L'alt comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, Volker Türk, ha denunciat aquest divendres el repunt de la violència a Sudà i ha advertit que la recent campanya d'atacs amb drons ha deixat almenys 306 morts i centenars de ferits durant les tres primeres setmanes d'octubre.
Segons l'Oficina de Drets Humans de l'ONU (ACNUDH), els bombardejos —atributs tant a les Forces Armades Sudaneses (SAF) com a les paramilitars Forces de Suport Ràpid (RSF)— han afectat habitatges, mercats, centres de salut, refugis per a desplaçats, infraestructures bàsiques i centrals elèctriques en regions clau com Kordofàn, Darfur, Nilo Blau i la capital, Jartum.
"L'augment de l'ús de drons, que ja representa la majoria de les morts civils relacionades amb el conflicte a Sudà aquest any, és profundament inquietant i està cobrint un preu horrible", ha declarat Türk.
L'ONU responsabilitza ambdós bàndols i adverteix d'una "tendència preocupant"
Nacions Unides denuncia una "tendència particularment preocupant" després de documentar nombrosos atacs contra centres d'acollida, llocs on persones que ja havien escapat dels combats havien buscat protecció.
Segons les investigacions de l'ONU, entre el 6 i el 10 d'octubre, presumptes atacs amb drons atribuïts a les forces del Govern militar —encapçalat pel líder castrense Abdel Fattah al Burhan— van impactar en refugis de desplaçats a Ghubeish i El Nuhud, a Kordofàn Occidental, al sud del país, causant la mort d'almenys 25 civils, entre ells dones i menors.
A més, el 19 d'octubre, l'ONU denuncia que un presumpte dron de les RSF va atacar un grup de desplaçats que treballaven en la mineria artesanal d'or a les immediacions d'un campament de desplaçats a Abu Shendi, a l'estat de Nilo Blau, al sud-est, provocant la mort d'almenys 31 persones.
El 18 d'octubre, almenys 139 persones van perdre la vida quan un camió de transport va ser assolit en un "doble toc" d'atacs successius a Dibab, a Kordofàn Occidental, àrea sota control de la milícia de les RSF.
La infraestructura essencial i els serveis sanitaris també han resultat seriosament afectats. Entre els incidents documentats figura una incursió atribuïda a les RSF l'11 d'octubre contra l'hospital d'Um Darfa, a l'estat de Nilo Blau, que va deixar el centre fora de servei i va causar ferides greus a dos membres del personal sanitari.
"Han mort desenes de civils, incloent desplaçats interns, i s'han destruït infraestructures i serveis vitals, la qual cosa ha provocat més desplaçaments i ha agreujat la ja greu crisi humanitària", ha declarat el portaveu de l'ONU Drets Humans, Seif Magango.
Crida urgent a un alto el foc i al respecte del Dret Internacional
Davant aquest escenari, Türk ha reclamat a les parts en guerra que compleixin de manera estricta les obligacions que marca el Dret Internacional humanitari, en particular el principi de distinció, que prohibeix els atacs deliberats contra la població civil i els béns de caràcter civil.
"Els esforços de pau més amplis han de abordar de manera directa la contínua afluència d'armes que alimenta el conflicte i pressionar perquè s'acabi la transferència d'armament utilitzat amb manifest menyspreu de les obligacions internacionals per a la protecció de la població civil", ha subratllat l'alt comissionat.
En la mateixa línia, el màxim responsable de Drets Humans de l'ONU ha exigit a ambdós bàndols i als seus grups aliats un alto el foc immediat, remarcant que una sortida negociada que es basi en el respecte dels Drets Humans i en la rendició de comptes constitueix "el únic camí viable cap a una pau sostenible a Sudà".
La guerra civil al país africà va començar l'abril de 2023 a causa de les profundes discrepàncies sobre el procés d'integració del grup paramilitar dins de les Forces Armades, la qual cosa va fer descarrilar la transició oberta després del derrocament el 2019 del règim d'Omar Hasán al Bashir, ja debilitada després de l'asonada que va forçar la sortida de l'aleshores primer ministre, Abdalà Hamdok.
El conflicte, en el qual diversos països donen suport a les diferents faccions, ha sumit Sudà en una de les pitjors crisis humanitàries del planeta, amb milions de desplaçats i refugiats i creixent alarma internacional per l'expansió de malalties i els greus danys a infraestructures crítiques, que impedeixen prestar assistència a centenars de milers de persones afectades.