Iustitia Europa planteja un front judicial i electoral per la revisió de 168.896 expedients abans del 29-N

Segons la nostra base de dades, que recull els registres oficials, la dita “Llei de Nets” no és una llei autònoma, sinó la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, que segueix plenament vigent. A dia d’avui no hi ha una llei específica de reforma aprovada, però sí diverses iniciatives en curs que l’envolten i que, si prosperen, podrien matisar la seva aplicació, especialment en matèria de vot exterior.

Què és jurídicament la “Llei de Nets”

La disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022 permet optar a la nacionalitat espanyola, entre altres supòsits, a:

• Persones nascudes fora d’Espanya el pare, mare, avi o àvia del qual va ser originàriament espanyol i va perdre o va renunciar a la nacionalitat com a conseqüència de l’exili.
• Fills nascuts a l’exterior de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de la Constitució de 1978.
• Fills majors d’edat de qui van obtenir la nacionalitat d’origen emparats per la Llei de Memòria Històrica de 2007 o per la pròpia Llei de Memòria Democràtica.

El Govern va ampliar el 2024 un any el termini per exercir aquest dret, mitjançant acord del Consell de Ministres, però això és una decisió executiva, no una reforma parlamentària de la disposició addicional vuitena.
Vegeu, per exemple, la nota oficial del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica del 9 de juliol de 2024, que detalla aquesta ampliació de termini: nota de premsa sobre ampliació del termini.

Estat parlamentari al Congrés

Al Congrés, el rellevant avui no és un projecte de llei autònom sobre nets, sinó dos plans:

• Reforma parcial de la Llei de Memòria Democràtica via Reial Decret-llei 6/2026, convalidat i tramitat com a projecte de llei urgent (nota del Congrés, 26/03/2026). Aquesta reforma se centra en el reconeixement i indemnització de víctimes entre 1968 i 1978; el material disponible no indica una modificació directa de la disposició addicional vuitena.
• Esmena de Sumar per blindar el vot dels nacionalitzats per la “Llei de Nets”. Segons Demócrata, la Taula de la Comissió d’Educació, on PSOE i Sumar tenen majoria, ha decidit admetre a tràmit aquesta esmena, incorporada a un projecte de llei sobre educació, malgrat el criteri contrari dels lletrats de la Cambra (anàlisi de Demócrata).

Aquesta esmena no canvia l’accés a la nacionalitat, sinó que pretén garantir el dret de sufragi de qui ja s’han nacionalitzat emparats per la disposició addicional vuitena, front a l’auto del Tribunal Suprem que ha suspès cautelarment el vot de part d’ells mentre no s’acrediti millor el vincle amb l’exili.

Des del punt de vista procedimental, aquesta reforma es troba:

• En fase de debat en ponència i comissió dins de la Comissió d’Educació.
• Si l’esmena es manté en l’informe, passarà al Ple del Congrés juntament amb el conjunt del projecte educatiu.
• En paral·lel, el PP ha anunciat recurs davant la Taula del Congrés qüestionant l’admissibilitat de l’esmena.

Estat al Senat

El Senat no tramita en aquest moment una llei específica que reformi la disposició addicional vuitena, però sí que ha actuat políticament sobre la seva aplicació:

• El Grup Popular ha promogut una moció en Ple perquè el Govern:
  • Revisi la instrucció administrativa d’octubre de 2022 que desenvolupa la “Llei de Nets”.
  • Informi amb detall de sol·licituds, concessions i denegacions de nacionalitat, desglossades per país i consolat.
  • Aclareixi l’impacte d’aquestes nacionalitzacions en el cens exterior (CERA).
  Aquesta moció ha estat aprovada gràcies a la majoria del PP al Senat (crònica de Demócrata), però té caràcter no vinculant: orienta políticament, no modifica la llei.
• A més, s’han debatut interpel·lacions i mocions sobre l’impacte de la Llei 20/2022 en el cens electoral exterior, sense que d’elles se’n derivi encara un text legislatiu concret.

Pròxims passos per a una possible modificació o revisió

A la vista de l’anterior, els passos previsibles són:

• Al Congrés: la clau immediata és si la Comissió d’Educació incorpora o no l’esmena de Sumar a l’informe del projecte educatiu. Si s’integra i el Ple aprova el text, la “revisió” afectaria sobretot el règim de vot dels nous nacionals.
• Al Senat: el Govern pot respondre (o no) a la moció del PP ajustant la instrucció administrativa que desenvolupa la Llei de Nets; això seria una revisió per la via reglamentària, no parlamentària.
• Al Tribunal Suprem: les decisions definitives sobre el recurs contra el vot dels nacionalitzats condicionaran si el legislador sent necessitat d’una reforma més explícita de la disposició addicional vuitena.

En resum, la “Llei de Nets” segueix en vigor tal com es va aprovar el 2022, però es troba al centre d’un procés polític i judicial obert: avui no hi ha reforma aprovada, però sí una esmena en tramitació al Congrés i una pressió política rellevant des del Senat per revisar la seva aplicació pràctica.

La Sala Tercera del Tribunal Suprem, o Sala de lo Contenciós‑Administratiu, és l’òrgan jurisdiccional superior en aquest ordre a Espanya. Les seves competències es defineixen, fonamentalment, a la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós‑Administrativa (LJCA), especialment en el seu article 12. A partir d’aquests preceptes es pot distingir entre la seva funció revisora i cassacional, el coneixement en única instància de determinats assumptes de màxima rellevància i diverses competències específiques.

1. Encaix en l’estructura de l’ordre contenciós‑administratiu

Segons la LJCA, l’ordre contenciós‑administratiu s’integra per:

• Jutjats de lo Contenciós‑Administratiu.
• Jutjats Centrals de lo Contenciós‑Administratiu.
• Sales de lo Contenciós‑Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia.
• Sala de lo Contenciós‑Administratiu de l’Audiència Nacional.
• Sala de lo Contenciós‑Administratiu del Tribunal Suprem.

La Sala Tercera es situa, per tant, al cim de l’ordre contenciós‑administratiu, amb una doble funció: òrgan d’enjudiciament directe en assumptes d’especial transcendència institucional i òrgan de cassació i revisió per garantir la uniformitat en la interpretació del Dret administratiu.

2. Competències en única instància (art. 12.1 LJCA)

L’article 12.1 LJCA atribueix a la Sala de lo Contenciós‑Administratiu del Tribunal Suprem el coneixement, en única instància, dels recursos que es dedueixin contra:

• Actes i disposicions del Consell de Ministres i de les Comissions Delegades del Govern (art. 12.1.a LJCA). Això inclou impugnacions directes de reglaments estatals aprovats per aquests òrgans i dels seus actes administratius singulars.
• Actes i disposicions del Consell General del Poder Judicial i del Fiscal General de l’Estat (art. 12.1.b LJCA), sense perjudici de la menció específica que la LOPJ fa als actes del Ple i de la Comissió disciplinària del CGPJ, els recursos dels quals s’atribueixen a la Sala de lo Contenciós‑Administratiu del Tribunal Suprem.
• Actes i disposicions en matèria de personal, administració i gestió patrimonial adoptats pels òrgans competents del Congrés dels Diputats, del Senat, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes i del Defensor del Poble (art. 12.1.c LJCA).

En tots aquests supòsits el Tribunal Suprem actua com a única instància jurisdiccional: no hi ha possibilitat de recurs ordinari posterior contra les seves sentències, més enllà dels recursos extraordinaris previstos a la llei.

3. Funció cassacional i revisora (art. 12.2 LJCA i LOPJ)

L’article 12.2 LJCA configura la Sala Tercera com a òrgan de cassació en l’ordre contenciós‑administratiu:

• Recurs de cassació de qualsevol modalitat i els corresponents recursos de queixa (art. 12.2.a LJCA). Sota aquesta fórmula s’inclouen:
  • La cassació “ordinària” contra sentències de l’Audiència Nacional i de les Sales de lo Contenciós‑Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia, quan concurren els requisits legals.
  • La cassació per a la unificació de doctrina.
  • La cassació en interès de la llei.
• Recursos de cassació i de revisió contra resolucions del Tribunal de Comptes, conforme a la seva llei de funcionament (art. 12.2.b LJCA).
• Recursos de revisió contra sentències fermes dictades per les Sales de lo Contenciós‑Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia, de l’Audiència Nacional i del propi Tribunal Suprem (art. 12.2.c LJCA), amb la salvetat del que disposa l’article 61.1.1.º LOPJ, que reserva determinats supòsits a la Sala Especial prevista en aquest precepte.

A més, la LOPJ estableix que, quan la llei prevegi recurs de cassació fundat en infracció de precepte constitucional, la competència per resoldre’l correspon sempre al Tribunal Suprem, sigui quin sigui l’ordre jurisdiccional, cosa que reforça el seu paper unificador de la interpretació del Dret, també en l’àmbit contenciós‑administratiu.

4. Control de disposicions generals i actes d’òrgans constitucionals

A través de les competències en única instància de l’article 12.1 LJCA i del previst a la LOPJ, la Sala Tercera exerceix el control de legalitat de reglaments i actes administratius emanats dels òrgans centrals de l’Estat:

• Impugna directament reglaments i actes del Consell de Ministres i Comissions Delegades.
• Fiscalitza les decisions del Consell General del Poder Judicial i del Fiscal General de l’Estat.
• Controla l’actuació administrativa interna (personal, administració i patrimoni) de les Corts Generals, el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble.

Així mateix, segons la LOPJ, la Sala Tercera participa en òrgans mixtos per resoldre conflictes de jurisdicció entre els tribunals i l’Administració, integrant juntament amb el President del Tribunal Suprem i Consellers d’Estat l’òrgan competent per resoldre aquests conflictes.

5. Altres competències específiques (art. 12.3 i 12.4 LJCA)

L’article 12.3 LJCA afegeix un bloc d’atribucions especialitzades:

• Recursos contra actes i disposicions de la Junta Electoral Central, així com els recursos contenciós‑electorals contra acords de proclamació d’electes, en els termes de la legislació electoral.
• Recursos contra actes de les Juntes Electorals dictats en els processos d’elecció de membres de les Sales de Govern dels Tribunals, conforme a la LOPJ.

L’article 12.4 LJCA li atribueix, a més, el coneixement de la sol·licitud d’autorització regulada a l’article 122 ter quan la formuli el Consell General del Poder Judicial (precepte vinculat, en la legislació vigent, a matèries com el tractament de dades personals en l’àmbit jurisdiccional).

En conjunt, aquestes normes configuren la Sala Tercera com el vèrtex del control judicial de l’actuació administrativa de l’Estat i dels seus òrgans constitucionals, i com a garant últim de la uniformitat i interpretació correcta del Dret públic a través dels recursos de cassació i revisió.

Luis María Pardo és advocat en exercici i president d’Iustitia Europa, formació que combina l’acció política amb una intensa activitat litigiosa en causes d’alt contingut institucional. La seva trajectòria enllaça tres etapes principals: una primera fase en cossos militars i de seguretat, una segona com a advocat especialitzat en litigis complexos i, des de 2023‑2024, un paper central com a dirigent d’un nou actor polític d’àmbit estatal.

Orígens, formació i primers anys

Segons els seus propis relats en entrevistes i biografies, Pardo procedeix d’una família nombrosa i se’n va anar de casa sent molt jove. Relata que primer va ingressar a la Armada i, posteriorment, a la Guàrdia Civil, on hauria desenvolupat al voltant d’una dotzena d’anys de servei abans de sol·licitar l’excedència per iniciar un nou projecte vital.

Després de deixar l’Administració, es va instal·lar a Itàlia, on va passar uns set anys treballant com a taxista mentre cursava estudis de Dret i el màster d’accés a l’advocacia. En paral·lel, va completar estudis de Dret a través de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). De tornada a Espanya es va col·legiar com a advocat a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid, orientant el seu perfil cap a la litigació.

Desenvolupament de la carrera jurídica

La informació disponible el presenta com un advocat de perfil processal, amb experiència en:

• Dret processal i penal, amb focus en procediments complexos i causes de rellevància pública.
• Dret administratiu i contenciós‑administratiu, inclòs el control judicial d’actes de l’Administració central.
• Dret laboral i civil, especialment en litigis indemnitzatoris.
• Dret internacional i europeu, amb assumptes transfronterers, nacionalitat i, en alguns casos, referència a tribunals internacionals.

Diversos perfils professionals el situen vinculat a despatxos com Pardo & Associats i a la firma Ius Libertatis, on figura com a soci director. El seu posicionament públic, però, es construeix menys sobre el detall de la seva cartera privada de clients i més sobre alguns procediments d’impacte polític en què ha intervingut.

Salt a l’activisme jurídic i naixement d’Iustitia Europa

A partir de la pandèmia de la COVID‑19 i, sobretot, des de 2020‑2021, Pardo es fa visible a l’espai públic impulsant reclamacions i recursos sobre restriccions de drets fonamentals i responsabilitat patrimonial per efectes adversos de les vacunes. Aquest ús de la via judicial com a eina de confrontació política esdevé senya d’identitat del projecte que cristal·litzarà en Iustitia Europa.

Iustitia Europa es presenta com un moviment de la societat civil i, posteriorment, com a partit polític, amb objectius com:

• La lluita contra la corrupció i contra el que denomina “corrupció moral”.
• La despartidització de les institucions i la reforma profunda del sistema sorgit de la Transició (el “règim del 78”).
• La independència judicial, amb CGPJ elegit per jutges i Fiscalia i Advocacia de l’Estat desvinculades del Govern.
• L’eliminació d’aforaments, la limitació estricta de mandats i un major control ciutadà sobre els càrrecs públics.
• Canvis en el sistema electoral, inclosa l’elecció directa del president del Govern.

Com a advocat i president de la formació, Pardo dirigeix i comunica bona part de les iniciatives d’Iustitia Europa com a acusació popular o part denunciant en causes relacionades amb el “cas Koldo” i José Luis Ábalos, els contractes de David Sánchez, la investigació sobre Begoña Gómez, la Llei de Nets i el seu impacte en el cens electoral, la crisi migratòria de Ceuta o expedients sobre Plus Ultra, entre altres. En aquests processos combina compareixences judicials amb una presència mediàtica intensa.

Trajectòria política recent

La dimensió estrictament política del seu perfil es consolida a partir de 2023‑2024. Iustitia Europa, inicialment coneguda per la seva activitat davant els tribunals, comença a presentar-se a eleccions (primer en l’àmbit europeu i després en el nacional) amb Pardo com a principal referent.

El 2026 la formació fa el salt explícit a les eleccions generals. En un congrés d’afiliats es proclama a Luis María Pardo candidat a la Presidència del Govern, decisió refrendada internament sense vots en contra. La seva estratègia passa per concentrar recursos a la circumscripció de Madrid, on enquestes difoses per la pròpia organització li atribueixen un espai electoral significatiu.

A dia d’avui, segons les fonts consultades, no consten càrrecs electes previs de Pardo en altres formacions ni experiència com a diputat, senador, parlamentari autonòmic, regidor o alt càrrec governamental. El seu capital polític es construeix essencialment com a:

• Advocat litigant en causes amb projecció mediàtica.
• Líder i portaveu d’un partit extraparlamentari en expansió.
• Promotor d’un discurs de ruptura amb les elits polítiques tradicionals, recolzat en l’acusació popular i el recurs a instàncies nacionals i internacionals.

Aquesta combinació de biografia d’“outsider” —pas per cossos armats, treball manual a l’estranger i reconversió jurídica—, amb litigació estratègica i aspiració a alterar les regles del joc institucional, explica en bona mesura el posicionament actual de Luis María Pardo dins l’ecosistema polític espanyol.