El mercat mundial de deute atravessa una nova onada de vendes que està portant les rendibilitats dels bons a nivells que no es veien des de fa anys. El rendiment del bon nord-americà a deu anys s'acosta al 5%, el japonès ha superat el 3% per primera vegada des de 1996 i les referències del Regne Unit, Alemanya i França també es troben sota pressió. El moviment reflecteix la por dels inversors que la inflació romangui elevada durant més temps i que els bancs centrals hagin de mantenir o fins i tot elevar els tipus d'interès.
L'origen immediat de la tensió està en l'encariment de l'energia. La reanudació dels atacs entre els Estats Units i Irà ha elevat el risc d'interrupcions en l'estret d'Ormuz i ha portat el Brent fins als 95 dòlars per barril. El petroli més car amenaça amb prolongar les pressions inflacionistes i dificulta que les autoritats monetàries puguin relaxar les condicions financeres.
El euríbor torna a encarir les hipoteques
El deteriorament de les condicions financeres ja té una referència concreta per als llars espanyols. El euríbor va tancar agost en el 2,95%, davant del 2,855% de juliol i el 2,114% registrat un any abans. És el seu nivell més elevat en gairebé dos anys i afecta especialment a qui té contractada una hipoteca a tipus variable amb revisió semestral o anual.
L'evolució d'aquest índex determina l'actualització de les quotes en els préstecs vinculats al euríbor. L'impacte concret depèn del capital pendent, del termini que quedi per amortitzar, del diferencial pactat amb el banc i del moment en què correspongui efectuar la revisió.
La diferència respecte a l'any anterior també canvia l'escenari per a qui va contractar finançament quan els tipus estaven descendint. Una nova pujada sostinguda de l'índex pot retardar l'alleugeriment que esperaven les llars amb préstecs variables i augmentar el cost financer de les seves quotes.
El IBEX perd els 20.000 punts
La tensió en la renda fixa també es va traslladar a la Borsa espanyola en la primera sessió de setembre. El IBEX 35 va caure un 0,75%, fins als 19.824 punts, després de perdre durant la jornada la referència dels 20.000 enters.
El moviment va afectar de manera desigual les companyies. Amadeus, Cellnex i Acciona van estar entre els valors més castigats, mentre que Repsol, Unicaja, Grifols i Naturgy van acabar la sessió amb avanços.
En el mercat espanyol de deute, el bo a deu anys va acabar situat en el 3,501%, mentre que la prima de risc va quedar en 44,13 punts bàsics. La combinació d'ambdós indicadors ofereix una referència sobre el cost al qual Espanya es finança i sobre la diferència de rendibilitat que els inversors exigeixen davant del deute alemany.
Per què una venda de bons afecta tota l'economia
La relació entre el preu i la rendibilitat dels bons explica el moviment que està experimentant el deute. Quan els inversors venen títols ja emesos, el seu preu cau i augmenta el rendiment que obté qui els compra. Aquesta pujada modifica les condicions de finançament per a nous emissors.
El mercat està afrontant a més un augment de les necessitats de finançament de nombrosos governs. A això se suma l'emissió de deute per part de grans companyies tecnològiques per finançar les seves inversions, especialment les relacionades amb intel·ligència artificial. L'increment de l'oferta obliga els emissors a competir pel capital disponible.
Els inversors també estan reclamant una major compensació per mantenir deute durant llargs períodes. La inflació redueix el valor real dels pagaments futurs i augmenta la incertesa sobre la rendibilitat que oferiran aquests actius durant la seva vida útil.
El Tresor afronta noves emissions al setembre
La pressió sobre els mercats de deute arriba quan el Tresor espanyol té previst acudir de nou al mercat. El calendari de setembre inclou emissions de bons i obligacions a diferents terminis, entre elles una subhasta prevista per al 3 de setembre.
En aquesta operació estan previstos bons a tres i cinc anys i obligacions a més llarg termini, amb cupons nominales del 2,35%, 2,60% i 3,30%, a més d'una obligació indexada a la inflació a 15 anys.
Les últimes subhastes ja havien reflectit el canvi d'escenari. El Tresor va col·locar l'1 de setembre lletres a sis i dotze mesos amb rendiments del 2,641% i del 2,846%, respectivament, en ambdós casos en nivells màxims en gairebé dos anys.
L'evolució de les properes emissions permetrà comprovar fins a quin punt l'augment de les rendibilitats internacionals s'està traslladant al cost efectiu de finançament de l'Estat espanyol.