Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea tenen previst donar llum verda aquest dilluns al seu paquet de sancions més ampli contra Rússia, que afectarà a prop de 1.600 individus i entitats lligades al complex militar-industrial rus. La reunió, marcada pel repunt dels atacs híbrids atribuïts a Moscú en sòl comunitari, arriba després d'episodis com el recent incident a l'aeroport alemany de Leipzig.
La decisió s'adoptarà al Consell d'Afers Exteriors (CAE) que se celebra a Luxemburg i persegueix augmentar la pressió sobre l'economia de guerra russa, complicant el funcionament del seu teixit militar. Al mateix temps, els Vint-i-set estudiaran noves respostes davant accions de sabotatge, campanyes de desinformació i altres operacions desestabilitzadores atribuïdes al Kremlin.
Les noves sancions a les 1.600 persones i entitats se sumaran a les ja en vigor des de l'inici de la invasió d'Ucraïna el 2022, que arriben a unes 3.000 figures vinculades al Kremlin i a la seva ofensiva militar contra Kíev. A més, els Estats membres preveuen aprovar un altre llistat amb 77 sancionats relacionats amb les eleccions a la Duma Estatal russa celebrades al setembre en territoris ucraïnesos ocupats.
Fonts diplomàtiques de la UE subratllen l'envergadura d'aquest nou paquet i han arribat a bromejar amb que es tracta d'un "gran i bonic paquet" ('big beautiful package'), evocant l'expressió popularitzada pel expresident nord-americà Donald Trump per descriure la seva ambiciosa reforma pressupostària i fiscal (One Big Beautiful Bill Act).
El debat arriba després d'una sèrie d'incidents de seguretat en diferents Estats membres, especialment al flanc oriental de la Unió, que han reactivat les alarmes sobre la intensificació de les operacions híbrides russes.
En aquest context, els ministres discutiran també un possible endureixement de les restriccions d'entrada i moviment de ciutadans russos en l'espai Schengen. La proposta afectaria sobretot a turistes, diplomàtics i excombatents que hagin participat en l'agressió contra Ucraïna, tot i que, segons altres fonts diplomàtiques, no s'espera un acord definitiu aquest dilluns.
Els titulars d'Exteriors abordaran igualment l'evolució de la guerra a Ucraïna, després de la intervenció del ministre ucraïnès Andri Sibiga, amb focus en el reforç de la defensa antiaèria del país, la mobilització de 6.600 milions d'euros del Mecanisme Europeu de Suport a la Pau i la continuïtat de la missió europea d'ensenyament militar en territori ucraïnès.
Igualment, s'analitzaran les necessitats de finançament de Kíev de cara a 2027, incloent l'opció de recórrer als actius russos congelats. Aquesta qüestió continua dividint els Vint-i-set, especialment Bèlgica, atès que la major part d'aquests fons estan dipositats a Euroclear, entitat financera amb seu a Brussel·les.
Reforç de la missió naval al mar Roig
Un altre punt central de la trobada serà la situació a Orient Pròxim, amb especial atenció al deteriorament de la seguretat marítima al mar Roig i a les amenaces a la llibertat de navegació als estrets d'Ormuz i Bab el Mandeb, en un context d'intensificació dels atacs dels hutís contra infraestructures civils i rutes comercials.
Els ministres debatran com potenciar l'operació naval europea ASPIDES, desplegada al mar Roig per salvaguardar el trànsit mercant a la zona, després que Kaja Kallas hagi reclamat als Estats membres un augment dels mitjans militars per millorar la resposta davant de míssils i drons.
Segons fonts comunitàries, la missió requereix sobretot fragates dotades de sistemes de defensa antiaèria capaços d'interceptar amenaces des de l'aire. Varis països han començat a reaccionar a la petició de l'Alta Representant, tot i que encara no es maneja una xifra tancada sobre els recursos addicionals que podrien sumar-se.
Està previst a més que dilluns es faci públic un compromís internacional en defensa de la llibertat de navegació, sota el principi que el trànsit marítim "no ha de estar subjecte a taxes ni peatges". D'acord amb fonts europees, aquesta declaració comptarà amb el suport d'Estats de diferents regions del món, a més dels socis de la UE.
Nova missió europea al Líban
En paral·lel, els Vint-i-set tenen intenció d'aprovar formalment la creació d'una nova missió militar europea de suport al Líban, concebuda per assessorar, formar i reforçar les capacitats de les Forces Armades libaneses i de les forces de seguretat interior.
Es tracta d'una missió de caràcter no executiu, dissenyada per apuntalar les institucions de seguretat libaneses davant la inestabilitat regional i la previsible retirada de la Força Interina de Nacions Unides per Líban (FINUL). No està previst, tanmateix, que substitueixi els 'cascos blaus' ni que assumeixi les seves tasques de manteniment de la pau al sud del país.
Fonts europees confien que el desplegament pugui arrencar abans de final d'any, un cop completats els tràmits necessaris per activar l'operació. Es baralla una dotació inicial al voltant de 1.500 efectius, tot i que adverteixen que aquest nombre podria ajustar-se en funció de l'abast de les activitats de formació i assessorament.
El bloc analitzarà igualment la situació a Gaza i Cisjordània, així com les properes cites electorals a la regió: les eleccions israelianes del 28 d'octubre i les legislatives palestines del 28 de novembre, per a les quals la UE ha reiterat la seva disposició a enviar una missió d'observació electoral.
Ampliació de la UE i seguretat europea
Per altra banda, els ministres celebraran una sessió específica per valorar l'impacte en la seguretat i la defensa de la Unió d'una futura ampliació, en vigílies de la cimera de líders dels dies 15 i 16 d'octubre, en la qual s'abordarà de forma estratègica la incorporació de nous Estats membres.
L'anàlisi se centrarà en com els països candidats, en particular Ucraïna, Moldàvia i els socis dels Balcans Occidentals, poden contribuir a reforçar la seguretat europea mitjançant una major cooperació militar, industrial i diplomàtica, així com a través d'una progressiva alineació amb la política exterior i de seguretat comuna.
En el capítol d'actualitat internacional, els Vint-i-set estudiaran també el deteriorament de la situació democràtica a Geòrgia, després de les mesures del Govern georgià contra organitzacions de la societat civil i el creixent allunyament del país respecte als seus compromisos amb la UE.
Per últim, s'abordarà la situació del Tribunal Penal Internacional (TPI), després de l'aprovació de noves sancions nord-americanes contra aquesta cort, a la qual la Unió ha reiterat que està disposada a defensar.