Almenys 109 migrants han perdut la vida, entre ells 15 menors, i altres 116 persones continuen desaparegudes després del naufragi d'una embarcació davant de les costes de Yibuti en la qual viatjaven 305 persones.
"L'embarcació viatjava entre Yibuti i Iemen quan va naufragar a prop de Guhere, al nord d'Obock, durant la nit del 8 al 9 d'octubre, segons el testimoni de supervivents", ha explicat en un comunicat l'Organització Internacional de les Migracions (OIM).
De les 109 restes recuperades fins ara, 52 corresponen a homes, 42 a dones i 15 a menors --nou nenes i sis nens--. Més de 80 persones han aconseguit sobreviure al naufragi, tots ells de nacionalitat etíop.
L'OIM ha assenyalat que està prestant suport directe a 64 supervivents al Centre de Resposta per a Migrants d'Obock, on reben atenció mèdica, assistència psicosocial, protecció, allotjament provisional, menjar i ajuda per contactar amb les seves famílies.
Les autoritats de Yibuti mantenen actiu el dispositiu de cerca i rescat a la zona i proporcionen atenció sanitària als rescatats. Així mateix, s'estan encarregant de la inhumació de les víctimes mortals.
"És una pèrdua devastadora de vides. Estem amb els supervivents i les famílies de qui han perdut éssers estimats o no saben del seu parador", ha declarat el cap de missió de l'OIM a Yibuti, Alexandre Coissac. "Els nostres equips estan treballant amb les autoritats locals per prestar ajuda d'emergència. Aquesta tragèdia ens recorda els perills que afronten els migrants en aquest corredor que creuen per buscar millores econòmiques", ha afegit.
Cada any, desenes de milers de persones procedents del Corne d'Àfrica creuen l'estret de Bab el Mandeb, que separa Yibuti d'Iemen, amb l'esperança de trobar feina als països del golf Pèrsic. "La pobresa, la inseguretat i l'impacte creixent del canvi climàtic forcen a molts a aquest viatge malgrat la inestabilitat a Orient Pròxim", ha destacat l'OIM. Només des del 10 de setembre més de 20.000 persones han emigrat des d'Etiòpia a Yibuti.
Yemen atravessa, a més, la que es considera la pitjor crisi humanitària del planeta, enmig d'un conflicte obert entre els rebels hutís recolzats per Iràn, que dominen el nord i el centre del país, incloent la capital, Sanà, i el Govern reconegut internacionalment, recolzat per Aràbia Saudita. En aquest context, els migrants s'enfronten a episodis de violència, detencions arbitràries, explotació i xarxes de tràfic de persones.
La OIM calcula que durant 2025 van morir o continuen desaparegudes en aquesta ruta més de 900 persones, i que el nombre de migrants que opten per aquest corredor s'ha incrementat en un 18 %.