Front Amplio proposa vetar 20 anys en contractes públics a les empreses implicades en corrupció

Front Amplio proposa prohibir durant 20 anys les empreses corruptes en contractes públics i endurir el control sobre expresidents i lobbies.

fotonoticia 20261113132901 1920

fotonoticia 20261113132901 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Frente Amplio ha posat sobre la taula un ampli paquet de propostes de regeneració democràtica que inclou ampliar fins als 10 anys —enfront dels dos actuals— la incompatibilitat perquè els expresidents del Govern puguin incorporar-se al sector privat, posar fi a les conegudes com a 'portes giratòries', impedir que les companyies implicades en trames corruptes signin contractes amb l’administració durant 20 anys i reforçar les funcions de l’Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius en casos de corrupció.

A més, recuperen iniciatives ja defensades per Sumar en la passada legislatura, com la creació d’una agència específica de prevenció de la corrupció, un organisme que no va arribar a constituir-se en decaure la Llei d’Integritat Pública després de la convocatòria electoral.

Aquestes mesures s’han presentat en un acte a Madrid en què ha participat la candidata de Frente Amplio a la Presidència a les eleccions del 29N, Ada Colau, acompanyada per la portaveu de Más Madrid a l’Ajuntament de la capital, Rita Maestre, la candidata de la coalició per Barcelona, Júlia Miralles, i el jurista Javier Pérez-Royo.

En concret, Sumar planteja excloure de la contractació pública durant 20 anys les empreses relacionades amb casos de corrupció mitjançant una reforma de la Llei de Contractes del Sector Públic (article 72,6) i del Codi Penal (article 33,7), un veto que també s’aplicaria quan aquestes companyies formin part d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE).

Durant la seva intervenció, l’aspirant a la Moncloa ha denunciat que la corrupció s’ha utilitzat per “desprestigiar” el que és públic i alimentar l’“antipolítica”, de manera que considera imprescindible “tornar-li el prestigi” a les institucions, que han de ser “fortes i exemplars”, i garantir una política “neta i honesta”.

Crítica al bipartidisme i fi de les portes giratòries

Colau ha reivindicat que el seu espai polític no ha protagonitzat escàndols de corrupció malgrat la seva àmplia experiència de govern en diferents institucions i ha recalcat que aquesta xacra es concentra fonamentalment en el “bipartidisme”, és a dir, en PP i PSOE, tot i que, segons el seu parer, els 'populars' acumulen més trames.

En aquest context, ha defensat elevar els estàndards de transparència institucional i revisar a fons la contractació amb el sector privat, on sorgeixen els principals corruptors, comissions il·legals a càrrecs públics o operacions urbanístiques irregulars.

També ha insistit en la necessitat d’acabar amb les «portes giratòries» que, al seu entendre, han afavorit el «bipartidisme», subratllant que la política ha de mantenir una «independència» real davant dels grans grups econòmics.

Entre les mesures que recupera de la seva etapa com a alcaldessa de Barcelona, Colau ha esmentat el reforç de la protecció a qui denuncia casos de corrupció i la posada en marxa d’una agència independent amb recursos suficients i polítiques eficaces per prevenir aquestes pràctiques.

«Llum i taquígrafs» i càstig als corruptors

«Ha d’haver-hi llum i taquígrafs, focus, exigència de responsabilitats sense contemplacions», ha comentat per incidir que també s’ha d’actuar davant dels corruptors, reivindicant la prohibició d’empreses corruptores amb l’administració pública almenys durant 20 anys.

«No pot ser que siguin de facto amnistiats qui han practicat la corrupció pagant comissions, comprant favors des del sector privat. Cal ser inflexibles amb els corruptes des de l’àmbit polític, però també cal ser igualment inflexibles amb aquells que han volgut corrompre el que és públic», ha afegit.

Nova llei d’integritat pública i control d’expresidents

Per la seva banda, Miralles ha defensat la necessitat de reprendre una llei d’integritat pública —després de la caiguda de l’anterior projecte per la dissolució de les Corts— que contribueixi «jurídicament a l’aixecament del vel societari» i que «ningú s’amagui darrere de trames empresarials complexíssimes que ni els jutges mateixos a vegades són capaços d’investigar».

«Cal saber sempre qui és el que anomenem el beneficiari final, el propietari últim de les empreses i, per tant, el que al final s’està beneficiant quan trobem aquestes trames de corrupció que impliquen empreses privades», ha raonat.

Així mateix, ha reclamat reforçar l’Oficina de Recuperació i Gestió d’Actius per millorar el decomís de béns sospitosos de procedir de xarxes corruptes.

La coalició també es compromet a recuperar la proposició de llei registrada per Sumar en l’anterior legislatura per reformar l’estatut dels expresidents del Govern, ampliant a 10 anys la prohibició de treballar en companyies privades després d’abandonar el càrrec, davant els dos anys que regeixen actualment.

Miralles ha afegit que el seu objectiu és que tots els mitjans públics dels quals disposen els expresidents per a la seva tasca institucional i diplomàtica siguin «retirats immediatament quan comencen a fer una activitat privada lucrativa», citant com a exemple les oficines i el personal de suport.

«No pot ser que estiguem finançant persones que, en lloc de dedicar-se a fomentar la seva activitat pública, que pot tenir, és clar, tot el sentit, quan un es dedica a l’àmbit privat, que no segueixi utilitzant recursos públics», ha afegit.

Per tancar, la candidata de Frente Amplio ha subratllat la urgència d’aprovar una llei de 'lobbies' com a eina imprescindible per a Espanya a l’hora de regular la influència dels grups d’interès sobre les decisions polítiques.