La Comissió Europea ha advertit que determinats requisits de residència per accedir a ajudes i serveis públics poden constituir una discriminació indirecta contrària al dret comunitari quan perjudiquen de manera desproporcionada a ciutadans d'altres països. L'advertència arriba en resposta a una pregunta parlamentària de l'eurodiputat de Compromís Vicent Marzà sobre les polítiques de "prioritat nacional" impulsades per PP i Vox.
El comissari europeu d'Afers Interns i Migració, Magnus Brunner, ha recordat que la normativa europea reconeix el principi d'igualtat de tracte per als nacionals de tercers països que tenen la condició de residents de llarga durada. També ha assenyalat que els requisits aparentment neutrals, com acreditar un determinat temps de residència, poden resultar discriminatoris pels seus efectes sobre determinats col·lectius.
La resposta de Brussel·les adquireix especial rellevància a la Comunitat Valenciana, on una llei aprovada al juliol de 2026 estableix un requisit de deu anys d'empadronament històric per inscriure's com a demandant d'habitatge protegit en règim de compra. Compromís ha sol·licitat a la Comissió Europea que examini expressament la compatibilitat d'aquesta disposició amb la legislació comunitària.
Deu anys d'empadronament per accedir a habitatge protegit
La Llei 5/2026, aprovada al juliol per la Generalitat Valenciana, contempla en el seu article 45 el desenvolupament reglamentari de mesures vinculades a la denominada "prioritat nacional" en matèria d'habitatge públic i serveis socials.
Entre les seves disposicions figura l'exigència d'acreditar almenys deu anys d'empadronament històric, continuats o interromputs, en els termes establerts per la norma, per accedir a la inscripció com a demandant d'habitatge protegit destinat a la compra.
El requisit ha suscitat les crítiques de Compromís, que considera que pot entrar en conflicte amb el marc europeu de protecció dels residents de llarga durada.
La Directiva 2003/109/CE estableix un període de cinc anys de residència legal i ininterrompuda per adquirir, amb caràcter general, l'estatut de resident de llarga durada. El seu article 11 reconeix a qui té aquesta condició el dret a rebre un tracte igual al dels nacionals en diferents matèries, incloses determinades prestacions socials i l'accés a béns i serveis.
No obstant això, els cinc anys previstos en la directiva per adquirir l'estatut de resident de llarga durada no constitueixen per si sols un límit general aplicable a qualsevol requisit d'antiguitat en el padró. La possible incompatibilitat del requisit valencià s'ha d'analitzar atenent a la seva finalitat, els seus efectes i les obligacions d'igualtat de tracte que resultin aplicables.
Brussel·les adverteix del risc de discriminació indirecta
La contestació de Brunner, datada el 10 de setembre, respon a una primera pregunta presentada per Marzà sobre les mesures de "prioritat nacional" plantejades a Aragó. En ella, el comissari recorda la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que prohibeix tant la discriminació directa per nacionalitat com la indirecta derivada de criteris aparentment neutrals.
Segons la resposta, una exigència de residència pot ser discriminatòria si col·loca en una situació de desavantatge ciutadans d'altres Estats membres o de tercers països, llevat que estigui objectivament justificada i resulti proporcionada.
La Comissió també ha indicat que continuarà seguint l'evolució d'aquestes iniciatives per garantir el compliment del dret europeu. No obstant això, encara no s'ha pronunciat específicament sobre la legalitat del requisit de deu anys aprovat a la Comunitat Valenciana, objecte d'una nova pregunta de Marzà.
Compromís exigeix revisar la norma valenciana
Després de conèixer la resposta comunitària, l'eurodiputat de Compromís ha registrat una nova iniciativa parlamentària perquè Brussel·les examini l'article 45 de la Llei 5/2026.
Marzà pregunta si l'exigència de deu anys d'empadronament vulnera l'article 11 de la Directiva 2003/109/CE, si la Comissió avaluarà els seus possibles efectes discriminatoris i quines mesures podria adoptar davant d'una disposició que ja ha estat aprovada.
"La igualtat de tracte no és opcional i els drets no poden convertir-se en moneda de canvi per alimentar un discurs discriminatori", ha afirmat l'eurodiputat, que acusa al PP i Vox d'utilitzar les dificultats d'accés a l'habitatge com a argument per introduir diferències entre sol·licitants.
Per la seva banda, el síndic de Compromís a Les Corts, Joan Baldoví, ha anunciat que incorporarà la resposta europea a la denúncia presentada davant el Defensor del Poble contra la llei valenciana. El PSPV també ha reclamat la retirada de les disposicions qüestionades.
El PP defensa l'arrelament i Vox nega que la mesura sigui il·legal
El PP valencià ha rebutjat les crítiques i ha defensat els criteris d'arrelament com un mecanisme que ja utilitzen diferents administracions locals per adjudicar recursos públics.
El seu representant Nando Pastor ha atribuït les advertències europees a un possible "malentès" i ha assenyalat que municipis governats pel PSOE també han establert requisits d'empadronament per accedir a determinades prestacions o habitatges.
El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha recolzat igualment la política pactada amb Vox, al considerar que respon a criteris de vinculació amb el territori. Vox, per la seva banda, sosté que la disposició s'ajusta a la legalitat.