Brussel·les presentarà aquest dimecres els detalls del seu programa de treball per a 2027, juntament amb el calendari orientatiu per a l’aprovació de les principals iniciatives legislatives i polítiques que pretén impulsar durant el proper exercici. Una mena de Pla Anual Normatiu a escala comunitària que permet anticipar les prioritats de l’Executiu d’Ursula von der Leyen i dibuixar l’horitzó regulador de la Unió Europea per al pròxim any.
Els esborranys als quals ha tingut accés Demócrata apunten a un nou impuls a la revisió de les normes que regulen l’entorn digital, amb el doble objectiu de facilitar el desenvolupament tecnològic de les empreses europees i salvaguardar un "ús ètic" de les noves tecnologies. Funcionaris comunitaris coneixedors dels detalls del document expliquen que àmbits com l’accés a matèries primeres importades o el progrés tecnològic "han deixat de ser els fonaments d’una economia pròspera de la UE com solien ser".
Una transformació que, segons el parer de l’Executiu comunitari, obliga a revisar els instruments amb què Europa pretén competir en un escenari internacional cada vegada més condicionat per la dependència tecnològica, la fragmentació de les cadenes de subministrament i la cursa pel desenvolupament de noves capacitats industrials. La independència econòmica i tecnològica es converteix així en un dels eixos que travessen bona part de les iniciatives previstes per a 2027.
Nova regulació per als Drets d’Autor
Serà durant el segon trimestre de 2027 quan la Comissió presenti un nou paquet legislatiu sota la denominació de "Transformació Digital, Simplificació i Drets d’Autor". Segons les fonts consultades per Demócrata, el propòsit d’aquesta iniciativa serà simplificar el marc normatiu digital i adaptar-lo als nous desafiaments que planteja la protecció de la propietat intel·lectual en el desenvolupament tecnològic.
Entre les mesures contemplades hi figura una revisió dels objectius de la Dècada Digital, el programa comunitari que estableix les fites de transformació tecnològica de la Unió Europea per a 2030. L’Executiu pretén actualitzar les seves prioritats per adequar-les als avenços tecnològics més recents i evitar que els objectius comunitaris quedin desfasats davant la velocitat amb què evoluciona el sector.
"Amb la velocitat del progrés tecnològic, hem de garantir que les nostres empreses puguin prosperar en un entorn preparat per al futur", expliquen fonts comunitàries coneixedores dels treballs que es desenvolupen a l'edifici Berlaymont.
Notícia destacada
Espanya demanarà a la UE revisar els drets d'autor davant l'avenç de la IA generativa
5 minuts
De manera paral·lela a aquest exercici de simplificació, els serveis comunitaris treballen en el disseny de noves garanties que permetin aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial en els sectors cultural i creatiu. La intenció és protegir la creativitat humana, la diversitat cultural i lingüística i, al mateix temps, impulsar un ús ètic de la IA. Es tracta d'una de les reivindicacions que el Govern espanyol ha traslladat a les institucions comunitàries.
De fet, el Ministeri de Cultura va elevar una petició expressa per emprendre "una avaluació exhaustiva del marc legislatiu en matèria de drets d'autor". Una iniciativa que va comptar amb el suport de Portugal, Eslovènia, Estònia, Alemanya, Eslovàquia i Grècia. Els sis països van acompanyar Espanya en la defensa d'una revisió que permeti adaptar les garanties de propietat intel·lectual als nous usos de continguts protegits per part dels sistemes d'intel·ligència artificial.
El programa de treball incorpora també el compromís explícit de adaptar la política digital per protegir els menors davant els riscos i els danys en línia. Així, la protecció dels usuaris més joves es manté entre les prioritats regulatòries de Brussel·les, que pretén avançar cap a un entorn digital més segur sense perdre de vista el desenvolupament dels serveis tecnològics.
Una estratègia industrial per accelerar la intel·ligència artificial
Un altre dels pilars de la nova fulla de ruta digital serà l'aprovació d'una estratègia industrial europea en intel·ligència artificial. La Comissió presentarà pautes concretes per accelerar la implantació d'aquesta tecnologia en cinc sectors considerats estratègics: salut, transport, agroalimentació, fabricació avançada i defensa.
L'objectiu és traslladar el desenvolupament de la IA des de l'àmbit de la recerca i la innovació cap a la seva aplicació efectiva al teixit productiu europeu. Per fer-ho, l'esborrany obre la porta a mesures destinades a reforçar les capacitats sobiranes de la Unió en diferents baules de la cadena tecnològica, des de la producció de microxips fins a la disponibilitat de capacitat de computació.
La iniciativa s’emmarca en el propòsit comunitari de reduir la dependència de proveïdors externs i dotar les empreses europees de les infraestructures necessàries per competir en el desenvolupament i el desplegament de models d’intel·ligència artificial. L’autonomia tecnològica apareix així vinculada tant a la capacitat industrial com a l’accés als recursos digitals que permeten entrenar i executar aquests sistemes.
Al llarg dels documents que detallen la nova bateria de mesures, la Comissió identifica també com un repte prioritari els atacs protagonitzats per agents autònoms d’intel·ligència artificial, capaços d’infiltrar-se en xarxes i vulnerar sistemes informàtics. L’augment de la sofisticació d’aquestes amenaces obliga, segons la formulació comunitària, a reforçar els mecanismes de prevenció i resposta davant d’incidents de ciberseguretat.
En aquest context, l’Executiu pretén utilitzar el Escut Europeu de la Democràcia per millorar la coordinació entre els Estats membres davant la manipulació d’informació i altres amenaces contra l’espai democràtic. Fonts comunitàries no descarten, a més, "explorar vies normatives contra els delictes d’odi en línia".
A aquesta bateria de mesures se sumarà la creació d’un Instrument Europeu per a Facilitadors Estratègics, concebut per finançar actius compartits en els àmbits de la ciberdefensa i l’espai. El seu desenvolupament s’articularà en cooperació amb l’Agència Europea de Defensa i els Estats membres, amb la finalitat de reforçar les capacitats comunes i evitar la fragmentació de les inversions nacionals.
Brussel·les amplia la simplificació al sector financer i l’habitatge
"Europa només serà més forta si treballem plegats a diferents nivells i més enllà de les fronteres. És el moment de fer realitat la nostra independència, ara", defensa el text que acompanya el programa de treball.
La simplificació normativa no quedarà circumscrita a l’àmbit tecnològic. La Comissió també pretén traslladar aquest enfocament al sector financer mitjançant un paquet Òmnibus sobre finançament bancari, amb el qual busca revisar i simplificar les disposicions que afecten aquest àmbit.
Notícia destacada
Brussel·les recomanarà penalitzar fiscalment els habitatges buits per augmentar l'oferta
7 minuts
L’habitatge serà un altre dels sectors inclosos a l’agenda de 2027. L’Executiu comunitari prepara un paquet específic de simplificació centrat a reduir els tràmits burocràtics que condicionen la construcció i a facilitar tant l’inici dels nous projectes com la rehabilitació del parc immobiliari existent.
La iniciativa pretén contribuir a elevar l’oferta disponible d’habitatges mitjançant la reducció de càrregues administratives i l’eliminació d’obstacles que dificulten el desenvolupament de noves promocions. Es tracta de traslladar al mercat immobiliari una de les línies d’actuació que travessen conjuntament el programa: revisar els procediments comunitaris per afavorir l’activitat econòmica i accelerar l’execució de projectes.
Revisió dels visats: la nova política migratòria
Els esborranys inclouen també una menció explícita al Consell de Seguretat Europeu, anunciat per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, durant el seu discurs sobre l’Estat de la Unió. La proposta respon a la voluntat de revisar els mecanismes de coordinació política i estratègica dels Vint-i-set en un escenari internacional marcat pel deteriorament de la seguretat europea.
"Hem de comprendre que les doctrines i els mecanismes de presa de decisions en matèria de política exterior i seguretat que es van crear a Europa durant temps de pau ja no responen a les nostres necessitats actuals", va explicar el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, en conversa amb Demócrata.
Notícia destacada
Andrius Kubilius: "Si Europa perd la confiança en Starlink, l'empresa patirà les conseqüències"
10 minuts
Així, la iniciativa s’incorpora a una agenda que busca reforçar la capacitat d’actuació de la Unió en matèria de seguretat i defensa, en paral·lel al desenvolupament de noves capacitats industrials i tecnològiques. La cooperació entre els estats membres i la revisió dels instruments de decisió comunitaris apareixen com a elements centrals d’aquest plantejament.
En matèria migratòria, la Comissió preveu una actualització de les normes de visats durant el primer trimestre de 2027. La reforma buscarà "facilitar els viatges legítims, la mobilitat laboral i l’arribada de talent qualificat a la Unió Europea", segons expliquen fonts comunitàries.
L’objectiu és adaptar el règim de visats a les necessitats de mobilitat de l’economia europea, facilitant els desplaçaments legítims i la incorporació de perfils professionals qualificats. Una revisió que se suma als esforços per millorar la competitivitat del mercat interior i donar resposta a les necessitats de determinats sectors productius.
Roma per definir el futur comunitari
Un dels anuncis més novedosos del programa de treball és la posada en marxa de l’anomenat "Congrés d’Europa", en el marc del 70è aniversari de la signatura del Tractat de Roma. Tal com detallen els documents, la iniciativa pretén "reunir les ments més brillants de tota la Unió Europea per construir una visió inspiradora d’una Europa comuna orientada a les noves generacions".
El projecte busca obrir un espai de reflexió sobre el futur del continent i reunir diferents perfils per abordar els reptes que afronta el projecte comunitari. Una dimensió política i institucional que acompanya la resta d’iniciatives legislatives i que connecta amb el missatge d’autonomia estratègica que la Comissió vol situar al centre del seu proper exercici.
El missatge que travessa el document és que l’autonomia europea ja no pot limitar-se a reduir dependències exteriors. Exigeix adaptar les regles, desenvolupar capacitats pròpies i mobilitzar recursos perquè la Unió pugui competir en un entorn tecnològic i geopolític en transformació.