El PP utilitza una pizza per anunciar la baixada d'impostos de Feijóo: "Que no se la mengin la teva pizza"

La rebaixa de l'IRPF anunciada pel PP per al 2027 és, a 24 d'octubre de 2026, un compromís electoral, no una reforma amb una tramitació parlamentària oberta identificada. No està aprovada com a llei ni produeix efectes fiscals per si mateixa. Convé distingir aquest anunci de les iniciatives anteriors sobre inflació i salari mínim, que han tingut recorreguts parlamentaris diferents.

L'anunci més recent: pendent de concreció legislativa

L'anunci realitzat per Alberto Núñez Feijóo a València el 23 d'octubre planteja aprovar una rebaixa de l'IRPF el 2027 si arriba al Govern. Segons la informació publicada per Demócrata, encara no s'han concretat tots els trams, els tipus que canviarien ni el cost total de la reforma. Per tant, no correspon descriure-la com una llei pendent d'esmenes, de comissió o de votació definitiva. (Demócrata, 24 d'octubre)

El compromís inclou garantir per llei que qui percebi el salari mínim interprofessional no pagui IRPF, mitjançant una actualització automàtica del llindar quan augmenti el SMI. Aquesta promesa tampoc equival a l'aprovació d'aquest mecanisme legal. (Demócrata, 24 d'octubre)

Què s'havia tramitat anteriorment

Els antecedents més directament relacionats permeten precisar què ha rebut suport parlamentari i què no es va convertir en llei:

• Ajust de l'IRPF a la inflació. El Congrés va aprovar una proposició no de llei del Grup Popular, el text aprovat es va publicar el 18 d'abril de 2024. Va ser una resolució política, no una modificació de l'impost. (BOCG, abril de 2024)
• Nova petició d'ajust. El 12 de juny de 2025 va prosperar una altra proposició no de llei del PP per adaptar l'IRPF a la inflació. La seva aprovació reclamava una actuació del Govern, però no modificava directament la tarifa. (Text aprovat, juny de 2025)
• Deflactació general. El 22 d'abril de 2026 van prosperar els punts d'una moció del Grup Popular que instaven a baixar l'IRPF per adaptar-lo a l'increment de preus i salaris. Deflactar significa actualitzar els límits de l'impost per evitar que la inflació augmenti la càrrega fiscal sense una millora real d'ingressos. Tampoc va ser una llei. (Congrés, abril de 2026)
• Moció al Senat. La iniciativa popular sobre deflactació dels trams va ser admesa el 5 de maig de 2026. Aquest tràmit no suposava aprovar la rebaixa; a més, no s'ha de presentar com a pendent avui: amb la dissolució de les Corts, les iniciatives parlamentàries ordinàries pendents caduquen. (Publicació del Senat)
• Exempció vinculada al SMI. La proposició de llei del PP procedent del Senat per ajustar el límit exempt al salari mínim va caducar el 6 d'octubre de 2026. Per tant, no continua el seu recorregut en aquesta legislatura ni pot confondre's amb una reforma aprovada. (Documentació de la proposició)

Què significa per al contribuent

No hi ha una rebaixa aplicable derivada de l'anunci. Els acords anteriors reclamaven canvis, però no fixaven per si mateixos una nova quota, tarifa o retenció. Per materialitzar la promesa del 2027 caldrà concretar i aprovar la corresponent norma; no n'hi ha prou amb recuperar una moció ja aprovada.

En síntesi: l'anunci segueix en el terreny electoral; els suports parlamentaris anteriors no equivalen a una reforma fiscal vigent. La proposició específica sobre el SMI, a més, va acabar per caducitat.

El president del Partit Popular no té, per aquest càrrec, competències públiques per crear impostos, aprovar pressupostos o dirigir l'Administració tributària. La seva capacitat és de direcció interna i influència política. Les facultats jurídiques que podria exercir com a diputat, senador o president del Govern procedeixen d'aquests càrrecs, no de la presidència del partit.

1. Qui decideix legalment sobre impostos i pressupostos

La distribució constitucional de competències no atribueix potestats fiscals als presidents dels partits. Distingiex entre les institucions que elaboren les propostes, les que les aproven i les que les executen:

• Tributs: l'article 133.1 de la Constitució reserva a l'Estat la potestat originària per establir-los mitjançant llei. Les comunitats autònomes i les corporacions locals poden establir i exigir tributs conforme a la Constitució i les lleis. El president del PP no substitueix cap d'aquestes institucions.
• Pressupostos Generals de l'Estat: correspon al Govern elaborar el projecte i a les Corts Generals examinar-lo, modificar-lo i aprovar-lo. El Tribunal Constitucional confirma que només el Govern pot iniciar el procediment legislatiu pressupostari en la STC 17/2019.
• Execució pressupostària: correspon a l'Executiu, no a la direcció d'un partit, com recorda la STC 34/2018.

Per tant, una declaració, promesa electoral o acord signat pel president del PP no modifica per si mateix les obligacions tributàries. Per produir aquest efecte ha de traduir-se en una decisió de l'òrgan competent mitjançant el procediment corresponent.

2. Què pot impulsar políticament

La seva posició permet promoure una orientació fiscal, defensar reformes i negociar suports. Tanmateix, influir en una decisió no equival a disposar de la competència legal per adoptar-la.

Al Congrés, el canal formal són els diputats i els grups parlamentaris. L'article 126 del Reglament del Congrés permet presentar proposicions de llei a un diputat amb altres catorze signatures, o a un grup amb la signatura del seu portaveu. Ser president del partit no concedeix una iniciativa legislativa personal addicional.

També pot promoure políticament esmenes, preguntes al Govern o propostes de resolució a través de qui estigui habilitat. Existeixen límits pressupostaris: les esmenes al projecte de Pressupostos que redueixin ingressos requereixen conformitat del Govern; les que augmentin un crèdit han de compensar-ho amb una baixa igual a la mateixa secció, segons l'article 133 del Reglament.

3. Límits davant dels parlamentaris

Partit i grup parlamentari són realitats jurídiques diferents, com recorda la STC 93/2023. La presidència del PP no atribueix automàticament la portaveu ni les facultats que el Reglament reserva als representants parlamentaris.

A més, el vot és personal i indelegable. La disciplina política no permet al president del partit votar en lloc dels diputats ni substituir jurídicament la seva decisió. La STC 114/2024 relaciona aquesta garantia amb la prohibició del mandat imperatiu.

4. Què depèn dels estatuts del PP

L'abast concret de les seves atribucions internes —dirigir l'estratègia, representar el partit o intervenir en l'elaboració del programa— depèn dels estatuts i de la distribució de funcions entre els seus òrgans. No s'ha de presumir que totes aquestes decisions li corresponguin exclusivament.

L'autonomia organitzativa està sotmesa a l'exigència de funcionament democràtic, segons la STC 226/2016. En definitiva, els estatuts poden atribuir-li autoritat dins del PP, però no poden conferir-li potestats fiscals de l'Estat.

Modificar els trams i tipus de l'IRPF exigeix, com a regla general, una norma amb rang de llei: no n'hi ha prou amb un acord del Consell de Ministres, un reial decret reglamentari o una ordre ministerial. La via ordinària és una llei aprovada per les Corts Generals, encara que existeixen altres vies subjectes a límits. També cal distingir entre la regulació estatal i les competències autonòmiques sobre l'impost.

1. Reserva de llei i límits materials

Els articles 31.3 i 133 de la Constitució fonamenten la reserva de llei tributària: els elements essencials dels impostos han de regular-se legalment. Els trams i els tipus determinen quant es paga i formen part d'aquests elements. La doctrina constitucional admet col·laboració reglamentària, però no que el Govern substitueixi lliurement el legislador en fixar la càrrega tributària (STC 233/1999).

A més, la reforma ha de respectar la capacitat econòmica, la igualtat, la progressivitat del sistema i la prohibició d'abast confiscatori de l'article 31.1 de la Constitució Espanyola. Per tant, complir el procediment legislatiu no permet aprovar qualsevol disseny de l'impost.

2. Llei ordinària i procediment parlamentari

Per canviar les escales estatals pot modificar-se la Llei 35/2006 de l'IRPF mitjançant una llei ordinària; no s'exigeix llei orgànica per tractar-se d'un impost. El Govern pot presentar un projecte de llei, i els subjectes legitimats poden impulsar una proposició de llei.

La tramitació comprèn publicació, presentació d'esmenes, deliberació i aprovació parlamentària, amb intervenció del Congrés i del Senat. Regula, en general, la majoria simple, sense perjudici de les regles especials per aixecar un veto del Senat. Les proposicions i esmenes que disminueixin els ingressos pressupostaris poden requerir conformitat governamental, conforme als articles 111 i 126 del Reglament del Congrés.

3. Modificació mitjançant Pressupostos

L'article 134.7 de la Constitució estableix que la Llei de Pressupostos no pot crear tributs i que només pot modificar-los quan una llei tributària substancial ho prevegi. Per això, utilitzar els Pressupostos exigeix comprovar que la modificació concreta queda coberta per aquesta habilitació; el seu caràcter de llei no elimina aquest requisit.

La jurisprudència admet fins i tot modificacions substancials quan existeix una previsió legal adequada. No s'ha de confondre aquesta autorització al legislador pressupostari amb una autorització al Govern per canviar les tarifes per reglament (STC 44/2015).

4. Reial decret-llei: una via limitada

El Govern pot aprovar normes amb força de llei mitjançant reial decret-llei si concorre extraordinària i urgent necessitat. Tanmateix, no pot alterar sensiblement el deure constitucional de contribuir. La valoració atén l'impost afectat, els elements modificats i la naturalesa i abast de la mesura; l'urgència, per si sola, no n'hi ha prou (STC 17/2023).

Ha de sotmetre's al Congrés per a la seva convalidació o derogació dins del termini constitucional de trenta dies des de la seva promulgació. La seva eventual tramitació posterior com a projecte de llei és una decisió addicional, no un requisit que substitueixi aquests límits materials.

5. Competència territorial i aplicació

Finalment, cal precisar quina escala es modifica. La llei de l'IRPF distingeix quotes estatal i autonòmica i reconeix l'exercici de competències autonòmiques dins del marc de finançament. Una modificació estatal no equival automàticament a modificar tota la tributació autonòmica. La norma ha de publicar-se i determinar la seva entrada en vigor i els seus efectes temporals, identificant l'exercici fiscal al qual s'aplica.