumit la seva proposta política en una frase dirigida a l'actual president del Govern: "Espanya necessita un servidor i no un impostor". A la seva opinió, Sánchez viu "obsessionat amb el poder" i ha perdut la capacitat de complir els seus compromisos.

El candidat del PP ha dedicat bona part de la seva intervenció a la situació de la Comunitat Valenciana després de la dana. Ha traslladat el seu afecte als veïns d'Oliva afectats pel temporal i ha felicitat al president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, per la gestió del seu Executiu. El moment més emotiu ha arribat al final de la seva intervenció, quan, visiblement emocionat, ha recordat el que va passar durant el temporal: "Sento tot el que ha passat. Estimo profundament aquesta comunitat".

En aquest context, ha reafirmat el seu compromís amb el Pla València, dotat amb 12.000 milions d'euros d'inversió, i ha assegurat que l'executarà si arriba al Govern. "Jo vaig presentar el Pla València, dotat amb 12.000 milions d'euros d'inversió. El vaig presentar, el vaig signar i el compliré. No sóc Sánchez", ha proclamat.

Una auditoria des del primer Consell de Ministres

Feijóo ha acusat l'Executiu de Sánchez de disposar de més recursos econòmics que els seus predecessors sense que, a la seva opinió, aquesta situació s'hagi traduït en una millora suficient dels serveis públics i les infraestructures.

"Tenim el Govern més car de la història, amb més diners que mai", ha afirmat, abans de plantejar la pregunta que, segons ha assenyalat, es fan els ciutadans: "¿On ha anat tot aquest diners?".

El líder popular ha vinculat aquesta crítica amb les infraestructures pendents a la Comunitat Valenciana. Ha retret al Govern central que, tant abans com després de la dana, no hagi executat les obres que considera necessàries per reduir els riscos associats a nous episodis de pluges torrencials.

En matèria d'organització de l'Executiu, ha promès un Govern amb menys ministeris i menys alts càrrecs. A més, ha anunciat que en el primer Consell de Ministres demanarà una auditoria de la despesa pública realitzada durant els últims anys.

Segons ha explicat, l'objectiu serà revisar la destinació dels fons i aclarir possibles irregularitats. Feijóo ha emprat una expressió especialment dura en assegurar que vol saber "quants diners han robat aquests anys", una acusació que ha dirigit a l'actual Executiu sense concretar en aquesta intervenció una xifra ni identificar partides determinades.

També ha promès retornar "el valor de la paraula" a la política i aconseguir que el president del Govern compleixi els compromisos que adquireix davant dels ciutadans.

Una rebaixa de l'IRPF i exencions per a qui cobri el salari mínim

En matèria fiscal, Feijóo ha anunciat que el 2027 aprovarà una rebaixa de l'IRPF per alleugerir l'impacte de la inflació sobre els salaris. El president del PP ha recordat que el seu partit reclama des del 2022 una reducció de la tarifa de l'impost i ha assegurat que la durà a terme si governa.

"El 2027 hi haurà una rebaixa de l'IRPF perquè la inflació i els impostos no es mengin el salari dels espanyols", ha promès. A seu judici, el Govern s'ha beneficiat de l'augment dels preus a través de la recaptació fiscal. "És immoral que el Govern cobri dues vegades per la inflació: al fer la compra i al fer la declaració", ha criticat.

El líder popular ha defensat que els treballadors han de recuperar poder adquisitiu i ha assegurat que la reducció fiscal començarà per qui ha suportat majors dificultats econòmiques. "Perquè sangrar la gent a impostos això sí que és un sacrifici. És quedar-se amb el fruit del teu esforç i del teu treball", ha afirmat.

A més, ha promès que qui cobri el salari mínim interprofessional (SMI) no pagarà IRPF per llei. Per això, proposa que el llindar d'ingressos exempt de l'impost augmenti automàticament cada vegada que s'incremeti el salari mínim.

"El Govern ha presumit molt d'augmentar el salari mínim, però després va estar intentant cobrar-lo", ha assenyalat. Feijóo ha assegurat que la seva proposta evitarà que les futures pujades del SMI obliguin els seus perceptors a tributar per aquest impost.

Una nova generació de propietaris

La vivenda ha estat un altre dels eixos del seu discurs. Feijóo ha assegurat que una de les seves prioritats serà recuperar la confiança dels joves en la possibilitat d'accedir a una vivenda en propietat, davant les dificultats que troben per emancipar-se.

Per això, ha reiterat el seu compromís de impulsar la construcció d'un milió de vivendes i reduir la càrrega fiscal associada a la seva adquisició. El líder del PP ha defensat que l'accés a la propietat ha de tornar a ser una possibilitat real per a les noves generacions.

"El 29 de novembre també votem per tenir una nova generació de propietaris al nostre país", ha afirmat, vinculant directament la seva proposta de vivenda amb la cita electoral.

Feijóo ha relacionat, a més, la corrupció amb la falta de recursos per atendre les necessitats socials. "Cada euro que es roba és una vivenda que no es construeix", ha assegurat durant la seva intervenció.

¿Ells donen lliçons de feminisme?

El president del PP també ha carregat contra el discurs feminista del Govern. "Es donen lliçons de feministes. El pitjor Govern de la història per a les dones", ha afirmat, abans de preguntar: "¿Ser feminista és viure a costa dels diners de la prostitució?".

En un altre moment del míting, Feijóo ha recorregut a la ironia per atacar al president del Govern per les investigacions judicials que afecten a José Luis Ábalos, Koldo García i Santos Cerdán. "Ara Sánchez presumeix que és esquerre. Serà perquè les seves dues mans dretes ja han passat per la presó", ha assenyalat.

El Pla València i les infraestructures pendents

A més dels 12.000 milions d'euros del Pla València, Feijóo ha adquirit compromisos concrets en matèria de transport i infraestructures.

Ha assegurat que el seu Govern impulsarà el soterrament de les vies ferroviàries i el túnel passant de València, dues actuacions que ha inclòs entre les necessitats pendents de la ciutat.

El president del PP ha vinculat aquests projectes amb la seva proposta de millorar les inversions de l'Estat a la Comunitat Valenciana i ha retret a Sánchez la falta d'avançaments en infraestructures que considera prioritàries.

Català reivindica València i assegura que seguirà sent alcaldessa

Abans de Feijóo ha intervingut l'alcaldessa de València i cap de llista del PP al Congrés per la província, María José Català, que ha defensat la unitat d'Espanya i ha presentat la Comunitat Valenciana com una terra amb "il·lusió pel canvi".

"Quan la democràcia està en joc, no pots mirar cap a un altre costat", ha afirmat. També ha recordat la mobilització celebrada a la plaça de l'Ajuntament en defensa de Ceuta: "Ceuta no es ven, Ceuta es defensa".

Català ha volgut deixar clar que la seva prioritat política seguirà sent la ciutat de València, malgrat encapçalar la candidatura popular al Congrés. "Continuaré sent alcaldessa de València i, si vosaltres voleu, continuaré sent-ho al maig de 2027", ha assegurat.

L'alcaldessa ha criticat a més al Govern central per el que considera una falta d'inversions i atenció als municipis. En aquest sentit, ha qüestionat el compliment dels anuncis de Sánchez sobre projectes industrials i de construcció a València.

També ha respost al discurs feminista del PSOE. "Jo sóc una dona que creu en el feminisme i la igualtat i a la qual li ofèn allò de 'jo sóc feminista perquè sóc socialista'", ha afirmat.

Tres dones al capdavant de les candidatures

El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha destacat que el PP presenta a tres dones al capdavant de les seves candidatures al Congrés a la Comunitat Valenciana: María José Català per València, Macarena Montesinos per Alacant i Helena Albalat per Castelló.

"Atenció, tres dones", ha subratllat. "Som el únic partit que posa tres dones al capdavant de les candidatures, perquè som el partit de les dones i som el partit de Rita Barberá, i ho seguirem sent", ha afegit.

Pérez Llorca també ha dirigit les seves crítiques a Compromís i a les aliances electorals de l'esquerra. Ha acusat la formació valencianista d'apropar-se a posicions independentistes i ha defensat les senyes d'identitat de la Comunitat Valenciana.

"Volem Catalunya com una terra germana, però nosaltres tenim les nostres pròpies senyes d'identitat, com la senyera, i la senyera no es toca", ha afirmat. També ha reivindicat que ser valencià és compatible amb ser espanyol.

El president autonòmic ha acusat a Compromís d'actuar en funció d'interessos aliens a la Comunitat Valenciana i d'integrar-se en Front Ampli a València, a qui s'ha referit com "el nou batiborrillo de l'esquerra".

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba el Pla València i quins són els tràmits i terminis previstos per a la seva aprovació i implementació?

El Pla València anunciat per Alberto Núñez Feijóo el 20 de gener de 2025 és una proposta política d'inversions, no un projecte de llei identificat amb aquest nom. En les fonts consultades no consta un expedient parlamentari que permeti situar-lo en una fase concreta d'aprovació, ni un calendari vinculant per executar-lo. Sí que consta l'anunci de portar-lo al Senat, però aquest anunci no acredita que s'hagi debatut o aprovat.

Què es va anunciar i quin és el seu abast

El document planteja 12.000 milions d'euros durant deu anys, amb una inversió mitjana d'1.200 milions anuals. Els seus objectius declarats són reparar els danys de la DANA, prevenir noves inundacions i avançar les principals infraestructures valencianes. Són magnituds de la proposta, no crèdits pressupostaris la aprovació dels quals quedi acreditada per l'anunci (presentació del PP).

El document del Pla València reuneix actuacions en medi ambient, habitatge, residus, carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports i polígons industrials. Per tant, no s'ha de confondre amb una única obra o una única norma: agrupa mesures de distinta naturalesa, la aprovació i execució de les quals exigirien decisions específiques.

Estat parlamentari acreditat

En la seva presentació, Feijóo va oferir el document al Govern d'Espanya i va anunciar que es portaria al Senat per deixar constància parlamentària de la proposta. També el va vincular a un eventual programa de govern del PP. No consta en les fonts consultades la posterior aprovació d'aquest compromís anunciat, ni una iniciativa identificada que incorpori íntegrament el pla (anunci de presentació).

La distinció importa: presentar una proposta, obtenir suport parlamentari i disposar de finançament per executar-la són fites diferents. No hi ha base per afirmar que el Pla València estigui pendent d'esmenes, d'un dictamen de comissió o d'una votació final. Tampoc correspon atribuir-li l'estat d'altres iniciatives valencianes sobre reconstrucció o simplificació administrativa.

Tràmits per a la seva aprovació i implementació

La materialització del document requeriria actuacions separades, segons cada mesura. No consta un procediment únic d'aprovació del conjunt. Els instruments assenyalats en la informació localitzada són:

  • Finançament pressupostari: consignacions en els Pressupostos Generals de l'Estat o altres decisions pressupostàries que dotin econòmicament les actuacions.
  • Planificació sectorial: incorporació o desenvolupament dels projectes en els instruments corresponents a transports, aigua, habitatge i altres matèries.
  • Coordinació administrativa: convenis entre les administracions competents quan les actuacions requereixin col·laboració.
  • Execució de projectes: aprovació dels projectes concrets i les seves corresponents licitacions, sense que el document polític substitueixi aquests tràmits.
  • Normes específiques: aprovació de les modificacions legals que determinades mesures poguessin necessitar.
Quins terminis estan previstos

L'únic horitzó global documentat és el de deu anys anunciat el gener de 2025. No equival a un termini legal comptat des d'una aprovació parlamentària, ni permet fixar dates d'inici i finalització per a cada infraestructura. Tampoc consta un calendari desglossat d'anualitats, licitacions o posada en servei.

En conseqüència, la resposta pràctica és que no hi ha una data d'aprovació o implementació acreditada per al conjunt del Pla València. Per valorar avanços concrets s'han de distingir els anuncis de les decisions pressupostàries, administratives i legislatives que desenvolupin cada actuació. Si et refereixes a un altre programa denominat informalment Pla València, l'organisme promotor o l'enllaç de l'anunci permetria diferenciar-lo d'aquesta proposta.

Quines són les competències i atribucions del president del Govern d'Espanya segons la Constitució i la legislació vigent?

El president del Govern dirigeix l'acció de l'Executiu i coordina els seus membres, però no concentra totes les seves competències: determinades decisions corresponen al Consell de Ministres i altres a cada ministre. Les seves atribucions es recolzen principalment en la Constitució Espanyola, especialment el seu article 98.2, i en l'article 2 de la Llei 50/1997, del Govern.

1. Direcció política i coordinació

Li correspon representar el Govern, establir el seu programa polític, determinar les directrius de política interior i exterior i vetllar pel seu compliment. Pot impartir instruccions als ministres i resoldre els conflictes d'atribucions entre ministeris, respectant la competència i responsabilitat directa de cada titular.

També convoca i presideix el Consell de Ministres i fixa el seu ordre del dia, sense perjudici de la possibilitat constitucional que el Rei el presideixi, a petició del president, per informar-se dels assumptes d'Estat.

2. Organització i composició del Govern
  • Proposa al Rei el nomenament i separació de vicepresidents i ministres —article 100 de la Constitució—. La composició conjunta de vicepresidències i ministeris ha de garantir un mínim del 40 % de cada sexe, conforme a l'article 12.2 bis de la Llei del Govern.
  • Crea, modifica i suprimeix mitjançant reial decret els departaments ministerials i les secretaries d'Estat, i aprova l'estructura orgànica de la Presidència.
  • Encomana funcions als vicepresidents, determina les suplències ministerials i proposa al Consell de Ministres la creació, modificació o supressió de comissions delegades.
3. Relacions amb el Congrés i decisions electorals

Pot plantejar una qüestió de confiança davant el Congrés, prèvia deliberació del Consell de Ministres: sol·licita que la Cambra confirmi el seu suport polític.

Així mateix, pot proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Cambres, prèvia deliberació del Consell i sota la seva exclusiva responsabilitat. L'article 115 impedeix fer-ho mentre es tramita una moció de censura i, com a regla general, abans que transcorri un any des de l'anterior dissolució.

També proposa al Rei la convocatòria d'un referèndum consultiu, prèvia autorització del Congrés.

4. Corona i Tribunal Constitucional

Refrenda els actes del Rei quan correspon i assumeix la responsabilitat per ells: el refrendament és la signatura que els dóna validesa constitucional. Somet al monarca les lleis i altres normes amb rang de llei per a la seva sanció. No refrenda el seu propi nomenament, que correspon al president del Congrés. A més, està facultat per interposar recursos d'inconstitucionalitat.

5. Defensa, normes i situacions excepcionals

Dirigeix la política de defensa i exerceix les funcions sobre les Forces Armades que li atribueix la legislació corresponent. Cal distingir aquesta direcció de les decisions col·legiades: aprovar projectes de llei, pressupostos, decrets llei i reglaments de desenvolupament correspon al Consell de Ministres, no al president individualment.

Tampoc declara per si sol els estats excepcionals. Segons l'article 116 constitucional i la Llei Orgànica 4/1981, l'alarma s'acorda en Consell de Ministres; l'excepció requereix autorització prèvia del Congrés; i el setge el declara el Congrés a proposta exclusiva del Govern.

6. Límits i responsabilitat

Està sotmès a preguntes, interpel·lacions i compareixences parlamentàries. El Govern respon solidàriament davant el Congrés i ha de dimitir si perd la confiança o prospera una moció de censura. La responsabilitat penal del president s'exigeix davant la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem, conforme a l'article 102. A més, està subjecte al règim d'incompatibilitats: no pot exercir activitats professionals o mercantils ni altres funcions públiques alienes al càrrec, excepte el mandat parlamentari.

Quina ha estat la trajectòria política i professional d'Alberto Núñez Feijóo i a quin partit pertany?

Alberto Núñez Feijóo pertany al Partit Popular (PP), del qual és president nacional des del 2 d'abril de 2022. La seva trajectòria combina una primera etapa com a funcionari i gestor públic, responsabilitats en l'Administració estatal i tretze anys com a president de la Xunta de Galícia, entre 2009 i 2022.

Formació i primers passos professionals

Nascut a Orense el 1961, Feijóo és llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la. El 1985 va començar la seva carrera com a funcionari del Cos Superior de l'Administració General de la Xunta de Galícia. Per tant, la seva activitat professional inicial va estar vinculada a l'Administració pública, abans d'assumir responsabilitats de direcció política i de partit. Aquests antecedents es recullen en el seu perfil a Demócrata.

El 1991 va ser nomenat secretari general tècnic de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Muntanyes. Posteriorment va passar a la Secretaria General de la Conselleria de Sanitat i Serveis Socials. Aquesta etapa li va permetre desenvolupar experiència en la gestió administrativa i sanitària dins del Govern autonòmic gallec.

Responsabilitats en l'Administració estatal

El 1996 es va incorporar a l'Administració central durant el Govern de José María Aznar. Fins al 2000 va exercir el càrrec de secretari general d'Assistència Sanitària del Ministeri de Sanitat i Consum i va presidir l'Institut Nacional de la Salut, conegut com a Insalud. La seva feina es va centrar aleshores en la gestió sanitària estatal, segons la resenya biogràfica d'El Confidencial.

Entre 2000 i 2003 va presidir Correus i Telègrafs. Amb això va ampliar la seva trajectòria de gestió més enllà de l'àmbit sanitari, en dirigir una entitat pública d'abast nacional. El seu recorregut professional previ a la presidència galleca va estar, per tant, concentrat en organismes i serveis públics.

Retorn a Galícia i lideratge autonòmic

El 2003 va tornar a l'Executiu gallec de Manuel Fraga com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge. El 2004 va assumir a més la Vicepresidència Primera de la Xunta. Ambdós càrrecs es van prolongar fins al 2005, any en què va ser elegit diputat del Parlament de Galícia per Pontevedra. La seqüència d'aquestes responsabilitats apareix en la biografia publicada per CNN.

El 2006 va succeir Fraga al capdavant del Partit Popular de Galícia (PPdeG), l'organització galleca del PP, no un partit diferent. Després d'una etapa a l'oposició autonòmica, va guanyar les eleccions de 2009 i va accedir a la Presidència de la Xunta. Va revalidar el càrrec en les eleccions de 2012, 2016 i 2020: van ser quatre majories absolutes consecutives, segons el seu perfil biogràfic.

La seva presidència autonòmica es va estendre des de 2009 fins a 2022. Aquesta va ser l'etapa més llarga de la seva carrera al capdavant d'un govern i va precedir el seu trasllat definitiu a la direcció nacional del partit.

Presidència nacional del PP

El 2 d'abril de 2022 va ser elegit president nacional del Partit Popular en el congrés extraordinari celebrat a Sevilla, després de la crisi interna que va acabar amb el lideratge de Pablo Casado. Va obtenir el 98,35 % dels vots, com recorda Demócrata sobre aquell relleu.

Després de deixar la Xunta, va ser senador per designació del Parlament de Galícia entre maig de 2022 i juliol de 2023. El 2023 va passar al Congrés com a diputat per Madrid durant la XV Legislatura, segons la seva biografia parlamentària. Actualment continua al capdavant del PP i exerceix com a líder de l'oposició; el seu càrrec de president figura a la web oficial del partit.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina mesura fiscal ha anunciat Feijóo per al 2027 si arriba a la presidència del Govern?

Pregunta" 1 de 3

Quantes vivendes ha promès construir Feijóo com a part de les seves propostes electorals?

Pregunta" 2 de 3

Quina inversió ha promès Feijóo per al Pla València?

Pregunta" 3 de 3