Ester Muñoz ironitza amb l'absència de Zapatero, el «far moral» de Sánchez: «El 29N s'elegeix entre saunes i clavegueres o reconstrucció nacional»

A data d’avui, 11 d’octubre de 2026, la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre encara no ha començat oficialment: estem en el període electoral ja convocat però en fase de precampanya. El calendari està activat i corren diversos terminis tècnics (padró, coalicions, llistes, vot per correu), però la petició formal de vot en campanya no arrenca fins al 13 de novembre.

Estat actual de la convocatòria

• El Reial Decret 806/2026, de 5 d’octubre, de dissolució del Congrés i del Senat i de convocatòria d’eleccions, es va publicar al BOE el 6 d’octubre de 2026. Les eleccions al Congrés i al Senat se celebraran el diumenge 29 de novembre i les noves Càmeres es constituiran el 23 de desembre a les 10:00. Vegeu el text al BOE: Reial Decret 806/2026.
• Amb aquest decret han quedat dissoltes les Corts Generals (XV Legislatura) i funcionen les Diputacions Permanents; l’activitat del Govern continua en funcions ordinàries.
• La nota del Congrés confirma aquestes dates i detalla la durada de la campanya: nota de premsa del Congrés .

Des del punt de vista polític-mediàtic els partits ja estan en precampanya, però jurídicament la campanya electoral oficial no ha començat:

• La campanya durarà 15 dies, del 13 al 27 de novembre. Això ho fixa el propi Reial Decret 806/2026 i ho recullen Congrés i Senat.
• El 28 de novembre serà la jornada de reflexió, sense propaganda ni actes de campanya.
• El 29 de novembre és la jornada de votació.

Fites ja en marxa

• Càlcul del període electoral: des de la publicació del decret al BOE el 6 d’octubre corren els 54 dies que la LOREG estableix entre convocatòria i votació.
• Vot per correu: segons l’esquema recollit per Demòcrata ( guia del vot per correu ), ja es pot sol·licitar i el termini s’estén fins al 19 de novembre. El 25 de novembre és la data límit ordinària per dipositar el vot a Correus.
• Padró electoral:
  • L’INE ha publicat la nota sobre el padró i electors: nota de premsa de l’INE .
  • En aplicació de l’article 39 LOREG, el padró que s’utilitza és el tancat el 1 d’agost de 2026.
  • La consulta pública del padró es realitzarà entre el 12 i el 19 d’octubre a ajuntaments i delegacions provincials de l’Oficina del Padró Electoral, com estan anunciant diversos municipis (per exemple, Pamplona o Alacant).
• Vot de residents a l’estranger: la Resolució de 9 d’octubre de 2026 fixa els centres habilitats a l’exterior i confirma que el vot en urna en consolats i centres designats podrà dipositar-se del 21 al 26 de novembre (del vuitè al tercer dia anterior a l’elecció).
• Finançament i subvencions electorals:
  • L’Ordre HAC/1062/2026 fixa les quantitats de les subvencions per escó, vot i enviament de propaganda per a aquestes eleccions.
  • El Reial Decret 809/2026 endureix les condicions per accedir a subvencions electorals quan hi hagi condemnats per rebel·lió, terrorisme o delictes greus a les llistes.

Pròxims passos en el calendari electoral

• Fins al 16 d’octubre: termini perquè els partits comuniquin coalicions electorals a l’administració electoral.
• Del 21 al 26 d’octubre: presentació de candidatures al Congrés i al Senat davant les juntes electorals provincials.
• 28 d’octubre: publicació de les candidatures presentades.
• 2 de novembre: proclamació definitiva de candidatures.
• 3 de novembre: publicació oficial de les candidatures proclamades.
• 13–27 de novembre: campanya electoral oficial, amb petició expressa de vot i regles específiques sobre propaganda, enquestes i actes.
• 19 de novembre: últim dia per sol·licitar el vot per correu.
• 23 de novembre: data límit per publicar i difondre enquestes electorals.
• 25 de novembre: data límit ordinària per dipositar el vot per correu.
• 28 de novembre: jornada de reflexió.
• 29 de novembre: jornada electoral, amb col·legis oberts de 9:00 a 20:00.
• Des del 2 de desembre: escrutini general per les juntes electorals.
• 23 de desembre: sessions constitutives de Congrés i Senat per obrir la XVI Legislatura.

En síntesi, la campanya encara no ha començat: estem en un moment de precampanya intensa amb Corts dissoltes, padró en revisió, vot per correu ja disponible i els partits tancant coalicions i llistes per arribar a la campanya oficial del 13–27 de novembre.

El Reglament del Congrés dels Diputats no regula un “portaveu del PP” com a tal, sinó la figura del portaveu de cada Grup Parlamentari. Per tant, la portaveu del Grup Popular té exactament les mateixes competències reglamentàries que qualsevol portaveu de grup: és la persona que, en nom del grup, exerceix les facultats que el Reglament atribueix al propi Grup Parlamentari. El que canvia d’un grup a un altre és l’organització interna i el pes polític, no les competències formals.

a) Funcions a la Junta de Portaveus

Encara que en els articles que mencionen expressament el “portaveu” no es detalla la Junta de Portaveus, aquesta està concebuda reglamentàriament com l’òrgan en què els grups estan representats per la seva presidència o pel seu portaveu. A la pràctica, les funcions reglamentàries de la portaveu del PP a la Junta es poden sintetitzar així:

• Representació del Grup: actua com a representant formal del Grup Popular davant la Presidència i la Mesa en aquest òrgan.
• Participació en la fixació de l’ordre del dia del Ple: intervé en les reunions en què es negocien i es coneixen les propostes de la Presidència per a l’ordre del dia, temps i estructura dels debats.
• Defensa dels interessos del seu grup: planteja objeccions, propostes alternatives, prioritats temàtiques i peticions d’inclusió o retirada de punts.
• Canalització d’acords entre grups per organitzar debats, distribucions de temps o sessions específiques.

Tot això deriva de la regulació general de la Junta de Portaveus al Reglament i del fet que el grup només té una “veu formal” en aquesta Junta: el seu portaveu (o qui el substitueixi).

b) Funcions al Ple

Al Ple, el Reglament atribueix els drets de paraula, torns i temps als Grups Parlamentaris, i són els seus portaveus qui habitualment els exerceixen o els distribueixen internament. D’aquí se’n deriven per a la portaveu del PP:

• Sol·licitar i exercir torns de paraula en nom del grup (intervencions en debats de totalitat, mocions, interpel·lacions, debats de política general, etc.).
• Distribuir internament els temps entre les diferents persones diputades del grup, d’acord amb les regles que fixa el Reglament sobre torns de Grup.
• En el cas del Grup Mixt, el Reglament menciona expressament que l’acord sobre qui intervé es comunica “per mitjà del portaveu o de qui el substitueixi” (art. 75.1); encara que es refereix al Mixt, il·lustra el principi general: el portaveu és el canal formal de comunicació amb la Presidència sobre qui fa servir el torn del grup.
• Intervenir en els torns “en nom del grup”, amb la màxima autoritat política interna; a la pràctica, la portaveu del PP sol assumir els debats de major rellevància política.

c) Funcions a les comissions

A les comissions, el Reglament segueix la mateixa lògica: atribueix drets d’iniciativa, esmena i paraula a diputats i grups, però sovint exigeix la participació o signatura del portaveu del grup:

• L’article 110.1 exigeix que l’escrit d’esmenes a un projecte de llei portat a comissió porti “la signatura del portaveu del Grup al qual pertanyi el diputat o diputada o de la persona que substitueixi aquella, a mer efecte de coneixement”. Això converteix la portaveu del PP en garant formal de les esmenes presentades pel seu grup.
• Participa —directament o per delegació— en la coordinació de la presència i actuació del grup a les diferents comissions (designació de portaveus adjunts, repartiment d’iniciatives, etc.), encara que aquesta dimensió organitzativa s’articula sobretot per normes internes del grup.

d) Relació amb la Mesa i la Presidència del Congrés

El Reglament preveu múltiples comunicacions formals entre els grups i la Presidència/Mesa (per exemple, acords interns, designació de representants, iniciatives…). Aquí el portaveu és el canal típic:

• El propi article 75.1 mostra un model general: els acords interns d’un grup sobre com usar els seus torns es fan arribar a la Presidència “per mitjà del portaveu o de qui el substitueixi”.
• A la pràctica, la portaveu del PP és la persona que signa escrits formals en nom del grup (designacions, acords, comunicacions polítiques) i que manté la interlocució política habitual amb la Presidència i la Mesa.

e) Altres facultats organitzatives i iniciativa legislativa

El Reglament també vincula explícitament el portaveu amb la capacitat d’iniciativa legislativa del grup:

• L’article 126.1.2.º estableix que una proposició de llei pot ser adoptada per “un Grup Parlamentari amb la sola signatura del seu portaveu”. És a dir, la portaveu del PP pot, amb la seva signatura, exercir aquesta iniciativa en nom de tot el grup.

Més enllà d’això, moltes funcions —repartiment de matèries entre portaveus adjunts, direcció de l’estratègia parlamentària, disciplina de vot, comunicació política— no les fixa el Reglament, sinó l’autonomia organitzativa del propi Grup Popular (les seves normes internes i decisions polítiques). El Reglament es limita a:

• Reconèixer els grups com a subjectes de drets i facultats.
• Exigir la signatura o intervenció del portaveu en determinats actes (esmenes, proposicions de llei, comunicacions a la Presidència).
• Canalitzar a través del portaveu la representació del grup als òrgans de la Cambra.

En suma, reglamentàriament la portaveu del PP és la representant formal del Grup Popular davant la Presidència, la Mesa, la Junta de Portaveus, el Ple i les comissions, amb capacitat de signar esmenes i proposicions de llei i de comunicar els acords interns del grup. Tot la resta (jerarquia interna, repartiment de papers, pes polític efectiu) depèn de l’organització i decisions del propi grup, no del Reglament.

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 1960) ha desenvolupat una trajectòria política que recorre l’organització interna del PSOE, el Congrés dels Diputats i la capçalera del Govern d’Espanya. A continuació es sintetitzen els seus principals càrrecs i etapes, amb focus en el seu paper dins del PSOE i en les institucions de l’Estat.

Primers passos al PSOE i lideratge a Lleó

Zapatero es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol a finals dels anys setanta, en la seva etapa universitària. Després de traslladar-se a Lleó i iniciar la seva activitat professional com a professor de Dret Constitucional, va començar a assumir responsabilitats en l’estructura territorial socialista.

Durant els anys vuitanta es va implicar en l’organització juvenil i en la federació provincial. El punt d’inflexió va arribar el 1988, quan va ser elegit secretari general de la Federació Socialista de Lleó, responsabilitat que va exercir aproximadament fins a l’any 2000. Des d’aquest lloc va dirigir el PSOE lleonès durant més d’una dècada, essent reelegit en successius congressos provincials i construint una base orgànica pròpia.

Paral·lelament, es va incorporar als òrgans de direcció federal, formant part del Comitè Federal del PSOE, fet que el va situar ja en la conversa estratègica del partit a nivell estatal abans de fer el salt al lideratge nacional.

Etapa parlamentària al Congrés dels Diputats

Zapatero va arribar a les Corts a les eleccions generals de 1986, elegit com a diputat per Lleó. Va conservar el seu escó per aquesta circumscripció a les eleccions de 1989, 1993, 1996 i 2000, de manera que va ser diputat per Lleó entre 1986 i 2004, encadenant diverses legislatures consecutives.

Al Congrés, va exercir diferents càrrecs parlamentaris interns. Al llarg dels anys noranta va participar en comissions com:

• Comissió de Justícia i Interior.
• Comissió Constitucional.
• Comissió del Defensor del Poble.
• Comissió d’Administracions Públiques.

Després de la derrota socialista de 1996, es va consolidar com a referent del grup parlamentari. En aquesta fase va ser portaveu del PSOE a la Comissió d’Administracions Públiques, i va participar en debats clau sobre l’organització territorial de l’Estat i el finançament autonòmic.

Secretari general del PSOE i líder de l’oposició

La gran ruptura en la seva trajectòria interna va arribar al XXXV Congrés Federal del PSOE (juliol de 2000), quan, sent un diputat poc conegut fora dels cercles polítics, es va imposar per un estret marge a José Bono i altres dirigents veterans. Des d’aleshores i fins a febrer de 2012 va ser secretari general del PSOE.

Com a secretari general, va assumir també la capçalera del Grup Parlamentari Socialista i la condició de líder de l’oposició davant els governs de José María Aznar. En aquesta etapa va impulsar la anomenada “nova via”, amb un discurs centrat en la regeneració democràtica, el diàleg institucional i l’ampliació de drets civils. Així mateix, va participar en grans acords d’Estat com l’Acord per les Llibertats i contra el Terrorisme.

President del Govern (2004‑2011)

Les eleccions generals del 14 de març de 2004 van donar la victòria al PSOE i el Congrés va investir Rodríguez Zapatero com a president del Govern d’Espanya a l’abril de 2004. A partir d’aquest moment va passar a ser diputat per la circumscripció de Madrid, encapçalant la llista socialista el 2004 i 2008.

Va exercir la Presidència del Govern durant dues legislatures consecutives, entre 2004 i 2011. El seu primer mandat es va caracteritzar per un intens programa de reformes socials: la Llei Integral contra la Violència de Gènere, la Llei de Dependència, l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe i la profundització de polítiques d’igualtat. En política exterior, una de les seves primeres decisions va ser la retirada de les tropes espanyoles d’Iraq.

El 2008 va revalidar la majoria socialista i va continuar com a president durant la IX Legislatura. Aquesta segona etapa va estar marcada per la crisi financera i econòmica internacional iniciada el 2008, que va derivar en fortes tensions polítiques i socials. El 2010 el seu Govern va aprovar mesures d’ajust fiscal i reformes estructurals per contenir el dèficit i respondre a les pressions europees.

L’abril de 2011 va anunciar que no tornaria a presentar-se com a candidat a la Presidència. Després de la derrota del PSOE a les eleccions generals de novembre de 2011, va deixar el càrrec quan va prendre possessió el nou Govern de Mariano Rajoy, el 21 de desembre de 2011.

Responsabilitats posteriors i paper al PSOE

Després d’abandonar La Moncloa, Zapatero va continuar al capdavant del PSOE uns mesos més, fins al congrés de febrer de 2012 en què va ser rellevat a la secretaria general. Des d’aleshores ja no ha ocupat càrrecs orgànics executius al partit, encara que continua sent una figura de referència en la cultura política socialista.

En l’àmbit institucional, va passar a ser conseller nat del Consell d’Estat, càrrec lligat a la seva condició d’expresident del Govern, i va desenvolupar una intensa activitat com a conferenciant i mediador internacional, especialment a Amèrica Llatina. Des del punt de vista formal, la seva trajectòria pot sintetitzar-se així: dirigent provincial del PSOE a Lleó (finals dels 80‑2000), diputat durant diverses legislatures (1986‑2011), secretari general del PSOE (2000‑2012) i president del Govern d’Espanya (2004‑2011).