Que la Unió Europea vol reforçar la seva presència a l'Àrtic no és cap sorpresa. No obstant això, la clau de l'estratègia comunitària passa ara per un punt geogràfic molt concret: Groenlàndia. Les amenaces nord-americanes sobre la seva integritat territorial i el repliegue de forces defensives impulsat pel president Donald Trump han empès Brussel·les a redoblar la seva aposta diplomàtica per l'illa danesa de cara al proper curs polític.
De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no ha volgut esperar al tret de sortida de l'activitat política europea, marcat pel conegut com a Discurs sobre l'Estat de la Unió. La dirigent viatjarà fins al territori la propera setmana per mantenir diversos trobades, entre ells amb la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i amb el cap del Govern de les Illes Fèroe. Una visita que ve a confirmar, segons fonts comunitàries, "el compromís d'Europa amb l'Àrtic, amb la seva seguretat i cooperació", àmbits que situen la regió com "una prioritat clau per a la Unió Europea". De la cita, les dirigents sortiran amb una declaració conjunta entre l'illa danesa i Brussel·les, en un moment en què el futur polític i estratègic de Groenlàndia ha adquirit una rellevància creixent per a la Unió.
La visita de Von der Leyen arriba, a més, després del desplaçament d'una missió de la Comissió d'Afers Constitucionals del Parlament Europeu fins al territori insular. L'objectiu dels eurodiputats era comprovar de primera mà les necessitats dels groenlandesos i conèixer les seves prioritats respecte al futur constitucional de l'illa, la seva relació amb Dinamarca i la Unió Europea i el seu paper estratègic a l'Àrtic.
"Si la Unió Europea vol realment consolidar la seva ambició geopolítica i la seva estatura políticament rellevant en la globalització, és imprescindible que tingui present el que està en joc a Groenlàndia", apunta l'eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar, en conversa amb Demòcrata a la seva tornada de la missió.
El vincle europeu, entre la financiació i la sobirania
El viatge dels eurodiputats tenia també una segona lectura: prendre el pols a Groenlàndia sobre la seva relació amb la Unió Europea. Una relació que, malgrat els vincles històrics, econòmics i polítics, està marcada per una decisió adoptada fa més de quatre dècades. "No li agrada que la Unió Europea unilateralment decideixi que Groenlàndia és Unió Europea, perquè ells van decidir, per raons essencialment econòmiques, desvincular-se de la política pesquera comuna", exemplifica López Aguilar.
Per al dirigent canari, una de les principals bazes amb què compta Brussel·les en la seva ofensiva diplomàtica és precisament la financiació europea. Segons reconeix, Groenlàndia "aprecia enormement l'assistència financera de la Unió Europea" i afegeix que "a ells els correspon, d'acord amb el seu autogovern, l'administració de l'increment d'aquesta assistència". Precisament, l'illa ocuparà un paper important en la composició del proper Marc Financer Pluriennal (MFP), el pressupost de la Unió per als pròxims set anys. López Aguilar indica que, en els borradors que ara mateix es troben en negociació al Consell Europeu, "Groenlàndia més que duplica la partida financera". "Per descomptat, aprecien enormement la solidaritat expressada per totes les institucions europees", indica l'eurodiputat.
Aquest augment de la financiació forma part d'una discussió molt més àmplia sobre el proper pressupost europeu. El Grup Socialista ve denunciant el nou paradigma pressupostari i la desaparició del graó regional en la gestió de determinats fons. En aquest context, López Aguilar subratlla que, "en el que es refereix a la financiació de overseas territories, hi ha un increment sensible que té com a destí fonamental Groenlàndia".
Es tracta, en la pràctica, d'una espècie de "diplomàcia financera" amb la qual Brussel·les busca mantenir la seva capacitat d'influència en un territori que ja no forma part de la integració europea plena. La Unió Europea no té competències directes sobre Groenlàndia precisament perquè l'illa va decidir abandonar la Comunitat Econòmica Europea el 1984, però manté instruments de financiació, cooperació i suport polític que permeten preservar i reforçar el vincle. "Si volem seguir presents a Groenlàndia com a Unió Europea, hem de seduir i treballar una continuïtat d'aquest objectiu; no incentivar la seva ruptura o la seva modificació", aconsella López Aguilar.
La pesca, la línia roja de Nuuk
La raó que explica la voluntat de Groenlàndia de mantenir la seva distància respecte al projecte europeu té, a més, un component eminentment econòmic. La pesca continua sent l'element central de la relació de l'illa amb Brussel·les, fins al punt de condicionar bona part de la seva posició sobre la integració europea. "Per a Groenlàndia, la política decisiva és la pesca, és del que viu la gent. Pesca artesanal i pesca industrial", explica l'eurodiputat.
El punt fonamental és que Groenlàndia formava part de la integració europea des de l'entrada de Dinamarca el 1973, però el 1984 va celebrar un referèndum per modificar el seu estatus i passar a ser un territori d'ultramar. Segons explica López Aguilar, darrere d'aquella decisió hi havia una raó essencialment econòmica: la voluntat de desvincular-se de la Política Pesquera Comuna (PPC). "Ells van decidir, per raons essencialment econòmiques, desvincular-se de la política pesquera comuna. Impose restriccions quantitatives i qualitatives a les modalitats de pesca", resumeix.
El socialista insisteix que, malgrat el procés de diversificació econòmica experimentat en les últimes dècades, especialment amb el creixement del turisme, els eurodiputats han pogut constatar durant la missió sobre el terreny que la pesca continua sent una de les principals fonts d'ingressos i un element estructural de l'economia groenlandesa.
"La pesca, tant tradicional, fins i tot amb arpó des de kayak a les balenes, com la pesca industrial, és fonamental en la seva economia", assenyala. I afegeix, amb un somriure, que "no hi ha ningú a Groenlàndia que no tingui un barquet". La qüestió pesquera permet entendre, per tant, per què qualsevol estratègia europea d'aproximació a Groenlàndia ha de tenir en compte les particularitats econòmiques i polítiques de l'illa. El reforç de la presència europea a l'Àrtic no pot plantejar-se únicament des d'una perspectiva de seguretat o geopolítica, sinó que ha d'incorporar també les prioritats econòmiques i el model d'autogovern groenlandès.
Una qüestió geopolítica que transcendeix a Groenlàndia
Les conclusions de la missió parlamentària es materialitzaran en un informe per escrit, però el diagnòstic polític traslladat pels eurodiputats apunta ja a una idea central: per als groenlandesos no resulta acceptable que la Unió Europea doni per fet que el seu territori forma part del projecte europeu, malgrat els profunds vincles existents i el paraigua de seguretat del qual es beneficien.
Per això, López Aguilar considera que qualsevol estratègia destinada a estretir el vincle ha d'evitar ignorar precisament el motiu pel qual Groenlàndia va decidir abandonar la integració plena. "Hem de seduir; no incentivar la seva ruptura", resumeix.
La frase adquireix especial rellevància en l'actual context geopolític. Groenlàndia s'ha convertit en una peça estratègica de l'Àrtic, una regió en la qual conflueixen interessos europeus, nord-americans i d'altres potències i on el desgel està obrint noves possibilitats econòmiques, comercials i energètiques al mateix temps que incrementa el seu valor estratègic. És per això que el proper viatge de Von der Leyen, més enllà de les amenaces nord-americanes, cobra una especial rellevància. La visita anterior de la presidenta de la Comissió es va produir el 2024 i va servir com a antecedent per a l'obertura de una oficina de la Unió Europea a Nuuk, la capital groenlandesa, un any més tard.
Des de llavors, la dirigent comunitària ha vingut recordant la forta col·laboració existent entre els europeus i els groenlandesos, alhora que insisteix en una premissa política fonamental: el futur de Groenlàndia correspon decidir-lo als seus propis ciutadans. Ara, Brussel·les busca convertir aquesta declaració política en una estratègia de major presència sobre el terreny. El finançament, la cooperació, la seguretat i el diàleg polític es presenten com les principals eines per consolidar una relació que la Unió Europea considera cada cop més estratègica.
El repte per a Brussel·les serà, precisament, mantenir aquest equilibri entre ambició geopolítica i respecte per l'autonomia groenlandesa. La Unió vol estar a l'Àrtic i considera Groenlàndia una peça essencial per fer-ho, però la seva capacitat d'influència dependrà de que aconsegueixi oferir incentius suficients per mantenir el vincle sense que aquests siguin percebuts com una pressió per recuperar una integració europea que Nuuk va decidir abandonar fa més de quaranta anys.
En aquest escenari, la visita de Von der Leyen suposa alguna cosa més que un viatge institucional. És una nova senyal que l'Àrtic ha deixat d'ocupar un lloc perifèric en l'agenda comunitària i que Groenlàndia es troba ja al centre de l'estratègia europea per reforçar la seva presència geopolítica en una de les regions que més ràpidament està transformant l'equilibri internacional.