La ciutadania de Guinea-Bissau acude aquest diumenge a les urnes per decidir en referèndum si dona llum verda a una nova Constitució que busca enfortir l'autoritat del president de transició, el golpista Horta N'Tam, a pocs mesos de la convocatòria d'eleccions generals.
La nova carta magna, ratificada al gener, poc després del cop d'estat contra l'aleshores cap d'estat, Umaro Sissoco Embaló, atorga al president la facultat de nomenar el primer ministre i la resta d'integrants de l'Executiu.
Del mateix mode, el president tindrà la potestat de dissoldre el Parlament, que en el nou text passarà a dir-se Assemblea Nacional, tot i que mantindrà les seves funcions legislatives i de control de l'acció del Govern.
El històric Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC), principal força oposadora, ha rebutjat la consulta i ha instat la població a no participar, alertant d'un possible desequilibri profund entre poders en un moment en què el país intenta reconstruir una mínima normalitat democràtica.
Paral·lelament, creix el recel que, si la Constitució surt endavant, Horta N'Tam pugui recórrer a les noves prerrogatives per eludir el marc de transició, que estableix que ni el president ni el primer ministre de transició podran concórrer a les eleccions generals previstes per al proper mes de desembre, al terme del procés.
En concret, l'oposició teme que Horta N'Tam utilitzi el reforç del seu pes institucional per configurar un Govern alineat amb els seus interessos, aprofitant les normes que ell mateix ha impulsat en el nou text constitucional.
La proposta constitucional contempla a més reduir el nombre d'escons del Parlament de 102 a 65, disminuir les circumscripcions electorals de 29 a 12 i endurir de forma notable les condicions exigides per presentar una candidatura presidencial.