¿Està Israel darrere de l'allau migratori de Ceuta? Què se sap de la teoria que relaciona el Marroc amb la crisi

En aquest moment no existeix a les Corts Generals una comissió d'investigació específica i en funcionament sobre “l'ús de la migració com a instrument de pressió diplomàtica per part del Marroc”. El tema sí que està sent objecte d'un control polític molt intens i fragmentat, sobretot arran de la nova crisi migratòria de Ceuta de finals de juliol de 2026, mitjançant preguntes, compareixences i mocions tant al Congrés com al Senat. A més, s'han activat investigacions judicials a l'Audiència Nacional sobre una possible “instrumentalització de fluxos migratoris”, però això ja pertany a l'àmbit penal, no al parlamentari, com explica Demòcrata en aquesta peça. Paral·lelament, el Parlament Europeu ha censurat l'ús de la migració com a mecanisme de pressió en resolucions específiques, però es tracta de l'Eurocambra, no de les Corts espanyoles.

1. Què hi ha i què no hi ha a les Corts Generals

Les bases parlamentàries i les cròniques del diari Demòcrata coincideixen en dues idees: d'una banda, no hi ha una comissió d'investigació monogràfica aprovada i activa sobre la instrumentalització migratòria per part del Marroc; de l'altra, l'assumpte apareix de forma recurrent en el control ordinari al Govern.

Al Senat, per exemple, s'ha demanat la compareixença del ministre d'Exteriors per explicar la “invasió migratòria” i el qüestionament de la integritat territorial per part del Marroc, segons l'ordre del dia de la Comissió d'Afers Exteriors amb iniciatives com la compareixença 711/000323 descrita a la nota del Senat sobre l'activitat de la comissió, accessible a aquesta notícia de la Comissió d'Exteriors. Però es tracta de control i informació, no d'una comissió d'investigació amb mandat, fases i conclusions pròpies.

Al Congrés dels Diputats, la qüestió s'aborda a les Comissions d'Interior, Exteriors i Mixta UE, així com al Ple quan es parla de Ceuta, Melilla, la relació amb el Marroc o el Sàhara Occidental, com reflecteix una nota oficial del Congrés sobre el debat de política exterior i Sàhara a aquesta referència del Congrés. Tampoc aquí consta, en la informació disponible, que s'hagi aprovat i posat en marxa una comissió d'investigació específica sobre l'ús de la migració com a arma de pressió.

2. Ofensiva d'iniciatives després de la nova crisi de Ceuta

Després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol de 2026, diversos grups han llançat una ofensiva parlamentària per exigir explicacions sobre el paper del Marroc:

• El PP ha registrat una “bateria d'iniciatives parlamentàries” al Congrés i al Senat –preguntes escrites, peticions de compareixença i propostes de mesures– per aclarir si el Govern coneixia el risc d'allau, quins contactes va mantenir amb Rabat i quines mesures va adoptar, segons detalla el propi partit a aquesta nota del PP.
• Vox ha reclamat que el ministre Albares i la directora del CNI compareguin al Congrés per donar compte dels seus contactes amb el Marroc i de les implicacions per a la seguretat nacional, com recull Demòcrata a aquesta informació i a la comunicació política de Vox a aquest comunicat.
• Junts, Sumar, ERC i altres socis del Govern han demanat explicacions addicionals sobre si Rabat ha utilitzat la pressió migratòria com a “xantatge” o “operació híbrida”, segons diverses cròniques de Demòcrata com aquesta peça sobre Junts o els anàlisis polítics a aquest reportatge i aquest altre.

Tot això configura un entorn d'escrutini parlamentari reforçat, però encara sense cristal·litzar –amb la informació disponible– en una comissió d'investigació formal.

3. Dimensió europea i judicial, en paral·lel al Parlament

La instrumentalització migratòria per part del Marroc ha estat expressament condemnada pel Parlament Europeu. Demòcrata recorda que l'Eurocambra, en la seva resolució de 10 de juny de 2021 sobre la crisi de Ceuta, va censurar “l'ús per part del Marroc del control fronterer i de la migració, en particular de menors no acompanyats, com a mecanisme de pressió política contra Espanya”, cita recollida a aquest article. A més, la Comissió LIBE ha convocat debats urgents sobre la nova crisi ceutí, tal com detalla aquesta informació.

En el pla judicial, l'Audiència Nacional ha obert diligències per determinar si l'entrada massiva d'unes 50.000 persones a Ceuta respon a una “acció concertada” i si hi va haver una “instrumentalització de fluxos migratoris” amb relaxació deliberada de controls marroquins, com es detalla a aquest reportatge de Demòcrata i a la peça complementària sobre l'obertura de diligències, recollida aquí. Aquests procediments no són pròpiament “investigació parlamentària”, però influeixen en el debat polític.

4. Conclusió: seguiment polític, però sense comissió específica

En síntesi, l’“estat” de la investigació parlamentària és el d’un seguiment intens, però dispers: múltiples grups utilitzen totes les eines de control (preguntes, mocions, compareixences, proposicions no de llei) per aclarir si el Marroc ha fet servir la migració com a palanca diplomàtica, en un context en què el propi Govern, en les seves notes de Moncloa com aquesta o en les seves compareixences públiques, insisteix en la cooperació amb Rabat i evita parlar d’“arma de pressió”. Però, amb les dades disponibles, no es disposa de més informació que permeti afirmar que avui existeixi una comissió d'investigació formal, amb mandat i calendari propis, dedicada específicament a aquest ús de la migració per part del Marroc.

Per emmarcar el rerefons estratègic d’aquesta qüestió es pot consultar també l’anàlisi de Demòcrata sobre la relació Espanya–Marroc a aquest article explicatiu, així com el seguiment de la crisi de Ceuta a aquesta crònica internacional i a aquest seguiment polític.

El CNI no té una competència “monotemàtica” sobre crisis migratòries, però sí un paper clar en la prevenció i neutralització de campanyes de desinformació quan aquestes afecten la seguretat nacional, incloses les que instrumentalitzen els fluxos migratoris o les fronteres. Les seves funcions deriven de la Llei reguladora del CNI, de la Llei de Seguretat Nacional i, de forma molt explícita, del Procediment d'actuació contra la desinformació, que l'integra en el Sistema de Seguretat Nacional com a actor clau en monitorització, anàlisi i resposta.

Marc general de competències del CNI

La Llei 11/2002 del CNI estableix que la seva missió principal és proporcionar al Govern la intel·ligència necessària per “prevenir i evitar qualsevol perill, amenaça o agressió” contra la independència i integritat d'Espanya, els interessos nacionals, l'estabilitat de l'Estat de dret i el benestar de la població. Entre les seves funcions destaquen:

• Obtenció, avaluació i interpretació d'informació per protegir els interessos polítics, econòmics, industrials, comercials i estratègics d'Espanya (art. 4.a).
• Prevenció, detecció i neutralització d'activitats de serveis estrangers, grups o persones que posin en risc l'ordre constitucional, la seguretat de l'Estat o el benestar de la població (art. 4.b).
• Funcions de ciberseguretat i protecció de la informació, com coordinar organismes que fan servir mitjans de xifra i garantir la seguretat de les tecnologies de la informació en aquest àmbit (art. 4.e), així com vetllar per la normativa d'informació classificada (art. 4.f).

Encara que la llei no menciona expressament la desinformació ni les crisis migratòries, aquestes campanyes encaixen com a activitats hostils d'actors estrangers o no estatals que busquen desestabilitzar institucions, generar alarma social o pressionar la política exterior i de fronteres. El CNI actua, a més, sota control judicial previ regulat a la Llei Orgànica 2/2002, i la seva estructura es detalla al Reial Decret 436/2002 i l'Ordre DEF/2962/2009.

Altres normes orgàniques del propi Centre (com la resolució de seu electrònica) i acords internacionals de protecció d'informació classificada, com l'acord CNI–Uruguai sobre informació classificada, reforcen el seu paper en l'intercanvi segur d'informació sensible, quelcom clau quan una crisi migratòria té dimensió internacional.

Inserció en la Seguretat Nacional i amenaces híbrides

La Llei 36/2015, de Seguretat Nacional, configura els serveis d'intel·ligència com a suport permanent del Sistema de Seguretat Nacional. L'art. 10 (pel fragment consultat) estableix que els serveis d'intel·ligència i informació, “d'acord amb l'àmbit de les seves competències, donaran suport permanentment al Sistema de Seguretat Nacional, proporcionant informació, anàlisis, estudis i propostes necessaris per prevenir i detectar riscos i amenaces i contribuir a la seva neutralització”. Això inclou àmbits com la ciberseguretat i altres amenaces transversals.

L'Estratègia de Seguretat Nacional 2021, aprovada pel Reial Decret 1150/2021, subratlla que les estratègies híbrides combinen ciberatacs, espionatge, sabotatge i campanyes de desinformació per desestabilitzar els Estats. En aquest marc, les campanyes que exploten crisis migratòries (per exemple, amplificant missatges de caos a fronteres o qüestionant tractats internacionals) es tracten com una amenaça híbrida on el CNI aporta intel·ligència estratègica.

A més, el sistema es complementa amb decisions del Tribunal Constitucional sobre la Llei de Seguretat Nacional (STC 184/2016 i recurs 7330-2015), i amb altra normativa general que afecta l'entorn informatiu (per exemple, la Circular 1/2019 de l'AEPD sobre dades polítiques o sentències com la STC 86/2017 sobre comunicació audiovisual, o la STC 14/2021).

Procediment específic contra la desinformació

L'instrument que concreta el paper del CNI davant campanyes de desinformació és l'Ordre PCM/1030/2020, que publica el Procediment d'actuació contra la desinformació aprovat pel Consell de Seguretat Nacional. Aquest document crea un “Sistema Nacional per a la prevenció, detecció, alerta, seguiment i resposta” davant la desinformació.

Dins d'aquest sistema, el CNI figura:

• Com a membre de la Comissió Permanent contra la desinformació, coordinada per la Secretaria d'Estat de Comunicació i dirigida pel Departament de Seguretat Nacional. L'Ordre el cita expressament com a òrgan integrant de la Comissió i com una de les “autoritats públiques competents”.
• Com a actor de nivell 1 (tècnic-operatiu) encarregat de la monitorització, detecció, alerta primerenca, investigació de l'origen i propòsit de les campanyes, i del seu seguiment. En aquest nivell es menciona conjuntament la Secretaria d'Estat de Comunicació, el Departament de Seguretat Nacional, el CNI i altres organismes d'Interior i Transformació Digital.

L'Ordre preveu que aquest sistema s'apliqui tant a campanyes de desinformació amb impacte general en la Seguretat Nacional com a les que incideixin en la gestió de crisis. Per tant, si una crisi migratòria és tractada com a situació d'interès per a la Seguretat Nacional (per tensió a fronteres, pressió d'un tercer Estat, etc.), el CNI participa en:

• Detecció de narratives hostils sobre migració i fronteres.
• Atribució (quan és possible) a actors estatals o no estatals.
• Provisió d'intel·ligència al Consell de Seguretat Nacional i al Comitè de Situació per definir la resposta política i comunicativa.

Aquest esquema es reforça amb normes posteriors com l'Ordre PJC/248/2025, sobre el procediment per a l'elaboració de l'Estratègia Nacional contra les Campanyes de Desinformació, i la creació del Fòrum contra les campanyes de desinformació, on s'articula la col·laboració amb altres actors públics i privats.

Tot això situa el CNI com a proveïdor nuclear d'intel·ligència en el sistema nacional contra la desinformació, amb capacitat per actuar sobre campanyes que instrumentalitzen crisis migratòries, encara que la normativa no el citi de forma específica per aquest concepte. La resta de l'arquitectura legal (inclosa la correcció d'errors de la Targeta Social Universal o la resolució sobre aquesta targeta, i altres normes sectorials com l'estratègia contra armes de destrucció massiva o l'Ordre CIN/644/2023) no regula directament aquest àmbit, però completa el context regulatori en què opera el Centre.

Per reforçar els controls fronterers a Ceuta, Espanya ha de moure's dins d'un marc normatiu multinivell: patrimoni Schengen de la UE, Constitució i lleis orgàniques internes d'estrangeria, seguretat ciutadana, seguretat nacional i asil. Aquest reforç només es pot fer amb base legal clara, respectant drets fonamentals, el principi de no devolució i la prohibició d'expulsions col·lectives, i superant un test de necessitat, idoneïtat i proporcionalitat. A més, qualsevol canvi operatiu s'ha de coordinar amb les obligacions internacionals d'Espanya i amb la política migratòria i de seguretat de la Unió Europea. A continuació es sintetitzen els eixos jurídics principals aplicables a una intensificació de controls a Ceuta.

1. Marc europeu: patrimoni Schengen i control de fronteres

El règim de fronteres terrestres, marítimes i aèries d'Espanya s'insereix en el patrimoni Schengen, recollit, entre altres disposicions, al patrimoni de Schengen, en decisions del Consell sobre el seu desenvolupament, com la Decisió de 20 de maig de 1999 i la Decisió paral·lela, i en normes sobre controls i vigilància a fronteres, com el Reglament (CE) 790/2001. Així mateix, l'adhesió d'Espanya al Conveni d'aplicació de Schengen es formalitza al Instrument de ratificació de 1994 i el Protocol d'adhesió de 1991.

D'aquest bloc resulta que:

• La frontera terrestre de Ceuta amb un tercer Estat és frontera exterior de l'espai Schengen i està subjecta a controls sistemàtics d'entrada i sortida, amb regles comunes per a vigilància, documentació, visats i denegacions d'entrada.
• Qualsevol reforç (més controls, mitjans tecnològics, intensificació d'inspeccions) ha de seguir les normes Schengen sobre finalitats legítimes (seguretat, ordre públic, gestió migratòria) i sobre tracte no discriminatori.

En matèria de passos habilitats, la competència estatal es reflecteix en ordres que designen o modifiquen punts fronterers, com la Ordre PRA/223/2018, la Ordre PCI/7/2019, la Ordre PRE/1596/2014, la Ordre PRE/3275/2011, la Ordre PRE/2506/2010 o la Ordre PRE/2397/2009.

2. Estrangeria, devolucions i cooperació amb tercers països

El règim bàsic està a la Llei Orgànica 4/2000 (LOEx), reformada per la LO 8/2000 i la LO 2/2009. La LOEx:

• Reconeix que la política d'immigració ha de basar-se, entre altres, en el respecte als drets que la Constitució i els tractats internacionals reconeixen a totes les persones, i en la lluita contra la immigració irregular i la tracta.
• Preveu que el reconeixement de la condició de refugiat suposa la no devolució ni expulsió “en els termes de l'article 33 de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats” (principi de non-refoulement).
• Imposa la promoció d'acords amb països d'origen i trànsit per ordenar els fluxos i, específicament, acords de col·laboració sobre menors estrangers no acompanyats, amb garanties d'interès superior del menor.

Això significa que qualsevol pràctica de reforç de controls a Ceuta (incloses devolucions a frontera o readmissions cap al Marroc) ha de respectar aquest principi de no devolució, especialment quan hi hagi indicis de necessitat de protecció internacional o de risc de tortura o tracte inhumà.

3. Asil, principi de no devolució i garanties a frontera

La Llei 12/2009, d'asil, que desenvolupa l'article 13.4 de la Constitució, regula la protecció internacional (asil i protecció subsidiària). Entre les seves regles rellevants per a Ceuta destaquen:

• L'ús del principi de no devolució com a criteri per valorar conceptes com “tercer país segur” i “protecció efectiva” (s'exigeix que en aquest país es respecti la no devolució i la prohibició d'expulsar qui estaria exposat a tortura o tractes inhumans o degradants).
• Un procediment específic per a sol·licituds presentades en punts fronterers: el Ministeri de l'Interior pot inadmetre o denegar de forma accelerada, però amb terminis estrictes (normalment 4 dies) i amb possibilitat de petició de reexamen que suspèn la decisió; si els terminis no es compleixen, la sol·licitud passa a tràmit ordinari i s'autoritza l'entrada provisional.

Aplicat a Ceuta, això obliga que qualsevol reforç de controls preservi la possibilitat real i efectiva de demanar asil a frontera, amb informació, accés a procediment i assistència.

4. Seguretat ciutadana i ús proporcionat de controls

La Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, configura la seguretat com a instrument al servei dels drets, no com a fi autònom. El seu preàmbul emfatitza que qualsevol restricció de llibertats s'ha d'ajustar al principi de legalitat i a un triple judici de proporcionalitat: idoneïtat, necessitat i proporcionalitat en sentit estricte.

D'aquí es deriva que increments d'identificacions, escorcolls, controls de sortida o entrada a Ceuta per raons de seguretat només són legítims si estan previstos a la llei, persegueixen fins constitucionalment legítims, són idonis i no existeix una mesura menys gravosa igual d'eficaç, a més d'aplicar-se sense discriminació per origen racial o ètnic.

5. Seguretat Nacional i coordinació interadministrativa

La Llei 36/2015, de Seguretat Nacional, concep la seguretat nacional com l'acció de l'Estat destinada a protegir la llibertat i els drets dels ciutadans i a garantir la defensa d'Espanya. Preveu mecanismes de coordinació entre Administracions i amb el sector privat en situacions d'especial interès per a la seguretat nacional, sense substituir ni alterar els règims d'estats d'alarma i excepció.

En un eventual escenari de pressió migratòria o amenaça a Ceuta, la declaració d'una situació d'interès per a la seguretat nacional permetria reforçar la coordinació i mobilitzar recursos, però no autoritza per si sola a vulnerar drets ni a obviar les garanties de la LOEx i la Llei d'asil. El Tribunal Constitucional, a la STC 184/2016, ha subratllat que aquesta llei s'ha d'interpretar de forma conforme a la Constitució pel que fa a la distribució competencial i al respecte de drets.

6. Altres instruments relacionats

En l'entorn regulatori d'estrangeria i protecció també operen normes com la Ordre PRE/1282/2007 (mitjans econòmics per a l'entrada), la Ordre PRE/1283/2007 (cartes d'invitació), o les ordres que prorroguen documentació d'estrangers amb protecció temporal (Ordre INT/96/2026, Ordre INT/195/2025, Ordre INT/169/2024). A més, nombrosos acords bilaterals de supressió de visats, com els publicats al BOE respecte de Grècia, Àustria, França, Índia, Qatar, Angola, Nauru, Guyana, Jordània, Egipte, Sud-àfrica, Granada, Mauritània, Kuwait o República Dominicana (per exemple aquest acord amb Índia o aquest amb República Dominicana), condicionen qui està subjecte a control de visat a la frontera de Ceuta.

En conjunt, tots aquests instruments obliguen que qualsevol reforç de controls a Ceuta sigui: jurídicament fonamentat, coordinat amb la UE i amb tercers Estats només dins del marc de la llei, respectuós amb l'asil i la no devolució, i sotmès a un escrutini estricte de legalitat, proporcionalitat i no discriminació.