La Missió de Nacions Unides per al Referèndum a l’Alt Pala Occidental (MINURSO) posarà fi a la seva presència sobre el terreny el 31 de gener de 2027. Així ho ha confirmat el responsable del dispositiu de replegament del contingent internacional, Alexander Ivanko, després que el Consell de Seguretat de l’ONU no aconseguís renovar el mandat de l’operació.
En una entrevista concedida a la cadena marroquina Medi1 TV, Ivanko va explicar que el replegament ja ha començat amb la sortida esglaonada de personal desplegat a banda i banda del mur de separació aixecat per Rabat a la zona ocupada de l’Alt Pala Occidental i a la «zona d’amortiment».
«Esperem que el 31 de gener sigui el nostre últim dia aquí», va declarar, tot subratllant que aquell dia s’arriararia la bandera de Nacions Unides. Al mateix temps, va posar en valor la «excel·lent» cooperació amb les autoritats marroquines durant tot el procés de retirada dels «cascos blaus».
«Mantinc una comunicació constant amb el responsable de la delegació marroquina encarregada del procés de liquidació (de la MINURSO)», va afegir Ivanko, que va agrair a Rabat aquesta «excel·lent cooperació» i el fet de «haver proporcionat tot el necessari perquè la sortida es desenvolupi en condicions adequades».
Les declaracions d’Ivanko van arribar després de la sortida d’un primer contingent militar de la missió des de la ciutat d’El Aaiún cap a Casablanca, un moviment que ell mateix va supervisar des de l’aeroport de la capital administrativa del territori.
La no renovació del mandat de la MINURSO es va produir després que Rússia vetés el 30 d’octubre un projecte de resolució impulsat pels Estats Units que donava suport al pla d’autonomia marroquí per a l’Alt Pala Occidental, en considerar que el text s’allunyava del principi d’autodeterminació del poble sahrauí. Moscou va presentar al seu torn una proposta alternativa per prorrogar la missió sense esmentar la iniciativa de Rabat, però Washington la va bloquejar amb un altre veto.
Després del fracàs de les dues iniciatives, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va recalcar que la retirada del contingent internacional —desplegat des de la creació de la MINURSO el 1991— no implica en cap cas la pèrdua dels drets del poble sahrauí, defensant de manera especial el seu dret a l’autodeterminació.
Acusacions del Front Polisario a Marroc
En aquest escenari, el representant del Front Polisario davant Nacions Unides, Sidi Mohamed Omar, va enviar una carta a la presidenta del Consell de Seguretat, Sanita Pavluta-Deslandres, en la qual acusa el Marroc i els seus aliats de “soscavar” el mandat de la MINURSO. “L’Estat ocupant marroquí, amb el suport de determinats membres del Consell de Seguretat, ho va fer tot possible per obstaculitzar i soscavar el mandat de la MINURSO des de la seva creació”, va denunciar.
“Per consegüent, l’Estat ocupant i els seus aliats assumeixen la plena responsabilitat d’haver soscavat el mandat de la MINURSO i de les conseqüències que en puguin derivar-se de la interrupció de les operacions de la missió al Sàhara Occidental”, va exposar a la seva missiva, segons va informar l’agència sahrauí de notícies SPS.
Omar va sostenir que “la causa principal” del bloqueig de la renovació del mandat “va ser el projecte de resolució presentat pels Estats Units, que reflectia plenament la posició nacional del Govern dels Estats Units, així com la posició de l’Estat ocupant marroquí”, un “bloqueig” que, segons el seu parer, “es va agreujar per un petit nombre d’estats membres que van mostrar amb les seves posicions suport a la política expansionista marroquina”.
Així mateix, va aprofitar per acusar Rabat de “obstruir” un referèndum que havia acceptat “formalment”, un procés que, segons va dir, es va frustrar “sense que se li exigís cap rendició de comptes ni se li imposés cap càstig”. En aquest sentit, va insistir que la consulta “no es va celebrar no pas per la seva ‘inviabilitat’ en si mateixa, com afirmen alguns, sinó perquè l’Estat ocupant marroquí temia el resultat del referèndum”.
El representant sahrauí va afirmar que el pla d’autonomia marroquí “no és més que una farsa i un intent colonial típic de donar legitimitat a l’ocupació marroquina il·legal del Sàhara Occidental” i va reiterar que “els estats que realment es comprometen amb el Dret Internacional i els valors democràtics no haurien d’associar-se amb el règim marroquí ni donar suport a les seves polítiques expansionistes, basades en la imposició de fets consumats al Sàhara Occidental ocupat”.
Debat sobre drets humans i situació dels refugiats
En la mateixa carta, Omar va rebutjar l’argument de Rabat sobre la necessitat de buscar “solucions duradores” per als refugiats sahrauís instal·lats en camps a Algèria i va recordar que aquestes persones “no es van convertir en refugiats per circumstàncies naturals o mediambientals, ni com a resultat d’una guerra civil”, sinó arran de “la invasió militar marroquina” de 1975.
“Cap quantitat de desinformació pot amagar la crua veritat que l’Estat ocupant marroquí és testimoni de situacions en què milions de marroquins pateixen pobresa extrema i misèria severa, i de condicions que els priven de la seva dignitat humana”, va assenyalar.
“En lloc de fingir ‘preocupació’ pels refugiats sahrauís, i d’instar altres a adoptar la mateixa postura, el règim marroquí hauria de proporcionar el mínim de condicions per a una vida digna al seu poble, abans d’intentar donar lliçons a altres sobre el Dret Internacional Humanitari, un dret que aquest mateix règim s’ha dedicat a vulnerar al Sàhara Occidental ocupat”, va rematar.
En els darrers anys, el Front Polisario ha encaixat diversos entrebancs diplomàtics a causa del suport de diferents països, entre ells Espanya, al pla d’autonomia marroquí, una fórmula que la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) rebutja de manera tajant, en el marc de la seva exigència de culminar la descolonització del territori i assegurar el seu dret a la independència.
L’antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental va ser ocupada per Marroc el 1975 malgrat la resistència del Front Polisario, amb el qual es va mantenir en guerra fins al 1991. Aquell any ambdues parts van signar un alto el foc amb l’objectiu d’organitzar un referèndum d’autodeterminació, però les discrepàncies sobre el cens i sobre la inclusió o no dels colons marroquins han impedit fins ara que se celebri.