Sánchez defensa la seva gestió de la crisi de Ceuta i assegura que preparava una frontera marítima amb Marroc des de juny

En una entrevista a 'Telecinco', el president també va assegurar que la immigració irregular havia disminuït i va defensar la cooperació amb els països d’origen i de trànsit per controlar les arribades

fotonoticia 20261116214749 1920

fotonoticia 20261116214749 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Després del sonat pas de gairebé tots els candidats pels micròfons de Jordi Wild, el president del Govern va ser entrevistat ahir a la nit a Telecinco per Carlos Franganillo. Pedro Sánchez va defensar l’actuació del seu Govern durant la crisi migratòria de Ceuta i va assegurar que l’Executiu treballava des del juny en la creació d’una frontera marítima amb el Marroc. De fet, va afirmar que ja s’havia formalitzat la contractació pública dels esculls destinats a delimitar aquest espai i que el material estava encarregat abans que es produís la arribada massiva de persones a la ciutat autònoma.

Va abordar la política migratòria i va defensar un model basat en la col·laboració amb els països d’origen i de trànsit, la lluita contra les màfies i l’impuls de vies legals d’entrada. Segons les dades que va oferir, la immigració irregular va baixar al voltant d’un 38% durant l’any i les arribades per la ruta atlàntica van caure més d’un 70%.

El cap de l’Executiu va rebutjar la proposta de enviar a la Armada per frenar les arribades per mar i la va qualificar de “populisme barat”. Va argumentar que, quan les condicions de navegació impedeixen una altra actuació, el dret marítim obliga a prestar auxili a les persones que es troben en perill.

El president també va respondre a les crítiques per haver passat les seves vacances a les Canàries durant la crisi. Va afirmar que va treballar durant aquells dies i va reivindicar que era el cap de l’Executiu que més vegades havia visitat Ceuta. A més, va sostenir que cap Govern democràtic havia destinat tants recursos a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla com el seu.

Va prometre 100.000 habitatges més en la propera legislatura

El president va situar l’habitatge com la principal prioritat del seu Govern i va prometre impulsar unes altres 100.000 habitatges durant la propera legislatura. També va assenyalar que l’objectiu era assolir un parc d’habitatge protegit equivalent al 6% del total.

Sánchez va acusar els governs autonòmics del PP i Vox de negar-se a aplicar la llei estatal d’habitatge. La resposta d’aquestes comunitats al decret de l’Executiu, que incloïa una pròrroga dels lloguers, va ser anunciar un recurs davant el Tribunal Constitucional per considerar que envaïa les seves competències.

El cap de l’Executiu va defensar que el seu Govern havia impulsat 120.000 habitatges de protecció oficial i va insistir que volia ampliar l’oferta d’habitatge assequible.

La despesa en manteniment ferroviari i la crisi de la línia Madrid-Sevilla

Sánchez va defensar la inversió en la xarxa ferroviària i va situar en 700 milions d’euros la despesa en manteniment que va trobar en arribar al Govern el 2018, la mateixa quantitat que el 2011. Segons que va explicar, l’Executiu va elevar aquesta partida fins als 1.100 milions.

Pel que fa al traçat d’alta velocitat entre Madrid i Sevilla, va afirmar que la inversió s’havia multiplicat per vint. El president va atribuir el temps necessari per revertir la situació als retallaments acumulats durant els quinze anys anteriors.

Sánchez va assumir la responsabilitat pels casos d’Ábalos i els controls interns

Preguntat per la situació de José Luis Ábalos i les crítiques adreçades al ministre Óscar Puente, Sánchez va rebutjar que ambdós casos fossin comparables. Va assegurar que Puente no tenia relació amb la situació del seu antic ministre i va defensar l’actuació del seu Govern davant dels dos episodis.

El president va afirmar que la resposta va ser actuar immediatament i que tots dos van ser expulsats del partit. També va assumir la responsabilitat de millorar els mecanismes interns de control.

L’amnistia i la normalització política a Catalunya

Sánchez va defensar la decisió d’impulsar l’amnistia i va resumir la seva posició amb l’expressió "Vaig fer de la necessitat virtut". Va argumentar que necessitava garantir la continuïtat del Govern i evitar un Executiu de PP i Vox, alhora que avançava la normalització de la convivència a Catalunya.

El president va considerar que aquest procés s’havia completat i va assenyalar l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat com a part d’aquesta nova etapa.

El 29 de novembre, una elecció entre "avançar o involucionar"

De cara a les eleccions generals del 29 de novembre, Sánchez va plantejar la campanya com una elecció entre "avançar o involucionar com a societat". Va defensar la continuïtat de les polítiques del seu Govern i va advertir que un Executiu presidit per Alberto Núñez Feijóo i amb Santiago Abascal com a vicepresident suposaria, al seu judici, un retrocés.

El president va reivindicar el creixement econòmic d’Espanya per sobre de la mitjana europea i va defensar les mesures socials adoptades durant el seu mandat. Entre elles, va esmentar l’augment del salari mínim interprofessional, que, segons que va afirmar, beneficiava cinc milions de treballadors, i la revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC, que protegia el poder adquisitiu de 15 milions de persones.

També va assegurar que el Govern havia transferit més de 300.000 milions d’euros a les comunitats autònomes durant el seu mandat per finançar polítiques socials i el sistema de dependència. En aquest punt, va acusar els executius madrilenys del PP de privatitzar serveis públics en lloc de reforçar-los.

La transició energètica i l’impacte de les guerres en els preus

Pedro Sánchez va atribuir part de l’augment dels preus de l’energia a l’impacte de les guerres d’Ucraïna i l’Iran. Va sostindre que la transició energètica va permetre que Espanya estigués millor protegida davant d’aquestes crisis i va assenyalar que el Govern va destinar la major part dels seus recursos a esmorteir-ne els efectes.

El president també va defensar la resposta a l’apagada elèctrica i va recordar que el sistema es va recuperar en 16 hores. Va reivindicar que la política energètica espanyola va permetre mantenir un dels preus de l’electricitat més baixos d’Europa i va assegurar que el país estava preparat per evitar que es repetís un episodi similar.