La Comissió Europea ha comunicat aquest dijous que durà a terme un anàlisi d’una iniciativa ciutadana europea que exigeix la suspensió completa de l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i Israel per «les violacions dels Drets Humans» atribuïdes a l’Estat hebreu, després que la proposta hagi aconseguit superar el llindar de més d’1,1 milions de signatures de ciutadans comunitaris.
La iniciativa, denominada «Exigir la suspensió total de l’Acord d’Associació entre la UE i Israel davant les violacions dels Drets Humans comeses per Israel», va ser presentada formalment aquest dijous davant l’Executiu comunitari pels seus impulsors, l’organització Justícia per Palestina, que reclama a Brussel·les que plantegi als Vint-i-set la suspensió «íntegra» del marc que regula les relacions polítiques i comercials entre ambdues parts.
Registrada inicialment el novembre de 2025 i oberta a la recollida de suports des del 13 de gener, la proposta ha aplegat 1.117.104 signatures validades i ha superat els llindars mínims requerits en 12 estats membres, cosa que la converteix en la quinzena iniciativa ciutadana europea que compleix les condicions per ser sotmesa a l’escrutini de la Comissió.
Els organitzadors fonamenten la seva demanda en el caràcter «sense precedents» del nombre de civils morts i ferits a Gaza, el desplaçament massiu d’habitants i la devastació de hospitals i d’infraestructures sanitàries, així com en els entrebancs a l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja.
Al seu entendre, Israel està vulnerant les seves obligacions d’acord amb el Dret Internacional, mentre que l’acord d’associació amb la UE contribueix a «legitimar i finançar» un Estat al qual responsabilitzen de la comissió de crims de guerra i de lesa humanitat.
D’acord amb el reglament que regeix la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), quan la Comissió rep una proposta vàlida que supera el milió de declaracions de suport certificades, ha d’obrir un procediment d’examen i oferir una resposta en un termini màxim de sis mesos, sense que això suposi que estigui obligada a adoptar les mesures reclamades.
La Comissió disposa ara fins al 12 de maig de 2027 per emetre la seva resposta oficial, en la qual detallarà les actuacions que prevegi emprendre, si n’hi ha, i les raons de la seva decisió. A més, es reunirà amb els promotors de la ICE en les properes setmanes, abans que el Parlament Europeu organitzi una audiència pública sobre la petició.
La proposta de suspensió parcial continua encallada
El setembre de 2025, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va plantejar una suspensió parcial de l’Acord d’Associació amb Israel com a reacció a la situació humanitària a Gaza, una iniciativa que, més d’un any després, continua sense prosperar per la manca de consens entre els estats membre.
La suspensió parcial dissenyada per la dirigent conservadora alemanya es limita a l’àmbit comercial i només requereix una majoria qualificada de països. Tanmateix, si aquesta ICE avancés i l’Executiu comunitari proposés als estats membre una suspensió total, l’escenari seria encara més complex, atès que per a una ruptura completa cal la unanimitat en afectar la política exterior, competència reservada a les capitals.
Al marge del debat sobre una suspensió parcial o total de l’Acord d’Associació amb Israel, els Vint-i-set tampoc no han aconseguit arribar a un acord sobre mesures menys dràstiques, com restringir o vetar el comerç amb els assentaments israelians a Cisjordània, tot i que l’opció de prohibir els intercanvis comercials amb aquests enclavaments és la que ha concitat un major suport entre les alternatives analitzades els darrers mesos.
Entre les fórmules examinades pels estats membre hi figuren la creació d’un sistema de llicències d’exportació, l’aplicació d’aranzels punitius o molt elevats i la prohibició parcial o total de les importacions procedents dels assentaments israelians, una via darrera defensada per països com Espanya, Irlanda, França i Suècia, però que xoca amb la resistència d’Alemanya, Itàlia i la República Txeca.