El 11 de setembre de 2001, Al Qaeda va perpetrar el que continua sent el major atemptat terrorista registrat fins avui, desencadenant una "guerra contra el terror" liderada pels Estats Units que va transformar de arrel l'estratègia global contra el terrorisme. Un quart de segle més tard, l'organització continua representant un perill, encara que el focus internacional s'hagi desplaçat cap a altres prioritats, cosa que, segons els especialistes, podria facilitar que torni a donar la "sorpresa".
Vint-i-cinc anys després d'aquells atacs, el grup fundat per Usama bin Laden planteja "una certa contradicció", assenyalen Colin P. Clarke i Clara Broekaert en la introducció a l'especial "25 anys de l'11-S" del Soufan Center, un centre creat per Ali Soufan, exagent de l'FBI i pioner en l'estudi d'Al Qaeda.
Els analistes del Soufan Center expliquen que, "si es mesura per nombre de combatents, territori governat o pres, operacions executades, ingressos generats i abast geogràfic, continua sent resilient". No obstant això, si s'analitza la posició d'Al Qaeda "en la jerarquia més àmplia de les amenaces a les quals s'enfronten els Estats Units i els seus aliats, ha deixat de ser prioritària".
Clarke i Broekaert subratllen que Al Qaeda "ha sobreviscut a l'eliminació de la seva generació fundadora", en al·lusió a la mort d'Usama bin Laden el 2011 a Pakistan i a la de la seva hereu, Ayman al Zawahiri, al juliol de 2022 a Afganistan, ambdues en operacions nord-americanes. L'organització s'ha "dispersat en xarxes o filials" i, malgrat 25 anys d'esforços antiterroristes i de "rivalitat" amb altres grups jihadistes com Estat Islàmic, no ha estat erradicada.
Tal com destaca Ali Soufan en el prefaci del volum, quan es va produir l'11-S Al Qaeda disposava de "uns 400 homes en armes, unes tres quartes parts d'ells a Afganistan". Actualment, l'Oficina del Director d'Intel·ligència Nacional (ODNI) calcula que compta amb "entre 15.000 i 28.000" combatents repartits pel planeta, als quals s'afegeixen entre 12.000 i 18.000 milicians d'Estat Islàmic i les seves filials.
Una amenaça fragmentada però persistent
Per a Bruce Hoffman, un dels majors especialistes en terrorisme, avui dia "les parts" pesen més que el conjunt. "Certament no és la mateixa organització que hi havia l'11-S però això no significa que hagi desaparegut completament", afirma en un 'webinar' pel 25 aniversari de l'11-S organitzat pel Programa sobre Extremisme de la Universitat George Washington. Recorda que disposa de "almenys dues desenes" de filials en diferents continents i alerta que no es pot utilitzar com a "mètrica" de la seva perillositat el fet que no hagi repetit un atemptat similar al de 2001.
Segons Clarke i Broukaert, el "centre de gravetat" d'Al Qaeda s'ha desplaçat a l'Àfrica Subsahariana, convertida en l'"epicentre de les morts atribuïdes al terrorisme" a escala global. En aquest escenari, Al Shabaab, actiu a Somàlia, s'ha consolidat com "la filial més forta", mentre que el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), operatiu al Sahel, és considerat la branca més letal.
Els experts insisteixen que aquest canvi, des d'Afganistan i Orient Pròxim cap a Àfrica, "no pot interpretar-se com que les futures amenaces terroristes per als Estats Units i els seus aliats hagin disminuït". De fet, adverteixen que el risc pot procedir "de la perifèria", i no només de la matriu d'Al Qaeda o d'Estat Islàmic, encara que "les filials locals estan mogudes per motius més parroquians que la jihad global que marcava l'agenda de Bin Laden". Encara que en aquest moment moltes d'aquestes branques operin en clau nacional o regional, "això no significa que no puguin convertir-se en transnacionals en el futur".
En la mateixa línia, Colin Smith, coordinador de l'equip del Consell de Seguretat de l'ONU que supervisa les sancions contra Al Qaeda i Estat Islàmic, recalca que els informes del comitè mostren que "les filials no són petits grups dispersos". "Estan treballant junts, estan pensant junts i estan planificant junts", adverteix en el citat 'webinar'. Com a exemple, menciona que els 15 milions de dòlars obtinguts l'any passat per JNIM en un rescat no només van finançar les seves operacions a Malí, sinó que també van acabar nodrint les finances d'altres filials.
Lideratge a l'ombra i estructura descentralitzada
En aquest 25 aniversari de l'11-S, Al Qaeda arriba sense haver proclamat oficialment el seu màxim dirigent. No obstant això, tant els especialistes com el grup de treball de l'ONU coincideixen que, després de la mort d'Al Zawahiri, el comandament va recaure en l'egipci Saif al Adel, històric "número dos" de Bin Laden, que es trobaria a Iràn.
La presumpta estada d'Al Adel en territori iranià, principal potència xiïta, explicaria, segons alguns analistes, que Al Qaeda no hagi volgut confirmar de manera pública des de fa més de quatre anys que és ell qui "lidera" l'organització sunita. L'informe d'agost del grup de treball de l'ONU apunta, a més, que la tensió entre Washington i Teheran podria haver-lo empès a intentar traslladar-se a un altre país, previsiblement Afganistan, sota control talibà.
Amb aquest dirigent, que en el seu dia va encapçalar l'escolta personal de Bin Laden, l'organització ha apostat per un model de comandament eficaç, capaç de resistir la pèrdua de figures concretes, recolzat en una "descentralització estructurada" basada en petites cèl·lules que emergeixen i es dissolen, i en una cooperació més estreta entre filials, que comparteixen recursos econòmics i coneixements operatius.
Segons Sara Harmouch, fundadora de la consultora H9 Defense, "Al Adel no és només més capaç que els seus predecessors sinó que ha arribat al poder en un moment excepcionalment propici per a la seva estratègia". A la seva opinió, l'entramat d'Al Qaeda és ara "menys visible però més cohesionat, més difícil de pertorbar, i millor posicionat per sostenir una campanya llarga".
El risc que Al Qaeda surti del radar
Una de les grans inquietuds dels experts és que els retallades pressupostàries en la lluita antiterrorista i en la investigació durant l'Administració de Donald Trump, sumades al desplaçament de l'atenció cap a desafiaments com la Xina, el narcotràfic o fins i tot el terrorisme d'extrema esquerra, acabin reduint la vigilància sobre la amenaça que Al Qaeda encara representa.
Per Aaron Y. Zelin, investigador del Washington Institute for Near East Policy, és una "ironía" que les "lliçons institucionals que es van aprendre de l'11-S s'estiguin desaprenent". Avisa que "això crea un major risc d'atacs que agafin el país per sorpresa". "Estats Units està desmantellant la seva memòria antiterrorista en un moment en què el seu adversari compta amb ser oblidat", alerta.
En la mateixa sintonia, Martha Crenshaw, membre emèrita del Centre per la Seguretat i la Cooperació Internacional (CISAC), assenyala en una entrevista per a la revista del Centre per Combatre el Terrorisme (CTC) de Westpoint que "és imprescindible evitar la complacència", i recalca que "la amenaça pot no haver estat eliminada encara que pugui haver estat continguda".
"En vespres de l'11-S no es van obviar les senyals però algunes informacions importants van ser passades per alt. Algunes peces crucials del puzle no es van col·locar a temps", rememora, insistint en que "el perill de la sorpresa continua estant ahí", com va evidenciar l'atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 contra Israel.