Durant una setmana a l'any, la capital comunitària es converteix en l'epicentre de la política autonòmica i municipal europea. Delegacions encapçalades per presidents i consellers regionals dels Vint-i-set viatgen a Brussel·les per debatre i negociar bona part de la regulació que després afectarà els seus ciutadans. El Parlament Europeu canvia de pell per acollir el ple del Comitè Europeu de les Regions, mentre cafeteries i restaurants tradueixen els seus menús d'esmorzar als vint-i-set idiomes.
Si hi ha una prioritat per a les institucions europees durant aquesta legislatura, aquesta és la reindustrialització del continent. Després d'anys centrada a regular les exigències aplicables a les companyies europees, la Comissió considera que ha arribat el moment de reforçar la seva política industrial per impulsar i protegir el teixit productiu comunitari. Tot això amb un objectiu afegit: dotar Europa d'eines per competir davant de gegants com els Estats Units i la Xina, les quals empreses han experimentat un creixement exponencial durant els últims anys.
En aquest context, Demòcrata trasllada el debat industrial europeu a les comunitats autònomes, que compten amb un coneixement directe de les necessitats i dificultats dels seus sectors productius. La consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç de la Generalitat Valenciana, Marian Cano, atén aquest mitjà durant la celebració de la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats. El seu diagnòstic és clar: "Hem passat molts anys amb una Unió Europea molt centrada en regular i les nostres pimes estan patint aquesta sobrerregulació", adverteix.
Pregunta: La Comissió Europea vol reforçar la producció comunitària a través de l'Industrial Accelerator Act, que introdueix la preferència europea en determinats processos de contractació pública. Quina posició defensa la Generalitat sobre el Made in Europe?
Resposta: Per a nosaltres és important que es donin oportunitats a la nostra indústria. Hi ha molts sectors als quals aquesta iniciativa pot resultar d'aplicació i el que volem és una defensa de la nostra indústria, però una defensa que sigui realista.
De fet, estem treballant de manera coordinada en algunes al·legacions perquè es reflecteixi la realitat de les petites i mitjanes empreses, que constitueixen la majoria del nostre teixit industrial. Volem que aquestes exigències siguin conscients dels reptes que tenen les petites empreses i que els permetin competir. La clau està en que puguin seguir competint a nivell global, perquè les empreses d'altres àrees econòmiques no estan sotmeses a la mateixa sobrerregulació que hem tingut nosaltres durant aquests anys. I això fa que competim en desavantatge.
Notícia destacada
Gènova se desmarca de l'EPP per endurir el 'Made in Europe' davant de tercers països
6 minuts
Pregunta: El mecanisme d'ajust a frontera per carboni (CBAM) ha entrat aquest any en la seva fase definitiva, però la ceràmica continua fora del seu àmbit inicial d'aplicació. Defensa la Generalitat d'estendre'l als productes ceràmics per protegir la competitivitat del sector de Castelló?
Resposta: Nosaltres sempre som molt reivindicatius, en tots els sectors, a l'hora de demanar reciprocitat. Volem que els productes que entrin a Europa hagin de fer front a la mateixa normativa i al mateix nivell d'exigència que els productes que es fabriquen aquí, en el nostre cas, a la Comunitat Valenciana. Per tant, tot allò que vagi encaminat a equiparar aquest nivell d'exigència és positiu per a nosaltres.
Però hem de conseguir que aquesta defensa sigui real. Ha d'aplicar-se a les fronteres i ha d'existir el mateix nivell d'exigència i de protecció. Si no, no es produirà l'efecte que volem. Si aquí tenim unes exigències pel que fa al carboni, haurem de veure com s'aborden en altres àrees econòmiques, perquè el risc que tenim és el de la desindustrialització. Europa vol avançar cap a la reindustrialització i nosaltres, com a comunitat autònoma, tenim una aposta clara per ella.
Marian Cano:"La descarbonització està traient les nostres empreses del mercat"
No obstant això, moltes vegades, per una sobrerregulació o per fixar uns criteris que compartim en el fons, però de la qual implementació diferim, correm el risc que les nostres indústries tanquin, es deslocalitzin o deixin de ser competitives.
Pregunta: Pot Europa permetre's exigir a la ceràmica de Castelló uns costos de descarbonització que després no és capaç d'imposar en les mateixes condicions als seus competidors extracomunitaris?
Resposta: Efectivament, perquè això treu les nostres empreses del mercat. Hem vingut ja diverses vegades a Brussel·les, també de la mà de la indústria ceràmica, precisament per posar la realitat sobre la taula.
Les nostres empreses han de continuar invertint, i ho fan. Ja han descarbonitzat molt, però a dia d'avui no disposen d'una energia competitiva ni d'una tecnologia suficientment desenvolupada que els permeti implementar una major descarbonització. Per tant, assumir els costos que se'ls imposen a través de l'ETS acaba traient aquestes empreses del mercat.
El que passa amb la ceràmica també ens passarà amb els ports, que són molt importants per a la Comunitat Valenciana. Les exigències de descarbonització que Europa imposa als vaixells que entren als nostres ports tenen un cost, mentre que al sud d'Espanya tenim competidors que no estan subjectes a aquestes normatives. Per tant, tornem a estar en desavantatge.
Aquí és on resulta important la proximitat que tenim les regions amb els nostres clústers i sectors productius. Coneixem el seu dia a dia i sabem què suposa que una normativa el seu objectiu, insisteixo, no discutim, tingui uns temps d'implementació que no són acordes amb les realitats industrials i acabi posant en risc l'ocupació.
Pregunta: Precisament, Brussel·les està revisant el règim europeu de comerç de drets d'emissió (ETS). Quins canvis reclama la Generalitat en l'assignació gratuïta de drets per evitar que la descarbonització comprometi la supervivència de la indústria ceràmica?
Resposta: En el cas de la ceràmica hem fet una defensa molt clara que es miri a aquesta indústria de manera particular. Dins de la ceràmica hi ha diversos subsectors i volem que les rajoles ceràmiques, el tile, rebin un tractament diferenciat a l'hora d'establir les seves exigències.
Insisteixo, en aquests moments no existeix una tecnologia que permeti seguir produint amb nivells de descarbonització majors. Tampoc disposem d'una energia substitutiva. Són processos industrials que necessiten treballar a temperatures molt elevades i la tecnologia encara no està suficientment desenvolupada per poder implementar-la. A més, el cost d'aquesta energia ha de seguir permetent que les nostres empreses competeixin.
Marian Cano:"No existeix encara una tecnologia que permeti seguir descarbonitzant la producció ceràmica"
El que volem és que la revisió atengui a la realitat del sector. De fet, fa uns mesos vam estar aquí, a Brussel·les, juntament amb Emilia-Romanya. Vam venir les dues regions de la mà per defensar aquesta revisió de l'ETS aplicada a la indústria ceràmica, perquè en això va la supervivència del sector.
Pregunta: L'automoció valenciana està especialment exposada als canvis regulatoris que està introduint Brussel·les. Quines garanties necessita la Comunitat Valenciana perquè la transició cap al vehicle elèctric no acabi provocant una pèrdua d'ocupació industrial?
Resposta: Jo crec que Europa ja està veient la realitat del que aquests canvis normatius han suposat per a la indústria de l'automoció, tant a la Comunitat Valenciana com en el conjunt d'Europa.
Ho estem veient a l'Aliança de Regions amb Indústria d'Automoció, de la qual formem part. Hem celebrat fòrums amb Itàlia i Alemanya i tots som conscients del problema que s'ha causat i de la destrucció d'ocupació. Nosaltres tenim una aposta clara per seguir acompanyant la nostra indústria de l'automoció i estem treballant en això.
Europa ha de tenir clar que l'impuls ha d'arribar per diverses vies. Ha d'haver-hi inversió en infraestructures i, per part del Govern d'Espanya, aquesta inversió no s'està realitzant. L'evolució del vehicle elèctric entre els consumidors no està seguint el ritme que s'havia previst quan es va dissenyar la transició. La realitat està passant per sobre d'aquelles previsions.
No hi ha infraestructures de recàrrega suficients i la política de suport a l'adquisició de vehicles elèctrics a Espanya continua sent més burocratitzada que en altres països que han aconseguit una major electrificació. Tampoc s'està pensant, per exemple, en donar suport primer a les flotes de les empreses, com han fet altres països.
Notícia destacada
La UE enterrar l'atzaga amb la Xina: obre la porta a reduir un 50% les exportacions d'híbrids
5 minuts
Crec que hem de ser molt realistes. Europa ja ha donat un gir i és molt difícil tornar enrere. Ara hem de continuar donant suport a aquesta transició cap al vehicle elèctric, però ha de passar més enllà del propi vehicle. Fa falta inversió en infraestructures perquè els ciutadans confien en aquesta tecnologia.
També hem de mirar cap a la indústria auxiliar. Allà tenim posat el focus: volem que el nostre clúster d'automoció segueixi exercint un paper important. Al llarg dels anys, les empreses vinculades a l'entorn de la fàbrica de Ford han anat internacionalitzant-se i buscant clients en diferents parts del món. Hem de conseguir que aquesta indústria auxiliar continuï sent una de les nostres fortaleses.
Marian Cano:"La realitat està passant per sobre de les previsions d'Europa sobre el vehicle elèctric"
Pregunta: La Unió Europea està diversificant les seves relacions comercials per reduir les seves dependències de tercers països. Per a una economia tan exportadora com la valenciana, quins mercats considera estratègics en aquesta nova etapa d'internacionalització?
Resposta: Estem seguint molt de prop els tractats de lliure comerç que ha anat signant la Unió Europea. La Comunitat Valenciana és una comunitat exportadora, amb molts sectors que tenen un nivell d'internacionalització molt elevat i que van apostar per aquesta estratègia fa anys. Això ens ha donat un posicionament i una fortalesa com a territori, amb empreses que comercialitzen els seus productes en diferents àrees econòmiques.
Els tractats de lliure comerç són una notícia positiva, però hem de defensar aquells sectors que moltes vegades poden convertir-se en moneda de canvi durant les negociacions.
Des de la Conselleria d'Agricultura, i amb el president al capdavant, estem fent una defensa ferma del nostre sector primari, especialment de l'agricultura. I ho fem en la línia que comentava abans: la reciprocitat. Volem que als productes extracomunitaris se'ls exigeixi la mateixa normativa que resulta aplicable aquí.
El mateix ocorre amb un sector tan internacionalitzat com el joguet. Les nostres empreses han d'afrontar regulacions molt exigents, que a vegades fins i tot impedeixen fabricar determinats productes, mentre que aquests mateixos productes importats arriben després al mercat europeu sense problemes.
Hem de treballar fermament per aquests acords comercials. El tractat amb Canadà va obrir oportunitats; quan es va signar l'acord amb Japó també vam veure un creixement de les exportacions. L'acord amb Mercosur pot ser positiu per a molts sectors, però sempre hem de defensar aquells que, lamentablement, no es tenen suficientment en compte durant les negociacions, com el nostre sector agroalimentari.
Pregunta: La Xina s'ha convertit en un dels principals desafiaments comercials per a Europa i els líders europeus tornaran a abordar aquesta relació. Ha de la UE endurir els seus instruments de defensa comercial o apostar per atreure inversió estrangera condicionada?
Resposta: La globalització és una realitat i el pes de les grans àrees econòmiques és evident. La Xina s'ha convertit en una potència i els Estats Units segueixen avançant i volen enfortir la seva posició. Europa, que ha estat líder industrial, ha de reforçar també la seva.
Hem passat molts anys amb una Unió Europea molt centrada en regular i les nostres pimes estan patint aquesta sobrerregulació. Ara tenim una realitat davant: hem de negociar amb la Xina i, des de llavors, treballar en aquesta reciprocitat que ens permeti tenir sobirania industrial. Crec que aquest ha de ser el nostre focus, però sent conscients que cal acompasar les nostres decisions a la realitat actual.
Notícia destacada
La UE estudia extender el model de salvaguardies pactat amb la Xina al sector químic
5 minuts
Espanya, a més, crec que el Govern no ha aprofitat bé l'oportunitat dels fons Next Generation. Una de les seves línies més marcades era precisament la reindustrialització i el suport a les petites i mitjanes empreses, però no han volgut descentralitzar aquests fons perquè les comunitats autònomes, que som les que tenim proximitat amb els sectors productius, poguéssim desenvolupar polítiques més properes i segurament més oportunes.
Crec que hem perdut una oportunitat per traccionar les nostres pimes i ajudar-les a avançar. Hem de negociar, però atenent molt a les realitats de la nostra indústria, que és la que hem de defensar.
Pressupost europeu 2028-2034 i paper de les regions
Pregunta: La proposta del proper Marc Financer Pluriennal introdueix un model basat en plans nacionals que obre la porta a una major centralització dels fons europeus. Quines conseqüències pot tenir aquesta nova arquitectura pressupostària per a les comunitats autònomes?
Resposta: Veient el que ha succeït amb els fons Next Generation, crec que la política hauria de basar-se més en la col·laboració i la cooperació.
Al final, és als territoris on s'implementen aquests fons. Els mecanismes han de avançar cap a una major agilitat i tenir més en compte les realitats actuals, perquè, si no, ens trobem amb nivells d'execució molt baixos, com hem vist amb els Next Generation.
Sempre ha d'haver-hi un diàleg amb les comunitats autònomes, que estem molt pròximes als grans clústers i als sectors industrials. Una centralització tan elevada no crec que vagi a permetre una major execució. Nosaltres apostem més per un desenvolupament conjunt.
Això ens permet tenir una flexibilitat que ja hem comprovat, per exemple, amb els fons que hem executat en matèria de turisme. Hem estat capaços de traslladar al Govern central la necessitat de prolongar alguns terminis o de permetre utilitzar part dels remanents que teníem per donar resposta als problemes derivats de la terrible dana que vam patir.
Hem aconseguit que part d'aquests fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència es destinessin a mancomunitats afectades per contribuir a la seva recuperació.
Pregunta: Si tornem a mantenir aquesta conversa dins de cinc anys, què hauria de haver canviat perquè pogués afirmar que la Comunitat Valenciana ha sortit reforçada de la transformació industrial europea?
Resposta: Crec que hi ha una màxima que tenim al Consell i que el president sempre ens trasllada: l'escolta activa. Aquí fa falta molta més escolta.
Les regions tenim aquesta proximitat amb els sectors productius. A la Comunitat Valenciana coneixem de prop les seves realitats i, a través de l'escolta activa, podem identificar quins són els problemes que afronten. D'aquesta manera, podem apropar molt més els objectius d'una regulació a la realitat.
Marian Cano:"Si es regula des dels despatxos, es acaben fent polítiques que no atenen a la realitat dels sectors"
Si es regula des dels despatxos, al final s'acaben fent polítiques que no atenen a les realitats dels sectors. Si dins de cinc anys podem dir que la Comunitat Valenciana ha aconseguit exercir un paper més actiu, de la mà dels sectors i de qui es veu afectat per la regulació, crec que haurem avançat en la direcció correcta.
La advertència de Cano resumeix bona part del dilema al qual s'enfronta Brussel·les: com reindustrialitzar Europa sense que les exigències dissenyades per protegir el seu futur acabin comprometent la supervivència del seu teixit productiu. Des de la ceràmica de Castelló fins a l'automoció valenciana, la consellera reclama una política industrial que atengui a les particularitats de cada sector i concedeixi més protagonisme a les regions. Perquè, mentre Europa debat com recuperar la seva competitivitat, les conseqüències de les seves decisions ja es mesuren a les fàbriques.