Interior alerta d'una crida jihadista a atacar policies i manifestants a Espanya durant les protestes

No s'ha obtingut informació suficient en les fonts consultades per detallar amb rigor el procediment espanyol de modificació del nivell d'alerta antiterrorista. Per això, no puc atribuir la decisió a un òrgan concret ni confirmar quins informes, reunions o formalitats són obligatoris. Sí que puc explicar les distincions necessàries per entendre el procediment, sense presentar-les com a requisits verificats per a Espanya.

Què cal distingir

La pregunta té dues dimensions: qui pot decidir el canvi i com s'adopta i s'executa aquesta decisió. Identificar una autoritat responsable no basta per conèixer el procediment complet. També cal distingir entre qui analitza l'amenaça, qui assessora, qui decideix i qui aplica les mesures.

Igualment, una valoració tècnica sobre el risc no equival per si sola a una modificació formal del nivell. Tampoc no s'ha de confondre el manteniment d'un nivell amb la possibilitat d'ajustar determinades mesures de protecció. Per afirmar com es relacionen aquestes actuacions a Espanya cal la documentació que reguli cadascuna.

Elements del procediment que necessiten suport documental

• La valoració de l'amenaça. Cal identificar quina informació serveix de fonament al canvi i quins òrgans realitzen l'anàlisi. No puc confirmar aquí si existeix un informe preceptiu, una metodologia formal o una periodicitat obligatòria de revisió.
• La proposta i l'assessorament. És necessari diferenciar una recomanació tècnica d'una proposta formal. També cal comprovar si intervé algun òrgan de coordinació i si la seva participació constitueix una obligació o una pràctica habitual.
• L'autoritat competent. La resposta exigeix identificar qui té la facultat de modificar el nivell i si aquesta competència pot delegar-se. No seria rigorós deduir-la únicament de la responsabilitat política general sobre seguretat.
• La forma de la decisió. Cal determinar mitjançant quin instrument s'acorda el canvi, com es documenta i des de quan produeix efectes. No puc assegurar que sigui necessària una resolució publicada, una ordre o una altra mena d'acte.
• La comunicació i execució. Cal distingir la comunicació als serveis que apliquen les mesures de l'anunci dirigit a la ciutadania. Una comunicació pública no demostra, per si sola, quines formalitats jurídiques van precedir la decisió.
• La revisió posterior. Per explicar com es redueix o torna a elevar el nivell cal comprovar si es segueix el mateix circuit i si existeixen condicions específiques per revisar la decisió.

Què no es pot donar per suposat

No puc confirmar amb el que s'ha obtingut que el canvi requereixi aprovació del Consell de Ministres, autorització parlamentària, publicació al BOE o un termini determinat. Tampoc no seria correcte afirmar el contrari. Cadascun d'aquests extrems necessita una referència aplicable al procediment, no una deducció basada en com es tramiten altres decisions públiques.

Així mateix, cal separar la modificació del nivell de l'eventual adopció de mesures que tinguin la seva pròpia cobertura jurídica. La denominació d'una alerta no permet deduir automàticament quines restriccions es poden imposar, a qui afecten o quines garanties s'han de respectar.

Conclusió

La resposta que necessites ha de reconstruir una cadena concreta: anàlisi de l'amenaça, eventual proposta o assessorament, decisió de l'autoritat competent, comunicació i aplicació de les mesures. No consta en les fonts consultades la documentació necessària per confirmar aquesta cadena a Espanya. Per tant, aquesta explicació delimita les qüestions rellevants, però no constitueix una descripció verificada dels tràmits obligatoris ni permet oferir noms d'òrgans, terminis o referències normatives amb suficient suport.

La Secretaria d'Estat de Seguretat (SES) dirigeix, coordina i supervisa l'actuació dels òrgans de seguretat depenents d'ella, sota l'autoritat del Ministeri de l'Interior. En matèria antiterrorista, la seva funció consisteix a integrar informació, fixar directrius i assegurar una resposta coordinada; no substitueix les unitats policials que investiguen ni les autoritats judicials.

1. Direcció superior i coordinació policial

El marc organitzatiu bàsic és el Reial Decret 207/2024, de 27 de febrer, que desenvolupa l'estructura del Ministeri de l'Interior. El seu article 2.1 atribueix a la SES la direcció, coordinació i supervisió dels seus òrgans directius depenents. Aquesta posició li permet articular l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil davant el terrorisme, respectant la distribució legal de competències de cada cos.

La coordinació busca que la informació rellevant circuli, que les actuacions siguin coherents i que les investigacions coincidents no generin duplicacions o interferències. Cal distingir aquesta direcció superior del comandament i l'execució de cada operació, que corresponen als òrgans policials competents.

2. El CITCO com a instrument central

El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) depèn directament de la persona titular de la SES i té nivell de subdirecció general. Els seus principals cometuts relacionats amb el terrorisme són:

• Integrar i analitzar informació estratègica sobre terrorisme, radicalisme violent i les seves connexions amb la delinqüència organitzada o greu.
• Elaborar intel·ligència i avaluacions prospectives, és a dir, anàlisis que permetin anticipar amenaces i orientar les decisions de seguretat.
• Dissenyar estratègies específiques contra aquestes amenaces i la seva financiació.
• Establir criteris de coordinació operativa quan concurrin diferents òrgans en investigacions relacionades.

Segons l'explicació oficial d'Interior, els seus anàlisis es nodreixen del contacte permanent amb Policia Nacional, Guàrdia Civil, Vigilància Duanera, CNI i policies autonòmiques. Això no converteix el CITCO en un cos policial autònom ni implica que la SES exerceixi comandament jeràrquic sobre tots aquests organismes.

3. Valoració d'amenaces i mesures preventives

La SES participa en els mecanismes estatals de valoració de l'amenaça terrorista i transforma les avaluacions en instruccions de seguretat. La Taula de Valoració de l'Amenaça Terrorista reuneix responsables d'Interior, serveis d'intel·ligència i cossos policials, inclosos representants autonòmics.

Un exemple concret és la instrucció de reforç nadalenc de desembre de 2025: la SES va ordenar intensificar vigilància, controls i protecció d'espais concorreguts i transports després de l'avaluació de la Taula. L'aplicació va incorporar coordinació territorial, policies locals, seguretat privada, infraestructures crítiques i ciberseguretat, cadascuna dins de les seves competències.

4. Cooperació internacional i entorn digital

La coordinació també abasta l'intercanvi d'informació i les actuacions amb autoritats estrangeres i organismes com Europol. A través del CITCO s'articula la participació de diferents cossos espanyols en operacions internacionals contra la propaganda terrorista.

Així va ocórrer en l'operació sobre plataformes de videojocs comunicada al novembre de 2025, que va coordinar aportacions de Policia Nacional, Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra i Ertzaintza. El CITCO també intervé en mecanismes de retirada de continguts terroristes a Internet.

5. Abast i límits

En síntesi, la SES aporta direcció institucional, integració d'intel·ligència i coordinació de la prevenció i resposta. Les seves competències no permeten desplaçar la direcció judicial de les investigacions penals, alterar les atribucions legals d'altres cossos o assumir automàticament potestats de bloqueig d'actius. La investigació, les mesures patrimonials i les actuacions operatives corresponen a les autoritats competents, amb respecte als drets fonamentals i la protecció de dades.

L'actual ministre de l'Interior és Fernando Grande-Marlaska Gómez, que ocupa la cartera des del 7 de juny de 2018 en els successius governs de Pedro Sánchez. La seva trajectòria té tres etapes principals: una llarga carrera judicial, la seva participació en el govern dels jutges i la seva incorporació a l'Executiu. Abans de ser ministre no havia desenvolupat una carrera de càrrecs polítics electes, segons la biografia de La Moncloa.

Formació i primers destins judicials

Va néixer a Bilbao el 26 de juliol de 1962 i es va llicenciar en Dret Econòmic per la Universitat de Deusto. Va ingressar en la carrera judicial el 1988 i va començar a exercir a Santoña, Cantàbria. El 1990 va passar al Jutjat d'Instrucció número 2 de Bilbao, on va desenvolupar la següent fase de la seva activitat professional.

Posteriorment va ser magistrat de l'Audiència Provincial de Biscaia, on va presidir la Secció Sisena del Penal. Aquest període va precedir el seu trasllat a Madrid el 2003, inicialment al Jutjat d'Instrucció número 36. La seqüència de destins apareix recollida en el seu currículum oficial.

Audiència Nacional i Consell General del Poder Judicial

La seva incorporació a l'Audiència Nacional el 2004 va marcar l'etapa de major exposició pública de la seva carrera com a jutge. Allà va intervenir en investigacions sobre terrorisme, delinqüència organitzada i narcotràfic. El seu nom va quedar especialment associat a procediments relacionats amb ETA i a altres causes de repercussió nacional.

• 2006-2007: va exercir com a jutge adscrit a la Sala del Penal de l'Audiència Nacional.
• 2007-2012: va ser titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3.
• 2012-2013: va presidir la Sala del Penal de l'Audiència Nacional.

El novembre de 2013 va ser elegit vocal del Consell General del Poder Judicial, l'òrgan de govern dels jutges. També va formar part de la seva Comissió Permanent. Va romandre en aquesta institució fins al 2018, quan va deixar aquesta responsabilitat per incorporar-se al Govern. Aquesta fase va completar aproximadament tres dècades de dedicació a la judicatura abans d'assumir responsabilitats executives.

Entrada en política i continuïtat a Interior

Pedro Sánchez el va incorporar al seu primer Govern el juny de 2018, després de la moció de censura contra Mariano Rajoy. Va arribar a Interior com a independent, amb un perfil professional judicial i sense una trajectòria prèvia de direcció partidista. No havia ocupat anteriorment cap altra cartera ministerial.

Va continuar a Interior en el Govern format després de les eleccions de 2019 i va tornar a ser confirmat a l'Executiu de 2023. Per tant, la seva experiència política es concentra fonamentalment en la direcció d'aquest departament, com recull la biografia del Ministeri.

També va participar en la política electoral: va encapçalar la candidatura del PSOE per Cadis a les eleccions generals d'abril de 2019 i va obtenir un escó al Congrés. La seva presència en candidatures socialistes cal distingir-la de la seva incorporació inicial al Govern com a independent.

Àmbits de gestió i balanç de trajectòria

Com a ministre, les seves responsabilitats abasten seguretat ciutadana, Policia Nacional i Guàrdia Civil, lluita antiterrorista, fronteres, protecció internacional, institucions penitenciàries, trànsit i protecció civil. La seva gestió també ha travessat controvèrsies, entre elles el cessament de Diego Pérez de los Cobos el 2020, la tragèdia fronterera de Melilla de 2022 i la mort de dos guàrdies civils a Barbate el 2024, resumides per Demócrata.

En síntesi, Grande-Marlaska va passar d'exercir funcions judicials a dirigir políticament la seguretat de l'Estat. La continuïtat a Interior des del 2018 és el tret central de la seva trajectòria política.