El Parlament balear, amb el suport de la majoria que conformen PP i Vox, ha rebutjat l’esmena a la totalitat registrada pel PSIB contra el projecte de llei d’ordenació, protecció i gestió del litoral que s’està tramitant actualment.
La proposta socialista buscava que el text retornés al Govern en considerar que "no respon a les necessitats que la realitat social de les Illes Balears demana d’una llei que hauria de ser nuclear per al desenvolupament ecològic" i sí "als interessos particulars".
Segons el PSIB, l’estructura de la norma "afavoreix la terciarització del litoral, normalitza els serveis comercials, consolida ocupacions, accelera la retirada de la posidònia sense justificació, redueix els controls previs i permet que instruments parcials o promoguts per particulars desplacin els plans territorials insulars" i, a més, "exclou els ports, aplaça sense terminis els traspassos als consells, fragmenta la servitud de protecció segons la classificació del sòl, atribueix competències als municipis sense comprovar-ne la capacitat i crea instruments de compra, restauració i renaturalització sense assegurar finançament".
Per als socialistes, les "grans declaracions ambientals" incloses a la llei "a la base únicament serveixen de maquillatge i es queden en declaracions sense força operativa o executiva", alhora que introdueix "conceptes oberts que produeixen règims excepcionals i procediments que afavoreixen l’explotació privada i la permanència dels usos a la costa, fins i tot aquells contraris a la llei estatal".
El projecte va ser aprovat pel Consell de Govern el 25 de juny i, com van detallar la presidenta, Marga Prohens, i el conseller de Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, incorpora com a eixos principals la preservació de construccions marineres tradicionals --els 'escars' i les 'casetes de vorera'--, la limitació de la velocitat de les embarcacions i la simplificació de certs procediments administratius.
L’oposició de l’esquerra a la norma
La diputada del PSIB Mercedes Garrido, que ha defensat l’esmena a la totalitat, ha començat la seva intervenció reivindicant que les Illes Balears "es mereix" disposar d’una llei de costes pròpia, encara que ha recalcat que "però no podem permetre aquesta llei" abans de detallar un "llistat de despropòsits" que, ha avisat, no és "exhaustiu".
Garrido ha censurat que la norma “inventi un instrument per legalitzar construccions i usos prohibits o inadequats a la costa amb l’excusa d’inscriure’s al registre de patrimoni del litoral”, fórmula que, ha recordat, el Tribunal Constitucional ja ha rebutjat a la Comunitat Valenciana. També ha alertat sobre la creació de “usos inexistents fins ara”, com la instal·lació de “xiringuitos, gandules o para-sols” en platges de protecció especial, l’ampliació de concessions fins a un 10% o la “amenaça” sobre es Trenc.
En aquesta línia, ha acusat el PP d’enganyar la ciutadania: “És una nova mentida i un engany del PP, que promet protecció i límits a la massificació però fa tot el contrari. Quan llegeixes la lletra petita veus que s’han superat, estem davant una Prohens de la depredació i de la desprotecció del territori. Es posen les bases per tenir més pressió i més negoci”.
Des de MÉS per Mallorca, el diputat Ferran Rosa ha lamentat que el text “no garanteixi que l’aprofitament de la costa respongui als interessos generals” ni afronti els que considera els principals reptes del litoral. “Sobre l’erosió de la costa i l’augment del nivell del mar vosaltres no preveieu res. I per ordenar les activitats econòmiques i garantir l’accés al mar dels residents, tampoc. És una llei que passa completament de llarg d’aquests dos grans reptes, suposo que perquè en té altres finalitats”, ha indicat.
L’ecosobiranista ha retret al conseller Juan Manuel Lafuente que, en la fase inicial de redacció, no atengués la seva petició de pactar mesures per assegurar la pervivència del litoral. “Més enllà que siguin completament miops amb els problemes que tenim com a societat, em sembla que es riu de tots nosaltres. S’estan carregant els planejament d’ordenació territorial”, ha denunciat.
El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha advertit que, si la llei prospera, Balears "perdi l’oportunitat d’exercir la competència d’ordenació del litoral i decidir per primera vegada quin model de costa vol". Al seu judici, hi ha "una raó de fons" que explica el seu rebuig: "la tensió entre els usos i els límits, entre què es pot fer i amb quina intensitat es pot fer". "Què fem quan hi ha més gent, més embarcacions i més negoci a les platges? Com ho gestionem? És la situació que vostè hauria de resoldre. Però davant aquestes preguntes, la llei calla. I no parlem d’un risc futur, perquè la pressió sobre el litoral és pa de cada dia", ha avisat.
PP i Vox tanquen files amb la llei de costes
Des de Vox, la diputada Patricia de las Heras ha defensat la conveniència que la Comunitat disposi d’una normativa pròpia per no quedar "a mercè" de les decisions de l’Executiu de Pedro Sánchez, a qui ha acusat d’expropiar propietats en primera línia de mar. "Davant d’aquest model, Vox ho té molt clar. Les costes i les platges formen part de la riquesa natural d’Espanya i la seva protecció ha de ser compatible amb les activitats econòmiques. Protegir la costa, sí, però amb la gent dins", ha afirmat.
De las Heras ha insistit en la defensa de les construccions tradicionals i en la importància que els deslindaments es determinin amb criteris tècnics en lloc de "per caprici de La Moncloa".
El diputat del PP Sebastià Mesquida ha retret al PSIB que plantegés una esmena a la totalitat contra una llei que, ha dit, "respon a la necessitat que Balears disposi de la seva pròpia llei de litoral" i "ve marcada per l’oportunitat d’exercir les nostres competències". Ha subratllat que el text va néixer "amb la ferma voluntat de complir el que s’ha promès per la presidenta abans de començar el seu mandat" i amb "una voluntat clara de donar protagonisme a les entitats locals afectades en matèria de gestió del litoral".
Davant les advertències del PSIB sobre una possible inconstitucionalitat, Mesquida ha llançat un "missatge de tranquil·litat" en entendre que el projecte s’assembla més al de Galícia, on el Tribunal Constitucional va desestimar tots els recursos, que al de la Comunitat Valenciana.