Aena ampliarà l'aeroport d'Alacant sense segona pista: les obres que prepara Transports

A dia d'avui, l'ampliació de l'aeroport Alacant‑Elx Miguel Hernández està vinculada al futur DORA III (2027‑2031), el contingut inversor del qual es troba en fase de tramitació administrativa i reguladora, però encara no ha estat aprovat de forma definitiva pel Consell de Ministres. Parlamentàriament, el tema es canalitza sobretot mitjançant iniciatives d'impuls i control, no mitjançant una llei específica que «aprovi» l'ampliació.

Estat parlamentari i regulador

En l'àmbit parlamentari, l'ampliació d'Alacant s'ha treballat principalment a través de:

• Proposició no de llei 161/001391, del Grup Popular al Congrés, per a l'impuls de la segona pista i les connexions de l'aeroport. Va ser debatuda a la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible i va quedar aprovada amb modificacions el 29/10/2024, amb publicació del text aprovat el 20/11/2024 (BOCG, Sèrie D, núm. 239). En ser una PNL, el seu efecte és polític però no vinculant.
• Mocions i preguntes al Senat del Grup Popular reclamant que s'adapti l'aeroport a la demanda prevista (per exemple, la moció (15)661/001326 a la Cambra Alta).

Paral·lelament, el Govern i Aena han situat l'ampliació d'Alacant en el marc del DORA III 2027‑2031:

• El Ministeri de Transports ha presentat la proposta d'inversions d'Aena per a 2027‑2031, per uns 13.000 milions d'euros, en un acte celebrat precisament a Alacant‑Elx ( nota oficial de Transports, 18/09/2025 ).
• Diverses notes oficials i documents d'organitzacions socials assenyalen que l'esborrany de DORA III inclou actuacions d' ampliació de capacitat en 13 aeroports, entre ells Alacant, en fase de disseny funcional, és a dir, amb el concepte d' ampliació incorporat però pendent de concretar tècnicament i de superar els tràmits reguladors.
• El propi Ministeri indica que la segona pista d'Alacant està contemplada en el Pla Director i que les necessitats es defineixen per poder proposar les inversions en el DORA 2027‑2031 ( notícia de Transports, 05/04/2024 ).

En síntesi: la inclusió de l'ampliació d'Alacant en el DORA III està en tramitació, recolzada per resolucions parlamentàries d'impuls, però encara no consolidada en un DORA aprovat per reial decret.

Pròxims passos fins a l'aprovació

El camí que falta perquè l'ampliació quedi fermament incorporada al DORA i pugui executar-se és, de forma resumida, el següent:

1. Definició tècnica i econòmica per Aena
   Desenvolupament d'estudis de demanda, capacitat, alternatives de disseny (terminal, camps de vol, accessos) i estimació de costos i cronograma. Part d'aquests treballs ja s'han licitat, però han de concretar-se fins a nivell de projecte funcional.
2. Tancament de la proposta de DORA III
   Aena remet la seva proposta a la Direcció General d'Aviació Civil, que la contrasta i l'eleva al Ministeri de Transports com a base del futur DORA 2027‑2031. En aquesta fase es decideix l'abast exacte de l' ampliació d'Alacant (què es fa, quan i amb quin pressupost dins del paquet global de 12.888 milions previstos en inversions regulades).
3. Informes i consultes obligatòries
   
   • Informe de la CNMC sobre la proposta, en particular sobre el seu impacte en les tarifes aeroportuàries (la Comissió ja ha emès criteris sobre l'equilibri inversió‑tarifes en relació amb DORA III, segons recull Demòcrata ).
   • Consultes a aerolínies i usuaris a través dels Comitès de Coordinació Aeroportuària, on també participen Generalitat, ajuntaments i actors econòmics locals.
   • Tramitacions ambientals: estudis específics i, si escau, declaració d'impacte ambiental per a l'ampliació.
4. Aprovació del DORA III pel Consell de Ministres
   El Govern aprova el DORA mitjançant Reial Decret, fixant el conjunt d'inversions per a 2027‑2031. Aquest acte és el que consolida jurídicament la inclusió de l'ampliació d'Alacant i el seu calendari indicatiu.
5. Control parlamentari i execució
   Després de l'aprovació, el Congrés i el Senat poden continuar exercint control polític (compareixences, noves PNL, preguntes sobre terminis i abast). Paral·lelament, Aena licita projectes i obres conforme al DORA i a les autoritzacions ambientals.

Per tant, des de l'òptica parlamentària, l'assumpte està avui en fase d'impuls i control (amb PNL ja aprovades i debat polític intens), mentre que la decisió efectiva depèn que el Govern aprovi el DORA III incloent l'ampliació d'Alacant i que, després, s'executin els projectes constructius previstos.

Les competències del ministre de Transports en matèria d'infraestructures aeroportuàries es determinen per la normativa general sobre el Govern i l'Administració General de l'Estat, pels reials decrets d'estructura orgànica del propi ministeri i per la legislació sectorial de navegació i seguretat aèria. En conjunt, el situen com a responsable polític màxim de la planificació, regulació, supervisió i tutela del sistema aeroportuari estatal, que es materialitza principalment a través d'AENA i dels organismes especialitzats d'aviació civil.

1. Marc general: Llei del Govern i Llei 40/2015

La Llei 50/1997, del Govern, i la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic, fixen l'estatut comú dels ministres:

• Són els titulars dels departaments ministerials, amb responsabilitat política i administrativa sobre els sectors materials assignats (en aquest cas, transports i, dins d'ells, l'aviació civil i els aeroports).
• Exerciran funcions de direcció i planificació de les polítiques del departament, d'iniciativa i proposta normativa (lleis, reials decrets, reglaments tècnics) i d'execució de la normativa estatal en el seu àmbit.
• D'acord amb la Llei 40/2015, els ministres poden celebrar contractes i convenis, autoritzar modificacions pressupostàries, representar el ministeri en òrgans col·legiats, rendir comptes al Tribunal de Comptes i resoldre recursos administratius interposats contra actes dels òrgans superiors i directius del departament.
• Tenen la competència de dirigir els organismes públics adscrits al ministeri (agències, entitats públiques empresarials, societats mercantils estatals), fixant objectius, aprovant plans i supervisant la seva actuació.

2. Organització específica del Ministeri de Transports

Els reials decrets d'estructura orgànica (entre altres, el Reial Decret 139/2020, sobre estructura bàsica dels departaments ministerials, i el seu desenvolupament específic per al Ministeri de Transports mitjançant el Reial Decret 645/2020, modificat pels Reials Decrets 495/2021, 308/2022 i 250/2023) concreten com exerceix el ministre aquestes funcions en l'àmbit aeroportuari:

• A través dels òrgans superiors (Secretaria d'Estat competent en transports, Secretaria General de Transports i Mobilitat, Direcció General d'Aviació Civil) el ministre dirigeix la política d'infraestructures i serveis aeroportuaris i de navegació aèria.
• Exercita la tutela sobre l'entitat pública empresarial ENAIRE (gestor de navegació aèria) i sobre les entitats del sector públic institucional vinculades als aeroports, aprovant els seus estatuts, plans d'actuació i supervisant el compliment dels objectius de servei públic, d'acord amb la Llei 40/2015 i el Reial Decret 160/2023, que aprova l'Estatut d'ENAIRE.
• Com a accionista públic de referència, el ministeri canalitza l'orientació de la política aeroportuària d'Aena S.M.E., S.A., en coordinació amb el Ministeri d'Hisenda, especialment pel que fa a la xarxa d'aeroports, inversions i política tarifària.

3. Legislació de navegació i seguretat aèria

La Llei 48/1960, de Navegació Aèria, parcialment modificada, i la Llei 21/2003, de Seguretat Aèria, configuren el bloc sectorial bàsic:

• Es reconeix a l'Estat la competència sobre l'espai aeri i els aeroports d'interès general, i s'atribueix al Govern i al ministeri competent en transports la facultat de fixar demarcacions aèries, aeroports necessaris i, mitjançant normativa reglamentària, les funcions de seguretat, policia i gestió de la circulació aèria.
• La Llei 48/1960 obliga l'Estat, respecte dels aeroports de la seva competència, a equilibrar els interessos econòmics amb els drets de les poblacions circumdants, cosa que s'articula mitjançant plans d'acció, servituds acústiques i comissions ambientals en què el Ministeri de Transports ocupa la presidència i coordina les diferents administracions implicades.
• La Llei 21/2003 atribueix a l'Estat, i funcionalment al ministre a través de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), les potestats d'inspecció, control i sanció en matèria de seguretat operacional, així com la facultat de dictar mesures extraordinàries davant riscos per a la seguretat aèria.

4. Règim econòmic, planificació i coordinació internacional

Altres normes completen les atribucions del ministre:

• La Llei 18/2014 i la normativa de desenvolupament del Document de Regulació Aeroportuària (DORA) situen el ministeri al centre de la planificació de la xarxa d'aeroports d'interès general, fixant nivells de servei, grans línies d'inversió i límits tarifaris que AENA ha de respectar, mitjançant acords del Consell de Ministres promoguts pel departament.
• Diversos reials decrets (per exemple, el Reial Decret 20/2014 sobre franges horàries i la normativa sobre serveis d'assistència a terra) li atribueixen funcions de regulació i supervisió de l'accés d'operadors als aeroports, de l'assignació de “slots” i dels serveis essencials.
• En virtut de la legislació i dels estatuts dels organismes adscrits, el ministre dirigeix la participació espanyola a l'OACI, a la UE i en altres fòrums internacionals d'aviació civil, assumint la representació del Regne d'Espanya o proposant la posició de l'Estat en negociacions i acords que afecten la xarxa aeroportuària.

En suma, el ministre de Transports exerceix una competència integral sobre la política aeroportuària estatal: dissenya l'estratègia i la regulació, proposa i executa la planificació d'infraestructures, tutela els gestors aeroportuaris i de navegació, garanteix la seguretat i la sostenibilitat ambiental i coordina la projecció internacional del sistema aeroportuari espanyol.

Els resultats electorals autonòmics més recents a la Comunitat Valenciana són els de les eleccions a Les Corts del 28 de maig de 2023. Segons les dades recollides pel diari Demòcrata a partir de les xifres oficials, el repartiment d'escons va ser el següent: PP 40 escons, PSPV-PSOE 31, Compromís 15 i Vox 13, amb un total de 99 diputats. Unides Podem–EUPV es va quedar fora del parlament autonòmic en no assolir la representació mínima, amb un 3,52% dels vots.

En termes de pes parlamentari, els partits amb major representació a Les Corts són, per aquest ordre, Partit Popular, PSPV-PSOE, Compromís i Vox. El PP es situa clarament com a primera força, amb 40 dels 99 escons, molt per davant del següent partit. El PSPV-PSOE queda com a segona força amb 31 escons, mentre que Compromís ocupa la tercera posició amb 15 diputats i Vox la quarta amb 13.

La majoria absoluta a Les Corts Valencianes està fixada en 50 escons. Amb els resultats de 2023, el bloc de dretes (PP i Vox) suma 53 escons (40 del PP i 13 de Vox), superant àmpliament aquest llindar. El bloc progressista (PSPV-PSOE i Compromís) suma 46 escons (31 del PSPV i 15 de Compromís), per sota de la majoria necessària per governar. Aquesta correlació de forces explica que la Generalitat hagi passat a estar en mans del PP amb suport parlamentari de Vox, mentre PSPV i Compromís han quedat a l'oposició.

La informació de context recollida per Demòcrata subratlla que aquests resultats suposen el canvi de cicle respecte als governs del Botànic, les coalicions progressistes liderades pel PSPV i amb participació de Compromís i, en etapes anteriors, d'Unides Podem–EUPV. El 2023, la suma de l'esquerra ja no arriba a la majoria i la dreta “recupera la Generalitat amb el suport de Vox”, en paraules de la pròpia anàlisi del diari.

Des del punt de vista de la representació interna de la cambra:

• El Grup Popular és el més nombrós, amb 40 diputats. Controla la Presidència de Les Corts i, juntament amb Vox, disposa de majoria a la Mesa i a les principals votacions, com mostren episodis posteriors de la legislatura (reforma del reglament parlamentari, pressupostos, etc.).
• El Grup Socialista (PSPV-PSOE), amb 31 escons, és la principal força de l'oposició i la segona bancada en grandària. Conserva una implantació territorial forta, però ha perdut la centralitat institucional que va tenir durant els governs del Botànic.
• Compromís, amb 15 diputats, es manté com a tercera força de la cambra i força clau a l'espai a l'esquerra del PSOE. El mateix Demòcrata destaca que, després del 2023, l'espai a l'esquerra del PSPV queda “colpejat”, però Compromís conserva grup propi i un pes rellevant, mentre que Unides Podem–EUPV desapareix de Les Corts.
• Vox compta amb 13 escons i, malgrat ser el quart grup en grandària, té un paper determinant: els seus vots són imprescindibles per sostenir el govern autonòmic del PP i per aprovar lleis clau, com s'ha vist en aquesta legislatura.

A partir d'aquesta composició, el mapa polític de Les Corts pot resumir-se així:

• Primera força i partit de govern: Partit Popular, amb 40 diputats.
• Soci parlamentari clau del govern: Vox, amb 13 escons, que completa la majoria absoluta del bloc de dretes.
• Principal partit de l'oposició: PSPV-PSOE, amb 31 diputats.
• Tercera força i actor central del bloc progressista: Compromís, amb 15 escons.
• Forces sense representació: Unides Podem–EUPV i Ciutadans, entre altres, que no assoleixen escó el 2023.

En resum, els resultats més recents a la Comunitat Valenciana consoliden un escenari de majoria parlamentària de dretes, amb PP i Vox com a forces que sumen la majoria absoluta a Les Corts, i amb el PP com a partit amb major representació amb diferència. A l'oposició, el lideratge recau en el PSPV-PSOE, mentre que Compromís es manté com a tercera força i principal referent de l'esquerra valencianista, en una legislatura marcada per l'absència de l'espai d'Unides Podem al parlament autonòmic.