Més Madrid proposa a Ada Colau com a candidata del Front Ampli a la Presidència del Govern

A 7 d'octubre de 2026, el Front Ampli no consta encara com a coalició electoral ja registrada davant les juntes electorals per a les generals del 29 de novembre. El que existeix és un acord polític avançat entre Moviment Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns, la decisió d'utilitzar la marca “Front Ampli” i un calendari públic per a la seva presentació, però el pas jurídic d'inscripció de la coalició segueix pendent dins del termini legal.

Segons la informació recopilada per Demòcrata i altres mitjans, la seqüència és la següent:

• Les quatre organitzacions (Moviment Sumar, EU, Més Madrid i Comuns) porten mesos treballant en una candidatura conjunta i barrejant “Front Ampli” com a denominació de la futura coalició. Aquest nom es consolida a finals de setembre com a opció favorita, encara que aleshores encara sense decisió formal tancada.
• El 4 d'octubre acorden que el 17 d'octubre faran pública la seva candidatura a les properes generals i presentaran el “referent electoral” de la nova coalició, confirmant que concorreran sota la marca Front Ampli. Així ho recullen, entre altres, els articles de Demòcrata “Sumar fixarà el 17 d'octubre el seu candidat i presentarà el projecte Front Ampli” i “Sumar es declara preparada per al 29N i situa el Front Ampli com a peça clau per a l'esquerra”.
• L'avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez per al 29 de novembre obliga a accelerar els temps: Demòcrata detalla que l'esquerra alternativa ha de “pactar a contrarellotge” i que el nou espai del Front Ampli ha de deixar “tancada i registrada la seva coalició davant la Junta Electoral, com a molt tard, un dia abans de la presentació oficial de la seva candidatura, fixada per al 17 d'octubre” (anàlisi sobre l'avançament electoral).

Aquest encaix es recolza en el calendari general de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), sintetitzat també per Demòcrata en la seva peça “Els partits disposen fins al 16 d'octubre per tancar coalicions”:

• Després de la dissolució de les Corts i la convocatòria, s'obre una finestra de deu dies per comunicar les coalicions electorals a les juntes electorals competents.
• Per a aquests comicis del 29N, aquest termini va del dia 7 al 16 d'octubre de 2026. Fins a mitjanit del 16 és quan els partits han de notificar quines coalicions formen, amb quin nom i quines forces les integren.
• Entre el 21 i el 26 d'octubre es registren ja les candidatures concretes (llistes de Congrés i Senat) derivades d'aquestes coalicions.

En aquest marc, l'estat de tramitació del Front Ampli pot descriure's així:

• Fase política molt avançada: hi ha un nucli de promotors nítid (Moviment Sumar, EU, Més Madrid, Comuns), actes conjunts, un relat de “front ampli” per a l'esquerra alternativa i crides públiques a construir aquesta candidatura, recollides per Demòcrata en cròniques com “Sumar crida a construir un Front Ampli per al 29-N”. Es treballa, a més, en sumar organitzacions socials i altres aliats territorials, amb resultats desiguals (per exemple, Compromís es desmarca d'integrar-se en aquest espai concret).
• Definició de la marca, però no de totes les peces: la denominació Front Ampli està consensuada entre les quatre formacions com a referència electoral, però segueixen obertes qüestions clau: el cap de llista (amb Mònica García guanyant pes en les quinieles, segons Redacció Mèdica) i el grau d'incorporació d'altres partits.
• Pas jurídic pendent: a aquesta data no hi ha constància que la coalició “Front Ampli” hagi estat ja comunicada i registrada davant la Junta Electoral dins del termini 7–16 d'octubre. Els propis anàlisis subratllen que “haurà de formalitzar, com a molt tard, una coalició davant la Junta Electoral just un dia abans de la presentació pública de la seva candidatura, prevista per al 17 d'octubre” (Demòcrata, ampliació de l'anàlisi sobre l'esquerra alternativa).
• Diferència entre projecte i coalició inscrita: el Front Ampli existeix avui com a projecte polític i marca anunciada, no com a subjecte electoral plenament perfeccionat. La inscripció davant la Junta Electoral és l'acte que transforma aquest acord polític en una coalició amb efectes jurídics en el procés electoral; fins que aquesta comunicació no es realitza i s'admet, el Front Ampli no figura en el registre de coalicions de la convocatòria.

En resum, el Front Ampli està en una fase de construcció accelerada: hi ha un compromís polític clar dels seus quatre promotors, una marca consolidada, una data de “posada de llarg” el 17 d'octubre i negociacions amb possibles aliats addicionals, però la formalització com a coalició electoral registrada ha de produir-se encara dins del termini legal que conclou el 16 d'octubre de 2026.

Ada Colau Ballano (Barcelona, 1974) va ser alcaldessa de Barcelona durant dos mandats, del 13 de juny de 2015 al 17 de juny de 2023, i la primera dona a ocupar aquest càrrec. Procedent de l'activisme pel dret a l'habitatge, la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament es caracteritza per situar al centre de l'agenda municipal l'habitatge, la desigualtat, el turisme i la mobilitat sostenible, dins de les competències pròpies de l'administració local.

Trajectòria política fins a l'alcaldia

Abans d'arribar al govern municipal, Colau va desenvolupar la seva activitat en moviments socials vinculats als drets humans i, especialment, al dret a l'habitatge:

• Va treballar en l'àmbit de l'Observatori DESC, centrat en drets econòmics, socials i culturals.
• El 2009 es va incorporar a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser portaveu, impulsant campanyes contra els desnonaments i a favor de la dació en pagament i el lloguer social.
• El 2014 va participar en la creació de Guanyem Barcelona, plataforma municipalista que va desembocar en la candidatura Barcelona en Comú.

A les municipals de maig de 2015, Barcelona en Comú va guanyar les eleccions i Colau va ser investida alcaldessa amb suports d'altres forces d'esquerra. El 2019 va revalidar l'alcaldia mitjançant un acord de govern amb el PSC i el suport clau de regidors vinculats a Manuel Valls. Després de les eleccions de 2023 va deixar el càrrec, sent substituïda per Jaume Collboni.

Competències com a alcaldessa de Barcelona

Com a alcaldessa, Colau exercia la màxima representació política i institucional de l'Ajuntament i la capçalera del govern municipal. Entre les seves competències formals, en el marc de la legislació local, destaquen:

• Presidir el Ple i la Junta de Govern Local.
• Dirigir i coordinar l'acció del govern municipal i les seves àrees executives.
• Impulsar i executar el pressupost municipal i els plans de govern.
• Nombrar i cessar els tinents d'alcalde i responsables polítics d'àrea.
• Gestionar els principals serveis i polítiques municipals: urbanisme, habitatge, mobilitat, espai públic, serveis socials, cultura, seguretat urbana o promoció econòmica.
• Representar Barcelona davant la Generalitat de Catalunya, el Govern d'Espanya, la Unió Europea i les xarxes internacionals de ciutats.

Aquestes atribucions es limiten a l'àmbit municipal: l'alcaldia no pot modificar per si mateixa normes estatals o autonòmiques (per exemple, la legislació hipotecària o el marc general de lloguers), encara que sí pot desenvolupar ordenances, programes i polítiques locals i exercir pressió política cap a altres administracions.

Àrees prioritàries de govern

Habitatge i desnonaments

L'habitatge va ser l'eix més identificatiu del seu mandat, en continuïtat amb la seva trajectòria a la PAH. Sota la seva alcaldia es van impulsar:

• Serveis d'atenció i mediació davant desnonaments i emergència habitacional.
• Programes per ampliar el parc d'habitatge públic i de lloguer social.
• Ajuts a famílies vulnerables per evitar la pèrdua d'habitatge.
• Mesures davant habitatges buits i pisos turístics il·legals.
• Instruments urbanístics per reservar un percentatge de noves promocions a habitatge protegit, amb l'objectiu de contenir l'expulsió de veïns per l'alça de preus.

Turisme i model urbà

El seu govern va tractar de corregir els efectes de la massificació turística i la gentrificació:

• Disseny i aplicació del Pla Especial Urbanístic d'Alojaments Turístics (PEUAT), que limitava noves places en zones saturades.
• Reforç de la inspecció contra pisos turístics il·legals.
• Debat sobre la distribució dels costos i beneficis del turisme a la ciutat.

Urbanisme, mobilitat i espai públic

Colau va impulsar una reorientació de l'espai urbà cap a la sostenibilitat:

• Extensió de les superilles i pacificació de carrers per reduir el trànsit de pas.
• Ampliació d'àrees per a vianants i espais verds.
• Promoció de la mobilitat sostenible (bicicleta i transport públic) i polítiques contra la contaminació.

Polítiques socials i de barri

La reducció de desigualtats va ser un altre eix central:

• Desplegament del Pla de Barris, concentrant inversió en zones amb majors vulnerabilitats.
• Reforç de serveis socials de proximitat i programes contra la pobresa.
• Polítiques d'igualtat de gènere i drets LGTBI.
• Programes d'acollida i inclusió de persones migrants i refugiades.

Participació i transparència

Des d'una lògica municipalista, la seva alcaldia va promoure:

• Processos i pressupostos participatius.
• Més transparència i rendició de comptes.
• Mecanismes de participació veïnal en decisions urbanístiques i pressupostàries, així com una revisió de la relació de l'Ajuntament amb grans empreses i grups d'interès.

Relacions institucionals i projecció exterior

En el pla intern, Colau va governar inicialment en minoria, obligada a pactar mesures amb ERC, PSC, CUP, PDeCAT i altres grups, i posteriorment en coalició amb el PSC. Les relacions amb la Generalitat van estar marcades per la cooperació en serveis i habitatge, però també per tensions derivades del conflicte català i del repartiment competencial. Amb el Govern central va defensar reformes més ambicioses en matèria d'habitatge i lloguer.

A nivell internacional, va reforçar la participació de Barcelona en xarxes de ciutats i en agendes globals d'habitatge, clima i drets socials, encaixant el seu projecte municipalista en debats europeus sobre grans urbs i desigualtat.

Perquè una coalició electoral estatal —com podria ser un «Front Ampli» integrat per diversos partits— pugui registrar vàlidament les seves llistes al Congrés i al Senat en diferents circumscripcions, ha d'ajustar-se a la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), tant en la fase de constitució de la coalició com en la de presentació de candidatures davant les Juntes Electorals.

1. Constitució i comunicació prèvia de la coalició

La LOREG permet que els partits i federacions estableixin un pacte de coalició per concórrer conjuntament a unes eleccions generals. Segons l'article 44 LOREG:

• Qui pot coaligar-se: partits i federacions de partits inscrits en el registre corresponent. Les agrupacions d'electors segueixen un règim diferent.
• Comunicació obligatòria a l'Administració Electoral: els partits i federacions que estableixin la coalició han de comunicar-ho a la Junta Electoral competent (en eleccions generals, la Junta Electoral Central) dins dels deu dies següents a la convocatòria de les eleccions.
• Contingut mínim de la comunicació: ha de constar la denominació de la coalició, les normes per les quals es regeix i les persones titulars dels seus òrgans de direcció o coordinació.
• Unitat d'acció en cada circumscripció: cap partit, federació, coalició o agrupació d'electors pot presentar més d'una llista en una mateixa circumscripció i elecció; i els partits coaligats no poden, en aquesta circumscripció, presentar llista pròpia diferent de la de la coalició.
• Prohibició de continuïtat de partits il·legalitzats: la LOREG impedeix presentar candidatures que vinguin a continuar o succeir l'activitat d'un partit declarat il·legal o suspès, atenent a la similitud d'estructures, persones i finançament.

2. Presentació de les llistes en cada circumscripció

Un cop comunicada vàlidament la coalició, aquesta presenta les seves candidatures circumscripció per circumscripció (províncies per a Congrés i Senat, més Ceuta i Melilla) davant les Juntes Electorals Provincials corresponents:

• L'escrit de presentació ha d'indicar la denominació, sigles i símbol de la coalició i la llista de candidats i suplents, amb l'ordre exacte de col·locació.
• Les denominacions, sigles o símbols no poden induir a confusió amb els d'altres partits ja existents ni reproduir la bandera o l'escut d'Espanya, ni fer referència a la Corona.
• La Junta Electoral estèn diligència indicant data i hora de presentació i assigna un número correlatiu a cada candidatura, que es manté en totes les publicacions oficials.

3. Requisits materials de les candidatures

De la LOREG se'n deriven diverses exigències de contingut per a les llistes:

• Nombre de candidats i suplents: quan la presentació es realitza mitjançant llistes, cadascuna ha d'incloure tants candidats com escons a elegir a la circumscripció. Si s'inclouen suplents, el seu nombre no pot ser superior a deu.
• Paritat: la LOREG exigeix que la composició de les candidatures respecti un equilibri entre dones i homes. En la seva regulació de candidatures municipals, estableix que les persones de cada sexe no poden superar el 60 % ni ser menys del 40 % de la llista; aquest mateix criteri de 60/40 s'utilitza com a referència general per garantir la paritat a les llistes, amb matisos segons el tipus d'elecció.
• Elegibilitat i inelegibilitats: els candidats han de reunir els requisits de sufragi passiu i no incórrer en les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat previstes a la LOREG (per exemple, certs càrrecs públics, membres en actiu de Forces Armades i Forces i Cossos de Seguretat o magistrats i fiscals en actiu, llevat que passin a la situació administrativa exigida).
• No doble candidatura: cap candidat pot presentar-se en més d'una circumscripció ni formar part de més d'una candidatura.
• Identificació en coalicions: juntament amb el nom de cada candidat es pot fer constar la seva condició d'independent o, en el cas de coalicions, el partit al qual pertany dins del Front Ampli.

4. Avals i signatures

La LOREG distingeix entre:

• Partits i federacions (i les seves coalicions): en general no necessiten presentar signatures si es tracta de formacions inscrites i concórren com a tals, llevat de supòsits específics que la LOREG preveu quan no s'ha obtingut representació en l'elecció anterior en aquest àmbit.
• Agrupacions d'electors: han d'acompanyar les seves candidatures amb la documentació acreditativa del nombre de signatures legalment exigit; cap elector pot signar a favor de diverses candidatures. En el cas d'una coalició de partits ja inscrits, el normal és que aquest règim no s'apliqui, llevat que optin expressament per concórrer com a agrupació d'electors.

5. Terminis, subsanació i recursos

Després de la presentació:

• Les candidatures es publicaran en el «butlletí oficial» corresponent, al voltant del dia 22 posterior a la convocatòria, segons la LOREG.
• Dos dies després, les Juntes comuniquen als representants les irregularitats detectades d'ofici o denunciades per altres representants; el termini de subsanació és de 48 hores.
• Les Juntes realitzen la proclamació de candidatures el dia 27 posterior a la convocatòria i la publiquen el dia 28.
• No es proclamen les candidatures que continuïn incomplint els requisits legals; front als acords de proclamació o denegació cap un recurs contenciós-administratiu molt abreujat, amb terminis de pocs dies, i eventual recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.

En resum, una coalició com el Front Ampli ha de: constituir-se formalment i comunicar la seva coalició en termini a la Junta Electoral Central; presentar llistes en cada circumscripció amb el nombre adequat de candidats i suplents, respectant la paritat i les regles d'elegibilitat; complir les exigències sobre símbols, denominació i, si escau, signatures; i atendre amb rapidesa les subsanacions que pugui requerir l'Administració Electoral perquè les seves candidatures siguin proclamades i puguin concórrer efectivament a les eleccions.