Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea es reuniran aquest dimecres de manera informal a Irlanda per debatre com reaccionar davant Rússia després de l'atac fallit amb drons bomba del mes passat a l'aeroport de Leipzig, una acció que Alemanya ha atribuït aquest dimarts a Moscú i que ha suscitat condemnes en la resta de socis europeus.
La Alta Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Kaja Kallas, ha explicat aquest dimecres davant la premsa que l'atac "té tots els indicis" de terrorisme patrocinat per un Estat, en referència a Rússia.
"Tots (els ministres) parlaran dels atacs de Leipzig (...) La pregunta és: Què fem al respecte? Ja hem convocat els ambaixadors russos, també ho han fet molts Estats membres, i discutirem què més podem fer", ha assenyalat, recordant que la cita d'aquest tipus, coneguda com a Gymnich, és informal i per tant no comporta decisions formals.
La responsable de la diplomàcia europea ha obert la porta a endurir encara més el règim de sancions contra Moscú. Ha recordat que la UE ja manté al voltant de 600 designacions vinculades a l'entramat militar rus i ha avançat que els Estats membres han proposat nous noms que hauran de superar primer l'examen jurídic abans de ser aprovats.
Al mateix temps, ha subratllat que "aquests atacs híbrids" han de funcionar com a "crida d'atenció" per aquells governs que fins ara no havien adoptat una postura tan ferma davant el Kremlin. "Si volem acabar amb aquesta guerra, tots hem de centrar els nostres esforços", ha manifestat, descrivint el que ha ocorregut a Leipzig com "una senyal molt forta".
Kallas ha remarcat igualment el suport tancat dels Vint-i-set a Alemanya després de l'intent d'atac. "Aquesta mateixa matinada hem tingut converses i els alemanys estaven molt agraïts pel suport de tots els Estats membres", ha apuntat, insistint que aquesta "resposta unificada" és precisament la que necessita la UE en aquest moment.
Reforç de la protecció d'infraestructures crítiques
En paral·lel, Kallas ha detallat que la Unió Europea està preparant un exercici conjunt destinat a reforçar la seguretat de les infraestructures crítiques europees, un assumpte que ja va ser tractat pels ministres de Defensa el dimarts i que tornarà a estar sobre la taula dels responsables d'Exteriors en la reunió d'avui a Irlanda.
L'Alt Representant ha admès les dificultats específiques per controlar les infraestructures submarines davant eventuals actes de sabotatge, degut a la menor visibilitat en comparació amb les instal·lacions en superfície. No obstant això, ha destacat que s'estan desenvolupant noves tecnologies que poden contribuir a millorar la seva protecció.
"Hi ha noves eines que podem utilitzar, drons submarins i totes aquestes coses, i també podem aprendre de la innovació que ha desenvolupat Ucraïna", ha indicat Kallas, qui ha defensat que existeixen "possibilitats de fer més" per vigilar i salvaguardar aquest tipus d'infraestructures estratègiques.