Els ministres d’Afers Exteriors de la Unió Europea es reuneixen aquest dilluns a Brussel·les per analitzar l’adopció de noves sancions contra Rússia, revisar les necessitats financeres d’Ucraïna fins al 2027 i avançar en una reacció coordinada davant les amenaces híbrides que afecten els estats membres. En la trobada també es farà balanç de l’estat de les negociacions de pau sobre Ucraïna i del paper que ha de jugar la UE en aquest procés.
El Consell d’Afers Exteriors (CAE), concebut en aquesta ocasió com una cita principalment de seguiment i coordinació política –sense grans decisions a la vista–, avaluarà noves mesures restrictives contra persones i entitats vinculades als sectors bancari i energètic russos, així com contra l’anomenada flota fantasma de Moscou.
Aquestes discussions s’emmarquen en la preparació del 22è paquet de sancions de la UE contra Rússia, amb el qual es pretén augmentar la pressió econòmica sobre Moscou i reduir la seva capacitat per finançar la guerra a Ucraïna, mentre continuen les converses per posar fi a la invasió iniciada el 2022.
En paral·lel, els ministres abordaran com assegurar el suport econòmic a Kíiv durant l’any vinent, encara que no es preveu que la cita acabi amb un pacte definitiu sobre el mecanisme concret per cobrir les seves necessitats de finançament.
Els Vint-i-set coincideixen en la importància de sostenir l’ajuda econòmica i militar a Ucraïna, més encara davant l’arribada de l’hivern i la continuïtat dels atacs russos contra les seves infraestructures energètiques. Tot i això, persisteixen les discrepàncies pel que fa a la via per sufragar aquest suport, segons apunten diverses fonts diplomàtiques.
Entre les alternatives s’estudia recórrer als actius russos immobilitzats en territori europeu, una proposta que continua generant reserves en alguns estats membres, en particular Bèlgica, on té la seva seu Euroclear, entitat en la qual estan dipositats 185.000 milions d’euros de Moscou.
El Govern belga ve advertint des de l’any passat dels riscos legals i financers d’utilitzar aquests fons i exigeix garanties per no assumir en solitari les possibles conseqüències. Altres països reclamen a la Comissió Europea una iniciativa jurídicament sòlida que permeti mobilitzar els actius russos i repartir els riscos entre els socis, tot i que ni tan sols aquesta formulació acaba de convèncer Bèlgica, segons han explicat a Europa Press les mateixes fonts.
EL DEBAT SOBRE QUI REPRESENTA EUROPA CONTINUA OBERT
Un altre assumpte que, tot i que no figura formalment a l’ordre del dia, previsiblement obrirà pas és el de la participació europea en les negociacions de pau sobre Ucraïna, després dels últims contactes diplomàtics a Abu Dhabi, Moscou i Dublín i la discussió entre líders al si del Consell Europeu informal celebrat a la capital irlandesa.
Hi ha acord que la UE ha de tenir veu en qualsevol pacte que afecti l’arquitectura de seguretat europea, però els governs divergeixen sobre qui ha d’exercir aquesta representació i amb quin mandat.
La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha defensat que tant ella com el president del Consell Europeu, António Costa, representin la Unió en aquestes converses, mentre que Alemanya i França s’inclinen per mantenir un format que integri les principals potències europees.
En aquest debat, Espanya s’ha mostrat disposada a acceptar fórmules diferents sempre que comptin amb el suport dels Vint-i-set, una qüestió que en última instància quedarà en mans dels líders europeus i sobre la qual tampoc no s’esperen decisions aquest dilluns, més enllà del que s’abordi a la cimera de Dublín.
RESPOSTA A LES AMENACES HÍBRIDES
Els ministres analitzaran també com reforçar la resposta coordinada davant les amenaces híbrides que pateixen els països de la Unió, un àmbit que diversos socis volen impulsar a la CAE d’aquest dilluns perquè els Vint-i-set llancin un missatge d’unitat i voluntat d’actuar de forma col·lectiva davant aquest tipus d’atacs.
El debat es produeix després de l’onada recent d’amenaces de bomba en diversos Estats europeus, especialment a Itàlia, amb nombrosos avisos contra centres escolars, a més d’incidents similars que han afectat aeroports i avions.
A aquests episodis s’hi sumen els últims ciberatacs contra sistemes de refrigeració de supermercats europeus, que han incrementat la inquietud sobre la vulnerabilitat de les infraestructures crítiques i la capacitat de reacció dels estats membres, així com els atacs amb drons contra vaixells comercials al mar Negre.
Entre les possibles respostes a aquests incidents hi figuren noves sancions, especialment després que França hagi assenyalat una possible implicació de l’Iran en els ciberatacs, tot i que no tots els socis consideren que existeixin proves suficients per atribuir formalment a Teheran la responsabilitat d’aquests fets.
Més enllà de l’atribució, els Vint-i-set debatran com reforçar els mecanismes europeus de prevenció, coordinació i resposta davant aquestes amenaces, que abasten des de ciberatacs i sabotatges fins a campanyes de desinformació, amb la intenció d’augmentar la resiliència de la Unió i dissuadir futures operacions de desestabilització.
RELACIONS AMB SÍRIA
En el bloc dedicat a Orient Pròxim, els titulars d’Afers Exteriors debatran sobre el suport europeu a la transició política i la recuperació econòmica de Síria, així com sobre les opcions per aprofundir les relacions institucionals amb Damasc després dels canvis polítics registrats al país.
Entre els elements a examinar hi figura la represa de les negociacions per a un acord d’associació entre la Unió Europea i Síria, prenent com a base el text pactat el 2008, tot i que el seu eventual tancament dependrà dels avenços en la transició política, el respecte dels drets fonamentals i les garanties d’inclusió i rendició de comptes, segons han indicat fonts europees.
La reunió d’aquest dilluns serà més curta del que és habitual a causa de la celebració posterior d’una trobada ministerial sobre connectivitat i seguretat interregional, amb dues sessions centrades, respectivament, en els enllaços entre el mar Negre, el Caucas Sud i Àsia Central i en la cooperació per reforçar la seguretat marítima al mar Negre.
A més, dimarts se celebrarà a Brussel·les una reunió dels ministres de Defensa del bloc, a la qual ha estat convidat el subsecretari de Defensa dels Estats Units, Elbridge Colby, i que se centrarà en el suport militar a Ucraïna, les relacions transatlàntiques i els reptes de seguretat que planteja la Xina.