El Kremlin ha reclamat aquest divendres a Estats Units i als principals països europeus que intervinguin davant de les autoritats ucraïneses perquè donin suport a una treva de caràcter humanitari a Kostantínovka, a la regió de Donetsk. La proposta s’ajusta a l’enfocament formulat l’endemà passat pel president rus, Vladimir Putin, prenent com a referència l’esquema aplicat recentment a Oleshki.
"Fem una crida als nord-americans i als europeus, que, si són certes les afirmacions que busquen la pau, també haurien d’utilitzar la seva influència per influir els ucraïnesos i animar-los a dur a terme aquesta operació humanitària a Kostantínovka", ha apel·lat Dimitri Peskov, portaveu de la Presidència russa.
El representant del Kremlin ha desestimat els arguments procedents de Kíev que sostenen que una eventual pausa en els combats serviria per reorganitzar unitats militars i reforçar les seves posicions al front. "L’afirmació que s’utilitzarà per transportar vehicles blindats no resisteix cap anàlisi crítica perquè això és visible amb satèl·lits, drons i altres equips de vigilància", ha apuntat.
Segons Peskov, el propòsit de la iniciativa és estrictament humanitari. "El seu objectiu és permetre que els 400 o 500 civils que encara romanen a Kostantínovka abandonin aquest assentament i vagin a on desitgin", ha explicat, en coherència amb la proposta que Putin va presentar el dia anterior durant la trobada amb els enviats especials dels Estats Units, Steve Witkoff i Jared Kushner.
El pla preveu que els civils que així ho decideixin es puguin desplaçar tant cap a territori rus com cap a les zones controlades per Ucraïna. Per a això, ha subratllat Peskov, és imprescindible dur a terme prèviament tasques de desminatge i neteja a les carreteres i camins dels voltants, que actualment estan sembrats d’artefactes explosius.
En aquesta línia, el portaveu ha assegurat que, per part russa, hi ha disposició per iniciar immediatament els treballs a les àrees sota el seu control, d’acord amb la informació difosa per l’agència de notícies Interfax.
El precedent d’Oleshki
La proposta de Putin replica el model impulsat per la primera dama, Melania Trump, per a la localitat d’Oleshki, a la província de Kherson, els accessos de la qual es trobaven minats i sense subministrament des de finals de maig d’aquest any.
En aquell cas, Kíiv i Moscou van pactar un alto el foc de tres dies que va permetre, el 30 d’octubre, el desenvolupament d’una operació humanitària a Oleshki —sota ocupació russa des de 2022— durant la qual es van distribuir diverses desenes de tones d’ajuda i es va organitzar l’evacuació de les persones que van voler marxar, tant cap a Ucraïna com cap a Rússia.
A diferència d’Oleshki, Kostantínovka s’ha convertit en un dels principals escenaris de combat a l’est d’Ucraïna. Tot i que Moscou sosté que té sota control la ciutat —una gran part de la qual reduïda a runes—, continua sotmesa a un intens setge directe per part de les forces russes.
La situació actual de les dues localitats presenta matisos que podrien complicar l’aplicació del mateix patró a Kostantínovka. Allà ja s’hi ha dut a terme una evacuació massiva prèvia i la línia del front roman activa, de manera que una pausa podria ser interpretada per les parts com una oportunitat per reabastir-se i reforçar posicions militars.
El domini total de Kostantínovka obriria a Rússia un corredor directe cap a Kramatorsk i Sloviansk, els últims grans bastions que Ucraïna manté a la província de Donetsk, ja àmpliament ocupada per les forces russes.