A l’arrel del desnonament de Maricarmen, els carrers es van activar. Amb el rebuig del Parlament als reials decrets llei sobre habitatge es van encendre del tot i el president del Govern, Pedro Sánchez, va convocar eleccions generals per al proper 29 de novembre. Ja en campanya, l’habitatge és protagonista en els mítings i en els programes electorals, i continua sent-ho entre la ciutadania. A més, amb una característica increïble en els temps que corren, atès que uneix dreta i esquerra.
Segons un estudi de Convergent Opinion encarregat pel Global Fund for a New Economy (GFNE), el 53% de les persones enquestades considera que ha d’ocupar el primer lloc a l’agenda del Govern, una preocupació que assenyala el 56% de l’electorat d’esquerres i el 53% del de dretes,
L’enquesta també reflecteix un suport del 63% a la creació d’un impost global mínim anual sobre les grans fortunes. D’altra banda, el 56% de les persones participants prefereix una resposta econòmica liderada per l’Estat, davant el 33% que opta per reduir els impostos i deixar actuar el mercat.
Entre les solucions plantejades per abordar el problema, l’habitatge públic o social obté la valoració més favorable: el 63% considera que ajudaria molt a millorar la situació. En l’extrem contrari, només el 9% creu que endarrerir l’edat de jubilació contribuiria a resoldre el problema, mentre que el 27% considera que aquesta mesura l’empitjoraria notablement.
Què en pensen els espanyols de les protestes per l’habitatge?
El 44% dels espanyols dóna suport als objectius de les protestes per l’habitatge, enfront del 22% que s’hi oposa, segons l’enquesta de Convergent Opinion. Un altre 28% no es posiciona ni a favor ni en contra i el 6% no sap què respondre. El suport a les reivindicacions duplica, per tant, el rebuig.
L’opinió canvia quan es pregunta per les formes de mobilització. Un 44% dóna suport als objectius, però no als mètodes emprats, mentre que un 13% està d’acord tant amb les reivindicacions com amb les accions de protesta. A l’altre costat, un 17% no dóna suport ni als objectius ni als mètodes i un 6% rebutja les reivindicacions, tot i que sí dóna suport a les formes de protesta. Per al 14%, la seva posició depèn de la mobilització concreta.
Les interrupcions de la vida quotidiana també generen divisió, tot i que el rebuig no és majoritari. El 40% considera que les protestes no haurien d’alterar l’activitat diària, un 30% accepta algunes interrupcions si són breus i un altre 23% les considera justificades si aconsegueixen que el Govern presti atenció, encara que es perllonguin durant algun temps. El 7% restant no sap quina posició adoptar.
El Govern i els polítics, assenyalats com a responsables
En preguntar per qui té la culpa dels problemes relacionats amb l’habitatge, el 39% assenyala el Govern actual i el 36% els polítics en general. Els propietaris i els immigrants reben un 26% de mencions cadascun.
La confiança en les institucions per impulsar un canvi tampoc no arriba a nivells majoritaris. El Govern és l’opció més assenyalada, amb un 32%, però la confiança varia segons l’orientació de l’electorat: arriba al 64% entre els votants d’esquerres i se situa en el 8% entre els de dretes. Un 21% no sap en qui confiar per aconseguir el canvi i els sindicats no arriben a l’1%.
L’estudi forma part d’una investigació comparativa feta a Espanya, Regne Unit, Alemanya, França, Argentina i Brasil. La mostra espanyola està formada per 2.071 adults i el treball de camp es va dur a terme per internet entre el 30 d’octubre i l’1 de novembre de 2026.