França atravessa aquest dissabte 24 d'octubre una nova jornada de protestes contra el cost de la vida sota un desplegament de 70.000 policies i gendarmes. Els primers balanços descriuen una situació menys violenta que la del cap de setmana anterior, tot i que les càrregues a Marsella i les tensions registrades en altres ciutats impedeixen parlar d'una jornada sense incidents. El dispositiu suposa 10.000 agents més que el desplegat el 17 d'octubre.
El ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, va comunicar a les 13:00 que s'havien practicat 135 detencions i que no s'havien produït incidents importants fins a aquell moment. El balanç era provisional i precedia al desenvolupament de diverses de les principals marxes de la tarda.
La reducció inicial de la violència no equival al final de la crisi. Estudiants, sindicats i armilles grogues mantenen les seves reivindicacions, mentre que les restriccions a les manifestacions han afegit un nou motiu de confrontació amb el Govern d'Emmanuel Macron.
135 detencions al migdia i una advertència sobre el balanç
Nuñez va comptabilitzar 136 accions a la via pública a les 13:00, davant les 264 registrades a aquella mateixa hora el dissabte anterior. Aquest indicador descriu mobilitzacions i actuacions en l'espai públic: no s'ha d'interpretar com una xifra de disturbis.
El ministre també va informar de controls i registres en els quals s'havien intervingut objectes susceptibles d'utilitzar-se com a armes, entre ells morters d'artifici i boles de petanca.
El Govern havia advertit prèviament del risc de nous saqueigs i enfrontaments. Les autoritats atribueixen part d'aquesta amenaça a grups violents que poden actuar al marge dels convocants, una distinció necessària per no confondre els participants en les protestes amb qui comet delictes.
Marsella registra càrregues després d'una marxa multitudinària
A Marsella, la prefectura xifrà en 17.000 els participants de la manifestació. La informació local situava el seguici arribant a la Porte d'Aix cap a les 15:34. La jornada també va provocar restriccions en el transport: les estacions de metro Réformés-Canebière, Jules-Guesde i Saint-Charles van deixar de prestar servei durant part de la mobilització.
Els antidisturbis van emprar gasos lacrimògens per dispersar manifestants després de més de dues hores de protesta pacífica. Aquests episodis van contrastar amb el desenvolupament tranquil d'altres seguicis.
A París, Le Nouvel Obs descrivia durant la tarda una marxa sense grans altercats, mentre recollia tensions a Lió i Nantes. La situació variava, per tant, entre ciutats i no permetia resumir tot el país amb un únic balanç tancat.
Les prohibicions arriben als tribunals
La resposta del Govern ha combinat el reforç policial amb restriccions a les concentracions i canvis en els recorreguts. Les mesures han provocat crítiques d'organitzacions sindicals i polítiques, a més de recursos davant la justícia administrativa.
A Bouches-du-Rhône, el tribunal administratiu de Marsella va mantenir part de les restriccions, però va suspendre la prohibició de manifestacions declarades a Gardanne, Istres, Martigues, Miramas i Tarascon. La marxa sindical de Marsella havia quedat exceptuada mitjançant una decisió de la prefectura.
La resolució va recordar que una limitació del dret de manifestació ha de resultar adequada, necessària i proporcionada. També va diferenciar entre municipis: l'existència d'un risc en determinats llocs no justificava automàticament la mateixa prohibició a tots els altres.
Aquest conflicte obre un segon front per a Macron. L'Executiu busca impedir una altra jornada de destrosses, però els convocants qüestionen que les restriccions dificultin també les protestes pacífiques.
La protesta segueix tenint un origen social i educatiu
El desplegament de seguretat ha ocupat bona part de l'atenció, però les mobilitzacions mantenen una agenda que va més enllà de l'ordre públic. El deteriorament de les condicions educatives, les dificultats econòmiques i la preocupació pel futur reuneixen col·lectius amb demandes diferents.
La presència conjunta d'estudiants, treballadors i armilles grogues explica tant l'amplitud del moviment com la dificultat per trobar una única resposta política. Reduir els enfrontaments pot alleugerir la pressió immediata sobre les autoritats, però no resol per si sol les reclamacions que van portar els manifestants al carrer.
La participació ofereix també xifres discutides. A Tolosa, La Dépêche recollia durant la tarda 26.500 manifestants segons la prefectura i 80.000 segons la CGT.
Les armilles grogues anuncien noves protestes per al 31 d'octubre
Els armilles grogues han convocat una altra jornada de mobilització el dissabte 31 d'octubre, amb concentracions i seients davant l'Assemblea Nacional i ajuntaments. La convocatòria incorpora la defensa de les llibertats civils i el rebuig a el que els seus promotors consideren una deriva autoritària de l'Executiu.
El següent repte del Govern serà convertir una eventual reducció dels disturbis en una oportunitat de diàleg. La seguretat pot permetre que les ciutats recuperin activitat i que les marxes es desenvolupin sense violència; la sortida de la crisi exigirà, a més, respostes a les seves causes.
Per ara, el balanç disponible permet parlar d'una jornada menys violenta en les seves primeres hores.